Tardor: "'Patraix' és un clam a la vida de barri"

Tardor llança, aquest dimecres 20 de setembre, Patraix, el nou treball discogràfic produït per Ricky Falkner i editat sota el segell que el grup valencià ha creat per a l'ocasió: Primavera d'hivern.

El grup liderat per Àlex Martínez presentarà el projecte el proper dia 28 al Palau de la Música, dins del cicle 'Rock, Pop... al Palau'. Serà la primera vegada que Tardor passarà per la ciutat amb el nou format de cinc músics després de la incorporació del líder i compositor de Novembre Elèctric, Yeray Calvo.

Després d'Eufòria (Mésdemil, 2016) arriba Patraix (Primavera d'hivern, 2017), amb què preteneu fer un cant al vostre barri. Quin és el concepte del disc?

Àlex Martínez (Àlex): Patraix es basa en el redescobriment de València. El disc parla d'una ciutat invisible després de passar una temporada fora per motius profesionals. D'eixa distància va nàixer el concepte de ciutat invisible, d'una ciutat imaginària on recreem la nostra vida. Passat eixe període d'experiència professional, tornem tots a València i, en el meu cas personal, descobresc un barri que és Patraix, que mai havia xafat, encara que he viscut a València tota la vida. Descobrisc un espai que s'hi troba al centre, relativament, i que està com amagat, però que manté un poc l'essència dels pobles: la vida a un altre ritme, la gent que es coneix, els carrers per a vianants, la plaça que pot ser com qualsevol altra d'un poble de l'Horta... El descobriment d'eixa màgia em va resultar inspirador i prou il·lustratiu del que volem que siguen les nostres vides; ens ha ajudat a tornar un poc als orígens, a un ritme de vida diferent al que hem tingut a Brussel·les o Paris i a redescobrir el que és València posant el focus a Patraix.

Cesc Domènech (Cesc): És el fet de voler fer un clam a la vida de barri, a construir les ciutats des dels barris i tindre clar que és on volem estar. Per a l'Àlex, potser és Patraix, però pot ser qualsevol barri de qualsevol ciutat.

-Les lletres tenen, doncs, un punt de crítica social?

Àlex: Als mil·lenistes de la nostra generació dens va agafar la crisi econòmica en el moment en què acabàvem les nostres formacions universitàries i ens ha condemnat un poc a una precarietat vital en què no pots triar. Hi ha una cançó nostra, per exemple, Vull que comprem una casa, que il·lustra eixe sentiment que et trobes quan vols comprar-te una casa i no tens recursos. Allò que feien els nostres pares de tindre un espai on viure, no en el sentit de comprar per a fer una inversió immobiliària, sinó per a fer arrels a un lloc on dur el teu projecte de vida, això a la nostra generació no li és possible. Aleshores, el disc sí que vol reivindicar eixa pausa i situar-se en contra de la velocitat del Twitter.

Quines sonoritats planteja aquest disc més enllà que heu incorporat un nou membre?

Cesc: Hi ha hagut canvis substancials. A banda d'incorporar un nou membre, el fet de comptar amb Ricky Falkner, el productor que ha treballat amb nosaltres, ens ha fet anar cap a unes sonoritats que, o bé no coneixíem, o bé sí les coneixíem però no teníem molt clar com concretar-les en aquest disc, i ell ha sigut l'encarregat d'ajudar-nos. El resultat és un disc un poc més pop del que estàvem acostumats, però també era el que volíem fer. Crec que es notaran les textures ambientals dels teclats i les guitarres més ambientals que en l'anterior disc, on estaven molt més presents, molt més rock.

Àlex: Tornant un poc al que representa per a nosaltres Patraix, crec que eixes sensacions que transmet l'escenari van en la línia de l'evolució del so. Un so més seré, més tranquil i basat en les textures i no tan contundent. És un so que encaixa en el concepte de descobrir un lloc amb una vida més pausada. També és un disc amb més llum, on el concepte està relacionat amb la sonoritat.

Àlex Martínez: "Hem sigut sempre prou de lletres". / DANIEL GARCÍA-SALA

En algun sentit deixeu el pes del discurs sobre les lletres?

Àlex: Nosaltres hem sigut sempre prou de lletres.

Cesc: Els instruments aporten una mena de matalàs sobre el qual camina la lletra, tot i ser ara més instruments que abans, però ens hem adonat que a l'hora de fer música tendim a voler fer protagonistes molts elements en una cançó. Hem aprés a destacar un instrument en cada moment: amb una veu, una guitarra o un teclat hi ha suficient i la resta poden estar creant el matalàs sonor sobre el qual la resta camina.

El disc representa llavors un grau de maduresa del grup.

Cesc: Sí, per dues raons: primer, perquè ens fem més grans i escoltem més música; i segon, també perquè en aquest disc hem pogut treballar amb tranquil·litat. Hem estat durant un any i mig treballant les idees, que han passat per mans d'Àlex, primer, per mans nostres, després, i per les del productor, en últim lloc, i això es nota.

Àlex: El que tractem de fer és ser fidels a la música que creem, és a dir, la música que fem és la música que som. No fem les coses perquè s'estilen, no juguem a això com a tàctica de màrqueting. Tractem de fer el que ens naix i transmetre amb la música el que som. A partir d'ahí, intentem actuar sense perjudicis, pensant el mínim possible en el públic i en el que pensarà de les nostres cançons perquè pensem que si som honestos es nota i poques vegades hi haurà una resposta negativa. No tractem de posar-nos terminis per a fer discos: si no tenim res a dir, no volem dir res.

Heu incorporat Yeray Calvo a Tardor. Serà continuada o la seua participació es limita a aquest disc, ja que lidera Novembre Elèctric?

Cesc: Liderar Novembre Elèctric i formar part de Tardor són dos coses completament compatibles, i ell també ho veu així. Yeray és el compositor principal de Novembre Elèctric, és un projecteu seu i, en Tardor, la faceta que té és una altra distinta. En eixe aspecte és prou compatible. Ell està molt implicat i, més que un període de prova o una cosa puntual, és una unió duradera en el temps.

Què aporta eixe cinqué membre a Tardor?

Àlex: Ens vam adonar que per a les cançons que estàvem fent necessitàvem incorporar un teclista; volíem que aquest tinguera pes i que no el seu paper no es limitara a interpretar simples arranjaments, en detriment de les guitarres, que continuen estant, però a un altre volum, més atmosfèriques. Vam pensar opcions i va ser Cesc qui va pensar en Yeray. Jo sóc molt amic d'ell i havíem col·laborat en altres treballs, però em costava imaginar Yeray com a membre de Tardor. Una de les virtuts que té, a banda de la gran sensibilitat musical i del talent, és que és molt humil i que no li importa per a res ser un membre més d'un altre projecte com és Tardor, on fa els seus cors i toca el teclat o la guitarra quan es requereix. A ell li agrada la música de Tardor i això va ser indispensable perquè acceptara.

Cesc Domènech: "Un productor, al final, és com una mena de mentor". / DANIEL GARCÍA-SALA

Abans esmentàveu el productor de Patraix. Per què és tan important per als grups que fan música popular aquesta figura?

Cesc: Nosaltres, Tardor en concret, li donem molta importància a totes les persones que envolten l'enregistrament d'un disc perquè, igual com Àlex és indispensable per a crear les cançons, la gent que hi ha al voltant del procés de producció és indispensable perquè el disc sone com sona. De fet, jo toque la bateria en el disc i perquè sone com ho fa no depén quasi de com la toque, sinó de la persona que mescla el disc, que fica el so del bombo a un determinat lloc. Un productor, al final, és com una mena de mentor que et diu açò ho gravarem amb aquesta microfonia o açò toca-ho així. És una persona externa al grup que té certa experiència i reconeixement en el panorama i simplement ell escolta i ofereix la seua opinió, que pots seguir o no.

Àlex: Per a mi, personalment, que m'encarregue de les lletres i les melodies, la figura del productor és indispensable perquè la seua perspectiva està completament desintoxicada. Nosaltres ens passem mesos escoltant les cançons al local d'assaig i aquesta persona, en què has de confiar absolutament perquè, si no, no té cap sentit, és un jutge que diu açò sí o açò no, i l'has de creure. Cada vegada que contractem un productor, si em diu que açò no, és açò no. Busquem, naturalment, algú amb qui compartim una visió perquè si no seria inviable, però també és cert que portem sempre els discos molt treballats. Ricky, més que en les estructures de les cançons, ha influït en els sons.

Eixe treball d'estudi no és perillós? Perquè després es corre el risc de pujar a l'escenari i que el directe no tinga res a veure amb el disc.

Cesc: Sí, és cert, però nosaltres, encara que concebem el disc com un treball d'estudi i volem que sone el millor possible, també composem pensant en els concerts, i per això hem decidit incorporar un membre més, perquè hi ha sonoritats del disc que no es podrien oferir en directe. A més, amb la tecnologia de què disposem tractem d'acostar el disc al directe i el directe al disc; un treball més senzill que fa vint anys. De fet, aquest disc, encara que a nivell sonor és més complex, es pot acostar al directe.

Àlex: Tenim molt clar que nosaltres no som virtuosos musicals i les nostres composicions es basen en elements senzills que junts tenen força. Per a nosaltres, no és cap dificultat dur el disc al directe, mai no ho ha sigut, perquè no ens compliquem. De vegades, allò més senzill és allò més complex. Emocionar algú amb elements senzills és una missió assequible perquè les nostres composicions busquen això.

Es tracta d'oferir una experiència amb un directe.

Cesc: Tenim ganes d'oferir Patraix de la manera com es va concebre com a disc, però també volem donar una experiència distinta en el directe, perquè al final la persona es pot posar el CD a casa i gaudir de Tardor, però en el directe has d'oferir una altra cosa no només a nivell sonor, sinó també a nivell de xou perquè la persona gaudisca en tot els sentits. Això és el que estem treballant ara per a preparar el nou directe.

Cesc Domènec: "Tardor és un projecte totalment autogestionat". / DANIEL GARCÍA-SALA

Juntament amb el disc heu posat en marxa un segell editorial. Això vol dir que les productores que hi ha no us fan el pes?

Cesc: Realment el paper que fa Primavera d'hivern és donar suport legal per a poder editar de manera independent el teu producte. Amb Mésdemil ja teníem eixe suport, el que passa és que hem anat creixent i madurant i ha arribat un moment en què teníem la necessitat i les ganes de tindre el control absolut del projecte Tardor, que és un projecte totalment autogestionat. Llavors volíem que el segell fóra una cosa pròpia i encarregar-nos-en nosaltres per a sentir un poc el que costa anar endavant. El paper del segell és una cosa més romàntica que altra cosa.

Àlex: La discogràfica no és un negoci, a banda de les multinacionals, és més per amor a l'art. Des de feia temps teníem la il·lusió de fer-ho nosaltres i per circumstàncies professionals tenim un productor musical al grup i dos periodistes, és a dir, gent que pot estar relacionada professionalment amb el sector i teníem ganes de provar com era.

Si es consolida la marca publicareu projectes d'altres grups?

Cesc: És una cosa molt, molt, molt romàntica, però no descartem res. Si en un moment donat sentim que una cosa és tan romàntica com nosaltres i necessita eixe petit suport, doncs...

Àlex: Hauria de reunir unes condicions: la primera, que ens agradara molt el projecte; la segona, que tinguera una idea de la música semblant a la nostra; i la tercera, que sabera a la perfecció el que podem oferir, que és molt poc. Però, d'entrada, Primavera d'hivern està pensada per a Tardor. No ho hem fet pensant amb la idea de crear un cercatalents; si Tardor creix i cal publicar amb altres, llavors negociaran amb nosaltres directament.

Plantegeu el futur del grup amb incertesa: "Si Tardor creix...". Tan complicada continua essent l'escena?

Cesc: És complicat professionalitzar-se, si entenem això com a mètode de vida. Rebre un salari és impensable en el moment actual, però és de veres que estem en viabilitat de poder professionalitzar-nos en tots els altres àmbits. No guanyem diners, però invertim tot el que guanyem en el grup. Si no haguérem pogut fer els més de huitanta concerts en els últims dos anys, el disc que hem fet ara hauria sigut impensable. Però encara queda molt de camí. El dia que Tardor es puga professionalitzar encara queda lluny.

L'escena compta amb professionals amb capacitat per a fer eixe pas, però, què cal ara?

Àlex: El pas que cal fer ara és que les escenes se separen per estils i no per idiomes. Nosaltres hem actuat en concerts de música en valencià amb grups que no tenen res a veure amb nosaltres i les probabilitats que al públic d'un altre grup li agrade el que fas és remota. Seria interessant, i és el pas que cal fer ja, reunir els grups per estil, perquè l'autèntica normalització arribarà el dia que puguem veure en un concert La Habitación Roja, Tardor i Polock i que tota la gent que va a eixe concert escolte tots els grups sense perjudicis. Si no comença a fer-se això, açò té data de caducitat.

Cesc: L'Ajuntament de València i la Diputació ja estan treballant en eixe sentit. 

Àlex: Els Concerts de Vivers són un bon exemple. Estan barrejant diferents idiomes en un mateix concert en què grups que estan separats per l'idioma estan units pel discurs i, per tant, és més fàcil que a un seguidor d'un grup, encara que no siga valencianoparlant, puga agradar-li una altra proposta.

Àlex Martínez: "Si pensem que algun disc té possibilitats de guanyar algun guardó és Patraix". / DANIEL GARCÍA-SALA

El 28 de setembre presenteu el disc al Palau de la Música. Supose que serà un repte i una gran oportunitat?

Cesc: Al Palau vam tocar en el Feretes i Cançonetes que es fa en desembre, un festival més orientat als xiquets i, per tant, era una actuació molt concreta que no té res a veure amb el que farem el 28 de setembre, quan tocarem una nit sols, sense cap altre grup, en un xou nostre, on la gent que vaja ho farà perquè està Tardor i és un repte perquè és la Sala Rodrigo amb una capacitat de quasi 500 persones.

Àlex: Sí, ho és perquè els concerts de sala que fas habitualment són amb dos grups, amb un preu per entrada que oscil·la entre els 6 i 8 euros normalment, i aquestes seran a 10 en el cas de les anticipades i a 15 en taquilla. De moment, la venda va molt bé.

Quan comença la gira de Patraix?

Àlex: Encara no tenim dates confirmades. De moment començarem amb la promoció del disc perquè la gent escolte les cançons i a partir de gener-febrer de l'any que ve començar a girar.

Amb els Premis Ovidi a tocar, quines opcions li veieu al nou treball discogràfic?

Àlex: Hem estat nominats en tots els nostres treballs, però mai hem guanyat res. Si pensem que algun disc té possibilitats de guanyar algun guardó és Patraix. En els anteriors pensàvem que teníem opcions i finalment no va ser possible, però amb aquest pensem que en tenim moltes més perquè hem fet una producció de molt alt nivell.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat