"El deute de la Marina l'ha d'assumir el govern d'Espanya"

Vicent Llorens, director general del Consorci València 2007, demana al govern espanyol que assumisca el deute de la Marina, derivat de la urbanització de l'espai per a la Copa Amèrica, igual que es va assumir el cost de les infraestructures de l'Expo de Sevilla o de les Olimpíades de Barcelona. A més, reclama a l'Ajuntament claredat sobre les condicions que es posarà al futur hotel de la Marina, que inicialment anava a tindre 30 plantes.

Quin balanç fa del seu primer any al capdavant del Consorci València 2007?

Els indicadors quantitatius demostren que s'ha millorat respecte a l'any anterior: s'han incrementat un 25% ingressos, s'ha incrementat un 30% l'ús dels amarratges en el primer trimestre de l'any, cada vegada es demanen més espais públics per a fer esdeveniments... La Marina s'ha posat en marxa. Tenim per fi un pla estratègic que marca l'acció del Consorci com a gestor d'aquest espai i, malgrat les dificultats que existeixen, el balanç és positiu. La ciutat de València ja entén que a la Marina es pot vindre a fer coses relacionades amb l'oci, amb l'esport, amb l'emprenedoria, etc.

Amb quines limitacions s'ha trobat en la seua tasca de rendibilitzar la Marina?

La primera són els mateixos estatuts del Consorci, que no preveuen que després de la celebració de la Copa Amèrica això és un espai viu que s'ha de gestionar i que ha de tindre una combinació d'usos: restauració, oci, esport, emprenedoria, formació, llotja pesquera... Els estatuts no permeten una gestió àgil d'aquestes realitats, que necessiten respostes ràpides de l'Administració. La segona són els convenis de cessió d'espais per part de l'Autoritat Portuària al Consorci. Limiten els usos i, en alguns casos, van en contra de les dinàmiques actuals. Un gran handicap és l'endeutament del Consorci, superior als 450 milions d'euros, a causa dels préstecs de l'ICO que es donen per a urbanitzar i edificar aquesta zona i a causa d'un producte financer que es contracta amb el Santander.

El Consorci no pot tornar eixe deute. Això és una qüestió que fins i tot la Intervenció General de l'Estat ha reconegut en els seus informes. Es reivindica, per part del govern valencià i l'Ajuntament, que políticament eixe deute l'ha d'assumir el govern d'Espanya perquè està associat a la celebració d'un esdeveniment extraordinari, així com les Olimpíades de Barcelona o les Expos de Sevilla i Saragossa. El tracte del govern d'Espanya respecte a eixes ciutats va ser molt distint, els diners que es van invertir en les infraestructures van ser aportats completament pel govern d'Espanya i els governs autonòmics no van haver de retornar diners. Eixa consideració és la que s'ha de tindre en eixa comissió tècnica que es va constituir entre l'Ajuntament, la Generalitat i el govern d'Espanya, que ha de confeccionar el llibre blanc que assegure la viabilitat del Consorci.

L'única solució al llast del deute passa per la condonació?

Solucions n'hi ha moltes. Fins i tot en el pla econòmic del Consorci pensem que, amb el desenvolupament de les activitats i les instal·lacions que tenim previstes, el Consorci en els propers 30 anys podria assumir uns 40 milions d'euros del deute. Estem en sintonia amb l'Ajuntament i la Generalitat, ja que la solució és de caràcter polític i passa perquè l'Estat assumisca eixe deute o facilite unes condicions preferents perquè siga absorbit: un refinançament a llarg termini, canviar les condicions del préstec...

En quin punt es troba el pagament de la pòlissa de 50 milions d'euros signada amb Banco Santander?

Tècnicament era un producte financer anomenat collar, que assegurava el tipus de canvi dels interessos. Es va concertar amb el banc Santander i eixa pòlissa no s'ha pagat. En un moment donat, el Santander va facilitar un préstec per a pagar part d'eixa pòlissa i tampoc es va pagar. Va derivar en una sèrie d'embargaments, ja que el Santander va denunciar l'impagament. La pòlissa està vençuda i, en qualsevol moment, el Santander podia reclamar que es tornaren eixos diners per via judicial. Entenem que això també forma part de la negociació de caràcter polític perquè el producte està associat al préstec de l'ICO i nosaltres anem pagant pels embargaments, de 80.000 euros mensuals dels nostres ingressos. Ara bé, em consta que el Santander té voluntat de negociar per a evitar una situació traumàtica.

Llorens apunta que l'antiga base de l'equip Alinghi serà un gran centre d'innovació empresarial. / DANIEL GARCIA-SALA.

Quins són els eixos de futur de la Marina de València?

La Marina està posicionada en tres línies específiques de desenvolupament. La primera és desenvolupar la nàutica com un fenomen de caràcter global -la pràctica dels esports nàutics, el foment de la nàutica esportiva i industrial, créixer en varaments esportius i amb un varador. El centre integrat de la nàutica tindrà un centre d'FP especialitzat en nàutica, una plataforma tecnològica innovadora en nàutica esportiva, un viver d'empreses nàutiques... El segon posicionament està relacionat amb el creixement empresarial basat en la innovació, la creativitat i la cultura. Ja tenim instal·lacions importants com la Marina d'Empreses i Bankia Fintech. Estem treballant en un projecte molt interessant per a l'edifici de l'antiga estació nàutica en la línia de consolidar projectes empresarials ja inicials.

L'antiga base de l'equip Alinghi va en la línia de ser el gran centre d'innovació empresarial, que permetrà, fins i tot, la instal·lació d'empreses ja constituïdes que puguen treballar com a clúster empresarial: empreses que treballen en coses paregudes i decidisquen compartir un espai físic comú per a provocar la generació de projectes de manera espontània. També acollirà agències públiques relacionades amb la innovació. El tercer gran eix és el relacionat amb el que ja tenim: restauració, oci, celebració d'esdeveniments de caràcter esportiu i cultural. Fins a octubre celebrarem més de 70 esdeveniments promoguts per la iniciativa privada. La Marina cada vegada és més un espai que la ciutadania té considerat per a fer coses.

Hem capgirat els usos que estaven previstos per a algun espai, com ara el magatzem número dos, que en el pla d'usos anterior anava a acollir un mercat gurmet. Pensem que aquest espai és la plaça pública de la zona: aquest cap de setmana tenim la fira de vehicles per a persones amb mobilitat reduïda. Volem l'apropiació ciutadana: que la ciutadania faça seu aquest espai que fins ara no consideraven com a propi. Durant la Copa Amèrica estava tancat, s'entrava per un control, i la Fórmula 1 va ser nefasta perquè es van desmuntar zones per a fer el circuit. Encara ho patim i volem que hi haja més espai públic per a passejar o anar en bicicleta i reduir els vials construïts per a les proves de la Fórmula 1. Entre Falles i Pasqua vam plantar 450 arbres i anem facilitant que siga un espai agradable al visitant.

Quin espai tindran els festivals en la Marina?

Ací hi ha zones on es poden fer esdeveniments de caràcter musical de proporcions menudes o mitjanes, com l'Electrosplash: 2.000 a 5.000 persones es poden acollir perfectament a l'esplanada que hi ha baix de les grades del Veles e Vents o, fins i tot, a les grades de Marina Sud. Ara bé, l'espai on ara es donen els gran festivals, de més de 5.000 persones, més prompte o més tard estarà destinat al polígon industrial de la nàutica: s'instal·laran empreses que es dediquen a la venda, a la reparació i manteniment d'embarcacions esportives. Bona part de les empreses valencianes dedicades a això estan desenvolupant un projecte per a instal·lar-se conjuntament i desenvolupar eixe polígon que té aproximadament 30.000 metres quadrats.

La celebració de festivals musicals que tinguen un aforament superior a les 5.000 persones en el Consorci, més prompte que tard, hauran d'anar-se'n. Els acollim de manera totalment provisional perquè encara disposem d'eixe espai però, tan prompte com es presente la iniciativa d'urbanitzar eixe espai i construir naus de caràcter industrial, malauradament ahí no es podran celebrar. Si l'Ajuntament de València té interés a acollir festivals haurà de buscar un espai alternatiu. A la Marina és més coherent un polígon industrial amb la nàutica esportiva. 

També està previst construir un hotel.

Darrere de l'estació nàutica hi ha una parcel·la de 7.000 metres quadrats que en el pla urbanístic està prevista per a usos hotelers. Hem posat en marxa la licitació d'aquesta parcel·la. Com a màxim es poden construir 30 plantes. Els grups empresarials que combinen hoteleria i espais d'oficines i esdeveniments prefereixen desenvolupament en alçada. Pense que la polèmica de l'alçada és absurda: no crec que en aquests terrenys d'Adif, encara per desenvolupar, tinga una afecció molt gran. El que estava molt clar per part de l'Ajuntament ara està en qüestió i volem un pronunciament clar de si continuem endavant amb el projecte. Grups empresarials interessats a presentar-se a la licitació d'aquesta instal·lació, n'hi ha. És una instal·lació amb una inversió mínima de 50 milions i el cànon no estarà per baix dels 400.000 euros. La creació d'ocupació estaria al voltant dels 400 persones. Estaria bé un debat no apriorístic i, si l'únic apriorisme és que no ens agrada l'alçada, parlem-ne. El que està clar és que s'ha de resoldre com més prompte millor la incògnita. Hi ha quatre grups del món de l'hostaleria ben posicionats esperant que es conega el plec de condicions.

De quina manera s'integrarà la Marina en la vida dels Poblats Marítims?

La primera integració és que la gent dels Poblats Marítims puga fer coses ací. La pèrgola musical que estem restaurant i posarem al costat del Tinglat número 2 serà on les bandes del marítim faran les seues actuacions. El magatzem número 2 està a disposició de qualsevol associació dels Poblats Marítims, en condició de preferència, sense cobrar-los taxes d'ocupació. La tercera és que la gent dels Poblats Marítims troba faena en esta zona, que s'ha convertit en una zona de creació de treball. La gran integració és canviar les proporcions de l'eix de JJ Dómine, Manuel Soto i l'Avinguda del Port i l'Avinguda Balears i que no siguen autopistes urbanes sinó bulevards. L'avinguda del Port és horrible per a passejar per ella, amb cinc carrils en el mateix sentit, innecessaris, i dos zones d'estacionament als laterals. 

En l'àmbit interior no es podrà circular de part a part de la Marina perquè, ara, la majoria de circulacions són de gent que se'n va al Port o ix de la ciutat i, en lloc d'anar per JJ Dómine i haver d'aturar-se pels semàfors, es claven per la Marina, on no hi ha semàfors. Això s'acabarà, només hi haurà circulacions interiors i per a anar als llocs d'estacionament. La idea és llevar espai al vehicle privat i donar espai a altres formes de mobilitat. L'Ajuntament està treballant per a millorar les proporcions: no sé si es deixaran tres o quatre carrils de circulació, però es convertirà això en un bulevard perquè la gent tinga una sensació de seguretat i comoditat.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat