Xavier Pérez / València
-Les primàries del PSPV han tingut un gran èxit de participació i de ressò als mitjans de comunicació. Com les valora després de la seua victòria?
Les primàries han significat vàries coses. Una d’elles és l’orgull d’haver aconseguit ser el primer partit que en tot l’Estat espanyol ha fet un exercici d’aquestes característiques per escollir directament el candidat per presidir una comunitat autònoma, i en aquest cas el País Valencià, el primer (repeteix). És una forma de fer política innovadora i modernitzadora per a la regeneració democràtica. També ha fet créixer el PSPV dintre del PSOE i l’altra derivada és el posicionament del mateix partit de cara a les eleccions generals.
Respecte al resultat de les primàries aquest és un projecte de suma permanent per al canvi absolutament necessari al País Valencià. Ha començat el compte enrere del PP al País Valencià. M’han votat unes 30.000 persones, mentre que al president de la Generalitat, Alberto Fabra, solament una persona li dona suport, un gallec…
– Però el partit ha eixit més unit o menys després d’aquest procés?
Molt més fort, s’ha de tindre en compte que hem multiplicat per quatre la militància en aquest procés. És a dir, és una experiència que ha estat validada per la gent. Açò no és el final, hi ha que experimentar en noves vies perquè participe la gent, no només al PSPV, és una via imparable.
-No ha arribat massa tard Ximo Puig per a portar les regnes del PSPV i per a ser candidat a la presidència de la Generalitat? Es troba en forces després de tants anys a la política?
He arribat en el moment just. Com deia el nostre poeta Vicent Andrés Estellés; “la paraula justa, en el moment just”.
-Hi ha algunes critiques que qualifiquen el seu equip de “cavernós”, és a dir, la mateixa gent que quan governava Lerma. Què pensa sobre açò?
A veure, per exemple no sé què té aveure l’alcalde d’Ontinyent, què tenen a veure l’alcalde d’Alcoi, Vila-real, Xàbia. Són alcaldes joves… De totes formes jo crec que en el mestissatge en tot, aquest és un projecte de canvi que va començar fa dos anys. Ací no es tracta d’anar contra ningú, l’important és sumar; açò és com un sandvitx, s’ha de sumar gent perquè quede un bon producte. Per tant, en la vida s’han de fer projectes intergeneracionals, comprensius i inclusius.
-Recorde que un dia a Alzira, Rubalcaba va reconèixer que en l’època de Zapatero el PSOE havia deixat de costat el País Valencià i el PSPV. Ha canviat aquesta tendència?
No suficientment , però ha començat a canviar clarament perquè el PSOE ha començat a donar suport a moltes mesures fetes des del PSPV. En el temps que porte de secretari general ha canviat el posicionament en el problema del finançament autonòmic, ens ha permès presentar fins a tres recursos al Constitucional… Ha canviat el posicionament sí, però encara no suficientment perquè nosaltres volem tindre més capacitat d’influir en les polítiques que fan millor la vida a la gent.
-Ara Ferraz ha imposat al Partit Socialista de Navarra (PSN) una ordre perquè no es presente una moció de censura. Per què primer és el que diga Madrid? Si vostès aposten per un model federal, per què Madrid sempre imposa la majoria de posicionaments?
Jo crec en un estat federal i s’ha de caminar cap eixa situació. En concret en Navarra ha hagut errades en tot el plantejament i és obvi.
-Parlant de model d’estat. Federalisme com?
Un model federal ha de garantir, per una banda, una distribució dels fons públics que permeten en igualtat de condicions exercir les competències. A partir d’ací ha d’haver-hi corresponsabilitat fiscal i corresponsabilitat i lleialtat institucional, es dir, ha d’haver-hi espais de cooperació, espais d’entesa en tots el territoris i ha d’haver-hi conformació de polítiques des d’eixa cohesió.
Volem viure junts en un moment en què la globalització és total en una Europa que ha de ser federal? Nosaltres estem per viure junts però en unes condicions determinades. El que no és possible són les asimetries que existeixen en aquests moments.
-Quines raons dóna vostè per a no donar suport al dret a decidir dels catalans?
El dret a decidir s’ha plantejat no com una qüestió purament democràtica de decidir, el que s’ha plantejat és la independència. Fa temps que es deia que els referèndums se’ls carregava el diable… Anem a veure, què és el més important? El més important és la convivència, encara que jo descartaria definitivament que no poguera produir-se una situació determinada perquè la Història està plena de situacions diverses, Ara bé, el plantejament de confrontació és molt negatiu per a Catalunya i per a l’Estat espanyol. En definitiva jo estic en contra de la independència, però no d’una forma esotèrica, és a dir no estic d’acord en el trencament entre Catalunya i l’Estat perquè també és negatiu per al País Valencià.
-Es considera nacionalista?
Jo sóc valencianista.
-Parlem de maig de 2015. Han començat al PSPV a parlar amb Compromís i EUPV per a elaborar un programa de govern?
Un moment, no ha de ser el 2015, abans, abans, exigeix eleccions anticipades. Tenim una situació d’emergència al País Valencià, amb un 20% de diputats imputats en el PP, en una situació de crisis a tots els nivells, per tant nosaltres exigim un avançament de les eleccions.
Respecte a la pregunta, jo parle en els dirigents d’EUPV i Compromís, però ara cadascú està fent la seua feina. Nosaltres tenim l’ambició d’un projecte majoritari com ens correspon. Ara bé, és evident que seran els valencians/es els que decidisquen el model de govern que hi haurà. El que ha d’haver és un govern fort, un govern que assumisca la realitat i que tinga la voluntat de transformar la societat i la realitat, però sense enganyar ningú, sense falses promeses i sense demagògia.
-Per exemple, un govern per la dignitat entre els tres partits?
Per la dignitat m’agradaria que fóra tot el País, però no sols és un govern, el que ha de recuperar-se és la dignitat de la propia institució de la Generalitat, perquè en aquests moments hi ha una desmoralització col·lectiva fornida per tota la corrupció i no només la corrupció econòmica i política, sinó també la moral. Per exemple l’accident del Metro o la deslleialtat institucional permanent o la confrontació en àmbits de tot tipus acabant amb la destrossa de les institucions com l’AVL. Hi ha un ‘totum revolutum’ d’indignitats que hem se superar.
-Em pot assegurar que el PSPV no pactarà amb UPyD? Li faig aquesta pregunta perquè les xarxes socials bullen en aquesta possibilitat.
Anem a veure, quin és el nostre plantejament? El nostre plantejament és el següent, sempre respectant el que diga la gent:
Tindre la majoria suficient per a governar. Governar en solitari sempre que siga factible, però si jo sóc president el que vull fer són els pactes de la Generalitat, estem en estat d’emergència. Què signifiquen aquests pactes?: Que tots els partits que vulguen han de participar en la conformació, al menys, d’unes bases compartides, perquè tenim un problema molt greu, i és que la Generalitat és un instrument inviable, s’ha de refundar la Generalitat Valenciana. Per tant, en eixe marc general, crec que s’ha de cridar a tots i hem de parlar de tot.
-I al PP també?
Per suposat. Hem de fer uns pactes a l’estil de la Moncloa, perquè tenim un País amb un deute de 33.000 milions d’euros, perquè han tancat RTVV, és a dir, han devaluat el propi autogovern, per exemple. Per tant, hem de fer un reinici i en eixe reinici s’ha d’asseure a tots i una vegada asseguts el que vulga que es despenge. Però en la mesura que puguem compartir algunes coses que han de veure en les regles del joc s’ha de comptar amb tots, que és el que ha trencat el PP. Però no ens equivoquem i deixem les coses clares; açò que propose és un acord valencià per eixir de la crisi i demanar i exigir per a tindre la major força per eixir d’aquesta situació i canviar la nostra relació amb Madrid, si no, no podrem fer-ho. Nosaltres necessitem solucionar el tema del deute històric perquè és necessari buscar una fórmula per tal de finançar-nos i el tema de les inversions de l’Estat.
És a dir; perquè el problema valencià, de veritat, puga situar-se en el marc operatiu de l’Estat espanyol s’ha de tindre la major força possible, però atenció, això no és un pacte de govern, açò és un marc on estaran cridats els partits, però també els empresaris, sindicats, les universitats…, i acordar el que es puga acordar.
Pel que respecta a UpyD, hi han espais on podem compartir plantejaments amb ells i altres no. Per exemple si ells plantegen la lluita contra la corrupció podem estar d’acord, però nosaltres estem en contra de la recentralització de l’Estat.
-Seria partidari vostè que en un futur govern d’esquerres la societat civil participara dintre de la Generalitat?
La societat civil gestionarà també la Generalitat. És fonamental.
-Quina és la primera decisió que prendria un Govern de la Generalitat presidit per vostè?
La primera serà rebre en el Palau de la Generalitat a l’Associació de Víctimes del Metro, demanar-los perdó en nom de la Generalitat i a continuació reobrir la Comissió d’investigació en Les Corts Valencianes. I com no, derogar el Decret de copagament que està fent molt de mal a moltes persones i a banda és ineficient. També que cobren les ajudes les persones dependents i necessitades. Nosaltres abordarem els ‘tres 30%: el 30% de l’atur, el 30% de l’exclusió social i el 30% del deute. En els primers 100 dies de govern hem d’abordar aquests temes.
-Fabra va dir aquesta setmana que no hi haurà pròrrogues en les concessions a les empreses que gestionen la sanitat. Per exemple quina fórmula té per a rescatat l’Hospital de la Ribera?
Primera qüestió, Fabra diu una cosa i al dia següent la contrària i és igual de creïble la primera que la segona. Nosaltres estem elaborant un pla de rehabilitació i recuperació de la sanitat pública i és un pla seriós, per tant el que tinc clar és que la sanitat ha de ser pública, universal i gratuïta. A partir d’ací estem elaborant el pla de rescat, però ja ho anunciarem d’ací uns mesos.
-Educació. Com es pot acabar amb els milers de xiquets que estudien en barracons?
Plantejarem un pla que està xifrat en 150 milions d’euros per a liquidar en la legislatura els barracons, però sobretot hi haurà un pla per potenciar l’escola pública de dignificació i reforçament del professorat.
-Sobre educació, i especialment la llengua. Hi ha 120.000 famílies que han demanat educar als seus fills en valencià. Què pensa fer?
Fent una política activa de promoció i de dotació. El valencià ha de tindre polítiques transversals no només en el camp de l’educació. Nosaltres férem possible per primera vegada que el valencià entrara en l’escola i ara cal també potenciar l’ús social del valencià i com no en els mitjans de comunicació. Sense mitjans de comunicació el valencià està liquidat.
-Ah! No vull perdre l’ocasió. Ximo Puig està convençut de la unitat de la llengua?
Jo estic absolutament convençut que fer política de la llengua ha estat nefast per al nostre País. Tot el món sap el que és el valencià des del punt de vista filològic. Ho ha dit la RAE, universitats del tot el món…Em sembla vergonyós que discutim aquesta realitat, però clar, quan s’està discutint d’això, discuteixen en castellà -els del PP- perquè no els importa gens la llengua. Jo ho tinc clar…
-RTVV. Com reobrir-la i com aconseguir un model sostenible de televisió pública?
Decisió primera, obrir RTVV, un nou Canal 9. Segona decisió, cal veure com, per què? Perquè no sabem com estarem en el futur. Mira si el PP ho ha fet malament que és més car haver-la tancat que mantindre-la oberta. S’estan pagant nòmines a treballadors que no poden treballar. Com estarà l’ERO quan hi haja un canvi de govern? Com estaran els equipaments? El model canviarà en gran mesura de com acabe la destrossa que està fent el PP en Canal 9. Però hi ha haurà un nou Canal 9 segur, plural com en l’època de Zapatero en RTVE i després potenciar el sistema audiovisual valencià. Altra idea és fer un mapa de la comunicació comarcal.
-Economia. Mesures per a la mitjana i xicoteta empresa i autònoms i la creació de llocs de treball?
El model econòmic fracassat de l’especulació i els grans esdeveniments cal canviar-lo per fer millor allò que sabem fer bé, i és tindre una altra mirada per a l’agricultura perquè té futur, també la industria agroalimentària i per altra banda la reindustralització, que va a costar després de la gran desfeta, i com no el sector del turisme de qualitat i el que està adreçat a altres segments de la població. Tot això en un eix transversal que és la innovació, el desenvolupament, la investigació. Es a dir, nosaltres en el microclima de Pimes que hi ha al País Valencià hem d’ajudar-les a produir millor, en segon lloc la comercialització, l’important es produir bé, vendre i cobrar. Per tant també s’ha de refundar l’IVEX. El fet de cobrar pareix revolucionari, però és així, els proveïdors deuen de cobrar.
-El corredor mediterrani i vertebració del País Valencià. Com i quan serà una realitat?
Una de les mancances dels 20 anys de govern del PP es que havent-hi recursos ha augmentat el desequilibri territorial, durant aquest temps han crescut totes les desigualtats, no sols de les persones, sinó dels territoris. Ara en el 15% del territori viu el 80% de la població i això és per la mancança d’una política territorial. No hi ha hagut cap interès per fer una xarxa de comunicacions. Fique un exemple, un veí de Morella o un d’Ontinyent, li costa més d’anar del seu poble a València que de València a Madrid. Per exemple la recentralització brutal que està fent-se de cara a Madrid és terrible.
-No és necessari un gran pacte amb els empresaris valencians per a crear llocs de treball?
El problema més greu que tenim és l’atur amb un 30% de persones que no poden treballar. Fonamentalment els llocs de treball els creen les empreses, això no vol dir que des de l’espai públic no es puga crear treball. Des de la Generalitat hem de crear un entorn favorable per a crear ocupació, la Generalitat pot fer el que jo anomene l’administració cooperadora per facilitar recursos o subvencions per a projectes viables.
-El tema de l’Administració de Justícia també és problema dolent..
La contrareforma que estan fent des de Madrid absolutament ideològica, que no és econòmica va en contra dels principis de la igualtat, com el dret a decidir de les dones o el desastre de les taxes i acabant amb l’intent de privatitzar la seguretat, tot és un desficaci del PP.
-Com valora el diari La Veu del País Valencià?
És molt positiu per al País. És una anomalia que només existiu vosaltres pràcticament i no hi haja més mitjans de comunicació en valencià. Jo tinc clar-recorda que ell és periodista- que un País és més ric quan més mitjans de comunicació té i més en la seua pròpia llengua. Aleshores jo crec que esteu fent un gran treball, malgrat totes les dificultats que tindreu. Però per a un territori és bàsic i un prestigi tindre un mitjà de comunicació en la seua llengua.
