Francesc Colomer, al capdavant de l’Agència Valenciana del Turisme, matisa que les sancions de fins a 600.000 euros previstes en la Llei del Turisme per a qui anuncie apartaments turístics il·legals aniran adreçades a “gegants globals”, com ara Airbnb. Ara bé, el Consell no perseguirà els anomenats amfitrions, que lloguen una habitació de sa casa a través de la plataforma. Tampoc vol multar els propietaris de pisos turístics sense registrar, sinó que els animarà a registrar-los. “És fàcil i gratuït”, argumenta.
El polític provinent de Benicàssim remarca un dia després de la presentació de la Llei del Turisme que els ajuntaments i empreses que vulguen subvencions de l’Agència hauran d’acollir-se al Codi Ètic del Turisme. A més, avança que els festivals de música que vulguen usar la marca paraigües dels festivals valencians hauran d’acollir campanyes solidàries i tractar de forma digna els treballadors.
Un punt clau de la llei és l’enduriment de les sancions per als apartaments turístics il·legals. En quins casos s’aplicaran les sancions màximes?
El combat contra l’intrusisme requereix interpretar bé que és un fenomen global i que els grans comercialitzadors de l’oferta clandestina són grans plataformes amb una cotització en borsa enorme. Per això, la graella de sancions serà proporcional. Hem de lluitar amb armes més potents per a dissuadir i fer justícia.
Aleshores, les multes s’aplicaran a les plataformes, com ara Airbnb?
Ho dirà la llei i el reglament de la llei, però crec que sí. Eixes quantitats són per a les faltes molt greus amb reincidència. És una actitud contrària a les bones pràctiques, la professionalització i la legalitat: estar en el registre. La lluita contra l’intrusisme requereix molta pedagogia però també evitar la impunitat i aplicar les sancions quan no en quede cap altra. Estem davant d’actors que són gegants globals, per això incrementem les sancions. 600.000 euros de multa és el màxim que està aplicant l’autonomia que imposa sancions més elevades.
Heu tingut contactes amb Airbnb?
N’hem tingut diversos en aquesta legislatura. Les plataformes aniran comprenent que han jugat amb un avantatge: la gran disparitat de legislacions entre autonomies i ciutats i les posicions erràtiques de la Comissió de la Competència, que ha confós l’economia col·laborativa amb el compliment d’un mínim. Les plataformes evolucionaran cap als nostres postulats. Hem estat amb Airbnb i amb altres que sí que han complit, com ara Booking.
Airbnb és una start-up accelerada a Silicon Valley i crec que creuar les dades del nostre registre de vivendes turístiques amb la seua pàgina de comercialització no requereix un esforç tecnològic titànic. Creuar eixa informació és relativament fàcil i crec que ho faran tard o d’hora.
S’han mostrat disposats a col·laborar?
Sí, però no ho han fet. Per això l’expedient sancionador va concloure amb l’aplicació d’una sanció.
Airbnb argumenta que molts particulars lloguen a turistes una habitació de sa casa per a compartir despeses. Llogar una habitació és intrusisme?
El lloguer d’habitacions s’ha fet sempre i no s’ha de confondre amb la comercialització turística, que és el que entenem que és intrusisme i competència deslleial.
Llavors, les habitacions turístiques no caldria registrar-les.
El registre d’habitacions no està entre els nostres objectius. No demanem el número de registre per a qui lloga una habitació, només als que lloguen una vivenda completa amb un ús turístic.
També s’imposaran multes als propietaris d’apartaments turístics sense registrar?
La vocació de la llei no és anar a multar. En un primer moment el modus operandi nostre és l’apercebiment i la correcció. Amb els propietaris tenim l’actitud de persuadir-los: la inscripció al registre és fàcil, gratuïta i constitueix una garantia per al consumidor perquè l’experiència turística no siga una decepció. El propietari d’una vivenda turística és el que menys incòmode s’ha de sentir. El 2016 hem incorporat 12.000 vivendes turístiques al registre.
La nova llei recull la vessant ètica del turisme. En què ha fallat fins ara l’ètica en el sector turístic valencià?
L’ètica sempre és una lluita inacabada, un objectiu aspiracional d’una societat. Estic convençut que tindrà retorn econòmic. Els turistes triaran destinacions que incorporen el comportament ètic com un actiu identitari. Hem sigut el primer govern a nivell internacional que ha adaptat el Codi Ètic del Turisme. No hi pot haver una economia turística sense respecte a la cultura, a les tradicions, a la sostenibilitat, a les relacions laborals dignes, etc.
Per a atorgar subvencions a empreses i ajuntaments valorarem la subscripció del codi ètic. A més, un dels paràmetres per a usar la marca de qualitat de festivals que estem a punt de traure serà la subscripció del codi ètic. Tot aquell que, a mig termini, es relacione amb l’administració haurà de subscriure el codi ètic. Creiem que això tindrà un efecte multiplicador i pot transformar el sector turístic.
Com ha de ser un festival de música per a complir el codi ètic?
Des de tindre productes de proximitat o promoure la participació de músics valencians fins a ser tolerants. Per a tindre la marca nostra caldrà que es comprometen a posar en marxa campanyes solidàries i que tinguen relacions dignes amb els treballadors. Una llei no fa miracles però hem de començar a entendre que en turisme no val tot.
El sector privat orientarà les actuacions de Turisme Comunitat Valenciana, l’actual Agència Valenciana del Turisme?
Amb aquesta llei decidiran la política turística tots els actors socials i econòmics del turisme. Fins ara, la gestió de l’Agència Valenciana del Turisme era 100% del govern de la Generalitat. Al nou comité estratègic de gestió, que decidirà els pressupostos i l’estratègia turística, estarem nosaltres i, en un 50%, el sector. Hi haurà les principals associacions empresarials, la Cambra de Comerç, la universitat, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, les principals ciutats turístiques i els patronats provincials de turisme. També en formarà part un representant del comité d’ètica que es crea amb la llei.
Les decisions en aquest comité es prendran per majoria?
Per consens. No es pot fer res per la lògica d’aritmètica de majories i minories. La governança col·laborativa és buscar el punt de trobada. En un escenari d’empat, que estic convençut que no es produirà, tindrem el vot de qualitat per a dirimir.
Serà un model similar al de la Fundació Turisme València?
No, hi haurà les principals associacions empresarials del sector turístic però no empreses.
El president Puig va promocionar l’aeroport de Castelló a Finlàndia. Com avancen les negociacions amb operadors d’aquest país?
Escandinàvia com a mercat emissor ens interessa i Castelló és la gran desconeguda de les marques turístiques valencianes però pot irrompre gràcies a les seues característiques de litoral i d’interior, de Mediterrani rural. El president Puig va estar-hi i, a finals de mes, l’agència torna a Finlàndia amb una representació de l’oferta turística de Castelló. L’establiment d’una línia regular o de xàrters depén de moltes variables, de decisions estratègiques d’aerolínies i turoperadors, però el que estem fent és sembrar.
Quina opinió li mereix la gestió d’Edeis al capdavant de l’aeroport?
El nou director general, Alexander Schroll, té una biografia laboral molt significativa que l’avala a l’aeroport de Munic. Hem de crear sinergies amb l’ecosistema turístic de Castelló i buscar les millors oportunitats per a incrementar la connectivitat. Valore la gestió d’Edeis positivament però sempre estarem darrere exigint proactivitat. Gestionar la rutina no ens val, per això destaque el caràcter d’Schroll, perquè és proactiu.
Quan va arribar a l’Agència va trobar tècnics amb un paper rellevant en governs del PP, alguns d’ells amb condemnes de presó pel cas Gürtel, i va qualificar l’etapa anterior de “tsunami emocional”. Quin és el clima laboral actual?
L’Agència ha patit molt en l’etapa postGürtel, com tota l’administració. Vull destacar l’existència de molt de talent i de professionals que no tenen res a veure amb les males arts d’una administració que va patir el que va patir. Hem de destinar els recursos humans limitats i escassos de la millor manera possible. L’Agència és la sala de màquines de la política turística i vull reivindicar el valor dels professionals, que molts duen 25 anys treballant pel turisme de manera anònima, molt dura, en una atmosfera… que venim d’on venim. Però cal mirar al futur.
Estava previst que la llei del turisme anara al ple del Consell a finals de març. Per què s’ha ajornat fins ara?
Els pronòstics de calendari sempre són complexos. Sempre hi ha detalls per tancar. Ara, l’important és que posem la directa i avancem al màxim. La llei serà perfeccionada al crisol del parlament perquè siga una llei de tots. Si haguera de dir quina ideologia té la llei, és el Codi Ètic del Turisme, el gran punt de trobada. Espere que el parlament li done suport.
Quina estratègia teniu per a superar el model de sol i platja?
El sol i platja l’hem de qualificar cada vegada més però és identitat nostra. La platja és medi ambient, paisatge i sostenibilitat. Vinc de Benicàssim, una destinació madura que s’ha reinventat amb els festivals i la gastronomia. La llei vol vertebrar el territori i crear productes de base territorial, singulars, diferenciats. No podem renunciar al sol i platja però sí qualificar-lo i buscar els fets autòctons: les festes, la cultura, el patrimoni… Una platja idíl·lica es pot replicar, però els patrimonis Unesco que tenim, no, perquè són únics.
