Més d’un miler de docents, principalment membres d’equips directius, orientadors i coordinadores d’igualtat i convivència, participen des de hui en les jornades ‘Edusiona’t-Una mirada de pau’, que se celebren al Palau de les Arts de València. Amb el títol ‘Prevenció i detecció del racisme, xenofòbia i intolerància en l’aula: propostes per a millorar la convivència’, el seminari abordarà diferents temes com el racisme, la xenofòbia i les expressions d’odi amb l’objectiu de reflexionar, parlar, debatre, dotar de recursos, compartir experiències o coneixements i presentar eines. Al capdavant de l’organització d’aquesta trobada hi ha Jaume Fullana, director general de Política Educativa, qui subratlla la importància dels Edusiona’t (Educació + Il·lusió) en la formació del professorat.
Entre les novetats d’aquest Edusiona’t es troba la presentació del Protocol d’Acollida a l’Alumnat Nouvingut. Podria explicar en què consisteix el projecte?
Com en la resta de protocols que hem aprovat, el més important és que se seguisquen criteris d’utilitat i que siguen de lectura i aplicació fàcil. En aquest cas volíem que tinguera prioritat el tema de l’alumnat desplaçat perquè no tots els alumnes tenen el mateix grau de vulnerabilitat i, per tant, calia una atenció més profunda. Així, parlem de tot l’alumnat nouvingut, però amb una atenció especial als xiquets desplaçats.
A què es refereix quan parlen d’acollida?
Hi ha una diferència molt clara entre rebre un alumne, que és un acte estrictament administratiu, i acollir-lo. Nosaltres el que volem és acollir, és a dir, que es tinga en compte la globalitat de l’alumne, tot el seu bagatge interior. Acollir vol dir que no sols s’ha de tindre en compte el xiquet al centre escolar, sinó que l’acollida s’ha de produir també en l’entorn. No és el mateix fer classe de llengua a un alumne que no domina cap de les llengües oficials que integrar-lo a través d’activitats extraescolars que li siguen atractives. Això assegura que l’alumne siga competitiu lingüísticament en un període de temps mínim. Hem de tindre una visió global de les necessitats de l’alumne. Acollir no és omplir un formulari per part d’un administratiu, sinó que han d’intervindre tots els agents.
Jaume Fullana: “Rebre és un acte administratiu. Acollir vol dir que es té en compte tot l’entorn de l’alumnat nouvingut o desplaçat”
Quines són les xifres d’alumnat estranger que estudia al centres escolars valencians?
Les de present curs encara no les tenim actualitzades, però pel que fa a l’anterior hi havia 74.959 xiquets i xiquetes de fora de l’estat espanyol en centres públics: 34.161 estudiaven a la demarcació d’Alacant; 13.002, al territori de Castelló; i 27.796, a València. Als centres privats n’hi havia 15.873. La majoria estaven matriculats a Primària (28.707), seguits dels de l’ESO (16.550), Infantil (12.694) i la resta, en les altres etapes educatives.
De quins països estan acollint els col·legits l’alumnat nouvingut?
El perfil ha canviat molt des d’inicis de segle i també hi ha diferència respecte a les tres demarcacions. Les xifres van créixer molt a partir de l’any 2000: a Castelló tenien molts nouvinguts que provenien de l’Europa de l’est; a València, molts magribins; i a Alacant, més procedents d’Europa. El perfil de l’alumnat del Magrib ha anat augmentant en tots els centres educatius. En xifres, la Unió Europea ens va aportar 32.812 alumnes, dels quals 14.927 són de Romania; des d’Àfrica en van arribar 24.047 i d’Amèrica del Sur en vam rebre 15.524. També hi ha diferències respecte a les necessitats que presenten: no és el mateix el xiquet o la xiqueta que ve amb un bon domini de la llengua materna que el que no, o el que es troba amb una situació socioeconòmica complicada.
D’un temps ençà, es posa més l’èmfasi en la interculturalitat que en la multiculturalitat. Per què aquest pas?
L’arribada de nouvinguts ens ha ajudat molt a fer visible aquest pas de la multiculturalitat a la interculturalitat, del reconeixement que les societats són multiculturals al reconeixement que les cultures han d’interactuar. En aquest sentit, hi ha una idea que cal ressaltar: en totes les cultures hi ha aspectes positius i negatius, però hi ha una línea roja que no es pot traspassar, que són els drets humans. Hi ha qüestions que no es poden justificar perquè siga un fet cultural, com ara la discriminació de la dona. El fet intercultural és molt important perquè serem capaços d’acollir allò que és positiu d’altres cultures i rebutjar el negatiu. Per tant, l’aposta del conseller Vicent Marzà és per l’educació intercultural. En aquesta línia, puc avançar que la nova proposta de la Conselleria es dirà Llei d’Educació Plurilingüe i Intercultural.
Jaume Fullana: “L’aposta del conseller Vicent Marzà és per l’educació intercultural. Així, la nova proposta de la Conselleria es dirà Llei d’Educació Plurilingüe i Intercultural”
Passa que en moltes ocasions l’ambient familiar i social condiciona el prejudicis dels xiquets a l’hora de comprendre i integrar altres realitats culturals. La Conselleria té plans d’actuació perquè els seus programes d’acollida arriben fora de les aules?
Sí i, per això, quan parlem dels plans d’entorns ens estem referint també a aquesta qüestió. La intervenció en la comunitat educativa, i entenem per comunitat educativa també les famílies. Sabem que no és suficient i per això els centres han d’estar oberts a l’entorn i tindre relacions amb institucions com ara els ajuntaments i les ONGs. De fet, en aquest pla d’acollida han intervingut moltíssimes associacions que tenen molt bones pràctiques i que podien aportar moltíssim i ho han fet. I una qüestió molt important per a nosaltres és que els documents no poden ser tancats, han de ser plans que estiguen en continua construcció perquè les societats van evolucionant i les dificultats són diferents a través del temps.
A més del Protocol que presenten en aquest Edusiona’t, quines altres vies tenen els centres per a fomentar i garantir la convivència als centres escolars?
Pel que fa a la convivència en general, hi ha diferents nivells d’actuació. El primer graó és de prevenció, i poden servir els mateixos reglaments de funcionament intern. El pla d’acció tutorial, el pla d’atenció a la diversitat, el pla de transició a una altra etapa… són preventius. Però, en algun moment donat, calen plans d’intervenció i per això s’han elaborat diversos protocols. El que està funcionant molt bé és el registre d’incidències PREVI. Fa tres anys estàvem en uns 1.900 registres; fa dos cursos, en els 2.900; i ens falten les dades de 2016-17, però tot apunta que superarem les 4.000 incidències.
Quina lectura fan de l’augment d’incidències registrades?
Que cada vegada hi ha més consciència del que està passant. I això per a nosaltres és importantíssim, ja que que podem analitzar els tipus d’incidències que estan produint-se i podem dissenyar instruments d’intervenció en els centres educatius. Que es denuncien més casos és una bona noticia, malgrat que es puga pensar que hi ha un augment.
Com estan funcionat les Unitats d’Atenció i Intervenció, un instrument de nova creació especialitzat en casos més complicats?
Ara per ara molt bé. Hi ha una a cada demarcació i estan per a donar suport als centres quan una situació es desborda i poden fer un assessorament i seguiment més profund. A més, entre les seues funcions també estan las actuaciones de formació i sensibilització al professorat, intervencions ordinàries d’aplicació dels protocols i actuacions extraordinàries perquè la situació ho requereix.
L’assetjament escolar és una de les manifestacions de la violència que més es reprodueix als col·legis. Fins ara, la tendència ha sigut treballar amb l’alumne assetjat, però en altres països es posa l’atenció en l’agressor. Treballa la Conselleria en este camí?
És un tema que ens preocupa moltíssim. I és cert que la tendència és enfocar el tema de l’assetjament o la violència com un tema estrictament educatiu, i potser ací està l’error. Després de veure les imatges de les agressions del 9 d’Octubre, sols puc pensar en quin aprenentatge se’n fa. La lluita contra la violència, la prevenció de qualsevol tipus d’agressió, s’ha d’enfocar des d’altres punts de vista. En l’àmbit educatiu tenim una responsabilitat més que evident. Volem que els nostres centres siguen centres de llibertat, de lliure expressió, lliures de coaccions i per això existeixen tots aquests plans i introduirem totes les millores que calga per a aconseguir-ho.
Jaume Fullana: “La tendència és enfocar el tema de l’assetjament o la violència com un tema estrictament educatiu, i potser ací està l’error, sobretot després de veure les imatges de les agressions del 9 d’Octubre”
Aquest seminari s’ha elaborat en col·laboració amb el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i amb el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. Sembla que en aquesta qüestió, hi ha un consens.
Sí, és un programa finançat per l’estat espanyol i cada any es fa en una comunitat diferent, però al País Valencià encara no s’havia fet. Per a nosaltres, la col·laboració institucional és desitjable sempre. En aquest cas, compartíem objectiu i ens hem posat d’acord per a fer-lo possible. En altres qüestions, com la LOMCE, el nostre distanciament és clar.
