"La majoria de concerts són necessaris perquè durant anys no s'han construït suficients escoles públiques"

La decisió del Tribunal Superior de Justícia de suspendre cautelarment el Decret de Plurilingüisme va fer trontollar els plans de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport d'engegar aquest curs el seu pla per a aconseguir l'aprenentatge efectiu de llengües entre l'alumnat valencià. Després d'un estiu intens buscant alternatives per a fer realitat que els xiquets i xiquetes dominen el valencià i l'anglés de manera efectiva com ja passa amb el castellà, el conseller Vicent Marzà va presentar fa dues setmanes junt amb els grups parlamentaris que donen suport al govern del Botànic el primer esborrany de la futura llei de plurilingüisme. Un mes després d'un inici de curs que des de la dreta s'augurava "caòtic", Vicent Marzà explica en profunditat la nova llei i repassa els principals reptes que ha d'afrontar la seua Conselleria en els pròxims mesos.

Quina valoració fa de l'inici de curs?

Estem molt contents de poder encarar un curs en què comencen a veure's els efectes més a llarg termini de les nostres polítiques. Invertim un 12% més per alumne que quan vam arribar; és una de les xifres més altes de creixement de l'estat espanyol i és una evidència que estem posant molts més recursos a l'abast dels nostres xiquets i xiquetes. És per això que tenim 4.500 professors més treballant; que n'hi ha menys xiquets per aula, cinc menys de mitjana; que el temps de substitució de les baixes del professorat s'ha reduït a la meitat; que més de 770.000 famílies tenen els llibres gratuïts gràcies al programa Xarxa Llibres; que 118.000 alumnes tenen beca de menjador, que en són 24.000 més que quan vam arribar al govern; i que el professorat té ara el doble d'oportunitats de formació en idiomes. Comencen a veure's ara no sols els efectes de treballar per a revertir la situació que vam heretar sinó també les conseqüències d'haver aplicat polítiques per a millorar les condicions del sistema educatiu. I en aquest sentit, encara tenim un gran marge de millora.

La suspensió del Decret de Plurilingüisme va fer canviar els plans de la Conselleria. Quins efectes sobre l'alumnat ha tingut l'aprovació del decret llei de l'1 de setembre?

L'efecte ha sigut que el curs ha començat amb normalitat. Nosaltres vam dir des del primer dia que el que no podia ser era que hi haguera una batalla partidista, encetada per la dreta, i que això afectara els xiquets i les xiquetes. No tenia cap sentit. Amb el decret llei de mesures urgents volíem preservar l'organització i el funcionament dels centres educatius i que els mestres i les famílies no tigueren cap afectació per la suspensió cautelar del decret i, en eixe sentit, ho hem aconseguit.

Des de Ciutadans, però, l'acusen d'haver burlat amb el decret llei l'acció de la justícia.

El curs ha començat amb absoluta normalitat i això era el que havíem de preservar com a administració educativa. Alguns, però, volien que no fora així. Nosaltres hem de treballar pel benestar de l'alumnat i per a combatre també ideològicament els posicionaments que pensem que van en contra dels interessos dels valencians i valencianes, com són els de la dreta d'aquest territori.

La suspensió cautelar del decret ha propiciat la presentació de la nova llei de plurilingüisme, que estipula l'aprenentatge de llengües en base a percentatges. Hi ha qui assegura que recorda al model que va impulsar el conseller Font de Mora i que l'esquerra i bona part de la comunitat educativa va rebutjar... 

No tenen res a veure. La diferència principal és que nosaltres estem presentant un model que és pedagògic i, per tant, que està basat en allò que ens han dit els experts que s'ha de fer. Per contra, la proposta de Font de Mora era una ocurrència que no tenia suport acadèmic, que tractava totes les llengües de la mateixa manera i que tenia un repartiment inamovible, és a dir, tots els alumnes havien de fer el mateix, tingueren el context que tingueren, i això no té cap fonament pedagògic. La nostra no sols està fonamentada en allò que diuen els experts,sinó que s'adapta a cada realitat de cada centre, que podrà determinar el percentatge de cada llengua en temps vehicular.

I una altra diferència bàsica és que nosaltres en aquesta llei marquem –i serà la primera vegada que serà així– que la llengua que ha de vehicular majoritàriament l'ensenyament siga el valencià. Que la nostra llengua, que està en una situació de minorització i durant molts anys ha patit el menyspreu per part dels governants anteriors, siga la llengua principal en l'ensenyament dels xiquets és un objectiu pel qual treballa aquest govern. Res a veure amb el que volia fer Font de Mora, que pretenia minimitzar el valencià i acabar d'arraconar-lo encara més. El valencià, com a principal llengua vehicular de l'ensenyament, serà la primera vegada que tindrà rang de llei, la qual cosa serà un pas endavant molt important perquè més xiquets i xiquetes dominen el valencià.

Però com s'articula aquest objectiu si cada centre tindrà llibertat per a marcar el percentatge d'hores en cada llengua?

Nosaltres partim d'una distribució mínima que tots han de compartir. Això ja és una pas endavant perquè molts centres hauran de fer més valencià del que feien. Per tant, este mínim que marquem ja és superior, com també ho és l'aprenentage d'anglés. La llei estipula un rang de distribució d'hores en cada llengua en què el mínim ja és més del que es feia abans. La resta d'hores que són de les que disposa el centre per a decidir en quina llengua vehicula pot ser en castellà, valencià i anglés.

"El model de Font de Mora no tenia cap fonament pedagògic. Tractava les llengües com si totes foren iguals"

L'article 11 diu clarament que l'administració promourà que, de forma majoritària, respectant el que han dit els experts, el que diu el nostre Estatut i la Llei dÚs i Ensenyament del valencià, la distribució vehicular siga un 50% en valencià i, per tant, majoritària. Això ho incentivarem per a fer que el valencià siga la llengua habitual de forma majoritària als centres educatius.

Amb els rangs de distribució d'hores previstos, el castellà podria arribar el 60%, mentre que el valencià podria quedar-se en el mínim del 25% i l'anglés, en el 15%. No considera aquest un desequilibri prou important entre les dues llengües oficials?

Igual que pot ser a la inversa i que es vehicule de forma molt més majoritària en valencià. El cert és que nosaltres pensem que la millor manera de començar a tractar-ho és amb uns mínims compartits per a poder superar la segregació que patim i en funció de cada territori. Compartim uns mínims, com qui comparteix un mateix país. Estem segurs que això servirà perquè es conega molt més el valencià i que siga molt més efectiu que no el que passava fins ara. I a aquells que volen vehiculitzar majoritàriament en valencià, com l'administració vol que passe, perquè ho diuen els experts, els ho facilitarem prenent les accions preferents que estan marcades, com són tindre professorat adicional o assignatures extraescolars. I, per tant, que es puga avançar cada vegada més en eixe sentit.

Amb la futura llei, ¿es renuncia per complet al model d'immersió lingüística?

Nosaltres no renunciarem mai a l'objectiu que els xiquets i les xiquetes sàpiguen valencià de forma eficient, que sàpiguen castellà, que ja passa en el 100% dels casos, i que sàpiguen anglés. Volem que s'ensenyen les llengües i per a fer-ho necessitem les millors metodologies i això es proposa tant en l'anterior decret com en l'actual llei i no s'aparta cap metodologia. Es potencia l'exposició a una llengua que està minoritzada en el seu context i que s'aprenga d'una altra manera. Hem creat un espai dins del currículum educatiu, que és l'espai de comunicació oral, en què en molts llocs s'utilitzarà per a l'anglés, però que també va dirigit al valencià. És molt important que se supere d'una vegada per totes eixa animadversió cap al valencià que hi ha en alguns territoris i que es veja la llengua com una manera més de comunicar-se, de construir ponts, de connectar-se, i això ho hem de fer també en base a qüestions metodològiques.

No renunciem a res; el que fem és partir d'una situació d'inici superior al la que fins ara es permetia amb l'anterior legislació, que havia fracassat, del PP i assegurem amb una base acadèmica i metodològica que els xiquets, per fi, puguen dominar el valencià, que siga el 100% el domine i que tots puguen accedir a un millor aprenentatge de l'anglés.

El fet que el PP no haja carregat durament contra la iniciativa, el fa tindre esperances en el fet que la llei no acabe als tribunals?

Estaria bé que el PP plantejara posicionaments en base a arguments pedagògics i a objectius clars. En teoria compartim tots el mateix objectiu, que és que s'aprenga el valencià, el castellà i l'anglés, però no han demostrat això encara i s'han excusat per a tirar avant l'aprenentatge del valencià... Nosaltres els diem: "Ací teniu la proposta, intenteu fer propostes per a millorar-la, si és que en teniu". Estem disposts a escoltar-los i ja ho hem fet. Hem escoltat gent del seu entorn i quins són els seus arguments, a aquells que realment tenien arguments al darrere i no soflames per a intentar confrontar per confrontar i anar contra el valencià. Aquell que vaja contra el valencià no s'asseurà amb mi perquè això és un punt de partida i si vols arribar a un acord s'ha de tindre clar que tots els xiquets han d'aprendre el valencià com a llengua pròpia, a més del castellà i l'anglés com a llengua de comunicació internacional. Si no estàs en eixe punt de partida no cal que ens asseguem perquè no arribarem a cap acord.

Eixes converses a les quals es refereix van ser amb gent del PP o amb entitats o sindicats de la seua òrbita?

Hem parlat amb molta gent: amb gent que és militant del PP, amb alguns dels seus càrrecs de forma informal per tal de saber quins eren els seus posicionaments. Però també amb la gent que s'ha oposat frontalment a les polítiques del PP. Hem intentat trobar un punt de partida i hem vist que les reaccions a la presentació de la llei han sigut positives, com és el cas dels directors d'Infantil, Primària i Secundària o alguns dels sindicats de l'esquerra d'este país, però també hem llegit declaracions favorables del principal sindicat de la concertada o del patronat de les escoles catòliques. Pensem que el punt està ben trobat i sobretot que és un pas endavant per a totes i tots.

Què diu el Ministeri sobre l'articulat de la llei?

Nosaltres tenim una bona relació institucional amb el Ministeri d'Educació. És un dels actors amb els quals ens hem reunit i tenen el text íntegre i evidentment diran la seua. De moment, tot està bé, no tenim cap aportació per la seua part. El que hem intentat és que pedagògicament no hi haguera cap fissura.

Marzà està satisfet perquè el principal sindicat de la concertada i la patronal d'escoles catòliques ha rebut de bon grat el projecte de llei de plurilingüisme. / DANIEL GARCÍA-SALA

Creu que l'amenaça no consumada del Ministeri de recórrer contra el Decret de Plurilingüisme era un posicionament propi d'Educació o estava al darrere el PPCV?

Absolutament. Només cal veure els arguments que s'utilitzaven; no n'hi havia cap de pedagògic. Era una qüestió del PP i no de les administracions educatives. De fet, no es va recórrer per part del Ministeri, que és el competent i qui tenia l'atribució per poder-ho fer. En tot este procés hem vist que des de la divergència ideològica més absoluta –no compartim res amb el PP d'ací i de Madrid– hi ha punts de trobada pedagògics i els hem pogut trobar amb el Ministeri. No ha passat el mateix amb el PPCV.

En aquest inici de curs, el seu departament ha rebut crítiques per la tardança en la resolució de les beques de menjador. Per què s'han resolt passat quasi un mes des del començament?

La tardança ha estat deguda bàsicament a una qüestió i és que nosaltres mirem d'estirar fins al màxim la quantitat de beques que podem concedir i fins al màxim la quantitat econòmica. Hem vist que podíem ampliar l'abast de les beques i per això hem tardat un poc més; hem redistribuït les quanties perquè tingueren més abast. Finalment, seran 118.000 alumnes els que tindran la beca i hem baixat la puntuació mínima per a poder obtindre-la. Una tardança de dies permetrà que molta més gent puga tindre-la. En dos anys, 24.000 xiquets més que amb el PP es beneficien de les beques menjadors i del total hi ha 50.000 que no paguen res.

També els interins s'han queixat de la tardança a l'hora de cobrar.

Les retallades més importants i més visibles dels governs del PP van ser les que van propiciar l'acomiadament de professors, però hi ha d'altres que no eren visibles i que tenen el seu efecte encara ara: les mesures que van suposar retallar l'aparell de l'administració. Hi ha molta menys gent gestionant les nòmines i això és un efecte vigent de les taxes de reposició i la limitació per a contractar funcionaris. Ara hi ha menys funcionaris que puguen picar el nom de cada interí per a fer efectiu el pagament de les nòmines i per això hi ha hagut un retard. Amb tot, hem reduït en aquest temps l'afectació de les retallades per al cobrament de nòmines.

"La majoria de concerts educatius són necessaris perquè no hi ha hagut construcció suficient d'escoles públiques"

A aquest col·lectiu del professorat, l'anunci de convocar més de 13.000 places d'oposicions tampoc li ha agradat.

Hem intentat estabilitzar el professorat interí i això passa pel que li vam demanar al ministre: que es pogueren funcionalitzar directament els treballadors interins que estaven consolidats, aquells que han treballat en l'administració i estan prestant un servei anys i anys. Li vam demanar que aquesta gent no competira per traure una plaça de funcionari amb la resta que vénen de fora del sistema, gent jove que està entrant. Considerem que hi ha que conjugar un sistema que permeta que hi haja places suficients per als que ja estaven treballant i que els permeta tindre unes condicions més estables i, alhora, donar possibilitat que accedisquen a una plaça a aquells que no estan dins del sistema. El Ministeri no ha acceptat la nostra demanda i mentre això arriba hem aprovat la convocatòria més gran d'oposicions mai feta.

El curs que ve s'ha de fer la renovació dels concerts de Secundària. Augura que aquesta puga ser la gran batalla de la seua Conselleria de cara al final de legislatura?

No ho crec perquè pense que ha quedat ben clar el nostre posicionament entre els representats de l'escola concertada, que han vist que el que tractem de fer és posar ordre allà on no hi havia. Primer hem d'aconseguir que hi haja una oferta suficient de servei públic que done cobertura a tota la demanda que tenim i que aquesta oferta tinga la màxima qualitat. Nosaltres continuem pensant que no té cap sentit que si hi ha suficient oferta en el sistema públic hom haja d'obligar una empresa privada a concertar. Pensem que els diners públics s'han de gestionar bé i no podem duplicar una oferta que ja s'està pagant amb diners públics.

En el procés de renovació que començarà el curs següent garantirem els concerts en els instituts que cobreixen la demanda allà on el sistema públic no arriba o no és suficient. La majoria de concerts que hi ha són necessaris perquè no hi hagut una planificació ni una construcció suficient d'oferta pública per part dels governs anteriors que ara poguera pemetre que hi haguera una major presència pública sense haver de concertar.

El ritme de construcció d'escoles és més lent del que es preveia en el calendari inicial. Com valora la posada en marxa del Pla de Millora d'Infraestructures Escolars?

Estem moderadament satisfets. El conseller de Transparència diu una frase: "Si me miro me deprimo y si me comparo me ensalzo". D'alguna manera aquest és el resum. Ja ens agradaria anar més ràpid, tot i que anem cinc o sis vegades més ràpid que el PP en construcció. Hem acabat 16 escoles i altres 18 estan en construcció, mentre que estan a punt de començar les obres de més desenes de centres. En les properes setmanes aprovarem una nova normativa que pemetrà fer avançar els tràmits administratius per part dels ajuntaments i a nosaltres continuar pagant-ho. La dignificació de les aules és una prioritat d'aquesta Conselleria.

Què es pretén amb la futura Llei d'Educació Valenciana?

Volem que siga el marc que definisca quin és el model d'educació que tots i totes les valencianes volem i que ens permetrà tindre la nostra pròpia legislació. Per a nosaltres és clau i la gent que ha participat en la consulta que vam fer abans de l'estiu ens ha dit el que per a ella és imprescindible. Un dels eixos és que el sistema s'ha d'ajustar a l'alumne i no a l'inrevés. Fins ara les estructures han tingut una rigidesa en què molts dels xiquets s'han vist expulsats del sistema perquè no s'adaptaven a una determinada manera de fer. No és així com ha de funcionar l'educació. Volem que aquesta llei ens permeta ser molt més dinàmics, més àgils, que dóne autonomia als centres, major adaptabilitat a les necessitats dels nostres alumnes i, per tant, una educació molt més personalitzada. I això també passa per simplificar la gestió administrativa als centres escolars. Un altre eix important és elaborar un sistema educatiu obert al conjunt de la societat amb major participació de les escoles en el seu entorn. Els centres escolars s'han de convertir en centres de desenvolupament social i hem de ser més permeables a la participació de les famílies i dels associacions del barri. Aquests tres eixos són els més compartits per tots aquells que han participat en la ronda de consultes.

Marzà considera fonamental que la futura Llei d'Educació pose les bases a un model educatiu que s'adapte a l'alumne perquè "cap xiquet siga expulsat del sistema". / DANIEL GARCÍA-SALA

Quan preveu que puga passar a tramitació parlamentària?

En els pròxims mesos presentarem un primer esborrany i seguirem fent un gira arreu del País Valencià per a escoltar la gent de la comunitat educativa i, una vegada acabat el procés, tancarem la primera proposta de llei que el govern enviarà a les Corts.

Fa dues setmanes van desvetllar per fi què s'amagava darrere del lema 'Sempre teua'. Estan satisfets amb l'acollida?

Estem molt contents de la repercussió que està tenint. Volíem llançar una campanya de dignificació de l'ús de la nostra llengua per a arribar a tots els racons del país i a tot tipus de població. No volíem caure en una campanya típica de l'ús del valencià, sinó que s'arribara a comentar fora dels àmbits d'aquella gent que està convençuda. Si només arribara a aquest col·lectiu, no seria una campanya d'ús, sinó d'una campanya d'autoconvenciment. Volíem arribar al conjunt de la població valenciana; estem arribat a la gent jove i a gent d'entorns castellanoparlants, i ho volíem fer de manera desacomplexada i amb la major naturalitat possible. I és que els valencians i valencianes tenim la llengua sempre al nostre servei, per a construir ponts per a arribar a la gent.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat