"L'Ambaixada de la Lectura vol ajudar al fet que els autors puguen viure del seu treball"

L'escriptora i artista plàstica Anna Moner es va convertir el passat mes de setembre en la primera Ambaixadora de la Lectura. Es tracta d'una nova figura creada per la Direcció General de Cultura i Patrimoni i la Fundació per al Foment i la Lectura (FULL) amb l'objectiu d'acostar la literatura a la societat, fomentar els hàbits lectors i augmentar el nombre de lectors. El projecte s'emmarca dins del Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura 2017-2021 de la Generalitat, l'objectiu del qual és augmentar els índexs de lectura.

Per a dur a terme l'encomana, Moner recorrerà les comarques amb l'encàrrec d'impulsar la lectura com a via fonamental d'accés al coneixement, transmetre la naturalesa transformadora de la literatura i millorar els índexs en la competència lectora.

L'Ambaixada de la Lectura té en el centre de la seua missió millorar la visibilitat i el prestigi de la figura de l'autor, professionalitzar-lo i establir un nou marc perquè els dos "pilars bàsics" de la literatura, escriptor i lector, convisquen. Paral·lelament, Anna Moner segueix amb la seua tasca literària i anuncia novetat per al 2018. També artística, ja que junt amb Sebastià Carratalà, tots dos, continuen treballant en l’exposició Els cossos agredits, que ara es pot veure al Museu de Xàbia i, el 2018, arribarà a l'Alcúdia i Ondara.

Què és l'Ambaixada de la Lectura?

És un projecte que naix a Anglaterra el 1998 i que continua funcionant. Va nàixer com una iniciativa per al foment de la literatura infantil, encara que ací s'ha apostat perquè siga tant per a la infantil com per a la d’adults. El model va funcionar molt bé i prompte es va implantar a altres països. Ara, des de la Fundació FULL (Fundació pel Llibre i la Lectura) amb el suport de la conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport també s’ha decidit portar l’Ambaixada ací.

Serveix d'aval el fet que l'Ambaixada de la Lectura naix i es fa a països amb un índex de lectura superior al País Valencià?

De fet, la idea que es té des de l'Ambaixada de la Lectura, igual com en el seu inici a Anglaterra, és promoure el valor, la importància i la naturalesa transformadora de la lectura, però al mateix temps vol influir en els hàbits de lectura de la societat valenciana. Sabem que els nostres índexs de lectura en valencià no són els més desitjables. En general, també en castellà, estan per baix de la mitjana de l’estat espanyol. Però hem de ser optimistes i, per això, l’Ambaixada ha de tractar per tots els mitjans al seu abast fer més visibles les obres d’autors valencians, impulsar la lectura com a via fonamental d'accés al coneixement de la ciutadania i, sobretot, contribuir a millorar l'índex i afavorir l'hàbit de la lectura.

El projecte s'ha adaptat al context literari valencià tenint en compte que hi ha literatura en dues llengües?

L’Ambaixada de la Lectura té com a objectiu prioritari el foment de la literatura en valencià al País Valencià i la promoció dels autors que escrivim en valencià, perquè som els que més dificultats tenim per tal d’arribar als lectors. La proposta em va seduir perquè em permetia parlar d’un acte tan íntim i solitari com és llegir, així com incentivar i generar nous canals de connexió entre els autors i els lectors. M’interessa incidir en la necessitat de professionalitzar els autors i desterrar la idea de l'escriptor aficionat que escriu a estones. Hem de començar a construir, no sols amb els lectors o possibles lectors, sinó també amb els editors, els llibreters i tota la gent que es dedica a la indústria del llibre, la imatge del professional que vol viure del seu treball.

Quan parleu d'establir canals també penseu a atendre aquella vella reivindicació de millorar el flux de la literatura que es fa al País Valencià perquè arribe als territoris de parla comuna i a l'inrevés?

Ja existeixen eixos canals. Els escriptors valencians tenim un accés tant a Catalunya com a les Illes. Sí que és cert que no és el desitjable, que s'ha d'activar i incentivar molt més. També és cert que ara s’estan vivint moments complicats a Catalunya que afecten el món de la cultura, però que no han d’impedir que en aquest sentit treballem amb més intensitat tots plegats. El foment de lectura no s’ha de dur a terme només des de la iniciativa privada. Cal el suport de les institucions, com en aquest cas. Un suport que ha de generar vies noves de promoció. L’Ambaixada és una peça més dins del Pla de Foment de la Lectura.

Per tal de professionalitzar els autors, des de l'Ambaixada de la Lectura abordareu qüestions com ara que moltes editorials només publiquen llibres guardonats o el percentatge econòmic que rep un escriptor per la seua obra?

És cert que una de les vies per a poder publicar són els premis literaris, però evidentment no és l’unica. Això només suposa un percentatge molt baix de les publicacions anuals. Els autors que escrivim en valencià, malauradament, no podem viure dels ingressos que percebem pels drets d’autor. Per això, els premis permeten comprar temps per tal de continuar escrivint. Afortunadament hi ha altres maneres de compensar aquesta situació mitjançant la participació en actes, en llibreries, biblioteques, clubs de lectura... que, en certa mesura, constitueixen una altra font d’ingressos que es poden afegir als percebuts per drets d’autor o als provinents dels premis.

Es tracta d'ampliar la base de consumidors culturals perquè augmente la despesa i permeta millorar els ingressos dels autors?

Sí i, a més, cal que hi haja un suport sòlid per part de les institucions que facilite la creació dels punts de trobada que he esmentat i que implique tots els agents que treballem en l’àmbit de la literatura.

Anna Moner:  "Cal crear una sèrie d’activitats, que podríem qualificar d’híbrides, que permeten combinar el foment de la lectura". / DANIEL GARCÍA-SALA

Quin és el paper de l'Ambaixadora més enllà dels actes protocol·laris?

Més enllà de l'assistència a actes de lliurament de premis literaris, fires del llibre, inauguracions d'exposicions vinculades a la literatura, etc. és fonamental establir contacte amb els futurs lectors, la gent menuda. Una tasca que s’ha de desenvolupar als col·legis, als instituts... i també als clubs de lectura que existeixen arreu del País i que desenvolupen una activitat realment interessant i engrescadora.

Un dels objectius de l'Ambaixada de la Lectura és dur la literatura a entorns no habituals. Quins són aquests entorns i quines activitats tindran lloc?

Cal anar a llocs on la presència dels autors i dels llibres no és habitual i, al mateix temps, plantejar noves maneres d’atraure el públic a fi d’establir sinergies fructíferes entre els escriptors i els potencials lectors. Un treball lent i de conjunt que ha d’ajudar a consolidar els dos pilars bàsics que sostenen la indústria del llibre: els autors i els lectors. Dos pilars bàsics que s’han de conéixer i reconéixer mútuament.

Voleu aplicar programes de captació de nous públics que ja porten endavant altres arts com el teatre o la música?

Aquests programes de captació ja s’apliquen. Es tracta d’augmentar les propostes i d'activar altres canals més imaginatius per tal de fer arribar els llibres a un públic més majoritari. Aleshores, cal crear una sèrie d’activitats, que podríem qualificar d’híbrides, que permeten combinar el foment de la lectura amb exposicions d’art, música, cinema..., de manera que l’acte de llegir, i el gaudi de la cultura en general, es convertisca en un plaer irrenunciable.

S'ha plantejat un objectiu a través de l'Ambaixada per a superar eixe 2-3% d'índex de lectura en valencià?

La Fundació FULL això ho té clar des del primer moment. Més encara quan decideixen crear una figura com l'Ambaixada de la Lectura. Jo no sóc la persona indicada per a analitzar els motius pels quals no pugen els índexs de lectura. No sóc especialista en aquestes qüestions. Ara bé, durant el temps que ostente l'Ambaixada he de fer el possible per a promoure la lectura. El que sí que està clar, i això és indiscutible, és que s'ha d'invertir en cultura perquè la inversió continuada i sostinguda, no només ací, també en altres llocs, fa que a la llarga això canvie. Imaginem què passaria si no es fera.

Un altre dels objectius de l'Ambaixada de la Lectura és esprémer els canals de comunicació. En eixe sentit, quin paper jugarà À Punt per a la visibilitat?

Hi ha una voluntat clara que la televisió tinga un caire més cultural. De fet, és una finestra que tenim tancada, malauradament, i que ben utilitzada ens pot fer molt visibles. No és necessària una presència constant però sí una presència digna dels autors i, sobretot, la promoció de les obres en la ràdio i la televisió.

Anna Moner: "Les dones escriptores sabem que juguem en la mateixa lliga". / DANIEL GARCÍA-SALA

Com valores que la primera Ambaixada de la Lectura l'ocupe una dona? És un fet premeditat, un fet simbòlic?

No hauria de ser una cosa simbòlica tot i que, sens dubte, és molt important que, una vegada creada l'Ambaixada de la Lectura, siga una dona la primera que done visibilitat als autors. D’altra banda, jo, sempre, tant com escriptora com a artista, m'enfronte al paper en blanc o al llenç amb la mateixa actitud, les mateixes sensacions i els mateixos objectius que un home escriptor o artista. En aquest sentit, m'agrada fer referència a una frase de Virginia Wolf que explica molt bé la meua manera d'entendre-ho. Ella deia que "la intel·ligència creativa o la naturalesa del geni no té res a veure amb el fet de ser home o dona". I aquest pensament és el que jo tinc present en tot el que faig, bé siga l'escriptura o bé la pintura –a més, en aquest cas, forme equip amb un home, Sebastià Carratalà– i, durant aquests mesos, també com a representant de l'Ambaixada de la Lectura.

En el segle XXI per a una dona escriptora en valencià és més complicat tindre visibilitat que per a un home escriptor en valencià?

És més complicat. Sobretot per una qüestió de temps. Si vols dedicar-te a la literatura en les mateixes condicions que un home escriptor has de disposar del mateix temps que eixe home escriptor. Això suposa una sèrie de renúncies. Això, les dones que escrivim, sobretot novel·la, ho sabem. Tothom sap a què renuncia i per què ho fa i què tria. No m'agrada recrear-me en això, sobretot per respecte a totes les dones que ens han precedit i que s'han esforçat perquè ara nosaltres estiguem millor. Ja fa molt que vaig decidir dedicar-me a treballar, a produir literatura i art. Perquè això, en definitiva, és el que queda. Les dones escriptores sabem que juguem en la mateixa lliga. Si insistim a separar, al final el que fem és crear dos faccions, dos àmbits diferents, dos sectors; això és el que augmenta les diferències. Les diferències orgàniques i anatòmiques les tenim clares, però hem d'evitar recrear-nos i cronificar la idea de les diferències de les capacitats intel·lectuals.

Al remat, quan es mostren els llibres a una llibreria o una fira està tota la literatura junta.

Jo, a l'hora de triar una lectura, no he tingut mai cap prejudici. No diferencie si està escrita per un home o una dona perquè això diria molt poc de mi.

Pel que fa a la literatura en valencià, hi ha ments obtuses que fan una tria o una altra segons el sexe de l'autor?

En general diria que cada vegada menys, però sempre hi ha reductes i reticències.

Anna Moner: "Estic treballant en una novel·la des de fa temps". / DANIEL GARCÍA-SALA

Amb les xifres que ha aconseguit la 5a edició de la Plaça del Llibre es pot pensar que és ja una alternativa pel que fa a visibilització de la literatura en valencià respecte a la Fira del Llibre de Vivers?

Sí, i és un pas molt important respecte a les anteriors edicions perquè està al centre, al cor de la ciutat, on acudeix gent amb la voluntat de conéixer les novetats, els autors, però alhora també capta l'atenció de tota la gent que passa per la plaça de l’Ajuntament.

Si més no, amb la Plaça del Llibre s'evita que la literatura en valencià siga eclipsada per la literatura en castellà.

Si queda eclipsada és per desconeixement perquè en la literatura en valencià s'estan fent coses molt interessants. El que sí és cert és que nosaltres tenim una sèrie de problemes que els autors de literatura en castellà no tenen, ni es plantegen. A mi m'agradaria seure en una taula a escriure com qualsevol altre autor que escriga en qualsevol altra llengua del món, però no puc fer-ho, perquè nosaltres, a més, una vegada creat l’artefacte literari, també hem de pensar com fer-nos més visibles per a arribar als lectors. Ara tenim diverses plataformes com la Plaça del Llibre, la fundació FULL, etc., però hem d’estar sempre ideant noves d'estratègies.

Després d'El retorn de l'hongarés (Bromera) i Gabinet de curiositats (Pruna Llibres), així com diversos relats breus que has publicat aquest any, amb què sorprendrà els lectors Anna Moner el 2018?

Estic treballant en una novel·la des de fa temps. El que passa és sóc molt lenta perquè les meues novel·les requereixen un temps de documentació i un temps d'escriptura llarg que fa que els procés s’estenga prou. A més, també estic duent a terme altres projectes.

Aleshores, si atenem a eixe procés de documentació, la següent novel·la serà històrica?

Jo sempre dic que no faig novel·la històrica. Parle d’altres èpoques, però no faig referència ni a fets ni a personatges històrics. Ara bé, pense que tothom s'ha de documentar encara que estiga escrivint, per exemple, sobre una qüestió dels anys setanta a València, o més actual encara. No sabem de tot i hi ha coses de les quals hem d'assabentar-nos bé per a bastir una novel·la sòlida i uns personatges creïbles. Considere que tracte qüestions actuals, però, sovint, de manera indirecta, és a dir, buscant l’explicació d’allò que plantege en el moment en què es va originar. En això, m'agrada molt el pensament de Foucault, ja que, per tal d’entendre moltes de les coses que passen en l’actualitat, cal fer una mica d'arqueologia.

I, paral·lelament, estàs duent, junt amb Sebastià Carratalà, l'exposició Els cossos agredits per diverses sales del país.

Ara mateix, i fins al 10 de desembre, es pot veure al Museu de Xàbia. Es va inaugurar el cap de setmana passat dins del Festival Xàbia Negra. I el 2018 tenim previst exposar-la al Casa de la Cultura de l'Alcúdia i a l’antic mercat El Prado d'Ondara.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat