"Crear un 'Star System' cultural és impossible si no tens projecció al teu territori"

Fa un any que Abel Guarinos està al front de l'Institut Valencià de Cultura (IVC), l’actual ens públic renascut del CIF de la vella i caòtica CulturArts. Han estat dotze mesos de feina desactivant bombes en forma de deute econòmic heretat.

El director general i el seu equip d’adjunts, recentment renovat i completat amb dos coordinadors territorials, han capgirat la convocatòria d’ajudes —avançades i augmentades— així com les produccions i coproduccions, que van proliferant. Guarinos és optimista amb el pla Fes Cultura pel que fa al seu desplegament i objectiu pressupostari —d’un 1% dels pressupostos de la Generalitat—. Tot i la llosa que suposa assumir 12.055.000 d’euros de deutes, l’IVC encara l’any 2017 amb nous projectes i reptes.

Després d’un any de feina, com qualifica les accions que ha fet l’IVC?

Estic content. Si no ho estiguera no podria vindre cada matí a treballar. He de reconéixer que s’han fet passos molt importants, com ara els resultats de Dansa València, la distribució de les ajudes o les accions de captació de nous públics. Són èxits xicotets, accions menudes, que han anant molt bé. No només a València, també a Castelló, on per primera vegada hem tingut al Ballet de la Generalitat, la producció de Teatre del Poble Valencià o una programació de qualitat amb, per exemple, Muñeca de porcelana de David Mamet. S’ha aconseguit tot el que hauríem volgut? No, però el got sempre està més ple que buit. Hi ha coses que s’han encarrilat, com ara la relació de llocs de treball de l’IVC. En Teatre de la Generalitat, des del 1994, no s’havia fet eixa relació i en altres ens que conformen l’IVC, com la gent que prové de la mercantil Castelló Cultural, tampoc. Ara estem en negociació amb el comité d’empresa i els sindicats per a fer la foto fixa del que actualment tenim i aprofitarem per a millorar les estructures, l’eficiència i l’eficàcia del personal que estem al servei del ciutadà.

"La música és el motor cultural del País Valencià". / Daniel García-Sala

Això vol dir que abans no sabien la gent que treballava a CulturArts?

Es tenia un catàleg però no una relació de llocs de treball. Ara estem amb això. Arran d’aquella absorció d’ens per a formar CulturArts som una plantilla molt gran. Està al voltant de les 250 persones i ara es posarà ordre en determinades parcel·les mentre esperem a veure què passa amb à. i què passa amb l’Institut Valencià de Conservació i Restauració.

Com valora la baixa quantitat de candidats a la direcció de Cinematografia i a la d’Arts Escèniques? Potser podien haver aprofitat per dir la seua des de dins...

Això mateix vaig pensar jo durant uns dies. Després, parlant amb gent dels sectors, vaig entendre que una cosa és la part creativa, on estan posats, però ací s’ha de fer una part de gestió de personal i recursos i administració. Amb això no tots estan per la feina. En música va haver una resposta brutal, amb 11 persones aspirant a la direcció adjunta de Música i Cultura Popular, mentre que en arts escèniques ens va sorprendre que només n'hi haguera quatre.

A la direcció adjunta de Música i Cultura popular sí que s’esperava molta participació.

La música és el motor cultural del País Valencià, pel que té de professionals i d’amateurs. El de les Arts Escèniques és més reivindicatiu, però, perquè viu més del seu treball com a exposició, mentre que els professionals de la música viuen més de la formació. És lògic que se’n presentaren tants.

"Hem de caminar en dos camins: Aconseguir arribar al ciutadà i consolidar els sectors". / Daniel García-Sala

La gent no pensa que vostés tenen un contracte de cinc anys per a dur endavant un pla cultural, sinó que queden dos anys de legislatura. Calien dos anys per a configurar un equip de huit persones?

Els canvis estructurals sempre són més lents que els canvis de persones. El conseller podria haver triat perfectament a dit tres persones, com es feia abans. Però ara hi ha molt més que un canvi de persones, hi ha un canvi estructural i de mentalitat, que és més lent. Per a obrir a tota la societat la possibilitat de presentar-se a les direccions adjuntes, calia una reforma en el reglament orgànic i funcional a la Conselleria, calien uns informes preceptius del sector públic de la Conselleria d’Hisenda, etc. Això ja està fet i, a partir d’ara, si es continua amb aquest esquema del codi de bones pràctiques, serà més àgil. Fer una lliure designació és ràpid: unes setmanes. Ha tardat una miqueta més del que es preveia, però també dóna seguretat i confiança al procés i es pot pensar que s’han triat els millors.

Quin és el principal objectiu que has traslladat a l’equip de l’IVC per al 2017?

Tots els projectes de les direccions adjuntes s’han basat en el projecte de la direcció general, que, alhora, es basa en el Pla Estratègic Cultural 'Fes Cultura'. Ací estan els objectius. Tots els sectors hem de caminar en dos camins: un, que servisca per aconseguir arribar al ciutadà i el segon, per consolidar els sectors professionals de cadascuna de les àrees, que sabem que han patit molt i que enguany ja han vist un poc de llum en veure triplicat el nombre d’ajudes a la música.

Es recuperarà algun festival, com va indicar Marga Landete? Per exemple, el de Música de la Mediterrània?

Actualment l’Associació cívica i cultural Mostra Viva és la que empeny, òbviament amb col·laboració de l’IVC des l’any passat, la Mostra de Cinema del Mediterrani i la Trobada del Mediterrani. Partint de la base que no volem llevar-li les competències a cap associació cívica, en aquest moment s’està parlant amb l’Ajuntament de València, que és qui hauria d’agafar la paella pel mànec en el cas de la mostra de cinema. Nosaltres, com a IVC o com Conselleria de Cultura, estarem al costat perquè es faça gran la mostra i la trobada. Com que la trobada del Mediterrani serà en octubre-novembre, nosaltres ja hem tancat un contracte per a obrir la Trobada del Mediterrani, de manera que siga qui siga l’organitzador, nosaltres estarem al seu costat.

Eixe esperit de mediterraneïtat en la música el tindrem el 8 d’octubre al Teatre Principal, amb el concert de commemoració dels 50 anys de Maria del Mar Bonet en escena, que vindrà amb l’orquestra de músics de La Havana. Amb això obrirem la Trobada de música del Mediterrani. El començament serà eixe, però no ens quedarem ací.

Maria del Mar Bonet obrirà la nova Trobada de música del Mediterrani

Pel que fa a Cultura Popular Valenciana, enguany hi haurà diferents activitats per a tractar de configurar un festival de cultura popular a Alacant. Allà treballarem braç a braç amb l’ajuntament i les Fogueres, amb els dies previs, que anomenen “Fogueres culturals”. Durem diferents balls d’Algemesí (muixeranga, tornejants,...), hi haurà una trobada de dolçainers i tabaleters perquè siga el germen d’una Trobada de Cultura Popular a Alacant.

"Hi ha una llei de mecenatge que està aprovada que no serveix per a res". / Daniel García-Sala

Com afecten els Pressupostos Generals de l'Estat a l’IVC?

Hi ha un infrafinançament de l’Estat respecte a les activitats que fem com, per exemple, Sagunt a Escena, que no dic que haja de ser igual, però, ha de caminar cap al tractament que té el Grec, Almagro o Mérida, que sí que tenen aportacions directes de centenars de milers d’euros de l’Institut Nacional d'Arts Escèniques i Musicals (INAEM). Nosaltres tenim zero pressupost des de Madrid, però sí que tenim diners per a fer, com a mínim, el mateix festival que l’any passat i anar un poquet més enllà. El problema és: Per què no rebem subvencions de l'INAEM? Perquè estem embargats com a comunitat. Per què estem embargats com a comunitat autònoma? Perquè segueixen infrafinançant qualsevol de les activitats que fem en cultura. És el peix que es menja la cua. El cas del Festival de Peníscola és una excepció, tenim una ajuda però perquè ja la teníem des de fa anys.

De l’any 2016 no s’ha quedat res per pagar, ni hem hipotecat res dels pressupostos del 2017 o del 2018, tot al contrari, el que fem és pagar coses del passat. Hi ha una implicació al 1.000 per 1.000 de tota la conselleria per a dur endavant el que es fa des de l’IVC.

Quan necessita l’IVC la nova Llei de mecenatge?

Hi ha una Llei de mecenatge que està aprovada que no serveix per a res. La nova llei amb què ja s’està treballant ens servirà a tots, a les empreses i companyies privades i a les institucions públiques. Això ho porta directament la Conselleria de Cultura i ja hi ha hagut, com a mínim, dos reunions amb els sectors, als quals s'ha preguntat quines coses consideren indispensables perquè estiguen en eixa llei de mecenatge.

Podríem créixer al voltant d’un 15% més, però no es tractaria només d’una llei, sinó de conscienciar també el sector empresarial perquè invertisca en Cultura i per a desgravar-se fiscalment a través d’una acció social que, alhora, els repercuteix com a imatge. S’ha d’anar creant eixa cultura que ací no tenim, que passa des del micromecenatge fins als grans mecenatges. Però, si no tens una llei que li done suport a l’inversor en cultura no acabarem mai de tindre eixa mentalitat.

El Circuit Cultural va ampliar les àrees amb Música i Cinematografia. Com ho estan fent les novetats?

Partíem d’una realitat de quaranta i pocs municipis, i ara som 71 institucions. El teatre continua sent la disciplina més sol·licitada, tant per programadors com pels ciutadans i, a poc a poc, la música professional va agafant regularitat. L’audiovisual està arrancant ara perquè ha sigut, en aquests moments, quan hem disposat d’audiovisual valencià. En aquest sentit, abans no hi havia la possibilitat que es pagarà un cànon per eixes exhibicions i ara el pagarem. És simbòlic, de 300 euros per exhibició d’una pel·lícula valenciana, però és un pas. No obstant això, el 2 de maig farà dos anys que es recuperà el Circuit i ja està donant els seus fruits.

Teatre del Poble Valencià produeix "Els quatre genets de l'apocalipsi" de Blasco Ibáñez amb adaptació de Juli Disla. / Daniel García-Sala

Com és que la Universitat de València no està al Circuit?

Recentment, vam tindre una reunió amb el vicerector, Antoni Ariño, on vam parlar de les condicions per a entrar a formar-ne part. Té unes condicions mínimes, com ara contractar una quantitat d’espectacles professionals, pagar el caixet, no anar a taquilla i cobrar una entrada. Sembla que els pot interessar. També ha sigut una novetat que entraren les universitats, perquè fins ara no s’havia vist eixa possibilitat. Les universitats d’Alacant i Castelló estan des del primer moment.

Des d’ací veiem amb molts bons ulls qualsevol proposta que arribe del sud perquè és on menys personal i espais per a la cultura disposem, per tant, hem de buscar les sinergies entre la universitat i l’ajuntament per a aprofitar les sinergies. Enguany, entrarem al Festival de Teatre Clàssic de l’Alcúdia d’Elx, perquè sabem que el nostre festival més important de l’estiu és Sagunt a Escena, però pocs espectadors de Guardamar, Elx o Alacant vindran a Sagunt. La Universitat d’Alacant fa coses al sud i nosaltres hem d’estar al seu costat.

Com està el Pla de xoc de les Arts Escèniques?

En alguns casos s’han incrementat les ajudes més d’un 70% en les modalitats, en altres fins i tot s’ha arribat a triplicar. No és només augmentar ajudes, sinó que és també cal més producció. El segell de Teatre del Poble Valencià farà Els quatre genets de l’apocalipsi, de Blasco Ibánez, amb adaptació de Juli Disla, i ja hi ha dos produccions en marxa per a començar la temporada i festejar el final d’any al Teatre Principal amb un projecte gran. La idea és treballar les produccions de Teatre del Poble Valencià, les coproduccions amb empreses i productores. Per exemple, Man Ray, que coproduïm amb el Mercat de les flors de Barcelona, Ballet de la Generalitat i Taiat Dansa s’estrenarà al Festival Grec de Barcelona i després vindrà a Sagunt a Escena.

Altra línia era Dansa València, que, a judici dels experts, ha sigut tot un èxit recuperar el caràcter de fira que ha de tindre eixe festival. També a nivell de públic ha anat molt bé.

Enguany les línies d’ajudes han tornat a incrementar-se i allò que necessita el sector --en som conscients-- és que es publiquen abans i no en estiu, com en els últims cinc anys. Aquest any s’han publicat en març i volem concedir-les segur abans de l’estiu i pagar-les abans de Pasqua perquè el sector tinga liquiditat.

Tanmateix, el sector continua disconforme. Diuen que no és una qüestió de més diners, sinó d'entesa, d'idees...

Sempre hi haurà qui es queixe, com quan ho han fet els dramaturgs i, justament, la propera producció és de Juli Disla, la següent de Víctor Sánchez i la següent també serà d'un director i dramaturg valencià. Estem donant suport a la dramatúrgia contemporània valenciana.

"La meua màxima serà que que cada dia la cultura tinga una notícia a l'informatiu d'à.". / Daniel García-Sala

Són tants que no podeu contractar tots. És això?

Igual com la nova RTVV no podrà contractar tots els periodistes valencians a l’atur, la Generalitat no pot publicar un llibre a cada novel·lista valencià, doncs nosaltres no podrem muntar un espectacle de cada dramaturg valencià. Per això, sempre hi haurà algú que es queixe. Però, la línia ha sigut passar d’1,3 autors muntats a l’any, a 3,5 (Lola Blasco, José Antonio Portillo, Gemma Miralles --que encara no s’ha estrenat-- Manolo Molins, etc.). La línia és produir i coproduir i fer un repertori universal que si no fem nosaltres no el farà ningú. Arribar a produir i posar en escena un text de cadascun dels dramaturgs valencians és impossible.

Com està la Mesa de la Cultura Valenciana?

Es constituirà ara, prompte, perquè al llarg del mes d’abril les associacions professionals ens han passat quines són les persones responsables o a qui envien a les taules de treball.

No podrem muntar un espectacle de cada dramaturg valencià. Per això, sempre hi haurà algú que es queixe

Encara teniu 22 treballadors de la vella RTVV en l’IVC o ja han passat a à.?

Encara no han passat a l'ens à.. Està esperant-se a veure què passa amb aquests casos amb la nova televisió, perquè depèn de la llei de funció pública. De moment, estan digitalitzant el fons de Radiotelevisió Valenciana.

Quin tipus de programes culturals caldrien en la nova à.?

A Empar Marco li demanarem, i em consta que des de la Conselleria també se li ha demanat, que no solament faça programes específics de cadascuna de les disciplines, que ens agradaria. Però, a banda d’eixos programes, que és obvi que es facen des d’una televisió pública, volem que tanque els informatius cada dia amb una notícia cultural. Crec que, i ho pense també a títol personal, tan important són eixos programes de reflexió i difusió com tindre la presència en el dia a dia, al noticiari, perquè tindrà molts continguts on triar. Eixa seria la meua màxima, que cada dia la cultura tinga una notícia al seu informatiu.

"Crear un ‘star system’ de la música, d’escèniques o d'audiovisual si no tens projecció al teu territori és impossible". / Daniel García-Sala

Els directors adjunts incidiren en la necessitat d’à. per a les àrees i per a l’IVC. Què és impossible de fer sense la televisió pública?

Crear un 'star system' de la música, d’escèniques o d'audiovisual si no tens projecció al teu territori és impossible. Pots eixir en televisions locals o en mitjans d’àmbit de país, com Diari La Veu, però que entre dins de ta casa, a través d’eixa finestreta que és la televisió, que s’està produint Els quatre genets de l’apocalipsi, això suposa una projecció dels artífexs que hi treballen i de la pròpia producció que et serveix per a quan està a València, Alacant, Castelló o qualsevol ciutat del Circuit Cultural. També qualsevol cosa didàctica pot rebre el suport de la televisió, amb programes per a joves o infantils.

Després de Dansa València i l’Ensems, que està en marxa, tenim com a gran esdeveniment els Premis Max. Què podrem veure?

Hem volgut aprofitar allò de fer del problema una virtut. En el projecte de direcció de l’IVC es parla de fer uns premis singulars (de la música, de les arts escèniques i de la cinematografia). Fer-los ara, sense tindre encara una televisió pública que es puga veure des de Vinaròs fins a Guardamar no té massa sentit. Perquè, al final, ens aplaudirem els professionals de cada sector entre nosaltres, ens felicitarem, ens alegrarem, però no arribarem més enllà. Enguany, que encara no tenim televisió pública, vam pensar que serà òptim visibilitzar les arts escèniques valencianes a tot l’Estat amb la connivència dels Premis Max. L’any passat vam tindre nou premis Max, una cosa desorbitada, i, enguany, el que volem és, des de València, fer veure que a la Comunitat Valenciana hi ha un sector musical i un sector escènic professionals. Durant una gala que retransmetrà TVE, segurament La2, cap a les 21h del dia 5 de juny, podrem veure per a tota Espanya i el canal Internacional, artistes valencians, com ara Carles Santos, el Cor de la Generalitat, una banda de dones o els nostres actors, a la sala principal del Palau de les Arts. Volem que siguen visibles i posar en valor els nostres artistes encara que els premis siguen d’àmbit estatal.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat