Enric Nomdedéu farà en agost un any com a secretari autonòmic d’Ocupació i pilota la reinvenció del Servef perquè siga un servici útil per als aturats. “Abans hi havia un servici d’ocupació que es deixava dur per les circumstàncies”, critica al Consell anterior. Nomdedéu, que ha desenvolupat gran part de la seua carrera política a l’Ajuntament de Castelló, vol apropar la formació a les necessitats de les empreses del territori i, en aquest sentit, està satisfet del bon funcionament dels cursos de formació a mida per a empreses. El responsable de les polítiques d’ocupació del Consell lamenta que els funcionaris del Servef siguen els que menys cobren de l’administració valenciana.
En l’època de LinkedIn, quin paper juguen els servicis públics d’ocupació?
Ens segueixen avaluant pel nombre d’intermediacions i de contractes que fem. Ha canviat el mercat i ens ha passat per damunt. Aquesta casa, fins que no vam arribar nosaltres, no tenia una app per a descarregar de faena administrativa les oficines. És més còmode que des de qualsevol perifèric pugues fer gestions i la gent que està a les oficines no ha de posar segells i donar numerets i es pot dedicar a la intermediació real. Ho parlem amb les altres comunitats quan ens reunim, se’ns segueix avaluant amb criteris de fa 15 anys, però el mercat ha canviat. Qualsevol empresa després de huit anys de crisi té un calaix ple de currículums, de veres me’ls demanarà a mi?
En el món 2.0, la capacitat d’intercanviar currículums ha canviat. Nosaltres mirem d’adaptar-nos amb l’aplicació nova que vam presentar en desembre, amb la millora substancial de la web…, però hem d’assumir que el món ha canviat i no ho sabíem. Per què el ministeri considera que hem aconseguit intermediar en la consecució d’un lloc de treball si l’alumne ha acabat un curs en els últims sis mesos i no set o deu? Treballa de fuster per la formació que li hem donat? Doncs no em demane que l’empresa el reclame demà-passat.
Com ha canviat el Servef en dos anys de govern del Botànic?
La principal diferència és un punt de reflexió: hem començat a pensar què som i què volem oferir com a servici públic, i això ja és una diferència respecte al que hi havia, un servici d’Ocupació que es deixava dur per les circumstàncies. Ara hi ha un espai de reflexió molt participatiu, amb la patronal i els sindicats, que ens portarà canvis. Estem treballant en la web nova del Servef i el servici d’Informàtica de la Generalitat ha entés que la nostra és una web diferent a les altres, perquè està feta per als usuaris: perquè troben faena i informació dels cursos. A les oficines s’han incorporant tots els nous ordinadors i en els pressupostos de l’any que ve hi haurà una partida de modernització: una part ve de fons del ministeri i una altra de fons propis. Al final tenim en ment un model d’oficina més proactiva i participativa: que deixe de ser la típica oficina de números de carnisseria perquè siga un espai on l’usuari no se senta cohibit i la gent que treballa tinga bones condicions. Volem que hi haja espais de col·laboració en la recerca de treball.
Quins terminis vos marqueu en la modernització d’oficines?
Tenim 55 oficines i més oficines que diners, per tant començarem per les oficines que estiguen en pitjors condicions. A més, alguns locals pertanyen als ajuntaments i compartim espais físics amb el ministeri i hem de pactar amb ells els canvis. No canviarem les 55 oficines en tres anys.
Quin balanç fas de l’acollida del programa Avalem Joves Plus de contractació de joves als ajuntaments?
Molt positiu: hi ha 947 sol·licituds i pràcticament tots els ajuntaments i les diputacions han acudit a les dos convocatòries. Hem pogut cobrir totes les places que ens han demanat els ajuntaments, ampliant pressupost de 26,6 milions d’euros a 59 milions. Tot el món ha entés que estàvem donant oportunitats als ajuntaments i als joves perquè tinguen dos de les coses que els demana l’empresa privada: formació i experiència professional. Que el teu currículum comence amb un contracte de 7 mesos o d’un any ja no és el mateix que un contracte de quinze dies.
El primer pla Avalem Joves, que anava adreçat a incentivar les contractacions en empreses, va tindre un recorregut més modest.
Molt més modest. Hem parlat amb els empresaris sobre per què no acaben de funcionar aquestes ajudes i de vegades ens han dit que necessiten clients, no treballadors. Les empreses entenen que acabem de crear 4.500 clients, 4.500 persones que tindran una nòmina al mes, que són diners que entraran en la producció. Però és veritat que la contractació directa no ha acabat de funcionar amb tanta potència com voldríem i estem revisant-la amb les empreses. Això té a vore amb l’adequació de la formació i amb els incentius a la contractació: potser hem de plantejar uns altres períodes de contractació, unes altres partides o unes altres fórmules.
Els cursos que ofereix el Servef estan adaptats a les necessitats del mercat laboral?
No. És veritat que hi ha moltes complicacions, perquè els cursos han d’estar homologats. Tenim una graella molt àmplia de cursos, però és idèntica per a tot el territori i és evident que la costa i l’interior tenen economies diferents i no té sentit que estiguem oferint el mateix. El calcer i el taulell estan en comarques molt allunyades i en les dos zones estem oferint la mateixa formació. Per això estem desenvolupant Avalem Territori: aprofitem els pactes territorials amb agents socials, empreses i ajuntaments de les comarques i fem treball de camp per a vore cap a on evolucionarà econòmicament la comarca en els propers anys, amb el suport de les universitats.
Ara, per exemple, les empreses del taulell es queixen que els enviem treballadors amb una formació en tecnologies que ja no gasten. Per tant, els cursos no estan tan adequats com voldríem, però hem dibuixat un mecanisme d’avaluació que ens permetrà anar molt més ràpid. En paral·lel, posem en marxa l’Institut Valencià d’Homologació, que ens permet acreditar formacions específiques que tindran validesa dins del territori valencià, i això ens permetrà adequar molt més àgilment les necessitats formatives de les empreses i dels treballadors a la realitat econòmica valenciana.
Una altra de les potes a nivell formatiu són els cursos a mida. Com estan funcionant?
Són molt interessants perquè es forma els treballadors exactament en el que vol l’empresa. Això té uns costos econòmics elevats, per això hi ha un compromís per part de l’empresa de contractar un percentatge mínim de la gent que es forma. Les empreses mitjanes i grans, que no són moltes al país, es poden acollir i està funcionant francament bé. Tenim experiències reeixides de soldadura al Camp de Morvedre, en què s’ha contractat el 80% dels treballadors que han fet els cursos. Però seguim tenint un problema de teixit que són les empreses mitjanes i menudes. Estem avaluant la possibilitat que eixos convenis de formació no se signen amb les empreses, sinó amb les patronals sectorials. En el sector del calcer, on hi ha dos empreses que podrien tindre accés a la formació i 74 que no poden perquè només tenen 15 treballadors i no en poden contractar més, si el sector garanteix que contractarà gent en qualsevol de les empreses muntarem la formació específica.
També esteu treballant en una Llei d’Ocupació.
Tenim un primer esborrany i ja s’ha contactat amb un grup d’experts que han col·laborat en altres lleis d’altres territoris, amb noms consensuats amb la patronal i els sindicats. La previsió és que en setembre ens puguem seure en una mateixa taula amb els experts, mentre en paral·lel obrim un procés de participació per a la ciutadania i per a tot el personal de la casa. Una línia clara és incorporar la visió dels ajuntaments, que acaben gestionant el 80% dels recursos econòmics del Servef. Tenim intenció de conéixer les seues agències de col·locació per a dissenyar les nostres oficines.
Quan tirarà endavant el Reglament Orgànic de Funcionament del Servef?
En aquest moment està pendent de l’informe final de l’Advocacia de la Generalitat. Quan ens el torne, si és favorable, l’aprovarem. Tindrem el reglament enguany.
En alguna ocasió has comentat que hi ha massa interins al Servef.
La plantilla del Servef són 1.350 persones i hi ha un percentatge d’interinatge altíssim que té conseqüències. Tenen molta més mobilitat: moltes vegades se’n van a una altra conselleria i se’n va el talent, això per a nosaltres és un handicap. Ho diré alt i clar: el Servef és el lloc de l’administració pública valenciana pitjor pagat i on els treballadors estan pitjor classificats. En el consell de direcció de la Conselleria hem plantejat que exigirem la reclassificació dels llocs de treball perquè estiguen al mateix nivell que els de la resta de l’administració perquè això fa que ningú vulga treballar ací, quan és un lloc on es treballa a gust amb un objectiu molt lloable. Molta gent que està a gust, si en una faena similar guanya més diners, al final ha d’omplir la nevera de casa. Enguany apostarem fort en el pressupost amb això i amb la incorporació, l’any vinent, de 120 orientadors per a reconduir laboralment treballadors que no troben faena.
La CEC i Coepa estan en una situació complicada per deutes amb el Consell corresponents a cursos de formació. Es van concedir subvencions amb laxitud?
No crec que siga un problema de laxitud. Es donen les subvencions i després tens els mecanismes de control perquè es complisquen. No s’han complit en alguns casos i l’administració ha reclamat els diners. Li hem vist les orelles al llop i hem vist que algunes empreses i algunes associacions no han treballat amb la pulcritud que calia, i ho mirem amb doble lupa. Al final el procediment és el que és: et presenten propostes i si compleix els requisits no tens per què suposar que s’inventaran alumnes. La prova que funciona el control és que quan ho han fet malament els hem enxampat.
