El pas enrere que han fet dos dels màxims responsables de l’edició valenciana de Televisió Espanyola ha estat vist per la resta de treballadors de la casa com un acte de valentia i, alhora, de justícia. Una decisió pressa després que la direcció decidira no emetre el vídeo on la cap de comunicació del president espanyol Mariano Rajoy insultava els pensionistes a Alacant. Un fet que s’adhereix a la llarga llista de casos de censura i manipulació informativa aquestos darrers sis anys, tal com han reflectit els informes del Consell d’Informatius.
Una de les persones que posa cara en la lluita dels treballadors de RTVE contra la manipulació és Nacho Marimón. El periodista de RNE a València és l’actual president del Consell d’Informatius de la ràdio pública. Marimón va aterrar en 2007 als estudis de la ràdio del carrer Colom i des d’aleshores ha exercit la que, per a ell, és “la professió més bonica”. Vestit de negre –la tradició que han establert fer cada divendres tots els treballadors com a símbol de denúncia a la censura– i darrere del micròfon a través del qual cada dia conta l’activitat parlamentària valenciana, reconeix la tristesa i preocupació que li està generant aquest assumpte.
La invisibilitat en què es troba la ràdio va permetre que la famosa frase pronunciada per la responsable de premsa de Rajoy sí que eixira en l’aire als butlletins, tal com indica Marimón, qui a més espera que l’actual director territorial, Javier Gomar Albert, done la cara i explique la censura en què conviuen els professionals de la radiotelevisió pública a diari.
El locutor està convençut que recuperar la credibilitat i confiança entre la societat no serà una tasca fàcil, atés que hui dia disposen de moltes fonts d’informació per assabentar-se d’aquelles informacions que “des des dalt” no volen publicar.
La censura que es va imposar al vídeo on la cap de comunicació del president Rajoy insulta els pensionistes ha comportat que en una setmana l’editora Arantxa Torres i el cap d’informatius Enrique Pallàs dimitisquen. Com estan vivint els treballadors aquesta tensa situació? S’esperaven aquestes reaccions dels seus superiors?
És una situació de tristesa. Tant Arantxa com Enrique són grans professionals i considerem que és una gran valentia en aquest moment haver pres la decisió de dimitir. Sempre ho hem dit, les pressions vénen de dalt i, per tant, els companys tant de la televisió com de la ràdio d’ací de València i de la resta del territori espanyol hem arribat al punt de dir prou. El fet que la seu de la ràdio estiga a Colom i les infraestructures de la televisió a Paterna no impedeix mantindre una comunicació fluïda. Aquesta és la professió més bonica del món i no ens agrada a cap company viure aquesta situació. Però també estem amb moltes ganes que tot açò acabe.
Als polítics els diria que la manipulació hui dia ja no els és rentable. Hi ha massa fluxos d’informació que interactuen entre ells com per a pensar que l’espectador és babau
Es poden entendre aquestes dimissions com una manifestació que no volen ser còmplices del que se’ls està imposant?
Jo crec que sí i, a més, considere que és molt interessant de cara a la imatge que estem donant a la societat que cada vegada s’adona més que, en general, els treballadors no volem aquesta RTVE. Així, ni la televisió ni la ràdio són de Rajoy. La radiotelevió és de tots els ciutadans que la paguen amb els seus impostos. Així que, sí, es pot entendre com una manera de no voler ser partícip d’aquesta manera de fer periodisme però també ho mostrem els treballadors, que tots els divendres ens vestim de negre per a dir “fins ací hem arribat”. Tenim l’obligació de lluitar per la dignitat de la professió perquè els diners dels contribuents vagen a un bon objectiu final, que és tindre una ràdio i televisió de qualitat, plural, independent i veraç. Malauradament, portem sis anys en aquesta dinàmica i ens costarà moltíssim recuperar la credibilitat dels oients i teleespectadors.
Però, no és la primera vegada que la manipulació o censura han sigut protagonistes a RTVE. Per què ara han arribat aquestes decisions més contundents?
Està clar que les dimissions no han vingut motivades únicament per aquest últim cas. S’han trobat en situacions de molta pressió al llarg del temps. Tot el que s’està denunciant ara. que està tenint més ressò a la resta de mitjans, els Consells d’Informatius ho portem denunciant fa sis anys. És cert que ara estem més en el punt de mira, però tots els casos de manipulació estan fomentats pel Consell d’Informatius, que, amb els seus nous vocals, contrasten i verifiquen totes les versions.
Consideren, doncs, que s’està atacant el dret a la informació que té la societat?
Sense periodisme no hi ha democràcia. L’article 20 de la constitució és, sota el meu punt de vista, el més bonic de tots, que recull la llibertat d’expressió i també el nostre dret com a periodistes a defendre i a protegir les nostres fonts. En aquest cas en concret tenim dret tota la ciutadania a rebre informació, segons la constitució, lliure, plural i veraç. I, ara mateixa, s’està aturant aquest article. No té cap sentit que sis mesos enrere s’aprovara per unanimitat al Congrés dels Diputats el canvi de llei en un Consell d’Administració que té membres de Convergència i Unió, que és un partit que ja ni existeix. Es tracta, per tant, d’un Consell d’Administració obsolet des de fa molt temps. Únicament li demanem al Partit Popular que torne al camí del consens. No volem generar cap tipus de discrepància.
El fet de vestir-nos tots els divendres de negre no és per qüestions partidistes. I moltes vegades als membres del Consell d’Informatius se’ns ha acusat de ser de sectors de l’esquerra. Però de cap manera. Els Consells d’Informatius estan votats per la representativitat de tots els treballadors. En RTVE hi ha gent d’esquerres, de dretes, de centre. L’única cosa que estem dient és que es complisca la llei i que el PP deixe de bloquejar un assumpte que ja està pactat i que la senyora Ana Pastor deixe de demanar informes jurídics. I tot açò ho estan dilatant perquè hi ha darrere un objectiu polític, atés que estem més a prop de les eleccions. És un caramelet molt dolç tindre una televisió pública als teus interessos partidistes. Crec que està situació no la podran allargar fins a la celebració dels comicis. Han d’adonar-se que tota la societat està en contra. Sindicats, partits, s’han desmarcat i el PP s’ha quedat sol. I, sobretot, volem deixar clar que no volem atacar-los, sinó que reflexionen i que siguen coherents amb allò que van assegurar. Una vegada Rajoy va dir que volia tindre una BBC; doncs, recapacite.
À Punt hauria d’haver buscat una altra fórmula en les borses de treball per a unificar saviesa i experiència, d’una banda, i, d’altra, motivació i joventut i ganes de treballar
Els partits del Botànic han lamentat les dimissions dels seus companys i també s’han volgut implicar en aquest conflicte. Per això, han demanat la convocatòria del Consell de RTVE i la compareixença del director territorial Javier Gomar a les Corts. Com valora la postura d’aquestes formacions polítiques?
És una bona opció que es donen explicacions en seu parlamentària sobre el que està ocorrent a RTVE de la Comunitat. Les pressions s’han d’acabar ja i crec que els partits en general estan actuant bé. Ens hem sentit amb suport per part de totes les forces polítiques. És una qüestió de sentit comú i que una televisió i ràdio pagada per tots no vaja als interessos d’un partit determinat. Ja veurem quin és el resultat de la compareixença de Gomar, però del que estic segur és que haurà de donar moltes explicacions si no para eixa declaració.
No obstant això, el dia que la directora de comunicació va fer aquelles declaracions tan lamentables a la ràdio tant a nivell estatal com ací, sí que ho contarem. És evident que en la ràdio es manipula menys que en televisió. Però no pel fet que ens deixen treballar amb més llibertat i perquè entenguen que el periodisme és un servei públic. Ho fan perquè creuen que no som útils per a la ciutadania. Ens deixen actuar amb llibertat perquè ens tenen oblidats i a mi em fa molta pena perquè consideren que la ràdio és invisible. Això no vol dir que a la ràdio no hi haja hagut casos de manipulació. Com, per exemple, quan va faltar el socialista Pedro Zerolo, una persona referent dels drets del col·lectiu LGTBI i es va intentar parar que s’obrira un butlletí d’informació a Ràdio5.
El principal cavall de batalla a la ràdio són les tertúlies infames on hi ha tres o quatre periodistes de la mateixa ideologia i si volem generar opinió hem de posar persones amb diferents punts de vista. I, també, que s’incremente el número de dones, tal com ho hem reflexat en els nostres últims informes. Així doncs, el perfil dels tertulians és un periodista molt major i del mateix tall ideològic. Necessitem, en definitiva, diversitat pel que fa al gènere, a l’edat, al pensament. I, com a conseqüència d’aquesta manca, els nostre producte final a banda de ser un instrument de manipulació són molt avorrits per als nostres oients. Nosaltres ens hem reunit amb la direcció per a intentar canviar aquest aspecte i no s’ha fet res.
Tenim l’obligació de lluitar per la dignitat de la professió perquè els diners dels contribuyents vagen a un bon objectiu final, que és tindre una ràdio i televisió de qualitat, plural, independent i veraç
La campanya #AsíseManipula està tenint una gran acollida a les xarxes socials, sumada a la iniciativa de vestir de negre tots els treballadors de l’ens públic. Si la situació no canvia, tenen pensat prendre mesures més serioses?
El nostre objectiu principal és mantindre’ns de negre fins que la situació es debloquege. Són mesures que van evolucionant en funció dels fets. Per exemple, el passat divendres vinguérem tots amb el comandament a distància en la mà després que el ministre d’Hisenda, Montoro, diguera que “si no t’agrada, canvia de canal”. Així, va sorgint de manera molt espontània a través de les xarxes socials. Fins on podem arribar? Doncs, estem veient que no podem aguantar més aquesta situació. I no continuarem permetent que es malbaraten els diners públic.
A banda de la manipulació, tenim molts serveis externalitzats, hi ha productes televisius i radiofònics que no arriben als estàndards que haurien d’assolir; els centres territorials estan desfasats; nosaltres, per exemple, no tenim cap periodista que puga acudir a cobrir l’actualitat de l’Ajuntament de València. Tenim molts problemes que estan paralitzats.
S’està convertint RTVE en l’antiga Canal9?
Jo vaig entrar al Consell d’Informatius precisament pel que va ocórrer en Canal9. El dia que la vam tancar vaig tindre la sort de poder entrar a les instal·lacions i vaig poder contar per als oients de Ràdio5 com es tancava l’emissió als valencians. I eixe mateix dia va ser quan em vaig plantejar que nosaltres havíem de fer el mateix per a no acabar igual. La sensació que em va donar és que es va tardar molt a lluitar. A nosaltres, si algun dia ens passa alguna cosa semblant, ens en podrem anar amb el cap ben alt. Jo porte treballant al Consell d’Informatius de manera intensa i estem durant molt de temps queixant-nos que no volem aquesta RTVE. Cal donar-li moltes voltes a com elegir la cúpula de RTVE per tal d’aconseguir una espècie de BBC al nostre territori.
Com està veient l’arranjament dels nous mitjans públics valencians?
Haurem d’esperar perquè és cert que el modus operandi per a elegir al projecte és paregut al que és pretén impulsar a RTVE. Hi ha veus discrepants que apunten que tal vegada alguns aspectes són millorables. Fins i tot, dins del Botànic s’ha assegurat que la borsa temporal de treball s’ha omplert de massa extreballadors i no s’ha donat l’oportunitat a les noves generacions de periodistes. I, ara, eixa gent que estava il·lusionava ha vist com se li han tancat les portes. De cada 10 treballadors, 8 són extreballadors. I, segurament, molts d’ells estaran perquè compleixen el perfil i coneixen com funciona la casa. Però hauríem d’haver buscat una fórmula per a unificar saviesa i experiència amb motivació, joventut i ganes de treballar. Això és el que els ha faltat ara. Un altre Canal9 no l’acceptaria la ciutadania.
Fa uns mesos, el Consell d’Informatius va publicar un comunicat on denunciava una norma que permet controlar els correus electrònics dels treballadors. Ací, al País Valencià, també ha viscut algun episodi d’aquestes característiques?
Açò es va paralitzar perquè efectivament vam comprovar que es violava l’article 20 de la constitució. Ara, sembla que està tornant a renàixer aquesta norma. Els nostres caps estan posats pel govern de Rajoy, amb la qual cosa tenen llaços molt propers al Partit Popular. Si, per exemple, jo tinc una font que m’està enviant el sumari de Gürtel per correu electrònic, si eixe directiu té accés al meu correu i veu eixa informació, què passaria? Tancarien la meua via de poder donar informació als oients? Açò atempta al dret que tenim els periodistes de no revelar les nostres fonts. Sembla que ens tinguen por i, per això, ens han d’espiar. I jo em pregunte: Per què no centren tots eixos esforços a fer una programació digna? És innegable que sempre hi ha hagut manipulació de tots els cors polítics.
La plantilla actual és la mateixa que la de l’etapa tan premiada durant l’època de Zapatero per la nostra pluralitat. Si ens deixen treballar, podrem tornar a fer un producte de qualitat
Serà fàcil tornar a recuperar la confiança de la ciutadania amb la tasca del periodisme?
Jo vull pensar que sí. La plantilla actual és la mateixa que la de l’etapa tan premiada durant l’època de Zapatero per la nostra pluralitat. Si ens deixen treballar, podrem tornar a fer un producte de qualitat. La credibilitat es perd en un segon i es guanya en molt de temps. Als polítics els diria que la manipulació hui dia ja no els és rentable. Hi ha massa fluxos d’informació que interactuen entre ells com per a pensar que l’espectador és molt babau i es creurà el que nosaltres li contem. L’espectador cada vegada és més intel·ligent i té més accés a la informació.
Aquest problema que estan denunciant ha arribat, fins i tot, a l’àmbit europeu. El Parlament Europeu demanarà per escrit explicacions al govern estatal sobre la manipulació i la censura de RTVE. Què opina d’aquest pas?
Va ser també molt emocionant veure als nostres companys al Parlament Europeu. Europa està veient que a RTVE, a més del fet que no es dóna una informació veraç, el govern del PP està bloquejant una situació. En eixe sentit, em pareix molt positiu i espere que continue la internacionalització del problema.
Li falta al gremi dels periodistes eixa valentia que va lligada a la professió a l’hora de reivindicar els seus problemes?
Sí, totalment. Pense que som molt crítics amb la resta de col·lectius excepte amb el nostre. També depén de la trajectòria històrica de cada país. Per exemple, a França existeix una espècie de Consell d’Informatius global per a tots els mitjans, de manera que tots els periodistes estan units. Per exemple, si jo tinc un problema en la clàusula de consciència puc acudir al Consell d’Informatius, però si eixe problema el té un company d’un mitjà privat, no té cap lloc on acudir. Al final açò ha generat que estiguem separats i que no reivindiquem els drets de la precarietat absoluta en què viu la professió.
