Treballar i produir en un estat que viu sota un regim d’ocupació és difícil. L’economia palestina està estretament lligada a la israeliana, que la “controla” igual com “controla la vida quotidiana dels palestins” i impedeix que siga competitiva. Així ho senten les dones palestines membres de l’associació Parc, que asseguren que aquest és el sentiment general de la població palestina. Amb unes taxes d’atur superiors al 25%, els palestins tenen dificultats a l’hora de treballar a causa dels check-points i les restriccions de mobilitat, que també dificulten la introducció dels seus productes tant en el seu mercat estatal com en l’internacional. La situació empitjora en el cas de les dones, que no només es troben amb els impediments imposats pels israelians sinó que també s’han d’enfrontar als costums i tradicions patriarcals de la societat palestina.
Amb marits, pares i fills a les presons, elles són les caps de moltes famílies i per la seua condició de dones tenen més complicat accedir a un lloc de treball que els permeta mantindre la seua família. No obstant això, compten amb el suport de l’associació Parc. Aquesta entitat va ser creada en 1983 per un grup d’agrònoms palestins amb el propòsit d’oferir assessorament a les poblacions més marginades i als agricultors amb menors recursos de la zona. L’associació va anar creixent fins a convertir-se en una ONG que busca ajudar les poblacions més menudes, apoderar la dona rural i potenciar el seu paper en la societat.
Des de 1996, aquesta associació col·labora amb l’ONG Assemblea de Cooperació per la Pau, que té una delegació a València. Gràcies a aquesta aliança estratègica han aconseguit una subvenció de la Conselleria de Transparència per a desenvolupar a Palestina uns projectes cooperatius que els servisquen per a treballar i sustentar les seues famílies. En total són onze dones, dos treballadores de Parc, Tamador Ma Akel i Ruba My Daas, i nou beneficiaries del programa, com Shadya Hashish, que ha alçat una cooperativa que es dedica a fer pastes i dolços tradicionals. Totes elles van estar aquesta setmana a València, on, entre altres activitats, es van entrevistar amb el conseller de Transparència, Manuel Alcaraz, qui va demanar la pau per a un conflicte basat en un “militarisme injustificat per part de l’estat d’Israel”.
Com és l’economia a Palestina?
Tamador: Si parlem per exemple de dades de l’atur, a Palestina és del 26% i, dins d’aquest percentatge, el 40% són homes i 60% dones. El 27% dels aturats estan a Cisjordània i a Gaza l’atur arriba al 65%, segons les estadístiques del centre d’estadístiques palestí. L’economia palestina es veu afectada per l’economia israeliana, a la qual està estretament lligada. Açò és resultat de l’acord de París [el marc que estableix les relacions econòmiques entre Israel i el territori palestí ocupat]. Els sous són diferents a les ciutats i als pobles. El llindar de la pobresa se situa en 300 euros al mes, que és també el salari mínim interprofessional. L’agricultura és el pilar més important de l’economia, especialment a les zones rurals. A les ciutats predomina el funcionariat i el treball amb les ONG.
Ruba: L’economia palestina no és independent, està lligada a la israeliana. La presència de l’ocupació afecta les terres destinades a l’agricultura, perquè les controlen. L’ampliació dels assentaments es fa a costa del terreny dels pobles palestins. Controlen també els recursos d’aigua. A més, introdueixen els productes israelians al mercat palestí i fan competència deslleial perquè els posen a preus més barats que els palestins. Açò afecta molt l’economia palestina; ho fan a a posta. La crescuda dels assentaments i la prohibició als agricultors d’arribar a les seues terres és també un problema important que afecta molt el treball.
Estan d’acord amb el moviment de boicot, desinversions i sancions (BDS) als productes israelians?
Tamador: És molt difícil que el producte palestí competisca amb l’israelià, perquè l’israelià té més possibilitats de mà d’obra, de maquinària, de tecnologia… i des de la Parc el que fem és facilitar la producció i la competència dels productes palestins. Facilitem que es puguen vendre tant en l’àmbit local com en l’internacional. Intentem que siguen competitius. Sobre el BDS, el que demanem és que el producte palestí tinga les mateixes oportunitats que l’israelià.
Shadya: Jo pense igual que Tamador, els productes palestins no tenen les mateixes oportunitats que els israelians per a arribar al mercat mundial perquè tenim més controls dins de Palestina i més dificultats per a la comunicació amb el món exterior. El producte palestí té problemes en les fronteres per a l’eixida i l’entrada. Si necessitem portar peces de recanvi o qualsevol cosa, ho tenim molt complicat.
Ruba: Israel controla la nostra vida quotidiana en tots els aspectes i aquest control és la seua eina per a crear la competència. Estem d’acord amb el boicot, però estem més a favor del tracte igualitari dels productes.
Shadya: Volem un tracte igualitari perquè els productes palestins no tenen les mateixes possibilitats, ni tan sols dins del territori palestí, malgrat ser de qualitat. Els productes que es produeixen a Cisjordània no poden arribar a Gaza i això que som el mateix país. Els nostres productes estan asfixiats per Israel, perquè no poden arribar enlloc. La Parc almenys ens ajuda a millorar aquesta situació.
Què suposen aquestes ajudes i aquest viatge per a les beneficiàries la Parc?
Shadya: Les palestines som dones cultes, tenim carrera, però hi ha molt d’atur. El que té de bo la Parc és que les seues ajudes no són caritat. Abans et donaven un sac de farina i ja estava. La part positiva ara és que amb aquestes ajudes tenim el bàsic per a començar un projecte sostenible, que va creixent, i et proporcionen un suport durador. No és una ajuda puntual, els projectes de la Parc deixen petjada. Perquè nosaltres no volem caritat, volem treballar.
Tamador: Amb aquestes ajudes el que fem és visitar pobles apartats, que són més conservadors. Abans, en eixos pobles les dones no volien seure’s en reunió amb els homes en una mateixa habitació. El que hem fet des de la Parc és, a poc a poc, canviar eixa realitat i eixa mentalitat. Ara, en eixos pobles, hi ha representants dones a les assemblees i altres han sigut presidentes d’associacions i de cooperatives importants.
Shadya: M’ha marcat molt en aquesta visita la presència de les dones treballant en tots els sectors. Tornaré amb moltes ganes, volent treballar més, amb una personalitat més forta i amb ganes de treballar en tot el que es puga fer. La dona palestina és culta i amb capacitat de treballar i ens agrada que les ajudes que ens donen no siguen caritat sinó per a ajudar-nos a treballar i a traure les nostres famílies endavant.
Ruba: Aquestos projectes generen beneficis i eixos beneficis apoderan les dones; els donen independència econòmica. Apodera les dones en una societat on encara els costums i tradicions poden frenar la llibertat de la dona. Un dels fruits dels projectes és que són una oportunitat per a compartir experiències i informació. Fomenten la igualtat entre homes i dones i la participació i la col·laboració; el treball en equip entre dones. La nostra presència a València i la participació en aquesta visita i en totes les activitats és vital per a les dones. Les apodera; fa que coneguen els drets que tenen; aprenen de les dones espanyoles, que treballen en tots els sectors; veuen que elles ací poden liderar projectes; aprenen de la seua fortalesa.
Tamador: Estem molt contentes de poder estar a València, per la sensació de llibertat i seguretat que sentim ací. A Palestina tenim molts problemes de mobilitat i de llibertat que afecten tots els habitants, però més les dones. Les dones que han vingut ací amb nosaltres tenen l’oportunitat d’aprendre moltes coses que no podrien haver aprés allí. Ací no se senten inferiors a ningú. Ens agrada molt que les ajudes que vénen d’Espanya són per sentiment, per solidaritat, i no per compromís.
Per què és important apoderar les dones?
Ruba: Perquè són importants per a la societat, tot el que puguen aportar és important, participen en tots els aspectes de la vida. Treballem molt en l’apoderament de les dones perquè elles són el suport de moltes famílies. Aleshores, si les frenem, les seues famílies passaran fam. Per això, les nostres accions van enfocades a elles. A través d’eixos projectes poden tindre la seua propietat privada i trencar eixa barrera, perquè moltes dones no tenen permés posseir res en propietat.
Tamador: Les dones palestines no són febles, són fortes, volen aprendre, són dones cultes que necessiten una oportunitat per a créixer i realitzar-se.
Com és ser una dona a Palestina?
Tamador: A més dels impediments per a la propietat privada, moltes vegades la veu de les dones no arriba a les institucions on es prenen decisions. Per això, una cosa amb què treballem és d’aconseguir que les seues veus arriben on es prenen les decisions, als llocs de poder. De vegades, les tradicions i els costums posen en dificultat les dones. Són injustes per a la dona. Una de les més perjudicials és la de prohibir a la dona rebre una herència.
Shadya: La societat palestina és patriarcal però nosaltres volem demostrar al món que podem fer el que ens proposem.
Ruba: Estem molt orgulloses de participar en aquest viatge perquè les dones palestines no sempre poden parlar. Hem de treballar per la igualtat de gènere, perquè tots siguem iguals.
Com reaccionen els fills, marits, pares d’aquestes dones que volen participar en aquestos programes?
Shadya: Amb aquestos projectes hem pogut canviar la mentalitat dels homes; he sentit un canvi. Ja no ens veuen com el pilar més feble, estan orgullosos de nosaltres, ens entenen. Els nostres fills, marits i pares ens estan entenent millor, si no, no podríem haver vingut ací (a València). Si aquesta visita s’haguera fet fa uns anys, estaria molt mal vista. Però, amb el canvi de mentalitat, aquesta visita és molt benvinguda. La veuen com una cosa que hem de fer, estan orgullosos de nosaltres i ens donen suport.
Ruba: Abans no hi havia dones amb interessos polítics; hui dia, sí. Les dones són molt importants en les eleccions palestines. Volem arribar als àmbits on es prenen les decisions, volem participar en totes les esferes de la vida.
Com escullen les dones que participen en el programa?
Ruba: El requisit principal és geogràfic. El primer pas és escollir les zones que estan més apartades, que reben menys ajudes socials i les que tenen més dificultats. Particularment escollim les zones que són classificades com a zones C [es tracta d’una àrea dins dels territoris palestins que està sota un control militar absolut per part de l’estat d’Israel] perquè són les zones amb menys serveis socials. Els requisits són que siguen persones de famílies sense recursos o una dona que sostinga econòmicament la seua família i que tinga una idea o un projecte nou, que ha de ser respectuós amb l’ecologia de l’entorn. Quan anem a un lloc a atorgar ajudes fem un anunci i el pengem en zones públiques com els mercats, tendes, la mesquita… Aleshores, les dones que volen participar emplenen les sol·licituds i es forma un comité integrat per membres de l’associació Parc i representants de la societat civil del poble. Al final, és el comité qui escull les beneficiàries atenent els requisits.
Tamador: Part del treball que realitzem és assessorar els grups perquè accedisquen a les ajudes. És a dir, els ajudem des del primer moment perquè puguen obtenir-les.
Per què opten pel model cooperativista?
Tamador: Perquè la responsabilitat civil de l’associació Parc és fer arribar les ajudes a com més gent millor. Si ajudes una empresa, els amos són persones limitades (dues, tres o quatre), però les cooperatives tenen més gent i les ajudes arriben a més persones. Seria injust donar ajudes privades a empreses amb recursos i capital privat.
