A punt d’arribar a l’equador del seu mandat, el director de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) valora els primers tres anys al capdavant d’un museu que, malgrat els esforços per a trencar amb l’anterior etapa, continua arrossegant una imatge associada al balafiament i a la corrupció dels seus gestors, alguns dels quals estan sent investigats per la justícia.
Quin balanç fa dels primers anys d’aquesta nova direcció que va començar al setembre del 2014?
Podem estar molt contents en tots els sentits, però jo en destacaria un, i és que hem acabat amb un dels pitjors mals que ha passat i està passant en la cultura: que sols es feien o es fan coses sense sentit, sense cap projecte cultural sòlid al darrere. Hem aconseguit que l’IVAM tinga un projecte cultural molt clar i que siga un lloc d’investigació i de recerca on es pot gaudir de l’art i de la cultura. És una fita molt important, ateses les situacions de daltabaixos que ha tingut aquesta institució en els últims anys.
Vol dir que abans es gestionava i programava sense cap tipus de criteri?
Aquest equip treballa amb criteris, programa autonomia i valors. I això vol dir que no s’hi val tot. Es valora la importància i l’interés de les coses que s’estan realitzant i ha sigut possible perquè es va presentar un programa que va guanyar i que és el que estem duent endavant.
Una de les seues queixes és que ha de gestionar amb el pressupost més baix de la història de l’IVAM.
La situació econòmica en general és molt dolenta i no estem contents. Creiem que l’IVAM és el museu nacional d’aquest país i mereix un pressupost a l’altura del referent que ha de tornar a ser. El finançament, com els criteris i l’autonomia, és essencial en qualsevol projecte d’aquestes característiques. L’IVAM és solidari amb la dramàtica situació econòmica de la Generalitat però no vol dir que ens conformem; lluitem per rebre més suport.
José M. García Cortés: “L’IVAM és solidari en la dramàtica situació econòmica de la Generalitat però no vol dir que ens conformem”
Enguany han aconseguit un augment d’un 8%.
Estem molt agraïts perquè creiem que és el reconeixement al treball que fem i que palesa la importància que la Conselleria dóna a l’IVAM. Ara bé, amb aquest pressupost no podem competir en alguns àmbits per moltes hores, ganes, il·lusions i convenis que signem amb institucions i entitats privades.
Està dient que l’IVAM ha renunciant a competir en alguns àmbits?
És evident i la part clarament afectada és tota la referida a l’art modern. Per què? Doncs perquè programar exposicions d’artistes de la primeria del segle XX o comprar peces d’eixa època és molt més car que fer-ho amb creadors contemporanis. L’any passat disposàvem de 150.000 euros per a comprar i enguany 200.000. Estem contents? Sí, però amb eixa quantitat no es pot comprar ni una sola peça d’art modern. Ho sé, ho reconec i ho dic. És una de les mancances que tenim i a què hem de donar solució més prompte que tard.
Les renúncies també afecten la difusió i promoció internacional?
Nosaltres no renunciem a col·laborar internacionalment però sí a la competència. Estem ací perquè l’IVAM torne a ser, i crec que ho estem aconseguint, un dels museus més importants de l’Estat. La qüestió internacional ens l’hem de plantejar a llarg termini. Hi ha una frase del nostre conseller de Cultura, Vicent Marzà, que m’agrada molt i que la faig meua: “Anem lluny, per això anem a espai”. No tenim presa, el nostre objectiu no és batre el nombre d’espectadors, ni estem en competència amb ningú.
José M. García Cortés: “El nostre objectiu no és batre el nombre d’espectadors, ni estem en competència amb ningú”
Doncs el nombre de visites ha pujat, tot i que s’han reduït les exposicions.
Quan jo vaig arribar, la mitjana era d’unes vint-i-tres exposicions anuals. Les vam reduïr a la meitat, primer per a economitzar i després perquè creiem que l’art i la cultura han de tindre repòs i tranquil·litat. Per a mi hi ha una cosa molt preocupant i és que estem tornant a la postmodernitat; s’està utilitzant la cultura com les xarxes socials, amb un consum molt ràpid i molt superficial.
També ha arribat a la cultura la batalla pel clic?
Sí, i nosaltres no volem entrar-hi. Fem menys exposicions i així tenim més temps per a preparar-les i gaudir-les. El temps mínim d’exhibició és de quatre mesos, un període en què cuidem les visites guiades, la didàctica i les activitats específiques. No es tracta que la gent passe per les exposicions, sinó que els siga una experiència interessant, emocionalment, conceptualment i en tots els sentits.
En alguna ocasió ha dit que el criteri de l’èxit d’un museu no ha de ser el nombre de visites.
