"Si no tenim diners, no demanarem als artistes que treballen gratis per a omplir sales"

Fa poques setmanes que ha complit un any en el càrrec i parla amb la satisfacció d'haver aconseguit alguns dels objectius que plantejava al seu projecte, però també amb la responsabilitat de qui sap que encara queda molt per fer. Abans de començar l'entrevista, fem una visita per la seu del Consorci, el Centre del Carme de València. Durant el recorregut, Pérez Pont, pròxim i afable, saluda els treballadors de l'espai i els artistes que ultimen les mostres que s'inauguren en hores o dies.

Hui, que estem celebrant el Dia Internacional dels Museus, podria donar-nos la definició d'aquests espais?

Un museu és un espai més de la vida de les persones en què poder desenvolupar aspectes de la seua vida de forma natural i quotidiana. Per això, per a mi era molt important i és molt simbòlic que hi haja un espai al Centre del Carme per a bebés de 0 a 3 anys. Un museu o un espai d'art s'ha d'utilitzar de forma natural, sense escarafalls. La cultura no és un exercici elitista, és una eina més de construcció i creixement personal, i treballem en eixa direcció.

La percepció general és que són espais morts, sense vida i destinats a un públic molt específic?

Aquesta visió té molt a veure amb la forma com s'han gestionat els museus durant molt de temps. Un museu és un llenç en blanc i tu pots dibuixar el que vulgues. Pots fer un exercici d'elitisme i reduccionista sols per a experts o pots treballar amb una perspectiva de divulgació pedagogia, inclusió, participació, transparència, diversitat i transversalitat. Si ho fas així, la ciutadania entendrà que els museus formen part de la seua vida perquè ací es desenvolupen accions i iniciatives. La institució ha de facilitar i canalitzar les propostes que sorgeixen de la societat civil i el sector professional.

José Luis Pérez Pont destaca la transparència de totes les convocatòries que fa el Consorci / DANIEL GARCÍA-SALA

Aquesta obertura a tots els públics ha tingut una traducció en la xifra de visites?

Les dades són molt fredes, però al final també són significatives. En el primer trimestre del 2017 hem rebut quasi 40.000 persones. Això suposa un increment del 83,66% respecte del mateix període de l'any passat. Cada activitat i inauguració que fem està plena de públic; hi ha una resposta massiva de professionals i de ciutadans. I una cosa que m'agrada molt és que organitzem coses i em trobe gent que no conec de res. Això vol dir que moltes persones que no són les habituals del sector de l'art o del propi àmbit de la cultura s'estan interessant.

Un dels seus objectius era que el Consorci actuara com a vertebrador del territori després d'anys de viure d'esquena a la realitat de Castelló i Alacant. Ho ha aconseguit?

Hem de seguir treballant i intensificant aquests esforços perquè les coses no passen sols a València o prioritàriament a València. Però sí, Alacant i Castelló, per exemple, tindran el seu projecte propi i específic de 365 dies. També ens agradaria anar més enllà de les capitals, que l'acció cultural arribe també als municipis, que haurien d'estar rebent, per part nostra, continguts i suport, però el pressupost no ens ho permet, ara per ara. 

Vosté va dir que, si no hi havia diners, deixaria les sales buides. Era una amenaça?

És una forma de dir que no precaritzarem els treballadors de la cultura per a omplir sales. Si no hi ha pressupostos per a poder atendre d'una forma adequada i amb respecte el treball dels creadors, no els demanarem que treballem gratuïtament sols per omplir espais. 

També és seua la frase: "La cultura no té preu, però costa diners". Creu que s'ha abusat dels artistes?

S'ha abusat i durant molts anys. En el meu paper de crític i comissari he defensat que els artistes que treballaven en un projecte havien de tindre una remuneració. Ara que estic ací, ho estem aplicant. En cadascuna de les convocatòries hi ha un apartat en què s'especifica que un 15% del pressupost és el sou dels artistes. Això és la primera vegada que passa a la Comunitat.

"Durant anys s'ha abusat dels artistes. Ara treballen i tenen una remuneració i és la primera vegada que passa a la Comunitat"

Té la sensació que els museus són l'últim escalafó de la cultura?

Si atenem a com es distribueix el pressupost, evidentment, sí. Jo no vull que li lleven pressupost a ningú. Em sembla que hi ha dèficit en tots els àmbits de la cultura i que sempre calen més diners. I més en aquests últims anys en els quals els pressupostos s'han vist reduïts. Però és evident que hi ha departaments que reben una dotació econòmica major i uns altres, una dotació econòmica molt menor. Aleshores, és evident i és clar que cal realitzar una major compensació si realment volem vertebrar, a nivell expositiu i museístic, la Comunitat Valenciana, que és una de les seues comeses. Si volem arribar a això, necessitem més pressupost. 

Unes 40.000 persones han visitat el Centre del Carme el primer trimestre de 2017 / DANIEL GARCÍA-SALA

S'ha plantejat la col·laboració privada per a poder arribar més lluny?

Estem treballant per a aconseguir que patrocinadors d'empreses i entitats financeres hi col·laboren, però no és fàcil. Primer, perquè hi ha una manca de tradició que les empreses, des de la seua responsabilitat social col·laborativa, facen una aposta per la cultura. I, en segon lloc, perquè la nostra societat no ha potenciat la cultura entre els seus objectius, s'han potenciat uns altres tipus de valors que al final repercuteixen en el model de ciutadania que volem tindre. Si no se sembra cultura, educació i coneixement, no podem esperar que ens els demane la societat.

"Hi ha una manca de tradició perquè les empreses, des de la seua responsabilitat social col·laborativa, facen una aposta per la cultura"


Vosté ha sigut molt crític amb els gestors culturals anteriors. Això suposa un grau més de responsabilitat sobre el que està fent? 
Justament tota aquella feina m'ha servit per a arribar ací amb una idea molt clara de què necessita el sector i de saber de què estem farts. Estem farts d'adjudicacions a dit, d'amiguismes, d'endolls. De tot açò estem farts. Per això, estem aplicant un model transparent, participatiu i on la convocatòria pública és l'element principal. Crec sincerament que no hi havia voluntat de fer bé les coses. M'he trobat amb tantes coses que eren tan fàcils de canviar que el mèrit és simplement aplicar el sentit comú, les ganes i la bona fe.

Altres directors generals s'han trobat amb alguna sorpresa quan han començat a gestionar. En el seu cas, també ha descobert algun "forat"?

M'he trobat amb problemes importants en el manteniment i la conservació de l'edifici i dels equips, en una deixadesa, un abandó en el propi patrimoni. I, pel que fa als comptes, van demanar una auditoria específica que està en mans de la Intervenció de la Generalitat, que determinarà si hi ha hagut anomalies.

"Estem farts d'amiguismes, endolls i adjudicacions a dit"

Què li sembla que l'exdirectora de l'IVAM, Consuelo Císcar, estiga sent investigada però es mantinga els seu càrrec al Consell Valencià de Cultura?

Jo sobre l'exdirectora de l’IVAM he dit molt durant molt de temps i quan pràcticament ningú deia res. Jo, en aquest moment, només tinc interès a escoltar la veu de la justícia. Aquesta és, crec, l'única veu que s'ha de pronunciar.

Aspira el Centre del Carme a convertir-se en un referent com l'IVAM o el Museu de Belles Arts?

Crec que estem sent capaços en un any, que és poc temps, de generar un viratge important en el posicionament del centre davant la ciutadania de València. Però també a nivell estatal. Estem rebent una resposta molt positiva per part del sector cultural espanyol, amb molt interés pel treball que estem realitzant. I això ens anima. Ens anima molt a seguir treballant perquè està causant molt bona impressió. Els canvis que estem introduint, que en molts casos són dèficits o manques que existeixen també en altres centres d'altres territoris, estem sent capaços de resoldre'ls amb certa agilitat i de reequilibrar-los.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat