"Creiem possible un Corredor Mediterrani amb un hyperloop"

L'alta velocitat i la sostenibilitat són les dues característiques més importants del transport del futur. I són els dos aspectes més destacables de l'hyperloop. Es tracta d'un revolucionari sistema de transport terrestre de passatgers i mercaderies que arribarà a velocitats de 1.000 km per hora. És com un tren amb vagons (pods) que circula autopropulsat per un tub d'acer i que es mou mitjançant imants.

El magnat de la tecnologia, Elon Musk, va crear un concurs per a totes les universitats del món amb l'objectiu que els estudiants dissenyaren prototips d'aquest nou mitjà de transport. Així, un grup d'estudiants de la Universitat Politècnica de València (UPV), liderat per Daniel Orient, David Pistoni i Juan Vicén, es va presentar al concurs, on va ser seleccionat entre més de 300 universitats de tot el món per participar en la Design Weekend, organitzada per SpaceX a la Universitat de Texas. Hyperloop UPV, nom que rep el prototip presentat pels estudiants valencians, va guanyar els premis al Millor Disseny com al Millor Subsistema de Propulsió. Van rebre aquest guardó per aconseguir dissenyar un hyperloop que no necessitara de rails per a desplaçar-se, ja que utilitzava un sistema de levitació. En la competició de Texas, on van presentar el prototip sota el nom Atlàntic II, van quedar entre els 10 primers. 

Acabada la competició i la seua vida universitària, els tres líders de l'equip de la UPV van decidir crear Zeleros per a seguir desenvolupant el projecte.

Què és Zeleros? 

Pistoni: Zeleros és una empresa que naix al novembre de 2016 i el seu objectiu és desenvolupar noves tecnologies de transport sostenible. L'origen es remunta a una competició que organitza Elon Musk al voltant d'hyperloop com a nou mitjà i concepte de transport. La novetat que ofereix l'hyperloop de Zeleros és que, en eliminar el fregament del vehicle, que és similar a un tren, amb els rails i amb l'aire –perquè el tren va en un tub al buit– podem aconseguir velocitats de fins a 1000 km/h amb un consum molt baix. Arran d'eixa primera competició en la qual nosaltres guanyem dos premis (al millor disseny d'hyperloop i al millor sistema de propulsió) ampliem l'equip a 35 persones. En la segona fase de la competició vam portar fins a Los Angeles el que va ser el primer prototip d'hyperoloop espanyol, que vam construir conjuntament amb l'equip de la Universitat Politècnica de València. 

En paral·lel, vam veure que s'acabava la competició universitària per a nosaltres perquè acabàvem els estudis, però volíem seguir amb el projecte, així que vam fundar Zeleros. 

Seguiu vinculats a Hyperloop UPV? 

Pistoni: Tenim bona relació, som advisors de l'equip universitari, els ajudem quan ho necessiten i estem sempre pendents de les seues necessitats però ja no som membres. 
Orient: Hi ha vinculació però no dependència. Ara estem independitzats ja del que és la competició universitària i tenim els nostres objectius i les nostres col·laboracions industrials.

Com decidiu crear una empresa empergent?

Pistoni: Vam començar en Idees UPV i el que vam veure va ser que la competició universitària tenia certs límits i, a més, girava entorn d'un model d'hyperloop que no era el que nosaltres volíem. Així que decidirem eixir-nos-en. D'altra banda, teníem ja suports empresarials i indústries interessades que açò es duguera a terme. Al final, el difícil de la nostra empresa és que, com que no som un model de negoci de venda al client, necessitem aconseguir molt de finançament per a dur a terme el projecte. Tenim gent molt bona, tenim un equip amb un potencial molt gran. Ara el que ens fa falta és finançament per a treballar ja no com a universitaris sinó com un projecte real de mercat. Hi ha dues empreses a Estats Units i una altra canadenca interessades en nosaltres, però vam veure que a Espanya i a Europa hi ha molt de potencial que no s'està explotant i açò ens va animar a anar endavant i muntar l'equip. Ara mateix som 11 persones i estem buscant nous perfils. La nostra idea és tindre un disseny propi d'hyperloop com a nou mitjà de transport. 

L'equip de Zeleros quasi al complet. / DANIEL-GARCÍA SALA

Quin és l'objectiu final de Zeleros?

Pistoni: Aconseguir posar aquesta tecnologia en marxa. Tenim una proposta d'Hyperloop pròpia que creiem que milloraria molt les condicions de cost d'infraestructures i de consum energètic respecte a les quals s'estan desenvolupant ara. Per a fer-ho, estem duent a terme un pla que es divideix en 3 fases.

La primera, que és la que estem fent ara mateix, consisteix en una sèrie de validacions al laboratori i de cadascun dels subsistemes -els sistemas de levitació i de propulsió del tren-. La segona fase ja és integrar-los en un prototip a escala, que planegem tindre en els pròxims dos anys. Aquest prototip es testaria en una pista de proves pròpia. Després de les proves, obtindríem les dades necessàries per a fer el prototip final d'hyperloop. Una vegada tinguem el prototip a escala real, anirem optimitzant i definint millor els plans de seguretat. Aconseguit açò prepararíem la nostra proposta final per a fer rutes reals. Tot açò sempre de la mà d'empreses molt grans que ens estan donant suport i que fan que, encara que siguem una start-up, tinguem el múscul suficient per a fer una cosa que a dia de hui està per damnt de nosaltres, pel que fa al finançament sobretot. 

Esteu a punt de patentar un prototip...

Vicén: Hyperloop és un projecte que té moltes disciplines i diferents tecnologies i nosaltres estem ara centrant-nos en el procés de levitació. S'estan desenvolupant moltes tecnologies decisives per a dur-lo a terme i volem protegir-les per a poder dotar-les de valor. Estem ja en la fase de planejar un prototip a escala i la idea és que amb els resultats que ens done poder escalar i crear el prototip real. De totes maneres, sobre la levitació ja hi ha sistemes funcionant, com és el cas dels trens de levitació japonesos i nosaltres el que volem és optimitzar aquesta tecnologia. El projecte en dos anys que tenim ara entre mans és sobretot desenvolupar un vehicle i testar-lo a gran velocitat en una pista de buit, que és una cosa que encara no s'ha fet. 

Què són aquestes pistes al buit?

Vicén: Actualment existeixen solament dos i es troben als Estats Units però nosaltres volem desenvolupar una a Europa. Consisteix en un tub pel qual circula el vehicle, al qual se li extrau l'aire amb bombes. Quan el tren es mou, comença a levitar. Aquests dos fenòmens, el de no tenir aire i el de levitar fan que el vehicle siga molt més eficient que un tren normal. El consum energètic és molt menor i al final són menys emissions. Si ho fem amb energies renovables, encara costa menys. 

Pistoni: Fer el buit és una cosa nova però no una bogeria. En laboratoris es fan buits quasi totals en capsules i nosaltres no necessitem un buit tan extrem. La novetat radica a aconseguir fer-ho en un volum més gran. La gent quan sent parlar d'açò per primera vegada visualitza un buit molt extrem i pensa que si fas un forat pot passar alguna cosa dolenta. Però no té res a veure, si hi haguera una perforació en el tub aniria entrant l'aire i les bombes l'anirien traient. 

En què es diferencia el vostre projecte d'hyperloop de la resta?

Vicén: La diferència principal és que nosaltres ens enfoquem a optimitzar l'estructura al màxim possible per a reduir costos. Els vagons tenen un preu, però el que pot disparar el cost, com passa amb els trens japonesos, és haver de posar coure per tot el recorregut. Nosaltres el que volem fer és tindre la majoria de la tecnologia integrada en el vehicle, de manera que siga totalment autònom i que puga levitar per ell mateix. És a dir, que no necessite tindre cables o imants en tota la pista per a levitar. Açò ho fa molt més simple. Al final, la infraestructura és un tub d'acer que no ha d'anar electrificat com en un trajecte normal d'alta velocitat. 

Pistoni: Al final, altres empreses que estan desenvolupant hyperloop el que estan proposant és molt semblant als trens de levitació japonesos que necessiten tecnologies al llarg de tot el trajecte. Nosaltres el que fem és evitar açò, incloure la tecnologia en el vehicle i d'aquesta forma fugim dels costos d'infraestructura dels trens per levitació que ja existeixen, que van des dels 40 milions d'euros per quilòmetre fins als 120 milions d'euros per quilòmetre. El nostre objectiu és quedar-nos entorn del cost de l'AVE, que està entorn als 20 milions d'euros per quilòmetre. Una altra de les diferències és que amb el sistema de propulsió que utilitzem no depenem d'una pista per a accelerar. El sistema de propulsió també va integrat al tren i és independent de la infraestructura. 

Com s'ha estat finançant Zeleros fins ara?

Pistoni: Hem fet dues xicotetes rondes d'inversió, amb Bussines Angels, i hem tingut també alguna subvenció pública i una sèrie de premis que també ens han ajudat a arrancar. Ara hem passat ja eixa fase i tenim diners per a finançar un equip com el que tenim; hem crescut bastant. Però per a fer la següent fase, la dels pròxims dos anys, estem preparant una nova ronda d'inversió de major envergadura on probablement ja estiguen involucrats fons i diguem que serà el repte més gran a nivell de finançament. 

Vicén: Aquesta segona fase de finançament és el nostre objectiu a curt i mitjà termini. 

Quines aplicacions pot tenir aquest tren? 

Vicén: Açò és com la carrera espacial, que al final molts dels desenvolupaments s'han aplicat per a altres finalitats. Per exemple, la NASA va inventar la veta i ara la utilitzem dia a dia. La idea és que a moltes de les tecnologies d'hyperloop se'ls puga donar un altre ús. La levitació, si aconseguírem fer-la de manera sostenible i que consumisca poc, podria servir per a molts tipus de moviment, per exemple, dins del port, moviments de càrrega...

Bàsicament els diferents subsistemes poden servir per a altres coses. L'hyperloop sobretot està pensat per a mitjana i llarga distància. Com els vols regionals ara mateix, que fan entre 500 i 1.000 quilòmetres. Podria connectar en mitja hora Madrid i València.

Pistoni: Està pensat principalment per a transportar passatgers, que són els que estan disposats a pagar més per a anar més ràpid. Però també estem veient que, en alguns casos concrets, per a mercaderies serà molt útil. I, a més, començar les rutes amb mercaderies seria molt interessant perquè és més difícil aconseguir certificacions per a passatgers.

Els caps de Zeleros, en el seu espai de treball a Lanzadera. / DANIEL GARCÍA-SALA

Veieu possible un futur Corredor Mediterrani amb un hyperloop?

Vicén: Seria bastant interessant, haurien d'avançar les tecnologies de túnels perquè Espanya és molt muntanyenca i creiem que en llocs més plans seria més fàcil la integració de l'hyperloop ara mateix, però en un futur sí que seria possible.

Pistoni: El que passa és que hi ha tres barreres. La primera és la tecnològica, que és amb la que ens estem barallant ara mateix. Tenim bones expectatives i sabem que podrem acabar el nostre disseny i que eixirà un hyperloop d'ací. La següent barrera és que siga rendible, per això estem treballant que els costos es reduïsquen. Després hi ha una última barrera que depén dels governs, de la gent que decideix on es construeixen les rutes. Nosaltres hem d'anar educant-los en aquest concepte de transport, que és segur i que està molt bé per a passatgers. Però tot açò encara està lluny. El que hem de fer ara és demostrar que la tecnologia està ja sobre la taula, que és eficient i que té un cost raonable.

Quan es va plantejar l'avió per primera vegada, la gent es tirava les mans al capdavant; "que ahí no em puge ni boig”, deien, doncs és un poc el mateix. Si ara et digueren que et puges en una cosa que va dins d'un tub a 1.000 per hora i que està al buit doncs igual dius que no tens ganes. Però si demostrem que és segur, per què no hauria d'haver-hi hyperloops d'aquí a uns anys? Nosaltres calculem que en 5 anys podem tindre la tecnologia preparada. A partir d'ella s'hauria de crear una legislació per a aquest mitjà de transport i les rutes en les quals seria més indicat usar-la. El moment en el qual l'hyperloop serà una realitat dependrà de quant es tarde a convéncer als governs i de quant es tarde a fer les lleis.

Podríeu fer la competència a algunes aerolínies que fan vols curts?

Vicén: D'alguna forma sí, encara que ara es porta molt el concepte de la multimodalitat, que al final és la combinació dels diferents mitjans de transport. Així no es lleven línies que ja funcionen i que siguen rendibles, sinó que s'estableixen trajectes en llocs on encara no s'haja fet.

Pistoni: En lloc de competir, complementar. Que va a haver-hi competència, doncs probablement hi haurà passatgers que abans anaven amb avió i que després aniran en hyperloop però la idea és combinar el que ja hi ha. 

Una altra de les novetats que aporta l'hyperloop respecte als mitjans de transport actuals és la sostenibilitat

Vicén: Per a nosaltres açò és fonamental, al final el que volem i cap al que apunta Europa és cap a la sostenibilitat. Actualment el transport suposa un terç de l'energia total que s'utilitza a Europa. Si podem reduir el consum d'energia, necessitarem, per exemple, menys centrals nuclears. La idea és que siga el primer mitjà de transport sostenible energèticament, que no necessite energia de la xarxa. La nostra idea és que panells solars alimenten les nostres bombes. 

Pistoni: No té sentit seguir invertint en mitjans de transport basats en recursos que s'esgotaran. Al final, cal buscar les formes de connectar el planeta sense esgotar els seus recursos. 

Fa unes setmanes vau guanyar el València start-up awards. Encara que no siga el primer premi que heu rebut, què va suposar per a vosaltres?

Pistoni: És sempre una alegria i més venint de València. Hem començat en la UPV i hem seguit creixent ací amb l'ecosistema emprenedor valencià. Som enginyers reconvertits en empresaris i per a nosaltres és molt positiu que se'ns valore i, a més, sabem que el nostre model d'empresa és una mica excepcional. A diferència d'altres start-up, nosaltres no tenim un producte ràpid que traure al mercat. S'està valorant el repte que tenim, un projecte que requereix temps de desenvolupament i que és més gran que nosaltres mateixos però que estem dia a dia treballant. Creiem que se'ns està acompanyant molt i aquests premis són sempre una alegria. 

Vicén: També ens va fer molta il·lusió el premi de la fundació Everis. Era un premi internacional en el qual ens van donar 60.000 euros que ens van permetre començar amb l'empresa. El millor va ser que Norman Foster, que és un dels millors arquitectes innovadors, ens donara el premi. Per a nosaltres va ser brutal. Tant de bo ens dissenyara una estació d'hyperloop.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat