"Em vaig deixar l'Alqueria Blanca per avorriment espiritual i artístic"

L'Institut Valencià de Cultura (IVC) presentava aquesta setmana una nova producció del segell Teatre del Poble Valencià. Aprofitant el 150 aniversari del naixement de Blasco Ibáñez, l'IVC ha produït Els quatre genets de l'apocalipsi, que estarà en escena al Teatre Rialto fins al 28 de maig. El dramaturg Juli Disla s'ha fet càrrec de l'adaptació de la novel·la homònima de l'escriptor valencià. La direcció, en aquesta ocasió, està a càrrec d'Inma Sancho, una cara coneguda en l'última etapa de Canal 9, ja que l'actriu donava vida, en l'Alqueria Blanca, Paqui aquella tavernera recatada que convivia amb el seu germà Sento (Óscar Pastor) i que va acabar descobrint les bondats de l'amor a través de Ferri (Paco Sarro), el jornaler més dur de la família Falcó.

Inma Sancho ha passat els últims anys fent televisió a Madrid. Com molts altres actors i actrius valencians, ací, a casa, no hi havia projectes escènics. L'elenc del qual n'és responsable manifestava una constant aquesta setmana, quan posava sobre la taula el rol que assumeix en Els quatre genets de l'apocalipsi: "Tenim feina".

Què és el que més t'ha convençut de la producció per a posar-te al capdavant?

En primer lloc, que em va enamorar la novel·la de Blasco Ibáñez; en segon lloc, que Juli Disla feia l'adaptació, i en tercer lloc, que tinc moltes ganes de treballar.

Què destaques de l'adaptació?

Crec que Juli ha fet una bona obra de teatre. A partir d'una novel·la descriptiva, perquè és Blasco Ibáñez, de 460 pàgines, ell ha fet de veres unes escenes teatrals, amb un ritme dinàmic i àgil. Tot aquell qui ha vingut a veure-la em diu que, tot i la durada –d'una hora i cinquanta-sis minuts–, no es fa llarga. Això comença en l'adaptació, en el ritme de les escenes, en com les ha contades i en el fet d'escollir nou personatges, els quals tenen, tots ells, molta importància i no ixen a escena per a entretindre, sinó a matar, a resoldre el seu conflicte.

Inma Sancho: "Les produccions que es feien ací eren dedicades a la lloa i glòria d'una persona"

Dona i directora. És un binomi normalitzat el 2017?

Des d'aquest govern i amb el director i subdirector (de l'Institut Valencià de Cultura) que tenim ara, tot són avantatges. De fet, per a dirigir Els quatre genets de l'apocalipsi van pensar en mi i en una altra dona. Això de la discriminació positiva no sé si és perquè ara toca donar més oportunitats. No obstant això, en aquesta professió mai he patit eixe sexisme. Vaig començar a dirigir jove i llavors sí que vaig sentir eixe sexisme perquè era dona, però també discriminació perquè era jove. Ara és un gust haver passat els cinquanta i tot això tant em fa.

Fora de l'àmbit de la producció pública no és molt habitual el paper de dona i directora.

En són menys, és cert. En tot el que signifique dirigir la paraula, en qualsevol cosa que implique una cúspide de poder, numèricament en som poques. Aleshores ací es respira el mateix que en la resta de la societat.

Durant la presentació d'Els quatre genets de l'apocalipsi, l'elenc agraïa que, gràcies a la producció, "estem treballant". Tan malament s'estava a nivell laboral? Per què?

Va haver una etapa, que es va acabar dient de CulturArts, on es va desfer el Circuit Teatral Valencià del qual vivien les companyies i molts actors. Les produccions que es feien ací eren dedicades a la lloa i glòria d'una persona, que s'emportava una fotracada de diners mentre els professionals deixàvem de treballar. Amb aquesta casa feia onze anys que no treballava. Abans d'eixe temps, havia treballat prou ací i fora. En els últims anys he treballat assegurada i cobrant a Madrid. Mai m'he volgut anar a Madrid, però els dos últims anys he hagut d'anar-me'n a fer tele allí perquè ací no tenia res de res. Havia dirigit de jove, però l'entrenament que tinc és perquè he portat una escola municipal, que no arriba ni a escola, és més bé un taller de teatre on he de fer de tot. Amb la meua edat hauria de tindre moltíssima més experiència com a directora i actriu. En els últims anys, si veiérem la cotització, les altes en la Seguretat Social de la professió valenciana, el 98% hem estat a l'atur els últims quatre o cinc anys.

I ara com està la situació?

Han començat ara. Han tardat en començar, però tenim un subdirector (parla de Roberto García) que és un treballador com nosaltres i tenim a Abel (Guarinos), que és una persona amb trellat. Tenen sentit comú i feia molta falta ací. Necessitem que la televisió es pose en marxa perquè les indústries de l'audiovisual i de doblatge també comencen i que la feina torne d'una manera generalitzada. Ara encara som uns escollits.

L'elenc d'Els quatre genets de l'apocalipsi durant la presentació al Teatre Rialto. / DIARI LA VEU

À. ha de tindre una Alqueria Blanca?

À. ha de donar suport a tots els projectes audiovisuals, tant com a l'Alqueria Blanca. Amb l'Alqueria Blanca va passar una cosa que ja havia passat feia quinze anys a TV3 i fa deu a la Televisió gallega, com és el fet que van fer un producte local que agradava a un ampli sector de la població amb una franja d'edat prou gran. Però, abans de l'Alqueria Blanca i durant el temps que estigué fent-se la sèrie, es feren projectes boníssims que no van rebre el suport de la televisió pròpia. Programes que, anys després, la gent va reconéixer que eren bons o programes que va acabar comprant TV3. À., el que ha de fer és donar un bon suport a l'horari, als diners, a la publicitat, a totes les produccions audiovisuals que facen i que la gent sàpiga que en té moltes.

És com Blasco Ibáñez, de qui només coneixíem Cañas y barro i Arroz y tartana i resulta que va escriure una novel·la europea, moderna, amb concomitàncies argentines, russes, etc. És a dir, que no cal mirar-nos tant el melic.

Inma Sancho: "En À. no crec que calga una Alqueria Blanca tan local"

Aprofitant que has citat Cañas y Barro... Si hagueres de retraure alguna cosa de l'Alqueria Blanca, quina seria?

Es va anar reduint i els guions eren cada vegada més de telenovel·la, més ximples. No em van voler matar i em vaig deixar l'Alqueria Blanca sense tindre cap altra feina, per avorriment espiritual i artístic. No cal, una vegada es té èxit, reduir-se a fer historietes tan ximples. Al revés, hauria d'haver anat a més i haver sigut més complexa. Aprofitant que tenia públic, a poc a poc s'haurien d'haver fet coses més complexes, més rebuscades. Al públic també cal ensenyar-lo a mirar coses fent la història més complexa, més rica, fent que els artistes estiguen més satisfets, no només contents. He estat a un hospital i em demanaven un bes, els besava i només per això ja estaven contents. Això també ho ha fet l'Alqueria Blanca. Hi ha una part personal estupenda, però no calia acabar amb una cosa per a mi tan ximple.

Des dels teus camps professionals, què li demanes a la graella de la nova radiotelevisió?

Programes infantils bons, perquè si no comencem per ací, estem fotuts. Després, som com una terra artística, on tenim bones veus i som músics, tenim una certa gràcia i un cert talent, no sé si gràcies a l'orografia i el clima. Aleshores, veurem si podem tractar això seriosament. Tractarem la cultura d'una manera seriosa, que la gent sàpiga que a València hi ha gent fent cultura i que l'està fent bé, perquè se l'apropien i la gaudisquen. La tele hauria de fer això.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat