La directora general de Cultura i Patrimoni desprén vitalitat i optimisme. Dues qualitats amb les quals tracta de reconduir des de fa dos anys un dels sectors que més va patir les retallades dels anteriors governs de la Generalitat i un dels que semblen més decebuts per la lentitud amb què van produint-se els canvis promesos. Carmen Amoraga és conscient del malestar, però subratlla els avanços aconseguits, sobretot, en la proximitat amb els creadors i l’obertura a una societat que reclama “cultura en positiu”.
Quin balanç fa dels dos primers anys al capdavant de la Direcció General de Cultura i Patrimoni?
Sense caure en cap triomfalisme, diria que és un balanç positiu. És cert que s’ha fet més en dos anys que en dues dècades, però també ho és que encara ens queda molt camí a recórrer. I més enllà de les iniciatives o accions puntuals, jo estic especialment satisfeta amb el canvi de dinàmiques que s’ha produït. D’una banda, es treballa en estreta col·laboració amb els sectors, cosa que jo denomine “principi d’humilitat”. I això què implica? Doncs que som conscients que els sectors culturals són els que tenen informació directa de què està passant i què es necessita. Aquest diàleg és el que ha donat lloc a la Mesa de la Cultura Valenciana (MECV), que s’organitza a través de diferents comissions de treball en què s’aborden des dels pressupostos fins al contingut de les ordres d’ajuda. I d’altra banda, també estem posant fi a això de la barrera competencial. Ja no s’hi val a dir: “Açò no és de la meua competència” quan es tracta de temes que tenen a veure amb altres institucions. Les portes del meu despatx estan obertes per a tot el món que ho necessite, perquè ens hem trobat amb entitats o persones que en vint anys mai havien pogut accedir a aquesta direcció general. Un dels reptes que vam assumir era reduir la distància entre la societat i les institucions culturals i, sincerament, crec que ho estem aconseguint.
Això no obstant, comença a haver una certa decepció entre el sector perquè no s’estan complint moltes de les promeses fetes amb el canvi de govern.
És cert i comprenc perfectament la seua decepció. Els sectors culturals tenien unes expectatives molt grans i ens està resultant complicat complir-les totes, perquè els temps de l’administració són lents i diferents als nostres. Sé que és un discurs gastat i trist, però és un discurs real; l’administració està fent el que pot i més per a aconseguir tindre un sector cultural potent. Quan vam arribar ací ens vam trobar un terreny de mines, on era complicadíssim construir, així que primer hem hagut de desactivar eixes mines i començar a establir les bases de l’edifici. I això, insistisc, crec que ho hem aconseguit i es pot comprovar en les nombroses iniciatives que hem posat en marxa en aquests dos anys i en les que vindran.
“Entenc i comprenc la decepció dels sectors culturals i sé que és un discurs trist, però la realitat és que els temps de l’administració són molt lents”
Un dels projectes més importants és el Pla de Foment del Llibre i la Lectura que ha de fer que milloren els deficients índexs de lectura. Quan es coneixeran les línies definitives?
El Pla de Foment del Llibre i la Lectura (PVFLL) està en marxa des de gener del 2016. La primer acció va ser el II Simposi sobre lectura, el llibre, les biblioteques i l’escola, organitzat per la Universitat de València, amb la col·laboració de la Generalitat i la Fundació per al Llibre i la Lectura (FULL). El Simposi va suposar un escenari de trobada i participació dels diferents actors del món de la lectura, el llibre i l’escola, gestors culturals, mitjans de comunicació, administració i els objectius que s’hi van establir marcaren el camí al disseny de polítiques públiques de promoció, producció, difusió i accés a la lectura i al llibre valencià. Al llarg de l’any passat ja es van redactar les línies estratègiques que incorporen un gran nombre de les accions recomanades en aquest Simposi, perquè un pla d’aquestes característiques ha de ser ambiciós en diversos sentits.
I serà suficient amb aquestes mesures?
Confiem que sí, però som conscients que el Pla ha de ser ambiciós en diversos sentits. En el nostre cas, ho és quant al seu àmbit d’aplicació, ja que arriba fins al 2021, i en l’aposta per la transversalitat: afecta les famílies, les escoles i les biblioteques, tot per a aconseguir bons hàbits de lectura, i busca la col·laboració amb altres institucions i entitats. D’altra banda, aquest pla també ha tingut en compte l’àmbit del sector del llibre perquè considerem que és fonamental l’enfortiment de la indústria mitjançant la promoció i cooperació amb els diferents agents professionals del sector del llibre: creadors, llibreries, editorials, productores i distribuïdores de continguts audiovisuals i digitals, fundacions, etc., i la promoció de la lectura en valencià. El repte per a abordar aquest pla és l’estat d’emergència pels baixos índexs de lectura en la nostra comunitat i la necessitat de revertir les xifres, però cal tenir en compte que no s’obtenen resultats immediats, sinó que es tracta d’aplicar unes polítiques de lectura contínues que suposen una transformació real i duradora. A més, s’ha de tindre en compte una altra qüestió que per a mi és la més important.
I quina és aquesta qüestió en la seua opinió?
Doncs que l’objectiu no és sols aconseguir que es llija més, sinó també generar bons hàbits lectors. Hem d’aconseguir canviar les dinàmiques i que la societat també deixe de preguntar-se per què ha de llegir, amb un punt, fins i tot, de menyspreu. És que hi ha hagut un moment en què la societat ha rebutjat la lectura perquè tenia altres estímuls. A més, hem de ser conscients que els plans de foment estan vius i són a llarg termini; no pensem que en un any milloraran els índexs de lectura. Jo sóc molt optimista perquè he conegut experiències que s’han posat en marxa en llocs on semblava impossible, com ens ho va explicar, en un congrés de bibliotecaris i documentalistes que es va celebrar a Sant Miquel dels Reis, Adriana Betancourt, qui havia aconseguit revertir els índexs de lectura de la ciutat de Medellín.
Parla amb especial orgull del projecte de Residències de Creadors.
Sí, es tracta d’un projecte ambiciós, però fet des de la humilitat. Creiem que podem recórrer aquest llarg camí amb passos curtets. Hem creat el projecte de Residències de Creadors amb el Consorci de Museus i que estaran obertes a qualsevol tipus de manifestació artística. A través d’aquest programa, que està dotat amb 130.000 euros i que el primer any es dirà ‘Arrels’, es concediran dotze estades a dotze projectes, quatre en cada demarcació, la meitat per a creadors i creadores del País Valencià, i l’altra meitat obertes a nivell estatal i internacional amb l’objectiu d’ampliar el projecte internacionalment en pròximes convocatòries. Al 2019 està previst posar en marxa la segona part, que es dirà ‘Endavant’, i enviarem els creadors nostres fora, perquè és una qüestió fonamental per a situar-nos en el mateix nivell que els països més avançats. En això i en altres temes que ja estem treballant.
Es refereix a la modificació d’algunes lleis per a millorar aspectes com el patrimoni o les biblioteques?
Efectivament, hem iniciat la tramitació per a la modificació de la Llei de Patrimoni i Museus i també la de Biblioteques, ambdues ja obsoletes; s’ha modificat el reglament d’arqueologia, que eren reivindicacions que venien de molt arrere per part de la societat i dels sectors. A més a més, s’ha aconseguit engegar l’Arxiu intermedi de Riba-roja de Túria, en el qual es diposita la documentació semiactiva de la Generalitat, és a dir, que encara pot ser consultada. És important també destacar en aquest sentit que hem fet molts esforços per revindicar el paper dels arxius en l’administració. És un paper fonamental que té a veure no solament amb l’organització interna, sinó també amb la transparència. Quan vam arribar, només tres conselleries disposaven d’arxiver, una xifra que s’ha incrementat lleugerament i que va en augment.
Sembla que a partir d’ara les ajudes a la recuperació i rehabilitació del patrimoni tindran uns criteris clars a l’hora de repartir-se.
Aquest és l’objectiu del Pla d’Inversions de Patrimoni, que tracta d’establir uns criteris objectius a l’hora d’intervindre en el nostre ric patrimoni, ja que la sensació és que fins ara s’intervenia en funció del coneixement que tenia el polític del lloc que havia sol·licitat les ajudes o de si era d’allí. Ara queda clar que tindran prioritat els béns públics i les urgències determinades pels experts. També s’ha de dir que, a més de les inversions d’aquest pla, s’estan incrementant les ajudes genèriques perquè aquestes cada vegada arriben a més municipis.
“L’atenció ja no està centrada en els problemes judicials o les deficiències, sinó en els continguts culturals que es generen”
Tots els indicadors apunten a un creixement de públic molt notable als museus i espais expositius. A què ho atribueix?
A un dels eixos que es va marcar aquest govern, que és la democratització de la cultura. El cas més paradigmàtic és el Centre del Carme de València, que fins i tot ha obert les seues portes a un públic en què ningú no havia pensat i que està tenint un èxit incontestable, com és l’Espai Telles per a bebés. Estem sent capdavanters i fa molt de temps que es parla de la cultura que es fa en aquest país en positiu. L’atenció ja no està centrada en els problemes judicials o en les deficiències dels espais expositius, que n’hi ha i s’han d’atendre, sinó en els continguts. Al Museu Sant Pius V de Belles Arts es pot gaudir d’autèntiques joies amb l’exposició Col·lecció Delgado. Quan passava això abans? Durant molt de temps ens han fet creure que la cultura era una cosa prescindible i que no era un dret. La societat ara veu la cultura com una cosa positiva i necessària.
Assegura que queda molt de camí a recórrer. Entre els objectius pendents, quins es marcaria com a prioritaris?
Insistisc, el camí és llarg. Tenim ja en contractació la primera enquesta d’hàbits culturals que es farà al País Valencià i que ens permetrà conéixer-nos millor, elaborar pressupostos amb criteris científics i engegar altres iniciatives paral·leles com el primer ‘Llibre Blanc de la dona en la cultura’, per exemple. I com a prioritats, assenyalaria les modificacions de les lleis de Patrimoni i Museus, i la de Biblioteques, que són dos projectes de legislatura. I, sobretot, consolidar els canvis en certes estructures que, en definitiva, ens ajudaran a gestionar millor la cultura.
El País Valencià pateix un greuge comparatiu en relació a les inversions del Ministeri de Cultura. Els han fet arribar fórmules de col·laboració?
No hi ha iniciatives conjuntes amb el ministeri. El que sí que hi ha és una voluntat de diàleg des d’ambdues parts i per a desembossar qualsevol tema, per exemple, tot el que fa referència al museu de Belles Arts, o la signatura del conveni marc de col·laboració amb l’Institut Cervantes que es desenvoluparà amb acords específics. Això farà possible que cap creador valencià tinga problemes, haja estat reconegut amb un Goya o no, per a projectar el seu treball a Nova York, cosa que ja ha passat. Hem de continuar fent passos per a millorar la internacionalització dels nostres creadors.
Un pas important en matèria de col·laboració va ser la Declaració de Palma, s’ha concretat ja en alguna iniciativa?
Aquesta trobada va ser cabdal per a recuperar les relacions amb Catalunya i les Illes Balears i fer oficial que estàvem treballant de forma conjunta des de feia temps.
Amb qui sembla que s’està participant de forma molt activa és amb els agents de Turisme.
Com ja he explicat, no crec en els compartiments ‘tancats’ i hem de fer de la col·laboració una eina fonamental de treball per a arribar a tots els públics. En aquest sentit, entre els projectes que estem madurant per a 2018 està previst vincular les arts escèniques amb museus i biblioteques. I en relació a Turisme, creiem que hem d’anar de bracet. De fet, estem treballant en una aplicació de mòbil, un projecte pilot que s’està treballant a València, però que tindrà la seua versió a Alacant i Castelló, perquè tot el món que arribe a la capital sàpia on estan els museus, les galeries, les llibreries… La idea és que l’aplicació estiga disponible abans que finalitze l’any.
