La desprivatització de l’Hospital de La Ribera no només s’ha trobat amb l’oposició de l’empresa Ribera Salud. Un grup de professionals, agrupat en la plataforma SanitatSolsUna, defensa la gestió privada de l’hospital com la millor fórmula per a atendre els pacients. El cirurgià plàstic José Mallent, portaveu del col·lectiu, atén Diari La Veu uns minuts abans d’entrar al quiròfan i fa èmfasi en la quantitat d’operacions que es realitzen al centre hospitalari d’Alzira. Una xifra similar a la de La Fe de València, un centre amb més recursos humans i econòmics, afirma.
Com es constitueix l’associació i amb quin propòsit sorgeix?
L’associació es constitueix fa uns mesos arran d’unes declaracions del subsecretari de Sanitat, Ricardo Campos, amb les quals els treballadors de l’hospital ens vam sentir agreujats. De manera espontània, alguns de nosaltres, no només facultatius mèdics, sinó també auxiliars d’infermeria, zeladors i fins i tot gent d’administració, ens vam veure menyspreats. Ens van dir que érem una tropa, que féiem servir pròtesis de mala qualitat; si fa no fa, que érem de segona categoria. Davant d’aquesta situació d’indefensió ens vam constituir en associació de manera espontània i, finalment, ens vam inscriure com a associació. Ara som més d’un miler d’associats, entre treballadors i població.
L’objectiu és defensar la millor manera d’atendre la població, l’anomenat “model Alzira”. Creiem que té molts més avantatges que el model que pretén Conselleria. Som un departament de sanitat pública, això vull que quede molt clar. És el departament més públic que existeix a tota la Comunitat Valenciana. He treballat també en hospitals de la Conselleria i no he trobat cap hospital que done tantes facilitats a qualsevol usuari per a ser tractat com l’Hospital de La Ribera.
Vos heu reunit amb la consellera o amb algú del seu equip?
No. Hem sol·licitat una reunió amb Conselleria, que de moment no ens ha dit res, no ens ha volgut rebre. Hem sol·licitat entrevistes amb tots els estaments polítics perquè això és una decisió política. Fins i tot hem parlat amb alcaldes i amb associacions de veïns. Els veïns estan espantats amb la possibilitat que els canvien el model de salut perquè a hores d’ara són uns privilegiats comparats amb els d’altres hospitals. Si fóra per a igualar tothom per dalt, que siga tot millor, fantàstic, que vinguen, ens revertisquen i ens milloren les condicions per a atendre els pacients. Però sabem que no serà així.
La setmana passada es va conéixer un informe de la Sindicatura de Comptes sobre l’Hospital de Manises que determinava que era més barat que un hospital de gestió pública. Es pot establir un paral·lelisme amb l’Hospital de La Ribera?
Cada hospital té les seues característiques, però té un model de gestió mixt: sanitat pública gestionada per una empresa privada. Per descomptat que hi pot haver paral·lelismes, amb diferències perquè no és el mateix departament. Nosaltres vam ser pioners i hi ha una part sentimental en la meua postura. Quan crees una cosa i la volen canviar per a pitjor, hi ha una part emocional que fa mal. Hem demostrat que som més eficaços, més eficients, més flexibles, més ràpids a l’hora de tractar els pacients i, per tant, més rendibles.
M’he dedicat a operar tots aquests anys. Des de la meua perspectiva com a metge he de dir que treballe en unes condicions més flexibles que altres companys d’hospitals d’altres característiques i que els meus pacients estan molt satisfets perquè les llistes d’espera no es disparen.
Una de les dades de l’informe és que l’Hospital de Manises té una ràtio de metges per cada mil habitants menor que la d’altres centres de gestió pública.
En el cas d’Alzira, no. El que no hi ha és una hipertrofia de la plantilla com ara en altres hospitals públics. Sense ànim de clavar-me amb ningú, et compare un servici de cirurgia plàstica com el que jo duc amb el de La Fe. Nosaltres som tres cirurgians plàstics més un resident i tenim cinc o sis sessions quirúrgiques a la setmana, una sessió de matí (de 8 a 15 hores) o de vesprada (de 15 a 22 hores), en funció de la quantitat de pacients que hàgem de tractar. En altres servicis com ara el de La Fe són onze cirurgians plàstics i huit metges residents per a set quiròfans a la setmana.
La comparació és odiosa. Jo no em sent explotat, sent que tracte els pacients com a mi m’agradaria que em tractaren. Tots sabem el que passa a l’administració pública. Les llistes d’espera es van engrossint, els importa menys que els pacients esperen i hi ha pacients que esperen més de tres anys que els facen una reconstrucció mamària. Nosaltres, en menys de tres mesos, fem la reconstrucció. A més, treballe per incentius i em paguen en funció dels incentius. És a dir, no cobrem menys, sinó el mateix o més que un metge de la sanitat pública normal. Ens incentiven perquè treballem en unes altres condicions, però això no vol dir que em senta explotat ni que explote els meus adjunts. Si per una cosa s’ha caracteritzat l’Hospital de La Ribera ha sigut pel bon ambient laboral. No hem mirat les hores per a tirar endavant la faena i amb tota aquesta incertesa això s’està perdent.
Ara llavors l’ambient laboral ha canviat?
És terrible, hi ha un ambient de desassossec, de no saber què passarà. Ens fa pena que es revertisca una cosa que hem creat nosaltres i ens hem esforçat tant perquè funcione bé. De veres, si la consellera entenguera això s’ho repensaria. S’han compromés des del punt de vista polític, però encara que els haja servit per a guanyar unes eleccions, si tirar endavant (la reversió) implica fer un pas arrere, no és una política progressista. És regressar a una cosa pitjor. Fa pudor de ranci. Els que pitjor ho passaran, a més dels 1.900 treballadors i de les famílies, són els habitants de la comarca, que hauran de passar llistes d’espera insostenibles.
Per què creu que les llistes d’espera augmentaran sí o sí?
Per exemple, al servici de radiologia de l’Hospital de La Ribera el TAC funciona de dilluns a diumenge, 24 hores al dia. Et poden citar per a fer-te una prova de rajos a les tres de la matinada d’un dissabte, o un dia festiu. Això en un hospital normal ho fan? No. Les llistes d’espera creixeran de manera desorbitada i els perjudicats seran els treballadors i la ciutadania.
Com valoreu que els treballadors de l’Hospital de La Ribera passeu a ser personal indefinit no fix quan es produïsca la reversió, com ha anunciat la Conselleria de Sanitat?
Ara tinc un contracte indefinit fix i em faran un contracte d’interí. Si l’administració trau una oferta pública d’ocupació puc saltar. Les meues condicions laborals d’estabilitat passen a ser completament inestables. Això genera un mal ambient que perjudica els treballadors i els ciutadans.
Els sindicats han rebut la proposta de la Conselleria amb satisfacció.
No ho entenem. No tots els sindicats tenen la mateixa postura. Alguns estan alineats amb la Conselleria perquè donen suport a una ideologia i punt, i no creuen que la Conselleria faça alguna cosa en contra dels treballadors. Al final no podran complir les promeses que han fet i tots eixirem perjudicats. Els sindicats de manera ingènua estan alineats amb la Conselleria, i d’altres no tan ingènua, sinó per ideologia.
Creu que donen suport a la reversió per a aconseguir horaris millors?
Tenim tretze quiròfans i de matí en funcionen dotze perquè un el deixem per a emergències. De vesprada en funcionen 11. Els nostres horaris no són els del personal estatutari, de 8 a 15 hores, sinó que s’ajusten a les necessitats dels pacients. A La Fe hi ha 40 quiròfans i de vesprada només en funcionen quatre. S’estan infrautilitzant les instal·lacions i ho estem pagant tots. El departament de La Ribera gestiona de manera més racional els horaris. No anem de 8 a 15 hores i si no tenim res no estem per a no fer res, com fan en altres llocs.
Quines millores demaneu a Ribera Salud?
Volem que continuen invertint en tecnologia, una cosa que la Conselleria no podrà fer perquè els pressupostos són els que són. Volem que invertisquen en personal i que s’adeqüen les ràtios d’infermers per pacient. Hem fet saber a l’empresa que hi ha punts de millora, però no per això volem que canvien el model.
No hi ha prou tecnologia?
Tecnologia sí que n’hi ha. Disposem de tecnologies de què no disposen altres departaments, per exemple en rajos. Tenim el millor índex de detecció de càncer de mama.
Hi ha manca d’infermers?
En algunes plantes i als centres de salut es podria incrementar la dotació d’infermers, d’auxiliars i fins i tot de facultatius. Però això no vol dir que estiguem en contra del model ni de l’empresa. Estem a favor del model i ens té igual que el gestione Ribera Salud o una altra empresa sempre que es comprometa a una gestió eficaç i moderna. El que no volem és tornar a models que s’ha demostrat que no funcionen.
Teniu esperança en una suspensió cautelar de la reversió?
És l’única solució que hi veig, que un jutge sensat veja els informes i diga que això és una barbaritat. Han pres una decisió precipitada i saben que faran mal. Això em sona a prevaricació. Una opció és que un jutge analitze les dades i dictamine una suspensió cautelar. No hi ha cap altra alternativa llevat que entre el raciocini en el govern valencià i paralitzen la reversió.
Alguns treballadors vos plantegeu abandonar el centre si esdevé de gestió pública?
He treballat molts anys al sistema públic i no m’agrada. Hi ha treballadors que supose que sí que marxaran. Visc a València i desplaçar-me fins a Alzira són 40 quilòmetres que faig amb gust perquè tots els dies pense que vaig a ajudar molta gent. Crec que molts treballadors pensaran que no val la pena continuar treballant a aquest hospital. Si la Conselleria m’ofereix les mateixes condicions, però, hi seguiré treballant.
També voldríeu continuar rebent els incentius?
I tant! I que a mi i als meus companys se’ns reconega en funció del treball que realitzem.
