Fer visible el talent femení als mitjans de comunicació. Aquest és l’objectiu primordial de l’Agenda d’Expertes, una eina promoguda per la Unió de Periodistes Valencians i elaborada en col·laboració amb les universitats públiques que té com a finalitat posar a l’abast dels periodistes un directori de dones expertes en els seus camps d’actuació. L’Agenda d’Expertes, que es va presentar ahir a la Biblioteca de la Dona de València, és una eina de treball que ja està a disposició dels mitjans de comunicació i que compta ja amb 291 dones inscrites.
La periodista i columnista de Diari La Veu Lorena Escandell ha sigut la persona encarregada de pilotar la posada en marxa de la guia d’expertes, que és el portal resultant del projecte vencedor de la III Beca Emili Gisbert, convocada per la Unió de Periodistes. Escandell explica que aquesta agenda és una eina que posa a l’abast dels periodistes les opinions de dones expertes en tots els camps de coneixement, catalogades segons la professió, l’especialització i altres criteris d’interés, com ara la situació geogràfica, que permetrà als periodistes visibilitzar “la meitat de la societat” –que representen les dones– i que fins ara ha quedat relegada a quotes testimonials en les informacions periodístiques.
Per què consideres necessària l’Agenda d’Expertes?
La proposta va partir de la Unió de Periodistes però jo, que fa molts anys que treballe com a activista i com a periodista reivindicant la necessitat de visibilitzar les aportacions de les dones al món, ja considerava interessant la possibilitat de pensar en la realització d’un projecte així. És un projecte necessari perquè les dades dels estudis fets al respecte revelen que les dones, tot i constituir la meitat de la població, no estem representades en la mateixa proporció als mitjans de comunicació. Les dones estan invisibilitzades i, sovint, el tracte que reben en les informacions és ben diferent al dels homes.
Com defineixes el tractament que es dóna a les dones als mitjans?
Discriminatori i pejoratiu. Discriminatori perquè habitualment no estem, no existim als mitjans. L’estudi Monitoreo global de medios, que es va publicar el 2015, així ho demostra: només el 28% de les persones que apareixen als mitjans en les informacions són dones i sols el 9% són expertes. La invisibilització és discriminatòria i el tractament, pejoratiu. D’una banda, som minoria en tots els temes excepte en les notícies que tenen a veure amb la violència contra les dones i, quan estem presents en altres àmbits informatius, apareguem com a víctimes, com a persones vulnerables o sense capacitat de decisió.
De l’altra, normalment, a les dones que apareixen en les informacions no se’ls pregunta pels seus coneixements o per la seua competència, ja que són els homes els que tenen l’autoritat i la rellevància social, sinó que se’ls pregunta per la seua opinió, però per una opinió com si fóra un testimoni de vida i no com a experta. Açò contribueix a presentar un món molt masculinitzat, que no té en compte una part que existeix i que s’ha ocultat de manera deliberada.
Creus que els mitjans amaguen les dones de manera premeditada?
Crec que no ho fan de manera deliberada, sinó que és fruit d’una manera de treballar molt arrelada que cal replantejar-se i canviar. En algun moment, però, l’ocultació de la dona sí que va ser una acció deliberada perquè l’espanyola era una societat molt misògina en la qual mai s’ha donat veu a les maneres de fer de les dones.
Respecte a eixe 9% de dones expertes que ara apareixen als mitjans, hi ha diferència entre professions a l’hora de consultar persones d’un sexe o un altre?
Sí. Majoritàriament quan se’ns cita en els mitjans, els treballs que desenvolupen aquestes dones són de cura, com pot ser el cas d’infermeres, metgesses, mestresses.. tot relacionat amb l’àmbit privat. Les dones no apareixen mai, o molt poques vegades, com a executives o expertes en tecnologia; de fet, en les seccions d’economia o tecnologia quasi mai estan.
Pel que fa als mitjans, penses que la poca representativitat de les dones en llocs de responsabilitat ha fomentat aquesta invisibilització?
Crec que no hi ha correspondència directa entre els tractaments informatius més igualitaris i una major presència de dones en llocs directius dels mitjans. Ara bé, sí que sol ser una constant que en els mitjans on les dones tenen responsabilitats els tractaments informatius són més diversos, els enfocaments més amplis o s’aborden temes que habitualment no es tenen en compte en altres diaris o televisions.
De vegades, als mitjans els costa trobar expertes que vulguen donar el seu punt de vista sobre un tema, com ara columnistes o analistes. Per què creus que passa?
És cert que és més complicat, però això no justifica que no hi apareguen. Trobar homes disposats a aparéixer als mitjans és més fàcil perquè estan més acostumats a contar què fan i a estar presents en l’esfera pública. Les dones, precisament per la pressió social que pateixen, donen menys valor del que realment tenen a les coses que fan. Jo he treballat en universitats i he conegut dones molt preparades, però quan he intentat entrevistar-les m’han dit que no i això és perquè nosaltres no estem tan acostumades a estar presents en àmbits públics i tampoc no ajuda a capgirar aquesta situació que les crítiques a les dones siguen molt més cruentes que quan es fan als homes.
Quin paper han de jugar els mitjans per a capgirar aquesta situació?
Recollir l’experiència i els coneixements de les dones és importantíssim per a fer-les visibles. Sols així ens adonarem que el món és molt més divers d’allò que ens imaginem i d’allò que ens presenten els mitjans de comunicació. Els mitjans donen valor a les coses que fan les persones. Quan els periodistes contem una història, li estem donant valor, de manera que, quan contem una història que protagonitza una dona, també li estem donant valor a eixa persona.
