"À Punt ha de promoure l'alfabetització digital dels escolars"

Ni en el millor dels seus somnis Josep Arbiol havia imaginat que la Mostra Internacional de Cinema Educatiu (MICE) arribaria a convertir-se en un dels festivals de referència del sector al món. Reconeix que el certamen, que celebra la seua sisena edició del 10 al 24 de febrer, travessa un moment dolç, conseqüència que el director atribueix al treball i esforç dels nombrosos voluntaris que l'acompanyen. "No ha sigut un camí fàcil", confessa sense perdre el somriure i l'entusiasme en aquesta entrevista realitzada a la seu de la MICE i a pocs dies d'engegar una edició que creix en espais i temps, ja que abasteix bona part del territori valencià; des de Sant Mateu pel nord, Callosa de Segura pel sud o a Aras de los Olmos per l'oest. Setze comarques representades i amb la intenció de poder tindre seu en tot el territori valencià en un futur no massa llunyà

De tots els objectius aconseguits en aquesta primera etapa, quin considera que és el més important? 

La creació d'una xarxa de professorat que treballa l'audiovisual a les aules. És cert que no està fent-se de manera global i uniforme però hem aconseguit que, en moltes escoles, la comunitat educativa no tinga por a treballar l'audiovisual. I això és demostrable amb xifres: el primer any es van presentar una quinzena de pel·lícules valencianes i per a aquesta edició en tenim 350, que s'han enregistrat íntegrament en valencià. Per a mi, aquest és el major èxit. A més a més, destacaria una altra qüestió de la qual estic molt orgullós, com és el fet que la MICE s'haja convertit en un model que s'està exportant a tot el món. Durant aquests anys he viatjat a molts països per a explicar què estem fent i em dóna molta satisfacció veure que el projecte que es va crear a València s'està treballant i adaptant a altres cultures.

Enguany s'esperen 30.000 assistents als diferents actes que s'han programat a les 19 seus que acullen el festival per tot el territori valencià del 10 al 24 de febrer, i persones tan importants per a la cinematografia com ara Marisa Paredes, Agustí Villaronga o Judith Colell han confirmat la seua assistència. Amt tot aquest suport, diria que la MICE està consolidada?

Jo no m'atreviria a afirmar amb rotunditat que la MICE està plenament consolidada, sobretot per un aspecte com és ser profeta en la teua terra. Quan vas fora t'adones com tracten el projecte i com el valoren, però ací encara costa entendre què estem fent.

Ho diu pel tracte que reben de les administracions públiques?

No, en absolut. No tinc cap queixa de la Conselleria d'Educació, ni del Servei de Formació del Professorat, que està totalment obert a un projecte que ells saben que és innovador i capdavanter al món. On tenim més dificultat d'arribar és a la ciutadania en general, ja que molta gent no acaba d'entendre això de pel·lícules fetes per a xiquets i per a xiquets. Sempre es plantegen la mateixa pregunta: I això qui ho veurà? Sense adonar-se que aquests treballs ofereixen una visió de la societat molt diferent. Nosaltres el que intentem és posar el nostre gra d'arena per a crear una societat molt més lliure, democràtica i plural.

I no troba que aquesta distància amb la societat en general és perquè la majoria de les famílies desconeix quines són les possiblitats de l'educació audiovisual enfront de la tradicional?

Sí, i hem de pensar que això també ha suposat quasi una revolució en l'ensenyament, com en el seu moment ho va ser l'aparició de l'enciclopèdia. Ara estem en el segle XXI i les eines audiovisuals s'utilitzen per a vendre productes i per a manipular. Nosaltres el que hem de fer és donar-li la volta i que l'alumnat conega els codis de l'audiovisual per a no ser manipulat o que sols es deixe manipular si vol.

Josep Arbiol: "No sols hi ha reticències per part de les famílies, també n'hi ha una part del professorat que té por d'una tècnica que no controla"

Vosté assegura que en la comunitat educativa el comportament majoritari és conservador. En quin sentit ho afirma?

Ho dic perquè mares i pares tenen por dels experiments, i és normal. En aquest sentit, el professorat ha de demostrar que les coses funcionen i que els xiquets amb aquesta metodologia no sols aprendran matemàtiques, història o llengües, sinó que ho faran molt millor perquè estan més motivats.  L'important en l'ensenyament és l'educació emocional; si una persona va amb ganes i motivada aprendrà molt més que si sols li dones un paper i una llapissera per a fer sumes. Però no sols hi ha reticències per part de les famílies, també hi ha una part del professorat que té por d'una tècnica que no controla. A més, caldria afegir un alte factor que provoca molt de desassosec i és quan es parla de nadius digitals i que, en la meua opinió, no ho són.

Desmenteix l'existència dels nadius digitals?

Sí i és una expressió que ha creat moltíssima por a enfrontar-se a aquest alumnat. Hem de ser conscients que els menors sols saben usar un 10% de les possibilitats que els ofereixen les noves tecnologies i que no coneixen els codis mediàtics, no saben escriure, no saben crear una narració... i no tot és enviar missatges. Per tant, sí que és necessari que el professorat es vaja formant en xarxa, no per a ser un gran cineasta, sinó per a ensenyar eixos coneixements i continguts a l'alumnat. Les institucions de govern, a poc a poc, estan obrint-se a aquest camp, però costa. El fet que el Congrés d'Audiovisual, que se celebrarà a Sagunt, haja costat omplir-se ho demostra. Com que no hi ha cap assignatura específica, molts no li troben la practicitat.

I han presentat a la Conselleria alguna proposta per a introduir una assignatura específica en el currículum escolar?

És que és una qüestió molt transvesal, ja que tu pots utilitzar l'audiovisual per a treballar les matemàtiques, les socials, les naturals o l'anglés. A més, el currículum està basat en la LOMCE i depén del Ministeri d’Educació. Al País Valencià es va desenvolupar el currículum LOMCE per a artística però pocs col·legis l'estan aplicant. I després em fa molta ràbia que altres autonomies, com és el cas de Catalunya, se'ns hagen avançat a l'hora d'aplicar l'audiovisual de forma transversal, sent com som capdavanters en aquesta qüestió, i així li ho vaig manifestar el conseller Vicent Marzà a través de Facebook, qui em va transmetre que estava fent-se a poc a poc. Així mateix, i com vaig explicar en la roda de premsa de la presentació d'aquesta sisena edició, l'audiovisual no és sols una qüestió artística, atés que es treballa en diferents assignatures. La motivació que dóna l'audiovisual és per a utilitzar-la, però no com un joc, sinó com una eina d'aprenentatge, com és també el paper.

Troba que hi ha receptivitat en la Conselleria a les demandes de la MICE?

Jo crec que és el moment que la Conselleria s'atrevisca a fer el pas cap a implementar l'audiovisual des de la transversalitat. Els Cefire estan preparats per a formar el professorat, ara falta que des de les direccions es donen les instruccions. No ho podem ajornar més, sobretot tenint el festival educatiu de cinema més important del món. No em cansaré de repetir que hi ha persones d'altres festivals que ens visiten per a veure com estem treballant, com per exemple el BIKY (Busan International Kids & Youth Film Festival) de Corea. Ara som el punt de trobada, la referència d'on agafar idees. Això no és mercantilisme, no és comercial, és agafar idees per a un millor futur dels nostres xiquets i xiquetes i jo, encantat que vinguen i es copien. Quan vaig anar als Emirats Àrabs i vaig veure que havien organitzat una MICE a imatge i semblança a la nostra però amb 3 milions d'euros em va fer molta enveja sana, perquè si amb 50.000 euros per a 15 dies aconseguim tot el que tenim, amb molts més diners podrien aspirar a objectius més amplis.

Arbiol subratlla les reticències que encara mostra una part de la societat envers l'educació en l'audiovisual per desconeixement / DANIEL GARCÍA-SALA

La inversió privada habitualment exigeix resultats immediats i palpables i vosté reconeix que en aquest àmbit els beneficis són a llarg termini i no sempre lucratius. Què té la MICE perquè les empreses privades es decidisquen a posar-hi diners?

Té moltíssima visibilitat. Quan es parla de posar València al mapa, pense que en aquests moments nosaltres l'estem posant més que altres esdeveniments en els quals s'inverteix prou més. El futur es construeix ara. I és cert que les inversions es fan basant-se en en uns apriorismes que posen per damunt els resultats immediats i, per això, consumim el que consumim als cinemes. La MICE no és una inversió de hui per a demà, els fruits els estem veient ara, sis anys després de posar-la en marxa. I som conscients que si la inversió és de ja per a ja, ho tenim complicat. Això no obstant, els inversors privats que han treballat amb nosaltres han quedat encantats; la companyia de cotxes que ens presta el vehicle al principi estava reticent. Tanmateix, ara són ells els que s'ofereixen perquè veuen que això funciona i els dóna visibilitat. I ara són els pobles els que ens criden per a ser seu de la MICE. És a dir que sí que tenim tirada i tenim una fortalesa gran en la base, que és l'escola. A més, nosaltres també som selectius i no deixarem que entren empreses que no siguen ètiques. Som un festival ètic per damunt de tot.

Josep Arbiol: "La MICE està posant València al mapa molt més que altres esdeveniments en els quals s'inverteix prou més"

Es consumeixen més productes audiovisuals que mai, però fem una bona selecció entre tot el que se'ns ofereix? 

Fer un gran consum de l'audiovisual no és roí, el problema és no saber què s'està consumint. I es ací on entra de nou l'educació de què estem parlant. No hi ha prou que sapiguem llegir les imatges, sinó que també hem de saber escriure-les, necessitem que ens ensenyen.

Quin paper hauria de tindre la televisió d'À Punt en el procés d'alfabetització audiovisual?

À Punt té un paper fonamental en l'educació audiovisual, primer per la llengua. Quan jo vaig començar a treballar com a professor de valencià a la comarca dels Serrans, l'alumnat era tot castellanoparlant i estava lluny de les zones d'influència lingüística, però els xiquets jugaven a 'Bola de Drac' en valencià. Per què? Perquè ho veien en Canal 9 quan es donava visibilitat a la nostra llengua i aquesta es tractava amb normalitat. Que À Punt oferisca solament coses fetes per a xiquets seria ridícul, seria com donar-los a llegir sols les redaccions dels companys. À punt ha de jugar un paper principal en el desenvolupament i promoció de l'alfabetització audiovisual dels nostres escolars. A veure si d'ací a sis o set anys diem que la MICE ja no fa falta perquè eixe objectiu està aconseguit.

Han mantigut alguna reunió o contacte amb la direcció dels nous mitjans de comunicació per a tractar la possibilitat de treballar conjuntament?

No. Sí que han mostrat interés a informar d'aquesta edició, però res més. En qualsevol cas, nosaltres considerem que seria molt interessant que es contara amb els especialistes d'educació audiovisual, que són els mestres. La gent que està en la nova televisió és conscient de com estan les coses i els professionals de l'audiovisual saben molt de tècnica, però del que és treballar competències, objectius i procediments el més qualificat és el professorat. Cal compaginar la tasca tècnica amb la pedagògica, ja que en aquest àmbit el més important és el procés i no el resultat audiovisual.

La MICE assenyala la necessitat d'educar amb perspectiva de gènere i enguany engega la secció 'Dones, Cinema i Educació' / DANIEL GARCÍA-SALA

En les últimes setmanes s'ha parlat molt del paper de la dona en el cinema. Com a projecte que treballa amb les generacions que són present i futur, creu que s'està educant i treballant des de la perspectiva de gènere?

Nosaltres teníem preparats per a aquesta edició uns palmitos en roig però amb el lema #mésdonesmetoo i quina va ser la nostra sorpresa quan els vam veure en la gala dels Goya de dissabte passat. I sí, som conscients de la necessitat d'educar amb perspectiva de gènere des de la base; de fet, a la MICE som més dones que homes. A més, enguany posem en marxa una secció que es diu 'Dones, Cinema i Educació' i tenim especial interés que isca bé. Serà un acte en què reunirem Paqui Méndez, Rosanna Pastor i Judith Colell per a retre-li homenatge a aquesta última i que inclourà la projecció d'Elisak. També és significatiu que Marisa Paredes siga l'encarregada d'inaugurar la MICE. Per tant, sí que ens preocupa el masclisme i les violències en què deriva, però també ens interessen altres qüestions.

Cert, el programa preveu aspectes com ara la inclusió o la sanitat.

Anem ampliant el ventall i corregint errades. L'any passat ens vam equivocar en una cosa d'inclusió que és bàsica, ja que anàvem als centres d'educació especial i exhibíem les pel·lícules i treballàvem amb ells. Però un amic em va fer veure que s'havia de fer al contrari i incloure aquest alumnat en les activitats que programem arreu el territori. Per tant, enguany tenim un dia especial que serà el 22 de febrer a Sueca on el Cefire Específic d'Inclusiva fa un programa especial per a ells i es projectarà Wonder. Vam parlar amb la família per a poder dur el protagonista de la pel·lícula i es van mostrar encantats, però finalment no ha sigut possible per qüestions organitzatives. I també tenim la MICE hospitalària, amb la qual visitarem l'Hospital Clínic de València, que se suma a l'Hospital Doctor Peset, que ja va participar en la passada edició. 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat