"No sóc ni 'susanista' ni 'pedrista', però pense que una persona és millor que l'altra per dirigir el PSOE"

Com a secretari general del PSPV i militant del PSOE considera clau el congrés de juny per al futur del partit?

És molt important, molt rellevant. Hem patit dues derrotes electorals que vénen precedides per la de l'any 2011, moment en què ja vam perdre molts vots. Hi ha hagut una davallada a Espanya i això és el que ara cal corregir, sobretot pel que fa als continguts. La socialdemocràcia té problemes seriosos de connexió amb les noves realitats socials i, al mateix temps, cada vegada està, diem-ne, més legitimada. Totes les respostes polítiques se situen en l'àmbit de la socialdemocràcia, en eixe equilibri entre igualtat i llibertat, i tot això en un moment en què cada vegada hi ha més socialdemòcrates i la socialdemocràcia té menys vots. Eixa diferència és la que cal corregir.

Ara, el que hem de fer amb el socialisme democràtic espanyol és resituar-lo i donar unes respostes com més eficients millor perquè els valors del socialisme, que són absolutament vigents, els de la Il·lustració, puguen vindre acompanyats d'un nou relat del segle XXI. I això és el principal que hem de fer per a, després, aconseguir que hi haja un nou equip capaç d'entendre també la pluralitat d'Espanya i, en general, les noves realitats, i per a intentar superar eixe problema que hem tingut de ruptura entre els ciutadans i la política.

Creu que la militància del PSPV entén que el seu màxim dirigent se signifique obertament per la candidata Susana Díaz? 

Crec que ho he dit amb total claredat: cada militant, per descomptat, i compta amb tot el meu respecte, pot tindre la posició que vulga davant del congrés. Jo no dedicaré grans esforços a aquesta campanya, no és la meua campanya. El que sí que crec és que necessitem un partit fort, un partit que mire cap a la societat i no al voltant d'ell mateix; un partit d'ampli espectre i no un partit d'un sector molt limitat de la població; que no siga a la contra, sinó propositiu. Que siga un partit nascut a partir del significat del partit socialista, un partit majoritari, i això crec que és importat que s'entenga així. 

La diferència d'opinions la visc des de la normalitat democràtica, des de la defensa i des del respecte de les opinions de tots, però, al mateix temps, he de dir que ha de ser una campanya neta, una campanya propositiva, una campanya en la qual no cap la publicitat negativa, perquè crec que és un error greu generar una tensió innecessària. A la fi, des del respecte, cadascú pot anar presentant les seues propostes i, finalment, es decidirà i ja està. Jo respecte absolutament tots els militants i espere que respecten la meua opinió. L'únic que demane és respecte.

La campanya dels candidats ha de ser neta i propositiva. És un error generar tensió innecessària entre els militants

Ho diu d'una manera que sembla que no li estan agradant molt les formes dels partidaris d'altres candidats.

Malauradament, crec que hi ha unes deficiències grans en el nostre sistema. Es parla moltes vegades que estem en un moment de repolitització, cosa que dubte en determinats moments. Estem, probablement, en un procés amb molts actors, amb moltes referències a l'acció política, però amb molt poc de debat polític. A mi, personalment, el que em va agradar de l'acte de Susana Díaz a Madrid és que la candidata no va fer cap referència negativa, i això em pareix molt positiu. A més, també va fer un plantejament del que pensa i del que hauria de ser el partit i el país. Jo crec que eixe és el camí i que cadascú ha d'anar plantejant qüestions que interessen de veritat a la ciutadania.

Jo estic content de pensar que sí que és útil la política, que sí que serveix per a la gent, i això és el que ha de ser el partit socialista, un partit que tinga clar que els seus principis estan vigents. Però eixos principis no valen per a res si no es posen en pràctica de veritat. Per això, ara hem de ser capaços de combinar creixement econòmic –perquè hem de saber de què hem de viure– i redistribució dels recursos, i suturar la fractura social, que és un dels problemes greus que tenim en aquests moments.

Tot i dir que cal parlar de projectes, ¿no creu que la imatge que traslladen a la societat és d'una clàssica lluita pel poder entre faccions i persones?

No, jo el que veig és que, sobretot en les xarxes socials, es falta al respecte i s'aprofita l'anonimat. De vegades, fins i tot, s'aprofita eixa situació nebulosa que existeix per tal de generar confrontacions absolutament estèrils i que, per a mi, són una manera de tornar a un funcionament de la convivència no desitjable. Jo crec que cadascú pot presentar la seua proposta sense ofendre ningú.   

Que el seu portaveu a les Corts estiga amb un altre candidat pot semblar normal. Però, a l'acte de Pedro Sánchez a Burjassot, es van dir coses molt grues contra vostés, com ara que volien quedar-se amb els llocs i els sous. 

Jo crec que eixes paraules estan desmentides pels fets. Tot el món sap quina ha sigut la meua direcció política, com he abordat la convivència dins del partit i del govern. Cadascú té el seu tarannà i jo crec que el meu, de vegades, és criticat precisament per eixa feblesa que, per a mi, n’és realment la fortalesa. Les meues relacions polítiques i personals deriven d'una manera de ser i d'una manera d'entendre la convivència. Jo vaig situar Manolo Mata en la llista, l'he situat de portaveu perquè pense que és una persona que pot fer bé el treball, i de fet l'està fent bé. És més, pense que la seua presència allí desmenteix les afirmacions d'aquells que, d'alguna manera, estan intentant atacar-me directament. Crec que no té cap tipus d'objecte. Però, en qualsevol cas, jo el que demane és simplement respecte cap a tothom.

De vegades critiquen la feblesa amb què he abordat la convivència dins del partit però per a mi n'és una fortalesa

Hi ha perill de trencament del PSOE després de les primàries i el congrés?

Jo crec que no hi haurà trencament al PSOE. Açò no és ni 'susanisme' ni 'pedrisme'. Jo, sens dubte, no em declare nominalista en eixe aspecte. Jo crec que, en un moment determinat, hi ha una persona que pot ser millor referència per al conjunt del partit socialista, que és una presidenta autonòmica, cosa que és positiva també perquè, fins i tot, es destaca el valor del conjunt institucional autonòmic. A partir d'ací, la meua missió fonamental és ser president de la Generalitat i, des de la perspectiva del PSPV, reorientar-lo a una valencianització progressista, cap a una obertura a les classes mitjanes i a les classes treballadores. I aquest serà el nou projecte del PSPV, que farem també a partir d’aquest temps, quan tinguem oportunitat de fer el nostre congrés.

Comentaris

Rosquilla L,horta
11.

Fins quan anem a deixar els valencians que ens prenguen el poc pel que ens queda????

  • 4
  • 1
Castellonenc Castelló de la Plana
10.
Jo crec que ja va essent hora de traure les caretes dels talps de dreta infiltrats a partits suposadament d'esquerres o nominalament d'esquerres, encara què la presència massiva de talps dretosos com aquest, fa que que partits nominalemnt d'esquerres siguen i actuen com a partits de dretes i en ocasions com a partits feixistes i colonials castellans dins dels Països Catalans.

Aquest és el cas del PPSOE al que pertany des de fa dècades el tal Joaquin Puig.

Corrien els anys 70 del Segle XX i la Dictadura Vaticana que governava Espanya, veia com calia adaptar-se al món, si volia subsistir a la mort anunciada del capataç que havia col.locat al front del règim, un tal General Franco, assessí en sèrie que li va prestar un servei impagable a la Màfia Vaticana, conquistant-li el poder d'Espanya, per a que continuara robant a mans plenes, desprès de que un nou règim, la II República, li haguera tancat l'axieta.

Doncs bé, ens trobem a la segona meitat dels anys 70, el règim vaticanista maniobra per a perpetuar-se (cosa que com tots sabem, va aconseguir amb èxit), entre altres móltes mesures privatitza la "Premsa del Movimiento", no sense abans, amb diners públics, haver modernitzat les instal.lacions i comprat rotatives noves.

El Periòdic Mediterràneo de Castellò, era uns dels periòdics del "Movimiento", procedent de la incautació del periòdic republica "El Heraldo de Castellón", que l'any 1938 els feixistes s'havien apropiat al ocupar la ciutat.

El Heraldo de Castellón va passar a ser el "Periódico Mediterràneo" de la "Cadena de Prensa del Movimiento Nazi-onal", amb les flexes de Falange a la portada i la corresponent soflama feixista de "Franco, Franco, Franco !! Castellón con el Caudillo de España".

A finals dels anys 70, una vegada votada la llei de "Reforma Política" de la Dictadura Vaticana, i dins dels plans de perpetuació del règim feixista, la "Prensa del Movimiento" es va privatitzar mijançant una farsa de subhasta pública. Previament, com he dit, amb diners públics, s'havia modernitzat la maquinaria i les instal.lacions.

Una empresa formada per franquistes es va quedar amb el "nou" Periòdic Mediterràneo, ja privatitzat i van mantindre a la redacció al mateix personal feixista i "adicto al Movimiento" que hi havia abans de la privatització,......Juan Enrique Mas, Luis Herrero (l'actual soci i col.laborador de Jimenez Losantos), Javier de Andrés, Paco Pascual, JOAQUIN PUIG, etc.

És a dir, què qui avuí és president de la Generalitat Valenciana, va formar part de la redacció d'un periòdic de la "Cadena de Prensa del Movimiento Nazi-onal" com a personal de "confiança".

Al mateix temps, i seguint la tàctica infiltradora franquista, es va afiliar al PPSOE de Carrero Balnco i Felipe González........La resta del currículum d'aquests personatge, ja el coneixeu.

ültimament ha ensenyat el "llautó", col.laborant amb el colp d'estat dins del PPSOE, per a defenestrar a Pedro Sánchez i asegurar el govern de Rajoy, que un possible pacte de Sánchez amb Podemos, posava en perill.

Té alguna credibilitat el que puga explicar aquest personatge ??

Té algun amor pél País Valencià aquest antic redactor de la Premsa del "Movimiento" ??

Ens podem fiar d'un membre del PPSOE fundat per Carrero Blanco, furtant-li les sigles a un partit obrer i d'esquerres derrotat i perseguit pél franquisme ??

Vinga vaaaa.....Individus com aquest, només enganyen als babaus i als ignorants.
  • 3
  • 4
AMARCORD Oliva
9.
Susana i Pedro, Pedro i Susana; tanto monta... Tot és una qüestió de maquillatge perquè substancialment son el mateix i amb el mateix nivell de mediocritat. Entre La Macarena i L'Almudena a l'Honorable tria a la sevillana que encara és més espanyola que la Puerta del Sol.
El brindis que li va fer La Faraona a Ximo Puig durant la presentació d'aquesta com a candidata a Secretaria General del PSOE era de vergonya i de dubtós gust estètic. Un refregit d'estolideses que feien pena i fàstic. Quina por, si eixe és el futur de l'Espanya plural (per la punta del rabo).
  • 3
  • 0
Josep Miquel Muro del comtat
8.

A mi Ximo Puig en cau bé però en decepciona que estiga al costat de la Susana,jo he segut molts anys votant del PSOE però ja fa anys que no en representen són una vergonya com a partit i encara tenen la cara dura de dir que són un partit d,esquerres socialdemòcrata,només n,hi ha que vorer a la Susana i als que la acompanyen, són es mateixos gossos però en diferents collars ( PP i PSOE )

  • 6
  • 1
mol
7.

Molt honorable, des del respecte, vosté s'ha convertit en una persona destacada dins del partit, no és un simple militant, anònim. Dins del partit del País Valencià. Aleshores com un militant més no hauria d'estar, visible, junt a Susana perquè provoca notorietat. I com a valencians sap, perfectament, que la Macarena no lliga amb els interesos dels valencians. És a dir PSOE i PSPV són incompatibles. El Iceta és la mostra del que li ve sinó...

  • 9
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat