"L'estructura històrica del País Valencià són les comarques; les províncies són un sistema que ens ve imposat"

Les Comarques Centrals Valencianes han estat una realitat ferma i reconeguda al llarg de la història, però no ha estat així durant els darrers temps. S'ha permés i, fins i tot, propiciat la seua ignorància i oblit sistemàtic per part de les institucions, contribuint així a la creació d’entrebancs pel que fa al desenvolupament d’aquesta zona, que té unes potencialitats i particularitats pròpies que no s’han arribat mai a desdibuixar. Sembla que ara hi ha una voluntat de reequilibrar aquesta situació mitjançant la reactivació, fa poc més d’un any, del Consorci de les Comarques Centrals Valencianes. Toni Francés, president d’aquest organisme i alcalde d'Alcoi pel PSPV, parla sobre com resoldre tot allò que ha suposat ser un territori amb aquestes circumstàncies adverses i, també, de la comarcalització com a solució de la desvertebració del País Valencià.

- Com explicaria què són les Comarques Centrals Valencianes a algú que no les conega?

És un territori que conformen huit comarques del País Valencià, situades entre València i Alacant i que històricament sempre han tingut un nexe econòmic, social i cultural molt important. També, sempre han sigut les grans oblidades de les inversions públiques al nostre país cosa que coincideix amb el fet que és un territori que ha demostrat, al llarg del temps, un dinamisme econòmic que no es correspon amb l’atenció que ha tingut per part d’altres administracions. A partir d’eixa realitat, històrica, social, cultural i econòmica fa ja algunes dècades es decideix convertir açò en un Consorci [de les Comarques Centrals Valencianes] com a instrument per a impulsar polítiques, accions de tot tipus i, sobretot, per a poder coordinar i treballar conjuntament eixos territoris.

- A què creu que es deu el fet que, tot i tindre aquests antecedents històrics i arguments econòmics i socials sòlids, a hores d’ara no s’haja arribat a desenvolupar i consolidar un projecte propi que reculla les necessitats d’aquesta zona?

Som un territori que representa més de mig milió de població, d’habitants, però cap població és molt gran, és la suma de moltes poblacions, de ciutats intermèdies i de poblacions menors. En aquests moments la més gran és Gandia, que està al voltant dels 80.000 habitants. Eixa falta de treball conjunt ha fet que no hàgem sigut capaços de ser eixe focus d’atenció que deuríem. Això és el que s’intenta canviar a través del Consorci. També és cert que hem tingut durant 20 anys uns governs a la Generalitat Valenciana que no han cregut en aquestes comarques, no han apostat per elles i han fet unes polítiques més centrals, sobretot en les grans ciutats i sobretot en la part de la costa. No han entés el potencial que tenim les comarques i que hem pogut demostrar al llarg del temps.

- Quin pes tenen ací les raons merament polítiques o directament ideològiques?

Un pes molt important i ho estem veient perquè hi ha un canvi de govern que es produeix a la Generalitat i la majoria de municipis que formem part del Consorci. Hi ha hagut un canvi d’eixa tendència que veníem arrastrant durant els 20 anys de govern del Partit Popular. En poc de temps veiem com des de la Generalitat Valenciana s’aposta per les comarques centrals amb projectes i inversions concretes que necessitàvem. Començant per eixe Pla de Reindustrialització que té una atenció especial i una discriminació positiva molt important cap a les comarques centrals amb 12 milions d’euros que ara mateix estem ja executant. A comarques industrials del País Valencià com estes això no s’havia fet mai. També amb actuacions com el primer Pla d’Actuació Territorial que es farà al país, després de les capitals, és el pes que representem dins del Consorci de Comarques Central. Per tant, el canvi polític ha propiciat eixe reconeixement que venim reivindicant.

- Quines conseqüències ha comportat tota aquesta paràlisi de dècades pel que fa a l’avançament de la conformació i reconeixement de les comarques centrals?

Hi ha moltes oportunitats perdudes. Segurament estaria bé poder quantificar econòmicament el que ha suposat per a les nostres comarques que no tinguérem les infraestructures, les inversions i les dotacions que mereixem. Vam fer, fa ja tres anys, un estudi de la mà de la Universitat de València, des del punt de vista industrial, i es va demostrar que aquestes comarques són les que millor havien aguantat la crisi, precisament per eixa aposta per la indústria i pel coneixement. Això sense ajuda i sense tindre cap suport per part de les administracions. Si a més d’eixe dinamisme, d’eixa capacitat de resistència a la crisi, haguérem tingut un suport com ara estem tenint, la situació econòmica de les nostres comarques i, per tant, del conjunt del país seria molt millor.

Toni Francé amb el president Ximo Puig, als Moros i Cristians. / DIARI LA VEU

- Què opina d’aquesta sensació generalitzada que es produeix, en diferents àmbits, de llunyania amb Alacant i València i, fins i tot, de certa no pertinença?

En aquestes comarques sempre ens hem trobat a mig camí entre Alacant i València i sempre hem tingut més en comú entre Gandia, Ontinyent, Xàtiva i altres poblacions de les comarques centrals que amb altres del sud d’Alacant i fins i tot de l’àrea metropolitana de València. Eixa és la raó de ser d’aquest Consorci, eixe sentiment que està basat en una història, en un trajectòria i lligams que hem mantingut durant segles.

- Pensa que la comarcalització del País Valencià pot ser la solució a tot açò que hem parlat abans?

Al País Valencià l’estructura històrica han sigut sempre les comarques; les províncies són un sistema que ens ve imposat però que no identifica com les comarques cadascun dels territoris i la idiosincràsia del nostre país. Jo crec que tot el que supose apostar per la comarcalització i apostar per la descentralització, per apropar les administracions als territoris va en benefici de la ciutadania i dels resultats de les accions polítiques que pugem fer.

- El model català podria ser una bona referència?

Sí, de fet és d’on venim. Eixe és el model amb què ens sentim més identificats. Jo sé que és un debat difícil perquè hi ha també moltes resistències front a la comarcalització. Hi ha qui ho veu com una amenaça. Tenim la Diputació d’Alacant, que cada vegada que parlem de comarques es posen nerviosos. Al final el que hem de pensar és quins instruments i quines estructures són més útils per a servir els ciutadans i jo crec que amb la forma de ser dels valencians i la nostra història i trajectòria que tinguen més pes les comarques és el natural.

- Aleshores, amb la Llei de Mancomunitats no és suficient...

La Llei de Mancomunitats és un pas, però jo crec que s'ha d'anar més enllà. És un bon inici, un bon canvi d’eixa tendència. Nosaltres com a Consorci hem presentat una esmena, una proposta a la llei perquè instruments com nosaltres estiguen reconeguts en la llei, instruments que actualment no es preveuen. A la llei que va fer el govern del Partit Popular, la Llei de Racionalització de les Administracions Locals, els consorcis queden en un llimb que no depén de ningú. Nosaltres som l’únic consorci territorial que hi ha al País Valencià i pensem que podem ser un bon exemple per a altres zones del país que es puguen organitzar i estructurar sota eixe format i puguem treballar conjuntament.

- Que les comarques assumisquen més competències administratives és el camí?

Sí. Jo com a municipalista pense que és necessària la descentralització. S’ha fet en totes aquestes dècades de democràcia una descentralització molt important des del govern central a les autonomies, però eixe tercer procés de descentralització que és tant del govern central com de les autonomies cap als municipis i comarques és l'assignatura pendent que tenim. Jo crec que la llei que està tramitant-se ara és un bon camí i hem d'profundir en eixe procés, perquè, ja et dic, com més a prop estiguen les decisions polítiques dels ciutadans, més transparència, més qualitat democràtica i més eficàcia i eficiència en les polítiques.

- On queden les províncies en tot aquest escenari? Són útils o haurien de desaparèixer?

Les províncies són útils mentre no tinguem un instrument millor i, per tant, el paper que fan les diputacions és un paper important i necessari. No vol dir això que eixe paper només es puga fer a través de les diputacions. Jo crec que ací ha d’haver-hi un procés de delegació de competències, tant en els municipis com en les mancomunitats i acompanyat, evidentment, del finançament corresponent.

- Així, tenen les Comarques Centrals Valencianes suficient transcendència i essència per a ser considerades una entitat d’organització política, social i econòmica pròpia com ha estat en altres temps?

Jo ho entenc més com que hi haja una col·laboració. No parlem de la quarta província... Jo crec que estem en un moment incipient. El Consorci, per exemple, naix el 1999, el 2002 para la seua activitat i va estar fins l’any passat paralitzat. Ara estem reprenent de nou tot eixe procés i el seu futur vindrà determinat per la capacitat que tinguem realment de fer projectes en comú. Al final és una unió voluntària de territoris que treballem a gust i que compartim moltes necessitats i inquietuds i eixe és el camí que ara encetem i més endavant ja direm. També en funció de la capacitat que tinguem de resoldre els problemes.

 L'alcalde d'Alcoi vol revitatlitzar el Consorci de les Comarques Centrals, un organisme creat ara fa 20 anys. / DIARI LA VEU

- On establiries les delimitacions de les comarques centrals? Quines formen part del Consorci?

Ara hem encetat un procés de modificació dels estatuts perquè ens agradaria que la Marina Baixa estiguera també dins del Consorci. En el seu moment, es va plantejar d’eixa manera. Ja et dic, com que és una unió voluntària, no hi va haver poblacions que volgueren adherir-se a aquest projecte. Ara ja amb els canvis polítics que s’han produït en les últimes eleccions municipals, sí que ens han traslladat la voluntat d’alguns municipis d’incorporar-se i, per tant, obrirem eixe camí i eixa porta a la Marina Baixa perquè les poblacions que consideren puguen incorporar-se. Ara estem l’Alcoià, el Comtat, la Canal de Navarrés, la Vall d’Albaida, la Safor i la Marina Alta.

- Quin paper juga el Consorci de les Comarques Centrals en tot aquest context que hem anat definint?

Més que res aconseguir la visibilització del nostre territori i poder traslladar les necessitats que tenim. Això és el que estem aconseguint en aquest poc temps que duem funcionant. Un pas molt important és que s'elaborarà per part de Conselleria eixe Pla d’Actuació Territorial perquè definirà en tot l’àmbit de les comarques centrals quines són les nostres infraestructures, quins són els nostres espais naturals, quines són les nostres necessitats, com planificar el territori des del punt de vista conjunt i, a partir d’açò, sorgiran sinergies i oportunitats per al futur del nostre territori. Jo veig que eixe és el camí i sobretot la col·laboració i el treball conjunt entre les diferents poblacions.

- Com es troba ara mateix aquest organisme, tenint en compte que es va crear fa vora 20 anys i que ha estat pràcticament sense activitat fins ara?

Estem amb moltes ganes i amb pocs diners; és el problema que tenim tots sempre. El que hem fet també és elaborar un pla de dinamització. És el que hem estat treballant els últims mesos per a determinar les línies d’actuació en comerç, turisme, innovació, indústria o medi ambient. Ara el que estem fent és preparar projectes tant per a Europa, com per al govern d’Espanya, com per al govern valencià i diputacions i buscar finançament per a poder fer realitat eixos projectes.

- Creu que el Consorci té o tindrà la fortalesa suficient per a sobreviure a governs de diferents partits polítics?

Sí. Ara hi ha una sintonia molt important i una voluntat molt gran per part de tots els que en formem part per a dur-lo endavant. El repte que tenim en aquesta legislatura, en els poc menys de dos anys que ens queden, és que al final siga un instrument que tots entenguen com a positiu i com a necessari perquè no torne a passar el que va passar en l’anterior experiència, que hi haja un canvi de govern i que torne a aparcar-se aquest projecte. Volem que siga un instrument que arribe a tots els partits polítics i, sobretot a la ciutadania, que ha d'entendre que és un bon instrument per a resoldre problemes que tenim i, per tant, que ningú qüestione la seua viabilitat per raons partidistes.

- Quines són les necessitats principals de les comarques centrals ara mateix?

La veritat és que en són moltes. Tenim problemes de comunicacions importants, tant per carretera com per tren; necessitem inversions importants en el nostre teixit productiu i, sobretot, necessitem eixe projecte en què treballarem ara, a través del Pla d’Actuació Territorial, que ens ajude a definir les comarques que volem ser en el futur. Cadascun dels territoris que en formem part volem desenvolupar el nostre projecte de futur. Això és molt important perquè ens donarà molta força, moltes oportunitats i serà capaç de poder visualitzar eixes capacitats i el potencial que tenen les comarques.

- Com es coordinen o prioritzen les distintes demandes pròpies de cada zona poblacional per tal de donar-los solució?

Ara el que ha eixit en eixe Pla de Dinamització que hem elaborat són eixes necessitats i conjugar la riquesa que aporten els territoris i altres. El Consorci, perquè funcione, requereix molta generositat per part de tots, entendre el que poden aportar les comarques d’interior i les poblacions de la costa. A partir d’ací, ja amb molt de diàleg i treball i generositat, serem capaços de dur endavant els projectes que, al final, beneficien el conjunt de la població.

- Com veu el futur de les Comarques Centrals Valencianes?

Tenim molt de futur, estic convençut. Crec que el poc de temps que fa que treballem i tot el que hem aconseguit és una mostra de la necessitat de revitalitzar i recuperar aquest territori. Volem que ens permeta crear l’instrument que és el Consorci i que, al final, resolga de manera més rapida els reptes i problemes que tenim. Del treball conjunt sempre es crearan eixes sinergies necessàries i, per tant, un futur de progrés econòmic que és el que busquem. Busquem oportunitats per a consolidar i fer créixer en població, perquè siguem capaços d’atraure més gent i que els joves vulguen desenvolupar el seu projecte de vida a les nostres comarques. Tindrem un futur en el qual serem més i estarem millor del que estem en aquests moments.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat