El nomenament d’Enric Nomdedéu com a secretari autonòmic d’Ocupació va protagonitzar ara fa onze mesos turbulències dins del Bloc en considerar, el sector de Rafa Carbonell, que la seua tria trencava els equilibris interns. Nomdedéu assegura que aquesta qüestió està superada. El dirigent de la formació nacionalista no es creu que la dimissió de Carbonell es dega a diferències amb la política educativa del Consell atés que, al seu parer, l’exportaveu del Bloc ja coneixia el posicionament del partit en matèria d’educació, un element central del programa polític.
Té la Conselleria d’Economia problemes de comunicació per a explicar la gestió que està duent a terme?
Segur que tota la comunicació és millorable. Home, és veritat que quan agarres la premsa pel matí hi ha dies que l’ànim et cau a terra. És possible que no comuniquem prou bé, m’emportaré una estirada d’orelles per això, però és possible. Tota comunicació política o administrativa és millorable i quan veus que no acaben d’arribar totes les coses que fem en esta conselleria, que són moltes i algunes molt importants, de segur que podem fer un esforç per a millorar eixa comunicació.
Ara fa un any la Conselleria va afrontar canvis en el segon escaló. Ha millorat el mestissatge en Economia?
He de dir que al final el mestissatge té molt a veure amb les persones. En la part que a mi em toca, el Servef i l’Invassat, el mestissatge funciona, tenim clar on anem i com ho hem de fer. No conec el que passa en el dia a dia de l’altra Secretaria Autonòmica (la d’Economia, que dirigeix Blanca Marín), però és veritat que s’han produït disfuncions sobre per on passa la línia de la separació de competències, en el cas d’Indústria, entre l’Ivace i Diego Maciá. Són coses que haurem d’anar millorant. Al final no és fàcil governar i no és fàcil governar en coalició i hem de trobar un equilibri entre el que és just –que cada partit vulga la seua quota– i l’eficàcia i l’eficiència administrativa, que hauria de ser una prioritat. Si som capaços de trobar eixe equilibri, això funcionarà. A vegades grinyolen algunes coses, fan una mica de soroll, però en general va bé. Ja voldrien alguns partits que han governat sent un sol partit tindre tan bones relacions els uns amb els altres.
El teu nomenament va causar discrepàncies en un sector del Bloc. Rafa Carbonell va qüestionar-lo. S’han salvat les diferències?
Absolutament sí. De fet, vaig parlar amb Rafa aquella mateixa setmana i ell mateix sabia que no era una qüestió personal amb mi, sinó una qüestió d’equilibris, que es van resoldre rapidíssimament.
Com valores la dimissió de Carbonell per discrepàncies amb la política educativa del Consell?
No crec que haja sigut per això, sincerament, i crec que ha comés un greu error volent explicar que ha dimitit per una qüestió que el posa en una situació difícil. U hauria de saber on milita. Es pot ser militant d’un partit, jo ho sóc, i no compartisc algunes coses del meu partit, però les troncals, les més importants… I, a més, ¿ser el portaveu i descobrir l’últim dia que no estaves d’acord amb el que defensa el teu partit? No crec que se n’haja anat per això. Potser en el seu projecte professional o de vida ha vist que no estava còmode o no sabia viure bé eixe mestissatge intern dins del Bloc. L’únic que sé és el que ha dit i el que ha dit no té trellat. Ell abans de ser portaveu sabia la posició en Educació del Bloc.
Carbonell va afeblir Climent quan va deixar de ser el seu cap de gabinet?
He de confessar que en aquell moment estava absolutament implicat en la vicealcaldia de l’Ajuntament de Castelló i me’n vaig assabentar quasi de rebot. Crec que no el va afeblir perquè si un conseller s’afebleix perquè un dels seus col·laboradors, encara que siga el seu màxim col·laborador, se’n va per a fer una altra faena, malament, rai. Al final el conseller ha d’estar, i crec que està, per sobre de tot això. Ara hi ha un altre cap de gabinet, amb el qual funciona molt bé. No sé com funcionava amb Rafa, supose que també molt bé. Quan s’assumix una responsabilitat pública, siga en un càrrec orgànic o siga en un càrrec de representació, s’ha de saber fins a on estàs disposat a entregar-te, perquè la política és molt exigent.
Quin impacte tenen les dissensions internes en un executiu de coalició?
No m’atreviria a dir que és positiu, però té una part positiva, que és la transparència. Jo és que sóc del Bloc, però a més sóc de Compromís, ja estic acostumat a treballar d’eixa manera. I vinc d’un govern municipal on era vicealcalde d’una alcaldessa socialista. Personalment sé treballar així i, fins i tot, crec que una coalició té avantatges per a la ciutadania: som socis i competim, i si t’equivoques no et taparé. Això per a la ciutadania és una garantia. Quan eres del mateix partit, tendeixes a tapar el que està fent el conseller del costat i quan ja no es pot tapar més t’ho destapa el TSJ i acabes a Fontcalent. En una coalició, estàs col·laborant i vigilant, per la qual cosa va de motu propio evitar cometre més errors.
Crec que no passa res perquè hi haja dissensions. Depén de com sigues capaç de solucionar-les; si les soluciones sumant, millor. En tècniques de negociació n’hi ha una molt coneguda que és la del tortell. Estem negociant sobre el mòbil, però segur que vols un mòbil o vols comunicar-te? Perquè si vols comunicar-te, et puc oferir una altra cosa. A canvi, m’emporte el teu mòbil però et deixe el meu ordinador fantàstic amb què pots fer un Skype. Al final, a l’hora de negociar es tracta de ser tot el món prou generós per a entendre que l’objectiu és més important que els passos del dia a dia. I seguisc insistint, en aquesta organització, que funcione o no funcione té a vore amb les capacitats humanes. En aquest Consell hi ha molt més bon rotllo del que la gent pensa, entre els uns i els altres. Ja voldria el Consell anterior atrevir-se a eixir d’una habitació donant l’esquena als seus companys com fem nosaltres. No sé si el PP ho feia amb tanta alegria com ho fem nosaltres.
