"El nostre objectiu no ha de ser viure del turisme sinó que el turisme siga un generador de riquesa"

Rodejada de camps d'arròs i amb la mar en l'horitzó. Aquest és l'entorn idíl·lic de la diputada provincial i presidenta del Patronat València Turisme, Pilar Moncho. Des de la Muntanyeta dels Sants de la seua Sueca natal, la responsable de Turisme de la Diputació de València fa un repàs ocular a tot allò que ha de servir de base per a fer del País Valencià una destinació turística de primer ordre. "Des d'ací podem veure i gaudir de tot allò que ens converteix en una terra única: el bon oratge, la mar, la muntanya i uns productes de primera qualitat", explica Moncho mentre assenyala la línia de costa, el sol i els camps d'arròs que s'estenen als peus de la Muntanyeta dels Sants. Després de dos anys en el govern de la Diputació, que comparteixen PSPV, Compromís, Esquerra Unida i València en Comú, Pilar Moncho es mostra satisfeta de la gestió realitzada des del Patronat de Turisme per a capgirar les polítiques erràtiques que, en la seua opinió, va acabar instaurant el PP durant els seus 20 anys de govern.

Quins han sigut els principals objectius de l'àrea de Turisme en aquesta primera part de la legislatura?

Primer de tot, hem de recordar que quan vam entrar a la Diputació existien un tipus d’ajudes al turisme que no enteníem de la mateixa manera i que, per tant, ens vam afanyar a canviar. A més, també vam canviar la nostra marca, la que hi havia nos ens agradava i la vam canviar per una altra –València, València, València Turisme– que identificara més la nostra manera de treballar. Vam eliminar els convenis singulars i vam traure diners per a subvencions amb criteris objectius, unificant així totes les coses que nosaltres enteníem que eren promoció turística i eliminant allò que no corresponia, com ara les ajudes a paelles, per posar un exemple, ja que, tot i ser gastronomia i, per tant, un producte turístic, enteníem que no era el que tocava subvencionar. Després vam crear un departament nou que era el de producte turístic, en el qual la intenció era transformar tots els recursos, i en tenim molts i importants, en productes turístics que foren cridaners per als que volgueren conéixer-nos.

Com és la relació amb les altres administracions que tenen competències en matèria turística?

Creiem que és necessari unir-se i així ho hem demostrat amb la nostra manera de treballar amb l’Agència Valenciana de Turisme, La Marina de València, l’Ajuntament de València o qualsevol altra institució, per tal que el turisme valencià estiga en un bon nivell. Amb l'Institut València d'Art Modern (IVAM) també hem entrat a treballar, ara amb l’Institut Valencià de Cultura. Seguim treballant en eixa línia i creiem que és la correcta. De fet, ara, la Diputació col·labora amb altres administracions en altres matèries i nosaltres en això sí que entenem que vam ser pioners des del Patronat de Turisme. Potser perquè teníem més clar que es podia treballar conjuntament perquè tots ens dedicàvem al turisme; tant els ajuntaments a què nosaltres servim com l'Agència Valenciana de Turisme, amb qui, malgrat pertànyer a una altra administració, compartim els mateixos objectius.

I de cara a la segona meitat de legislatura, quins són els reptes?

Ens queda molt per fer però la prioritat és anar rematant moltes coses que ja hem començat. Hi ha projectes que estan iniciats i que creiem que hem de seguir treballant sobre ells per tal que no moren en un calaix. Treballar també eixos tres projectes que tenim sobre la taula, que són el 'Del tros al plat', el de La Marina de València i el que anomenem 'l'Art de la Cultura'.

Anem per parts. 'Del Tros al Plat' és el producte pel qual la Diputació sembla que està apostant de manera més decidida. Què tracta de posar en valor aquest campanya?

Un dels objectius principals que tenim en el Patronat és la promoció del territori. Nosaltres tenim un territori eminentment fèrtil, només has de mirar al teu voltant, en què els productes agrícoles són excel·lents. Els productes al final acaben en mans d'un restaurador que transforma eixe producte primari en un plat, que és un atractiu turístic. Amb 'Del Tros al Plat' volem potenciar el fet que ens coneguen per la nostra gastronomia, però també que proven eixa gastronomia. De fet, molts grans cuiners, que en tenim molts i molt bons, ja posen en la seua carta d'on prové eixe producte. Eixes carxofes són de tal agricultura que està en tal poble. Això és el que nosaltres volem aprofitar: buscar d'on ve el producte, el productor, qui el transforma i convertir-lo en un producte gastronòmic. Tot això, el que fa és lligar la gastronomia al territori. Que la gent tinga ganes de conèixer Sueca pels seus camps d'arròs o el paisatge de la terra dels Alforins pels seus vins. El nostre objectiu principal és buscar i potenciar eixe lligam de la gastronomia amb el paisatge. Donar a conéixer els nostres productes primaris, que són excel·lents, com poden ser la tomaca del Perelló o l’arròs que envolta l’Albufera, creiem que contribueix al fet que la gent tinga interés per conéixer el territori.

A banda de la gastronomia com un dels pilars fonamentals del turisme, has parlat de l'art. En què consisteix el pla 'l'Art del Turisme'?

Es tracta de formar gent de l'art en turisme. Perquè els guies turístics és cert que arriben, per exemple, a la porta de l'IVAM però ja no entren cap a dins. Per què? Doncs per què no tenen la formació adequada per a ensenyar tot allò que conté el museu. Només poden ensenyar el contenidor però nosaltres volem ensenyar el contingut també. Que eixe contingut siga un reclam turístic. Per tant, a la gent relacionada amb el món de l'art la volem formar per tal de fer que eixe turista que arriba al museu, entre dins i que eixa persona experta en art li explique què és el que hi ha a dins de l'IVAM. Es tracta, de nou, com en 'Del Tros al Plat', de crear experiències. Això per a nosaltres és molt important perquè és l'embrió d'un projecte que volem després inocular en tots els museus que existeixen al nostre territori. Volem que siga el model que després es desenvolupe en altres museus.

"Volem oferir al turista experiències culturals donant-los a conéixer la nostra gastronomia o els nostres museus"

I pel que fa al projecte de la Marina de València?

Allà el que volem fer és propiciar que tots els productes relacionats amb els esport marítims es puguen traslladar també a altres ports, com per exemple al de Gandia o Sagunt. Volem que la gent que va a la Marina de València es puga assabentar que també tenim ports a altres comarques on practicar-los.

Es tracta, doncs, d'un projecte purament informatiu...
Sí. Nosaltres instal·larem, juntament amb l'oficina turística de València que hi ha a la Marina, una de promoció de les nostres comarques.

Durant aquests dos primers anys, des del Patronat heu fet molt d'incís en la professionalització del sector. És una manca que heu detectat o un impuls per a la millora de l'oferta?

El fet de crear dins del Patronat el departament de producte turístic anava justament en eixe sentit, ja que no existia abans. Existia el suport als ajuntaments, però feien un poc el que pensaven que havien de fer i ningú s’encarregava d'orientar-los. Eixe tipus de professionalització és el que nosaltres exigíem. Quan vam formar tots els tècnics municipals de turisme en xarxes socials, tot i no ser tècnics de la nostra administració, ho vam fer perquè vam entendre que era bo per al turisme de tot el país i per a les seues localitats.

Sempre dic que el nostre objectiu no ha de ser viure del turisme sinó fer que el turisme siga un generador de riquesa. Per tant, el sector privat és el que ha d'estar ahí, en companyia de nosaltres per tal de fer que eixa economia es moga. Si eixe sector no és professional, no encerta o no està ben acompanyat, jo crec que mai arribarem a poder viure del turisme. És veritat que hi ha molta gent a la capital que sí que ho aconsegueix, però nosaltres hem d'arribar sobretot a les comarques i als pobles.

Per a una administració com la Diputació, que dóna suport a municipis de costa i d'interior, resulta complicat articular estratègies turístiques que afavorisquen les localitats que viuen del model de sol i platja i els que ho fan del turisme rural?

La platja són dos mesos i en les localitats de costa tenim el problema de l’estacionalització del turisme. Per contra, el municipi d'interior té majors possibilitats per a atraure el turisme durant tot l'any. Amb tot, crec que són turismes complementaris. EI País Valencià té una oferta turística els 365 dies de l'any per eixe motiu perquè a l'estiu tens la platja però a l'hivern pots gaudir de l'interior, on tens moltes coses a fer. El que hem d'aprofitar és l'estiu, que és quan més gent ve a les nostres platges, per a donar a conéixer l'interior i intentar que, quan eixos turistes tinguen vacances en hivern, trien de nou la nostra terra. Crec que és la nostra manera de pensar des del principi: aprofitar el tiró de València capital per a portar la gent a les comarques i als pobles i aprofitar el tiró de la platja per a portar la gent a les comarques d'interior. Hem d'aprofitar allò que tenim, saber-ho treballar i saber identificar el que va buscant la gent. Crec que en cada moment a la gent li abelleix una cosa i hi ha gent a qui no li agrada la platja i altra a qui no li agrada la muntanya, però crec que, com que podem ofertar-ho tot, tenim opció per a tot el món.

Moncho destaca l'objectiu del Patronat de fer de la gastronomia un reclam turístic de primer ordre per a visitar el País Valencià. / DANIEL GARCÍA-SALA

Com està funcionant eixa formula d'aprofitar el tiró de la capital per a intentar portar el turisme a altres comarques?

Els projectes en eixe sentit continuen vius. El València Summer Day, que consisteix a posar autobusos que van a Xàtiva, a Sagunt, Cullera, Gandia..., continua funcionant. I hi havia gent que no apostava per això i ha eixit endavant i la gent està molt contenta amb la proposta. Nosaltres el que hem fet, gràcies a un acord amb l'Ajuntament de València, és aprofitar la plataforma que és l'oficina d'informació turística que té València dins de l'Ajuntament per a, quan la gent va a informar-se, oferir-li també eixa opció de poder visitar un altre lloc que no és València capital. El que proposem al turista són experiències. Per exemple, oferim poder veure com es fa una paella o poder estar en una festa de moros i cristians. Eixe tipus d'experiències que a València capital són molt difícils de viure però que a un poble resulten més fàcil.

Fa poc més d'una setmana vas presentar el producte 'Film València' per a facilitar el rodatge de pel·lícules i espots. Es tracta d'obrir-se camí en aquest camp o és que ja han arribat propostes?

Nosaltres el que volem és crear una oficina a la qual un productor vinga i diga "jo necessite aquests exteriors i interiors i aquest tipus de paisatge" i que algú canalitze totes eixes peticions i li facilite rodar a casa nostra. Que algú li diga: "A veure, en aquest lloc tens aquestes localitzacions. No et preocupes, els permisos són fàcils, tardaran poc, jo t’ho prepare tot". Hem de facilitar-los que aquells que vulguen vindre a rodar ho puguen fer i no tinguen que esperar 30 o 40 dies per als permisos o que la policia no li pose problemes per l'ocupació de la via pública.

"Hem d'aprofitar el tiró que té València capital per a aconseguir que els turistes coneguen les nostres comarques"

De pobles que estiguen interessats en açò, de moment n'hi ha huit. Pensem en Sagunt. Sagunt té milers de possibilitats de gravar perquè té tots els escenaris de totes les civilitzacions possibles. Com no li va a interessar a un productor de cinema alguns dels espais que té Sagunt? O pensem en Xàtiva o en Gandia... Com eixes poblacions no poden tindre escenaris propicis? El que no volem és que les facilitats de rodar vagen segons la sort del productor. Això serà beneficiós per a nosaltres perquè després la gent que mire eixes pel·lícules podrà tindre interés de conéixer eixos escenaris.

Esteu contents del ritme al qual heu pogut anar implementant les vostres propostes al Patronat de Turisme?

Nosaltres som un organisme autònom, no som Diputació pròpia. Per tant, en eixe sentit sí que tenim autonomia per a anar canviant les coses amb més agilitat que altres delegacions.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat