"Seria ideal recuperar places per a refrescar el Cor de la Generalitat"

El Cor de la Generalitat compleix tres dècades. Va ser el 1987 quan aquell Cor de València es va rebatejar amb el nom actual. En l'any 2006 assumia el paper de cor titular del Palau de les Arts, una aliança operística que continua fins el dia de hui.

Des de l'any 1988, Francesc Perales és el director titular de la formació vocal, l'única professional al territori valencià. Amb l'efemèride toca fer repàs a la trajectòria, a la situació del conjunt que, trenta anys després, ha perdut més de la meitat dels cantors que el crearen, així com el futur del mateix director titular qui revela que el final està prop.

Com valora els trenta anys del Cor de la Generalitat?

Molt positivament. Des del punt de vista de la meua trajectòria han sigut trenta uns anys inoblidables. Ha sigut com un conservatori, una ensenyança continuada pel repertori, per les orquestres amb què hem treballat, pels gèneres que hem fet: òpera, polifonia, oratori,etc., concerts i gravacions.

El fet de ser un cor professional (és l'únic) els ha ajudat en alguna cosa?

Ens ha ajudat, sens dubte. Recorde que al principi assajàvem de 20:15 a 22:30 de la nit, dos dies a la setmana. Aleshores, érem 111 en el cor i va començar a haver una demanda del Cor a la resta de l'estat espanyol i a l'estranger, a més de la demanda d'ací, a València. Per tant, va arribar un moment que era necessari professionalitzar-lo. És cert que l'amateur s'entrega més perquè està desitjant que arribe l'assaig després del seu treball. Mentre que ser professional et garanteix un nivell, una dedicació, potser amb el pas del temps es perd frescor, però això crec que passa en totes les professions. És molt difícil mantindre l'entusiasme sempre. Encara que hi ha gent que el manté sempre. És el meu cas (riu).

Quina valoració fa de la nova temporada del Palau de les Arts?

Des del primer dia he estat d'acord amb les programacions, en el sentit que jo no puc rebutjar que es faça Peter Grimes (de Benjamin Britten), Boris Godunov (de Modest Mússorgski), La Valquíria (de Richard Wagner) o Tosca (de Giacomo Puccini). Una altra cosa és que el públic reclame altre tipus d'òpera i, aleshores, quan te n'ixes d'eixe repertori, la gent no va. És com el peix que es menja la cua. Estic convençut que Livermore faria una programació més d'avantguarda, però ell ha de garantir uns ingressos perquè, per desgràcia, no té els ingressos que tenen altres teatres espanyols. És possible que faça falta algun compositor valencià o algun compositor resident. Tampoc s'ha fet cap Janácek i ara s'ha començat a fer Britten. Amb el temps ha d'haver una evolució cap a gèneres més d'avantguarda. Però això ha de ser progressiu.

Francesc Perales: "Jo i el Cor som un fill de l'Orquestra de València"

Tampoc s'ha tractat d'aplicar models com el del Petit Palau o establir col·laboracions similars a la del Teatre Real amb Teatres del Canal.

Cal tindre en compte que l'òpera és un gènere molt car, això ja li ho deia Verdi als intendents. Aleshores, és difícil trobar un equilibri, encara que estic segur que això, amb el temps, es trobarà. A més, crec que l'intendent no és sospitós en eixe aspecte. No és que vulga disculpar-lo però crec que ell està en eixa línia, el que passa és que crec que ha d'haver un procés.

Aquesta temporada han tornat al Palau de la Música per a col·laborar amb l'Orquestra de València. Com va estar l'experiència?

Estime molt el Palau i els seus músics. Jo i el Cor som un fill de l'Orquestra de València. Nosaltres vam aprendre a cantar repertori simfònic amb l'Orquestra de València en els temps del mestre Galduf. Quan tenia sis anys ja venia amb mon pare a escoltar l'orquestra; vull dir que, per a mi, representa molt. Anar al Palau m'encanta per l'acústica, pels amics que tinc allí, etc. A més, i això ho he denunciat, amb una programació que estiguera coordinada entre els dos teatres, el Cor podria cobrir les necessitats dels dos teatres, el Palau de les Arts i el Palau de la Música.

El Cor de la Generalitat va formar part de la massa vocal de la Simfonia dels Mil de Gustav Mahler. / EVA RIPOLL

Per això li ho preguntava perquè, des que el 2009 deixaren el Palau de la Música, han hagut de recórrer a cors, en alguns casos semiprofessionals i en uns altres casos a cors de no massa qualitat.

Sempre que l'òpera ho permitisca, el Cor no té cap problema de tornar al Palau. El que passa és que han de coordinar-se els dos teatres juntament amb l'Institut Valencià de Cultura i dir: anem a veure, tenim dos orquestres i tenim un cor; a veure de quina manera ho organitzem. Vaig plantejar fa anys una ampliació del Cor de la Generalitat i vaig posar exemples del que es podria fer. Per exemple, si programes a les Arts Tancredi (de Giaochino Rossini), les dones no canten en Tancredi i, per tant, podrien programar música amb cor de dones, o el que estem fent nosaltres ara, producció pròpia. O, per exemple, si les Arts fa Mozart, un Don Giovanni o una Flauta màgica, amb un cor d'entre 25 a 40 és suficient. Si al Cor en foren huitanta, potser l'altra meitat podria fer música coral de Mozart amb l'altra orquestra. Això podria ser, de manera que la gent podria anar a escoltar un dimarts la Missa brevis en do de Mozart; divendres, anar a veure Les noces de Figaro, i, a la setmana següent, anar a escoltar el Rèquiem. Però això haurien de decidir-ho els responsables polítics.

Aleshores proposa fer dos plantilles?

No exactament. Proposava que si es reuniren per a programar i es donaren a conéixer les programacions, hi hauria la possibilitat que donàrem idees.

Entenc que la part artística ho té clar. Però, i la part gestora? Què els han dit?

Nosaltres som els titulars del Palau de les Arts des del dia que es va fer, aleshores, primer hem d'estar allí i, després, als altres.

El Cor de la Generalitat durant la gira Un viatge musical per la música coral valenciana. / DIARI LA VEU

Els respectius intendents dels auditoris no han donat cap resposta al que proposen?

El problema és que no es pot programar en temps perquè se sap tan tard el pressupost que és molt difícil programar i, a més, és un pressupost públic, de manera que es converteix en una maquinària difícil de moure. Nosaltres estem al mig, hem d'adaptar-nos. Ara estem molt bé, però les hem passades, com se sol dir, molt malament en algun moment.

Com està la situació laboral de la plantilla del Cor?

El problema és que es va fer un ERO i a més van haver baixes per jubilació i defuncions i la plantilla que era de 67 o 68, s'ha quedat en 59. Allò ideal seria recuperar eixes places, sobretot per tractar de refrescar el Cor. Ara per ara no hi ha cap problema, i probablement jo no ho coneixeré però si no es posen les piles i comença a entrar gent nova, en quinze anys es trobaran que la plantilla del Cor tindrà seixanta anys. Tampoc hi ha una assignatura en el Conservatori que es diga cantant d'òpera. U pot tindre molt bona veu però ha de passar unes pràctiques. Nosaltres tenim gent en el Cor amb molta experiència, si entrara gent nova, inclús tenint millors veus, no seria fàcil que s'adaptaren ràpidament, sinó que necessitaria un temps. Igual com passa en una orquestra.

Francesc Perales: "El Cor de la Generalitat és un cor notable"

Com s'aconsegueix eixa versatilitat del Cor que li permet interpretar des de De Vitoria fins a Britten?

Això ho hem fet des de sempre perquè la base del Cor provenia del món coral i de fer cant al conservatori; aleshores, no va ser massa difícil. Ara és un poc més difícil perquè fem més òpera que abans. L'òpera requereix unes respostes i uns estímuls totalment distints del cant a cappella. L'òpera necessita direcció de veu, anticipació, un punt un poc dur a l'hora de cantar i, contràriament, quan cantes a cappella res d'això pot ser. Després, des d'un punt de vista fisiològic, quan cantes, posem per cas, Wagner, necessites que la musculatura de la veu s'adapte; en canvi, quan cantes polifonia és al revés. Sovint diuen que el Cor de la Generalitat és tal i tal...; bé, el Cor de la Generalitat és un cor notable, notable perquè fa de tot, no pot ser excel·lent perquè fa de tot. Hi ha cors que només fan òpera i hi ha qui només fa polifonia i nosaltres sempre tractem de buscar escletxes per a fer altres coses.

Diguem que compleixen millor eixe paper de ser un cor públic.

Sí perquè des del principi va nàixer amb eixe esperit.

Francesc Perales: "Seria bonic recuperar Els dotze estels de Matilde Salvador". / DIARI LA VEU

Quin projecte li queda per fer amb el Cor?

Doncs mira, aquesta setmana estava pensant en Matilde Salvador. L'any que ve serà el seu cent aniversari de naixement i seria bonic no totes les obres, però, recuperar, per exemple, Els dotze estels. Després, cada nova temporada és un repte. La pròxima temporada farem Peter Grimes (de Britten) a Les Arts i tinc els pèls de punta perquè la vam fer fa temps al Palau i sé com de difícil és. De totes maneres, qualsevol òpera o concert és un estímul suficient, no em canse. M'agrada molt també que es repetisca algun títol per a veure també l'evolució del Cor. Aleshores pense que allò que van cantar va costar tant de traure i, ara, en quatre assajos funciona. Això m'estimula molt, però també fer coses noves. Cal una balança. Per això et deia al principi que amb qualsevol temporada que em plantegen estic d'acord.

El Cor de la Generalitat celebra 30 anys. Supose que vostè continuarà al capdavant d'ell.

Ja estic veient el final. Per una qüestió d'edat, porte 29 anys dirigint el Cor de la Generalitat, aleshores, encara que em trobe molt bé i tinc molta il·lusió, ja cal pensar en el final.

S'ha marcat algun any?

Sí, però no el diré de moment.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat