"Que els 1.325 milions de l'infrafinançament inclosos al pressupost siguen ficticis o no sols depén de Rajoy"

A pocs dies d'acabar el termini per a la negociació del Pressupost de la Generalitat Valenciana del 2018, Diari La Veu entrevista el conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler. Convençut que finalment hi haurà acord entre els signants de l'Acord del Botànic per a aprovar uns nous comptes i no haver de prorrogar els actuals, Soler repassa en quin punt es troba la negociació dels comptes públics i explica la necessitat d'aconseguir un nou model de finançament autonòmic per a garantir l'autogovern valencià.

Els pressupostos del 2018 són els primers d'aquest Consell que semblen no comptar amb el suport de tots els actors de l'Acord del Botànic. Quina sensació té de la negociació que estan duent a terme amb Podem?

Estic molt satisfet perquè hem treballat molt per a aprofundir en el pacte del Botànic ampliat el passat mes de gener. De fet, 9 de les 11 demandes que Podem va fer en aquesta actualització de l'Acord del Botànic han sigut ateses dins del pressupost. Per aquest motiu crec que estem en disposició d'arribar a un gran acord, també perquè el pacte del Botànic ampliat que es va subscriure en gener ens obliga moralment i política a treballar per a arribar a un acord.

Tenim encara uns dies per a tancar un acord, però voldria fer una reflexió: i és que eixe pacte del Botànic, la seua ampliació, no es podrà dur a terme si no aprovem aquests pressupostos, que són els que donaran la resposta adequada a les propostes noves que es van plantejar en la seua actualització.

Podem ha posat la lupa sobre la taxa turística a canvi de donar suport al projecte de pressupostos del 2018. Creu que, si no s'aprova, com tot fa pensar, serà una cosa insalvable per a comptar amb el suport dels seus diputats en els comptes del pròxim exercici?

És un tema dels grups parlamentaris sobre el qual jo vull abstindrem com a membre del govern. En el Parlament vaig intentar explicar que sobre allò que hem de parlar és sobre política turística i no sobre política fiscal. Si parlem de política turística, l'anomenada taxa no és el més important. Allò que sí que necessitem és adequar els nostres diferents models turístics als nous escenaris que s'obriran en els pròxims anys: un Mediterrani en pau, una mundialització de l'accesibilitat als mercats turístics... reptes per als quals ens hem de preparar i davant dels quals hem de ser ambiciosos. A curt termini, un altre tema greu és el combat de l'economia submergida en el sector. Davant aquest escenari, s'ha de parlar de temes tributaris i fiscals? Sí, per què no. No cal demonitzar res, però [la taxa turística] no és el tema principal.

Financerament, quina incidència tindria aquesta taxa?

Evidentment seria recaptatòria, però ningú no dubta que hauria de ser finalista per al sector i per als ajuntaments. Els treballs que s'han fet apunten a unes xifres de fins a 40 milions d'euros, però insistisc que el tema no ha de ser vist des de la lògica recaptatòria perquè no és el tema principal en la política turística.

Quina distància econòmica els separa d'arribar a un acord amb Podem?

Crec que, pel que fa a les propostes pressupostàries vinculades al pacte del Botànic, les distàncies entre les diferents formacions són molt curtes i en els pròxims dies acabarem d'arrodonir-ho. Per la nostra part, la del Consell, no serà. El govern i aquest conseller creuen que és millor tindre uns nous pressupostos que haver de prorrogar els del 2017 per motius polítics, però, bàsicament, per a poder fer front a uns nous comptes cal desplegar el pacte del Botànic, que va ser una demanda de Podem.

L'altre punt calent del projecte de pressupostos de la Generalitat són els 1.325 milions de l'infrafinançament. Una partida que l'oposició considera "fictícia". Com argumenta el Consell la seua inclusió?

És una partida reivindicativa, que siga fictícia dependrà del govern de Mariano Rajoy, ja que té possibilitat de resoldre aquesta partida que significa l'infrafinançament valencià amb una aportació anual ad hoc. Quan es demana si és fictícia serà perquè el govern del Partit Popular vol que ho siga, perquè en realitat són drets que nosaltres tenim i que veiem minvats per l'infrafinançament. Per tant, aquest Consell mai no renunciarà a aquests diners. Ara, la pilota està en la teulada del govern espanyol. Aquest tema es resoldria millor si el govern de Rajoy haguera complit la seua promesa d'aprovar un nou model de finançament abans del 31 de desembre del 2017. Amb un nou sistema, la partida reivindicativa estaria més que superada, però, si no, es pot resoldre, com he dit abans, amb una aportació directa del govern espanyol. Si no es resol mitjançant cap de les dues vies estarem davant del pitjor escenari: el desviament del dèficit que imposa a les comunitats el ministre [Cristóbal] Montoro.

Soler assegura que amb voluntat política hi ha temps per a reformar el sistema de finançament abans d'acabar l'any. / DANIEL GARCÍA-SALA

Si no s'incloguera aquesta partida, hi hauria manera de quadrar el pressupost sense tocar serveis bàsics?

No. L'única manera és desviar-nos del dèficit. La falta de finançament ens obliga a acudir als Fons de Liquiditat Autonòmics (FLA) extraordinaris, una cosa que ja feia l'anterior govern del PP. Aquest és el tercer i pitjor escenari. Nosaltres preferiríem qualsevol dels dos primers que he descrit anteriorment i, preferiblement, el primer perquè significaria que hi ha un nou sistema de finançament.

La legislatura ve marcada per la reivindicació d'un millor finançament. Se n'ha parlat molt, però podria donar exemples pràctics de com afecta la falta d'un sistema just per als valencians?

L'infrafinançament ens fa haver de fer front a la despesa peremptòria, és a dir, els serveis bàsics, i tot i així no arribem a cobrir la despesa total amb els diners que rebem de l'Estat. Això es tradueix en barracons, llistes d'espera sanitàries, famílies que no reben l'ajuda de dependència a què tenen dret. Tampoc no podem fer una política d'habitatge social amb la contundència que ens agradaria. I tot això té un cost d'oportunitat respecte de la resta de responsabilitats de la Generalitat; per exemple, en infraestructures i en polítiques econòmiques, que són molt necessàries per a canviar el model econòmic.

Montoro fa 10 dies ja va reconéixer que la reforma del model no serà una realitat fins a principis del 2018. Per la seua experiència en els Consells de Política Fiscal i Financera (CPFF) supose que la notícia no el va pillar per sorpresa.

De manera informal, en el CPFF de juliol es va dir que el comité tècnic d'avaluació de l'informe dels experts es reuniria en setembre, però la realitat és que no es va reunir en setembre, i tampoc en octubre. En aquest mes, el nostre representant va participar en la primera reunió, que sols va ser de caràcter constituent i que va servir per a dir que abans del 24 de novembre les comunitats autònomes havien d'enviar els seus posicionaments. No se sap res més; aquesta és la situació.

Des del Consell, amb tot, es defensa que el nou model podria arribar abans de l'1 de gener...

Temps hi ha perquè les propostes estan arribant amb una certa pulcritud tècnica i amb una claredat expositiva bastant important. La nostra proposta, si s'acceptara, podria ser d'aplicació immediata perquè està feta per al conjunt del sistema. El més innovador de la nostra proposta és que s'explicita que el conjunt de les comunitats tenen insuficiència financera i que la transferència de responsabilitats i de competències no ha vingut acompanyada d'una adequada transferència de recursos. I això els experts ho xifraven, per a l'any 2015, en 16.000 milions per al conjunt de les autonomies.

La proposta valenciana és nova també des del punt de vista de l'escenari polític perquè si, en lloc de fer la simulació del nou sistema com s'està fent fins ara, sobre 102.000 milions d'euros a repartir entre les comunitats amb un criteri de població ajustada, la simulació fóra amb 118.000 milions (els 102.000 actuals més els 16.000 necessaris per a finançar les competències transferides) i amb la mateixa tècnica d'executiva horitzontal, podríem assistir a un fet inèdit: que cap territori perdria significativament, amb la qual cosa es desdramatitza el debat. Milloraríem els que estem pitjor sense llevar res als que estan millor.

El fet de residenciar el canvi del model de finançament en comissions d'experts i estudis, considera que fa palesa una falta de voluntat política per a abordar la situació?

És que, amb el nostre plantejament, qui està incòmode és el govern central i no cap comunitat, perquè per a ells és un canvi substantiu. Nosaltres el que estem dient és que els diners són del contribuent i no del govern, tot i recaptar el 80% dels impostos. El contribuent paga per a tindre els millors serveis, que són gestionats en gran part per les comunitats autònomes. Per tant, quan demanem un millor finançament ho fem per a enfortir l'estat del benestar, pels seus pilars bàsics que fonamentalment gestionem des de les comunitats.

El conseller d'Hisenda creu que l'alternativa a la manca d'un sistema que pal·lie l'infrafinançament seria una aportació directa del govern espanyol. / DANIEL GARCÍA-SALA

Nosaltres reivindiquem que s'han de distribuir de manera diferent els diners del contribuent i el govern espanyol és molt reticent a fer-ho, com si el seu poder depenguera dels diners que li sobren per a repartir-los de manera arbitrària.

L'informe dels experts de les comunitats recull en bona mesura la proposta valenciana de finançament. Amb Catalunya fora de l'escenari, de moment, confia que el País Valencià puga liderar la negociació?

Nosaltres som els més perjudicats i per això som els més proactius. La situació de Catalunya ens deixa un poc més al capdavant d'aquesta reivindicació. És una bona notícia que la proposta dels experts reculla bona part dels nostres posicionaments. Durant aquest temps hem fet molta diplomàcia en altres comunitats i a banda tenim a l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques i a la comissió d'experts gent molt bona que marca la diferència. No defensem només sentimentalment la nostra justícia financera, sinó que ho fem amb papers i referents.

Què és més important per a la viabilitat de l'autogovern: millorar les transferències de l'Estat o aconseguir una quitança del deute històric?

No es pot triar; necessitem totes dues coses perquè pots tindre un bon sistema però anar caminant amb una motxilla plena de pedres que et llasten durant el camí. Les pedres són un deute que nosaltres no hem generat per voluntat pròpia, sinó per un sistema injust. La quitança o la condonació –jo preferisc aquest darrer terme– ha d'estar relacionada amb la manca de finançament. Jo no demane res que no siga de sentit comú. Tot el deute generat per l'infrafinançament ha de ser condonat perquè és l'única manera de caminar després en igualtat de condicions amb la resta.

Hi ha un altre tema que és el de l'autonomia financera i que està recollit en l'article 156 de la Constitució. Volem assegurar que tindrem recursos a través no només de l'aportació dels impostos cedits, sinó també del repartiment dels recursos dels impostos generals. En aquest sentit, reivindiquem que l'IVA es repartisca: en lloc d'un 50% per a l'Estat i un altre 50% per a les comunitats, que l'aportació a les autonomies siga del 70%. I també amb els impostos especials, ja que això permetria tindre una autonomia fiscal que ens facilitaria no estar pendents del ministre de torn.

Soler explica que, a diferència de la catalana, l'Agència Tributària Valenciana no aspira a recaptar, "per ara", tots els tributs. / DANIEL GARCÍA-SALA

El finançament ha copat bona part de l'agenda mediàtica de la seua conselleria, però hi ha un projecte important com és l'Agència Tribuntària Valenciana. En què consisteix?

El més important és ser eficaços en la recaptació dels impostos cedits. També és un objectiu de l'Agència Tributària Valenciana buscar economies d'escala amb la resta d'oficines recaptatòries de l'administració pública valenciana per a fer un pool de gestors tributaris. Això és una pota del projecte. L'altra pota parla de la necessitat que l'Agència Tributària espanyola es federalitze. No podem acceptar que els valencians paguen uns impostos i no saber què passa amb ells. Volem transparència i participar en la decisió sobre a què destinar els nostres tributs. Un exemple d'allò que passa ara: totes les oficines estadístiques i d'estudi de mercats diuen que el 2018 l'economia valenciana creixerà més que l'espanyola; doncs, segons el que ens va dir el Ministeri d'Hisenda, en juliol, quan va fer les propostes d'ingresos per a l'any que ve, les bestretes a compte pujaran per sota de la mitjana estatal. Ahí s'han cuinat les dades; hi ha alguna cosa que no se'ns explica i que no és explicable en una primera lectura. Si tu tens un quadre macroeconòmic millor, com és que tindràs uns ingressos més baixos que la mitjana? No dic que la correlació siga del 100%, però ha d'haver una correlació. Per tant, tot això es genera a Madrid, als ministeris, i volem saber què està passant amb els nostres impostos, com es gestionen i quin retorn tenen.

L'oposició ha criticat la seua creació perquè consideren que segueix el "full independentista" català. Quines diferències hi ha entre ambdues?

El més important de la catalana no és l'agència en ella mateixa, sinó la voluntat de recaptar tots els impostos. I nosaltres no estem en eixa lògica per ara, és bastant diferent a la nostra. Els que critiquen la nostra viuen en un món surrealista i diuen coses sobre què pensa l'altre sense tindre en compte allò que hi pensa realment. És fruit del surrealisme polític i la desesperació d'alguns partits. Estan claríssimes les diferències i les hem explicades.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat