El passat 23 d’octubre, el magistrat del jutjat contenciós administratiu número 8 de València va desestimar el recurs que un dels candidats a la direcció del Palau de la Música havia interposat contra el procés selectiu per a triar l’intendent de l’auditori municipal. Era la primera vegada que l’Ajuntament de València posava un procés d’aquesta mena per a seleccionar el responsable, emulant així altres contenidors culturals de la ciutat.
El recurs ha tardat un any a resoldre’s, dotze mesos durant els quals el Palau ha seguit funcionat seguint el projecte que un “jurat tècnic”, com emfatitza Vicent Ros, va triar per a dirigir l’auditori durant els propers tres anys. Ros va ser presentant en juny de 2016, però la impugnació d’un dels candidats va arribar en octubre. El fet que el nomenament del director del Palau estiguera judicialitzat va provocar que l’auditori no fera públic el document que recull el programa guanyador.
‘Un Palau Obert’ és el títol del projecte que, el mateix dia que es va conéixer la resolució del jutge, es va penjar en la pàgina web de l’auditori. Fins aleshores, el document no es podia consultar si no era sol·licitat al seu autor, qui assegura que tot aquell qui haguera volgut veure’l ho podria haver fet “tranquil·lament”. Al llarg de les seues pàgines, Ros explica com vol que siga el present i el futur del Palau i els seus recursos artístics i de personal.
Aquesta temporada 2017-2018 és la primera programada per Ros i el seu equip íntegrament, tot basant-se en un projecte que aposta per “dur a terme una filosofia de millora contínua que s’articula en un cicle en què passem per planificar, fer, revisar i avaluar”, destaca. Un any després, “això està funcionament molt bé i encara tenim temps per a seguir desenvolupant el projecte, que a hores d’ara s’hi troba entre el 40% i el 50% d’execució dels objectius”.
Com va encaixar que es presentara un recurs contra el procés selectiu en què va resultat triat per a dirigir el Palau de la Música?
Al principi em va sorprendre, però tot el món té dret a recórrer un procés si així ho estima. El recurs no era contra mi, sinó contra el procés i, concretament, sobre algunes valoracions amb què un candidat no estava d’acord. No tinc res a dir sobre això, però sí que et crea eixa inquietud en pensar que no saps què passarà i això sempre produeix inseguretat. Alguns mitjans m’han criticat dient que no havia fet públic el meu projecte quan jo sempre he dit que el tenia ací (assenyala la seua taula), al meu despatx, i que el deixava veure a qui volguera tranquil·lament i ara també està a la web. Si no l’havia fet públic era perquè no sabia quina anava a ser la resolució del jutge. Si li dóna la raó a la persona que va recórrer i anul·la el procés, què faig jo si em vull tornar a presentar amb un projecte que està a Internet i que es pot plagiar? Em van assessorar que m’esperara fins que es resolguera i el mateix dia que va eixir la sentència el vaig penjar perquè no tinc res a amagar. Em vaig presentar a un procés molt tranquil que complia els requisits que demanaven, on hi havia un tribunal molt tècnic i no polític. Ara estic més tranquil perquè ja puc treballar amb comoditat. Estic content en eixe aspecte. Tot i que durant aquest any de gestió he tractat de dur a terme el meu projecte d”Un Palau Obert’.
El procés judicial ha durat quasi un any. Ha afectat en el desenvolupament del seu projecte i en la vida del Palau?
A mi particularment no m’ha afectat i a la dinàmica i la forma de treballar del Palau, tampoc. Nosaltres plantegem el treball de manera horitzontal, anem tots a una i des del primer dia vaig demanar que aquells que volgueren apuntar-se ho feren per a marcar uns objectius prioritaris. Van sorgir imprevistos, perquè a la setmana d’arribar em vaig trobar amb una auditoria que se n’havia encarregat l’any abans d’arribar jo. També em vaig trobar una programació feta per un subdirector de Música que ja estava ací i vaig haver de jugar amb tot això, amb la programació i l’auditoria, de la qual no sóc massa partidari, però que ens ha servit per a fer una radiografia del que hi havia. En lloc de tirar treballadors al carrer, que és el que haurien fet altres, vam pensar que era millor formar-los, contar-los el nostre projecte i dir-los que si s’adherien podíem treballar i conviure junts. En compte d’acomiadar-los vam posar unes mesures importants de formació per a reconvertir molts departaments, perquè la productivitat fóra la que volíem i no la que hi havia. Això aquest any ha funcionat. La gent ha de saber que el Palau no és només l’orquestra, els directors que vénen i la programació, sinó que ací treballen 180 persones i que totes són necessàries. No en sobra cap sempre que estiguen organitzades amb un manual de funcions que hem estat fent durant aquest temps perquè el que hi havia estava obsolet i mort. Ara tot el món sap el que ha de fer i cap a on vol anar la direcció. Estem capgirant la tendència i tot el que tinc al cap estem fent-ho. De cara a l’orquestra, hem fet tot el que es pot fer i més. Tenia un reglament obsolet que no estava aprovat ni per l’ajuntament i ara tenim un reglament nou que estem apunt d’aprovar per part de l’orquestra i la direcció. Hi ha coses que no he pogut fer com les places de l’orquestra sense cobrir, però la taxa de reposició ens està bloquejant.
En el seu projecte proposa una plantilla de 120 músics, però, l’Orquestra de València en té actualment 81. Com s’ho farà per a completar-la?
En el moment que puguem traure una plaça l’anem a traure. El problema és que si es jubilen dos músics només podem traure una vacant, com passa a tot Espanya.
Però van parlar de crear borses de treball per a poder completar la plantilla.
Enguany hem creat deu borses de treball de músics. Almenys ara està resolt el problema de saber a qui pots contractar, perquè tenim unes llistes legals. Estem estudiant la possibilitat de crear places temporals, és a dir, agafar el primer d’una borsa i oferir-li un contracte per a una temporada sencera. Eixe és el segon pas que volem fer i que estem estudiant, perquè depén també del pressupost per a contractacions. Eixa és la idea perquè tampoc no podem optar per cap altra.
Quan el van presentar a la premsa va assegurar que tenia pressupost suficient per a dur endavant la temporada. Un any després, amb el mateix muntant econòmic, té suficient?
El pressupost és suficient, però és cert que, ara que estic un any fent gestió, m’agradaria tindre’n més, perquè vull fer moltes coses, entre altres, volem fer gires perquè hem d’eixir. De cara a l’any 2018 m’agradaria fer una gira nacional i una altra d’internacional, però necessite finançament perquè el mateix pressupost que tinc ara és el que hi havia quan vaig arribar. Anem a fer un Fòrum Internacional de Música i estem obrint nous cicles que necessiten diners, com el Feretes i Cançonetes, Jazz a poqueta nit, Pop, Rock al Palau, el nou cicle d’Emergents i el cicle d’orgue. Volem fer-ne més perquè el Palau siga un eix vertebrador del context sociocultural i obrir més la porta per a recollir més manifestacions culturals i musicals. M’agradaria tindre el cicle de cambra estable, ja que el tenim dissenyat però necessitem els diners. A més volem produir el festival de Jazz al Palau nosaltres.
Després de 30 anys heu canviat el sistema de climatització. Està damunt de la taula ampliar l’edifici en algun moment?
Ara mateix estem condicionat l’interior. De moment, amb els espais que tenim, anem funcionant.
Si s’afegeixen nous cicles no se saturarà l’edifici?
És cert que ja hem derivat algun concert, encara que a mi m’agrada la idea, a la sala García Navarro, que la gastem per a assajar i com a estudi de gravació. Per al proper festival Ensems farem concerts allí, encara que té alguns problemes de condicionament perquè està baix del riu. Sí, és cert que hem arribat a un punt on la Rodrigo està plena, la Iturbi també i a les dos sales menudes sempre hi ha alguna cosa i al final hem arribat a la Garcia Navarro. De fet, en novembre farem un concert de Música per a la República amb la pianista Marisa Blanes. Per tant, sí, el Palau se’ns queda menut per al volum d’activitats.
A mitjà termini s’hauran de pensar cap a on s’expandeix l’edifici?
Sí, efectivament, però de moment estem treballant amb un conxa acústica d’exterior.
Aprofitant l’escenari de davant de l’edifici, el que hi ha dins del riu?
Sí, és una opció per a fer festivals i concerts d’estiu, com jazz, per exemple. Fa uns dies vam estar a la plaça de l’Ajuntament i un camió va muntar una conxa acústica i va funcionar prou bé. Això volem potenciar-ho i fer-ho dins de la mar i clavar 15.000 persones. Per al 2018 ja tenim un projecte per a anar a la plaça, als barris, encara que això ja estem fent-ho. Som un bé públic i, per tant, al públic l’hem de buscar. Música als barris funciona molt bé i volem seguir en eixa línia.
Com està treballant el Palau per a augmentar el pressupost a través del capital privat, un vessant que també recull el seu projecte?
Necessitaria primer un departament dins del Palau que es dedicara només a eixe aspecte, com en totes les empreses, on hi ha una o dos persones que es dediquen a buscar capital. Fins ara, el que hem pogut fer és contactar amb la Cambra de Comerç i parlar amb alguns empresaris. S’ha aconseguit alguna cosa per als concerts d’estiu, a la mar, etc., però els empresaris també estan esperant que a canvi del patrocini els donen alguna cosa i, per tant, de moment la mitjana empresa no vol entrar en aquests temes. Estem contactant, junt amb Ramon Tebar, amb els grans empresaris per a explicar-los que és hora d’invertir en art, cultura i música. Estem fent eixe treball i crec que anem pel bon camí, per la qual cosa, prompte veure’m algun resultat.
S’ha pensat mai de patrocinar el nom de l’auditori?
No, perquè de moment estem treballant amb una recerca de finançament més clàssica. A més a més, això seria una cosa que implicaria el consistori. Ara, en algun moment, potser s’hauria de parlar també amb els regidors que governen en eixe moment per veure si eixa opció té cabuda en els seus projectes polítics i culturals.
Demanareu exclusivitat a Ramón Tebar a partir de la temporada 2018-2019?
Jo, per la meua part, no li la vaig a demanar perquè pense que és bo que el titular de l’Orquestra de València dirigisca no només en les Arts, sinó per tot Espanya, perquè això ens dóna una part de benefici perquè va com a representant de l’Orquestra de València.
Però una cosa és fer molts ‘bolos’ i una altra és ser titular de tres orquestres i principal director convidat de les Arts.
De fet, jo ja li dic que el necessite més ací, que necessitem més la seua presència perquè hem de treballar molt. L’orquestra necessita fer també les seues reestructuracions i ell és el titular i ha de prendre decisions. De moment li estem demanant molta implicació, el que passa és que ell ja tenia molts compromisos adquirits.
Han millorat els abonaments i s’està caminant cap a les xifres de vendes del 2011 quan va començar la davallada. Quin pot ser el motiu?
Cada any el Palau perdia abonats i enguany la corba descendent ha començat a pujar, però a més els abonaments dels cicles han fet que guanyem més de 300 abonats. Això es deu als canvis en la venda d’entrades, ja que tenim les dades sobre gustos, hàbits i consum. Ara sabem qui compra l’entrada, l’identifiquem, el captem i si se’n va, tractem de retindre’l. Estem posant en marxa un pla de fidelització de públic aplicant les noves tecnologies. Estem aplicant la publicitat directa i indirecta. Tenim taquilles que telefonen els abonats per a explicar-los els concerts que tenim i tractem que la música siga més accessible i crec que ha funcionat, com també el fraccionament en la venda d’entrades per gustos o preferències i preus competitius. Hem hagut de formar els taquillers perquè no fóra el que hi havia abans: “Que vol una entrada? Ací té”. No. Al públic cal anar a buscar-lo i mantindre’l actiu. Volem també documentar els concerts amb entrevistes al director i el solista per a enviar-ho als centres educatius i difondre-ho per les xarxes socials.