És que no ha de ser l’únic criteri. De fet, si em preguntes quins elements tindria en compte per a valorar la importància d’un centre d’exposicions, possiblement, entre els deu primers no estaria el públic. Si jo volguera tindre molt de públic faria moltes festes i posaria pantalles gegants i no estem massa lluny d’això en altres llocs. La nostra pretensió és que la visita a l’IVAM, la realize qui la realitze, siga una experiència emocional i conceptual. Jo sé que el museu no canviarà el món, però si aconseguim que la gent que ve a veure les exposicions isca pensant en la resta i mirant el seu entorn d’una altra manera crec que estem en el bon camí.
Sembla difícil creure en una vocació minoritària.
L’IVAM s’adreça a les immenses minories que hi ha en la nostra societat i ha de fer coses tot i que tinguen una repercussió minoritària. Perquè, si no ho fa l’IVAM, qui ho farà?
Companys seus d’altres institucions esguitades per la corrupció denuncien que aquesta herència dificulta el poder accedir a patrocini i ajudes d’entitats. És el cas de l’IVAM?
Res no és fàcil, però el que hem de fer és mirar endavant. La meua preocupació és el present i el futur. El que ha passat ha passat i ja està. Jo diria que som l’única institució que el primer dia que arriba la nova direcció canviem les persones responsables i que apliquem un codi ètic en la nostra actuació.
José M. García Cortés: “La meua preocupació és el present i el futur. El que ha passat, ha passat i ja està”
Vosté va incorporar al seu equip Joan Llinares, elegit per les Corts aquesta mateixa setmana com a director de l’Agència Antifrau.
Sí, ell va tornar a València de la mà d’aquest director. El vam recuperar en aquest museu perquè volíem que la transparència i la claredat foren també senyes de la nostra identiat. Fet això, insistisc, el fonamental és el projecte cultural.
El conseller Marzà confiava que part de l’augment del pressupost es destinara a la inauguració enguany de Pati Obert, un projecte que va agradar molt al barri. Com va el procés?
Lamentablement, endarrerit. L’IVAM és qui més ha fet per a donar-li un ús alternatiu als 2.800 metres quadrats en què s’havia projectat l’ampliació de la instal·lació, però que les circumstàncies han convertit en un solar abandonat. És un programa cultural destinat a convertir els terrenys en un lloc de convivència, de retrobament en el barri i que permetrà obrir carrers que estan tancats. Hem de capgirar el museu perquè està d’esquena al barri. Nosaltres volem que els veïns s’integren en el museu i a l’inrevés.
Podria posar una data per a aquesta obertura?
Ja m’agradaria. Confie i estic convençut que ho farem. Al 2017 no arribem però no passaran molts mesos del 2018 perquè ho inaugurem.
L’IVAM i la resta de museus i sales d’exposició que hi ha al seu voltant comparteixen una zona de gran afluència turística. No s’han plantejat configurar una xarxa i establir col·laboracions per a millorar la difusió del seu treball?
L’ànsia de participació i col·laboració de l’IVAM és evident. Som la institució que més convenis ha firmat i la primera que ha creat una càtedra amb tres universitats. Cal integrar, sumar, afegir, no tindre actituds de menyspreu cap a res. Cal trencar eixa visió de l’alta i la baixa cultura. No puc deixar de pensar en la quantitat d’obres que no es consideraven per la tècnica que utilitzaven, el país o la gent que ho feia; s’ha de tindre una visió més àmplia. El que jo sí que trobe a faltar són més campanyes de turisme cultural a València.
I han traslladat alguna proposta als responsables municipals i autonòmics?
Ens hem reunit moltes vegades perquè som de les poques ciutats que no publiciten el seu museu nacional reconegut a tot l’Estat. No hi ha cap senyal que diga com arribar a l’IVAM. Hem demanat a l’Ajuntament senyalística del museu i que estiga present a l’estació de tren i l’aeroport però, ara per ara, no ho hem aconseguit. A l’estació d’Atocha, moltes vegades, quan hi arribes, veus anunciats els seus principals museus. Per què no ací? No és incompatible que vingues a menjar-te una paella a la platja amb fer turisme cultural. És com si encara no ens creguérem les coses bones que tenim. Valorem-les, estimem-les i difonguem-les.
José M. García Cortés: “Trobe a faltar campanyes de turisme cultural a València. Hem demanat a l’Ajutament senyalística, però no ho hem aconseguit”
Si haguera de definir el nou segell de l’IVAM, com ho faria?
L’IVAM és ja un projecte cultural sòlid, dirigit amb criteris i autonomia i amb clara vocació pública. I, a més d’atendre les propostes minoritàries, també mirem cap al sud. El Mediterrani és el nostre passat, el nostre present i el futur. Si menyspreem el que tenim al costat, que són els arrels del nostre país, com podem mirar cap al nord? També mirem el treball que estan fent les dones artistes perquè han sigut marginades i silenciades. Ens encanten el francés, l’anglés i l’alemany, però ací parlem valencià perquè també és una de les nostres senyes. Estem construint el museu com un lloc de qüestionament, coneixement i que no té per què estar relacionat amb l’avorriment.
José M. García Cortés: “Ens encanten el francés, l’anglés i l’alemany, però ací parlem valencià perquè també és una de les nostres senyes”
