"Fira València i IFA no tindran nous gestors fins a la propera legislatura"

El canvi de model productiu i l'augment de l'ocupació i la millora de la seua qualitat són eixos transversals del govern del Botànic. En la consecució d'aquestos dos objectius, però, la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball té un paper fonamental. La gestió de les seues competències no ha estat exempta de polèmica a causa de les presumptes tensions entre els membres de Compromís i del PSPV que cohabiten a la conselleria i, en els darrers mesos, ha sigut notícia per la negociació i posterior aprovació de la llei d'horaris comercials i la cerca d'una solució per a gestionar Fira València i la Institució Firal Alacantina (IFA).

Dies després de la celebració del seminari d'estiu de Castalla i Biar, Diari La Veu entrevista el conseller Rafa Climent, que fa balanç de la seua gestió al capdavant d'Economia i detalla el full de ruta del seu departament per als pròxims mesos. La seua política, però, "és de llums llargues" i avança que molts dels objectius van més enllà d'aquesta legislatura, atés que l'objectiu de les mateixes és millorar la vida de les generacions futures.

El cap de setmana passat el Consell va celebrar el seminari d'estiu 2018. Quina nota ha obtingut la Conselleria d'Economia després de tres anys de govern?

Si parlem dels objectius en el seu conjunt i veiem un poc com ha anat l'execució dels mateixos, jo, amb tota la humilitat del món, em posaria un 9. Respecte al seminari de Morella, que va ser el més ambiciós perquè vam pecar tots d'una miqueta de certa inexperiència –quan parle de tots dic el Consell en el seu conjunt–, els reptes eren quasi tots legislatius. Vam posar moltes lleis i resulta que després ens vam adonar de tota la tramitació que cal per a poder tindre un avantprojecte i, pensant en com treballa este Consell, que és de dalt cap a baix i intentant que la participació siga màxima, no dóna temps. Jo he de dir que encara tinc pendent un objectiu del seminari de Morella quasi en la seua totalitat, el de la Llei de Mineria, perquè no hem pogut arribar a eixe consens que jo hauria desitjat encara i ho veig complicat. Un altre que en aquestos moments no està acabat és el pla d'acció territorial del comerç valencià (Patsecova), que podríem dir que està executat quasi al 80%. És a dir, estem en la part final del Patsecova. Això és el que tindria pendent l'Economia del primer seminari. 

De la resta de seminaris estan tots els compromisos executats, assolits i, a més a més, molts en una dinàmica de bon funcionament. Del darrer seminari de Benicarló-Vinaròs podríem dir que estan assolits tots els objectius, el que passa és que un concretament l'hem deixat en execució. És l'objectiu de pegar-li la volta com un calcetí al Servef, que encara no hem presentat perquè ens falta acabar la pàgina web, que esperem que estiga en setembre. Exceptuant això, la resta estan tots assolits, estan tots complits i jo pense que amb ganes de fer-los funcionar. Per exemple, la llei d'àrees empresarials, que ja tenim aprovada i que ara estem en el seu procés d'execució, o inclús la llei d'atracció d'inversions prioritàries, que també es troba en execució.

En què consisteix la modernització i promoció de les àrees industrials? 

El govern anterior havia tingut la indústria i el sector secundari molt abandonat. Si tu abandones la indústria, estàs abandonant l'economia productiva, l'economia real, que pot generar més cohesió social i, en definitiva, més estabilitat en un territori i més estabilitat en l'ocupació i a més llarg termini. Nosaltres ens vam trobar amb això, no hi havia pràcticament cap intenció d'apostar per la indústria i nosaltres vam decidir fer-ho. 

Aleshores hem de fer dues coses: involucrar el sector privat en la modernització i millorar els serveis en els llocs on realment es desenvolupa la indústria, que són els polígons industrials. Aquesta llei el que vol provocar és que deixem de tindre barris de segona o de tercera, que eixos barris conformen la trama urbana de qualsevol ciutat. També dóna la possibilitat, encara que les competències són municipals, que si els empresaris aconsegueixen un percentatge de gent i de terreny per a gestionar eixes àrees en convivència amb l'ajuntament, puguen fer-ho. I, per tant, també puguen aportar inversions de millora a eixes àrees. Això per un costat. Per un altre costat és evident que també agafem un compromís des de l'administració que, de fet, l'hem agafat ja des del 2017: posar diners des de l'administració, que arriben als ajuntaments, per a millorar els serveis d'àrees industrials. Vull dir,  esta legislatura acabarem amb vora 250 polígons industrials que poden tindre eixa millora.

Per tant, entre eixes dues combinacions podem fer factible que a les zones on es meneja pràcticament el 50% del PIB de la nostra economia es puguen tindre serveis que ajuden a augmentar o agilitzar d'alguna manera la nostra economia. No podem entendre en el segle XXI no tindre fibra òptica en tots els polígons industrials. El món és global i des de qualsevol empresa del nostre territori s'ha de poder contactar amb el Japó, la Xina i els Estats Units sense cap problema. I això ho volem aconseguir amb ajudes i des de la mateixa llei, independentment que també des d'Hisenda estiguen treballant per a implementar la fibra òptica en tot el territori i en els polígons industrials. Estem treballant-ho de manera conjunta però jo crec que des d'un primer moment aquesta Conselleria ha vist que hem que tindre una aposta decidida per l'economia productiva, per l'economia real.

No hem de basar el nostre model únicament i exclusiva en el sector serveis perquè jo considere que si tenim un primer sector i un segon sector potents, els altres funcionen. Aleshores, si la gent té un poder adquisitiu important per culpa d'eixos dos sectors, el sector tercer funciona i, fins i tot, la construcció funciona perquè la gent té poder adquisitiu per a poder comprar-se un pis o el que vulga.

Tant vosté com el president parlen del canvi de model productiu. En què consisteix exactament?

Jo entenc que el que ha de suposar un canvi en el model productiu ha de ser una societat més cohesionada, és a dir, l'objectiu final és aconseguir un màxim benestar en un territori. És evident que no s'aconsegueix de hui per a demà i necessita molt de temps. Jo inclús en una de les meues primeres intervencions a les Corts vaig dir que qualsevol canvi o transformació d'un model productiu necessita entre 20 i 30 anys. He de dir que el Partit Popular quan pot se'm burla per haver dit això. La intenció i el desig quan dic això és que als actuals governants ens agradaria demostrar en 30 anys que és possible la transformació d'eixe model productiu. I, al mateix temps, estic dient-li a la gent que confie en nosaltres perquè nosaltres estem disposats a treballar per tota la ciutadania en eixa transformació. I per què dic 20 o 30 anys? Perquè per a mi l'educació és la base fonamental perquè una societat canvie i hem de començar a treballar en una nova generació o noves generacions perquè canvien hàbits.

Necessitem temps perquè el que volem fer s'aconsegueix mitjançant la transversalitat. Això és important i és difícil però estem treballant i estem treballant transversalment. Hem de fer factible que l'educació també vaja encarada a eixa transformació del model productiu i també ho estem fent. Per exemple, sense anar més lluny, des de la conselleria d'Educació un dels objectius del seminari de Biar és veure com enfoquem la Formació Professional cap als sectors productius.

Pot exemplificar aquest canvi de model amb algun exemple concret?

Es pot exemplificar. Per a mi és importantíssima la transformació del model energètic. Hem de ser capaços que la transformació del model energètic ens done economia però que, al mateix temps, ens done una visió de futur de deixar a les generacions futures un món millor del que hem trobat. Per tant, la transformació del model energètic és fonamental i sobretot en una aposta molt decidida per les energies renovables bàsicament fotovoltaiques. Per què? Perquè tenim el recurs i això és bàsic i, a més, la fotovoltaica dóna molts llocs d'ocupació. De fet, hem d'anar-nos-en a Polònia, al Regne Unit i a França, on no tenen el recurs però empresaris i empresàries valencians estan allí treballant en eixe àmbit. Nosaltres ho hem de fer factible ací.

Segona qüestió. Innovació contínua. És a dir, una aposta decidida per la innovació, la diferenciació de qualsevol producte, el valor afegit que li hem de posar a qualsevol producte. Sí que és de veres que ens fan falta més diners per a l'àmbit de la innovació i estem intentant posar-los, tant des de l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Ivace) com des de la creació de l'Agència Valenciana d'Innovació (AVI) i, fins i tot, d'altres àmbits. Hem de passar a una societat de la innovació. Un altre ingredient importantíssim des del meu punt de vista és encaminar-nos cap a una societat d'indústria neta. I si som capaços d'anar cap a la digitalització de la indústria aconseguirem una indústria neta i quan parle de neta és perquè estic pensant que tot allò que fem ha de ser sostenible, amb tot el que comporta la paraula sostenibilitat.

Per tant, eixos tres ingredients han d'anar units al fet que estem en un món global. Les empreses internacionalitzades són les que millor han aguantat la crisi i les que millor aguantaran qualsevol crisi, perquè estan diversificades.

Continuant amb la indústria neta, ara fa un any Economia va presentar el Pla Estratègic Industrial. Com s'està desenvolupant i en què consistiria?

Bàsicament he de dir que en estos moments i presentat el pla ja per la UPV en l'observatori, vam vore que estava una miqueta manquet. Faltaven uns indicadors i sobretot uns objectius. En aquestos moments en el pla estratègic de la indústria estem acabant de perfilar la diagnosi des de la base. Ara ens falta marcar-nos objectius a mitjà i llarg termini com, per exemple, quin PIB industrial volem en 2025 i com aconseguir-lo. Jo preferisc tindre un pla estratègic potent que comencem a desenvolupar en el 2019, en el 2020, o en el 2021 que no tindre objectius. El que sí que és una pena és no haver-lo tingut abans perquè ens hauria donat una miqueta més de força a l'hora d'executar diferents projectes o inclús pressionar en aquest cas la conselleria d'Hisenda perquè quan pressupostem no ens lleven diners per ací o per allà. Tindre una ferramenta més, pròpia, per a forçar el fet de poder tirar endavant polítiques industrials. Però jo crec que el pla va bé, s'ha participat molt i ens queden uns mesos per a marcar eixos objectius encara. Definir els objectius és l'última part que ens queda i que haurem de treballar a la tardor.

El País Valencià amb quin sòl industrial de qualitat compta per a traure inversions? 

És important tindre el sòl i de la màxima qualitat possible per a poder vendre's com a territori. Quan ve una inversió tu has de tindre alguna cosa que oferir i si tu li ofereixes coses bones, la inversió es quedarà ací. És fonamental que el sòl que tenim estiga ben connectat amb les carreteres, molt a prop dels ports i molt a prop dels aeroports. Hem calculat que tenim vora 700 polígons industrials al nostre territori i, d'eixos 700, jo l'última informació que tinc és que ja tenim indexats en la pàgina web al voltant de 400. És important tenir eixa eina perquè si la fem cada vegada més potent, la gent ve i veu polígons amb serveis que entren pels ulls, ben connectats i, aleshores, és més fàcil que les inversions puguen vindre ací. 

Només tenim una carència: nosaltres, els valencians, sempre ens hem caracteritzat per ser excel·lents gestors d'allò xicotet i no tenim grans parcel·les per a poder portar grans empreses i això és una cosa greu en què també estem treballant. Tenim Parc Sagunt I però la idea és anar a Parc Sagunt II, pensant que si Parc Sagunt II té 6 milions de metres quadrats, si podem anar a parcel·les de 200.000 o 300.000 metres, haurem d'anar perquè, en un moment determinat, si som atractius, pot vindre una empresa que necessite 20.000 metres i hem de poder oferir-los. Estem treballant en això perquè necessitem anar consolidant-nos i poder tindre cada vegada més empreses de 50, de 70 de 200 treballadors que també ens poden ajudar a consolidar el sector productiu i l'economia productiva. 

Parlava ara del Parc Sagunt II. En quin punt es troba aquesta operació i quines empreses grans s'han interessat per aquest sòl?

Del Parc Sagunt II, en un principi, per qüestió de les competències, està iniciant tot el procediment l'EVha –antic Eige–, dependent de la Conselleria d'Habitatge. Per aquesta raó no sé exactament en quin punt es troba el seu desenvolupament però la veritat és que que jo crec que el pla especial deuria d'agilitzar-se al màxim. Sabem que tot el procés urbanístic porta el seu temps i com més aviat tinguem la urbanització de metres, serà millor. I així no perdrem oportunitats perquè ací, en este món global, o tu agafes la mà o un altre te la furta. Per tant, hem d'accelerar al màxim el Parc Sagunt II.

Quan una cosa es vol accelerar és perquè algú ha tocat la porta i ha preguntat. Qui està interessat a anar allà?

De moment no puc dir-ho per qüestions de confidencialitat però potser en alguns dies es fa públic que hi ha alguna empresa que està interessada. He de dir-vos que alguna empesa important ha demanat una reunió amb Presidència, i és una multinacional.

No puc dir-vos res perquè la confidencialitat és bàsica perquè en aquestos moments tenim algunes empreses que estan interessada per València pel moment que està vivint València. La confiança que s'està generant des del Consell, com s'està treballant el Consell. Per això vénen empreses, i grans empreses. Aquestes empreses que s'interessen per València també estan interessades en Marsella o mirant Barcelona. Vull dir: ells miren i nosaltres el que hem de fer és donar les màximes possibilitats perquè vegen que ací poden estar millor que en un altre lloc.

Parlant de grans empreses, el president es va reunir la setmana passada amb directius de Ford. La relació entre el Consell i l'empresa és molt fluïda A què es compromet el Consell amb aquesta relació?

No hem de perdre de vista el que suposa Ford per al País Valencià. Són 8.000 o 9.000 treballadors directes i moltíssims indirectes i, a més a més, les possibilitats d'existir per a moltes xicotetes empreses que estan al voltant de l'empresa tractora Ford. L'any passat anunciaven un projecte a futur que és el Kuga i això vol dir que ja hi ha una planificació per a diversos anys i que nosaltres hem de seguir treballant amb aquesta empresa tractora. Hem de tindre eixe tracte un tant especial bàsicament per l'aposta per la innovació contínua en la Ford i és evident que en eixe àmbit innovador l'administració pública, en este cas la Generalitat, ha d'aportar una ajuda.

Hi ha una relació estable de col·laboració publicoprivada?

Sí. Està clar que Ford inverteix molts diners en l'àmbit de la innovació, del valor afegit, de fer que cada vegada la producció no minve, que puguem exportar moltíssim i això genera llocs d'ocupació estables i de qualitat del sector productiu i, en aquest cas, és evident que el Consell ha de fer una aposta d'ajuda, de cooperació publicoprivada amb una macroempresa. Jo crec que genera molts guanys en l'àmbit social i en l'àmbit econòmic al nostre territori i eixa és la relació que tenim el Consell amb Ford.

"Necessitem consolidar-nos, tindre cada vegada més empreses de 50, de 70 de 200 treballadors". / DANIEL GARCÍA-SALA

Un dels temes que més polèmica ha generat els darrers mesos és què fer amb Fira València i amb la Institució Firal Alacantina (IFA). Finalment, el Consell va decidir assumir el deute, però: Com es troba el procés per a trobar gestor per a les fires?

Jo sempre dic que en un Consell, fins i tot monoclor, generalment hi ha més rifirrafes que probablement en aquest consell que no és monocolor. I jo als fets em remet. Les discrepàncies les hem d'entendre com a normals. La Conselleria d'Hisenda està dirigida per una persona que és del PSPV amb qui jo personalment em porte fantàsticament bé i li tinc estima, ho he de dir així. I la d'economia està portada per una persona que és de Compromís. Podem tindre moltes qüestions en comú però moltes vegades podem discrepar. I no passa absolutament res si al final tenim la capacitat de assentar-nos i poder marcar un full de ruta que creiem que pot ser positiu per a la societat valenciana. I, ací, el que passa és que s'han airejat molt les coses però hem arribat a una entesa sense perdre de vista que una conselleria té unes competències i una altra, té unes altres. I en la qüestió de model de gestió és la Conselleria d'Economia qui té les competències. En l'àmbit de l'assumpció del deute és evident que això ho ha de fer la conselleria d'Hisenda. I què hem fet? Aprovar dos decrets llei: un d'assumpció del deute i un altre d'adequació del model que depén de la conselleria d'Economia. Ara hem de tancar l'assumpció del deute, mentre no tanquem això no tenim cap possibilitat d'exterioritzar el model o de perfilar-lo definitivament. En principi, per les notícies que jo tinc, quasi ens n'anirem a final d'any, en tancament. I, per un altre costat, jo el que sempre he dit i em reafirmaré és que el control d'alguna manera ha de ser sempre públic perquè hem de controlar la despesa, bàsicament.  

Però això ja estava definit no?

Sí, tot això ja està definit. Ja ho tenim més o menys però, clar, això ho hem de perfilar perquè primer va assumpció del deute. En eixe procés hem de fer una gestora i després hem de veure on anem. Anem a fundació o no anem a fundació o què fem. I tot això necessita un procés administratiu. 

Quan pensa que Fira València i IFA podran tindre gestor ?

En la següent legislatura, perquè els processos administratius són llargs i no serà fàcil. Podem començar a parlar quan l'assumpció del deute estiga tancada. Eixa és la primera fase. De totes maneres també he de dir que en estos moments, independentment de la situació econòmica global, el resultat de les dues institucions firals de 2017 després d'impostos ja és positiu. És a dir, també estem funcionant molt bé en la gestió. Això vol dir que les coses s'estan fent d'una altra manera i, a més, d'una manera super honesta. Els instruments han d'estar per al que han d'estar no per a altres coses, que és per al que estaven abans.

"El control de les fires, d'alguna manera, ha de ser sempre públic". / DANIEL GARCÍA-SALA

També arribar al pacte d'horaris comercials li ha costat algun maldecap. Continua la conselleria rebent demandes i pressions perquè es deixe d'obrir tots els diumenges? 

He de dir que no. El que m'arriba a mi és que hi ha pau social en l'àmbit. Jo parle amb els xicotets, amb Confecomerç o amb Unió Gremial i demés i no estan dient-me res al respecte dels horaris i, fins i tot, els que potser més interés tindrien a obrir més tampoc estan dient-me absolutament res. Jo crec que és un pacte complex, és un pacte difícil, és un pacte del qual jo sempre he dit que estic content perquè ningú hem eixit contents del pacte. El període de temps que ha estat tancat no ha passat res, no s'ha mort ningú, i des del 17 de juny es va començar a obrir i no hi ha cap problema.

L'avaluació l'haurem de fer quan passen un parell d'anys, com a mínim. Jo estic convençut. Mirant totes les coses que es van mirar en el seu moment, i per això ens va costar tant, he de dir que no és un pacte tan roí donada la tesitura econòmica o conjuntural o, millor dit, mirant el marc neoliberal en què ens trobem; al final no és tan dolent per a cap de les parts. Però, torne a repetir que estic content perquè a mi no m'arriba cap problema, jo veig pau social en l'àmbit i, a més, he de dir que en alguns aspectes de l'àmbit comercial s'estan fent ja altres coses que era el que preteníem. Per exemple, nosaltres farem una aposta molt important en la proposta de pressupostos per al comerç online o e-commerce.

En quin punt es troba la comissió bilateral que l'anterior govern va obrir respecte a la llei d'horaris comercials?

No sabem res. A nosaltres sí que ens agradaria que la tancara este govern i que atenguera un poc el que hem decidit. El decret llei va ser aprovat per les Corts i està claríssim que el govern valencià li va donar suport i esperem que el partit que està ara en l'Estat també. 

La pau que comentava ha arribat també a Alacant?

Doncs mira, jo vaig a posar-te un exemple. Hi havia algun sector del xicotet comerç que en principi no estava massa d'acord però resulta que quan va eixir el tema de la bilateral, van eixir en premsa immediatament dient: "Per favor, deixeu-nos com estem, no ens n'anem a la llibertat total". Vull dir que, per tant, sembla ser que sí que hi ha hagut eixa calma. I més amb la intenció d'aquesta bilateral que es puguera trencar el pacte i poguérem anar a la llibertat total. Per tant, crec que sí. 

El conseller d'Economia assegura que hi ha pau pel que fa als horaris comercials. / DANIEL GARCÍA-SALA

L'Institut Valencià de Comerç Exterior (Ivace) ha redoblat esforços per a ajudar les empreses a la seua internacionalització. Estan notant l'esforç pressupostari?

Sí que estem notant-ho. Perquè si fem un recorregut pels darrers tres anys, són els tres anys d'un creixement de les exportacions històric. En el 2017 vam arribar a quasi 29.400 milions d'euros. Pujant en quasi 800 o 900 milions respecte al 2016, que n'eren 28.000. Jo pose un exemple que és el del Japó. En comparació a l'any passat hem augmentat en un 20% les exportacions. El president va dir que al 2025 havíem de multiplicar-se per 5. Doncs, respecte a l'any anterior això costarà però anem creixent. Vull dir que també eixe fet d'anar a vendre's, de posar en valor el nostre territori en altres països, al final, poquet a poquet, va donant resultats. A banda de tot el treball que està fent-se des de l'Ivace, de la mà de María Dolores Parra des de la direcció general d'internacionalització. Anem creixent però perquè darrere hi ha unes polítiques que vull posar en valor. Per primera vegada hi ha empreses menudetes que exporten i això no havia passat mai. Però menudetes menudetes, i això és gràcies a tota la tasca de la direcció general d'internacionalització de l'Ivace mitjançant totes i cadascuna de les inversions directes i inverses que estem desenvolupant. Podria dir-te les 100 activitats que en eixe àmbit estem fent anualment entre missions directes, missions inverses, formació de la gent... Però sobretot a mi m'agradaria destacar un projecte que estem fent en companyia dels ajuntaments. El projecte Comença a Exportar en el quaal els ajuntaments s'apuntaven si tenien un mínim de deu empreses del seu poble que vulgueren iniciar-se en l'àmbit de l'exportació i de la internacionalització. 

També, doncs, també m'agradaria posar en valor el treball en cooperació que estem fent entre l'Icex, les cambres de comerç i la direcció general de l'Ivace. És un projecte que posen com a paradigma en moltes comunitats autonòmes de l'Estat, perquè sabeu que l'Icex és d'àmbit estatal, i no hi ha cap comunitat autònoma en què l'Icex estiga treballant com està treballant ací. 

La missió comercial a la Xina i el Japó s'ha traduït ja en alguna inversió o començament d'operació concreta?

No ho puc dir. Eixes coses no es poden contar...

Però ha donat resultat o va ser un viatge de plaer com va dir el Partit Popular?

No va ser un viatge de plaer. Per exemple, el viatge del Canadà que férem abans també fa factible que després tu tingues unes relacions en l'àmbit privat que puguen fer possible que alguna empresa vinga o que alguna empresa puga anar allà amb molta més facilitat. I el mateix passa amb el Japó i la Xina. Ací tenim gent que ve de manera continuada, el que passa és que nosaltres no diem contínuament si està forjat o no. Quan tenim el còmput total ja diem. En el 2016 vam tindre 160 milions d'euros d'inversions estrangeres i en el 2017 hem tingut 1.1159 milions d'euros. Ara en el 2018 anirem veient. Vull dir, inversions estan entrant, clar que sí, però ja vorem quan fem el còmput total si la realitat és bona o no és bona, però és deveres que sempre que vas a algun viatge es generen contactes. I, per tant, farem l'impossible perquè es forgen. Eixa és la idea. Molta gent es pensa que quan hem anat de viatge tenim molt de temps d'esbarjo i molta festa i res més lluny de la realitat... A mi de vegades els amics em diuen: "Què bé, has estat a la Xina". I jo els dic: "Sí, però no he vist res". L'única possibilitat que vam tindre va ser el meu cap de gabinet i jo a les deu de la nit se'n vam anar a peu a vore la plaça de Tiananmén per fer-nos dos fotos allí. És l'únic que vam poder fer, la resta va ser treball, treball i vas d'ací a allà i d'ahí naixen relacions. 

"Per primera vegada hi ha empreses menudetes que exporten". / DANIEL GARCÍA-SALA.

Tots els mesos ixen les xifres de l'atur, cada vegada són més positives en quantitat però la qualitat de l'ocupació encara és una de les coses que falta millorar. Què es el que s'està fent per a millorar aquesta qualitat del treball. 

Potser em repetisc però us dic: el nostre projecte és un projecte a mitjà i llarg termini per a aconseguir qualitat i estabilitat i eixe projecte a mitjà i llarg termini passa per l'economia productiva i per tot el que he contat abans de reindustrialitzar el nostre territori i invertir en innovació, diferenciació, en la transformació del model energètic. Eixe és el nostre projecte. Jo crec que a partir del segon, tercer any de la propera legislatura i d'ahí endavant podrem ja començar a dir que tenim resultat de la gestió que vam engegar. Jo sempre dic que el nostre projecte és un projecte de llums llargues. Nosaltres no podem mirar únicament i exclusiva les eleccions. No és un projecte electoralista. És un projecte de la ciutadania, del benestar, de la cohesió del nostre territori. Si tu fas una estratègia sensu stricto per a voler guanyar les eleccions probablement les perdràs. Aleshores, a mi sempre en política m'ha anat bé fent les coses així i, per tant, he de seguir fent-les, vaja bé o no vaja, bé però jo crec que al final la gent no és tonta i el que hem de fer és tindre llums llargues en eixos projectes i a poquet a poquet anirem veient la llum. 

El que passa és que la imminència, la necessitat no la podem deixar de costat i per això dintre de les possibilitats que nosaltres tenim com a administració estem fent plans de xoc per a la gent jove i per als no tan joves. Per això tenim l'Avalem Joves, on dintre hem inserit l'Avalem Joves Plus i l'Avalem Experiència i, al mateix temps estem treballant en l'Avalem Territori perquè estem fent una anàlisi al mateix temps de quines són les necessites en cada indret del nostre territori. Doncs bé, sense anar més lluny, un projecte de més de 200 milions per a 4 anys en l'Avalem Joves Plus està generant que moltíssima gent jove que no tenia experiència puga treballar als ajuntaments i adquirir experiència i a poquet a poquet eixa gent quan acabe que puga entrar al mercat laboral i això està passant. No amb la rapidesa o força que nosaltres voldríem, però està passant. El mateix està passant-nos amb l'Avalem Joves Plus I i Avalem Joves Plus II que engegarem. Amb aquestos programes l'empresariat ja no podrà dir-li a un xaval o xavala de trenta anys: "Vosté no té experiència", perquè ja té experiència. I, al mateix temps, estem ajudant els ajuntaments a engegar projectes o a tirar projectes endavant. 

A banda, estem obrint també a mitjà termini nous nínxols de futur. Estem parlant d'economia blava perquè pensem que és un nínxol que pot donar possibilitat de llocs de treball. Hem obert l'economia taronja, que és l'economia de la cultura, la creativitat, l'audiovisual, i el d'economia verda, amb tot el que té que veure amb economia circular, aigua..., que són ninxos que també estem treballant amb altres conselleries. A més a més, també he de dir que mentre la macroeconomia seguisca pujant hem de conscienciar l'empresariat perquè diga: "Hem de seguir apujant els sous als treballadors i treballadores, hem d'evitar la màxima temporalitat per a generar estabilitat". Per tant, ací hi ha molts ingredients. Jo no sé si heu vist moltes declaracions meues darrerament i ja fa temps que estic dient que s'han d'apujar els sous i s'ha d'intentar anar a contractar gent de manera indefinida.

De quina manera afecta l'infrafinançament a les seus competències?

És evident que l'infrafinançament a qui més ha perjudicat és a les conselleries de sectors productius perquè este govern tenia unes prioritats i les prioritats era atendre primer les persones, allò més urgent. És de veres que amb els diners que tenim havíem d'atendre urgències i hi ha conselleries que disposaven de menys diners per a fer polítiques per als sectors productius. Per tant, sí que és deveres que l'infrafinançament ha tingut una afecció més directa sobre tres conselleries, que són la d'Elena Cebrián (Agricultura), la de María José Salvador (Habitatge) i la meua. I això és així.

I, després, entra també en el tema de la connexió amb el Govern d'Espanya. Jo sempre he intentat ser una persona pràctica. Quan era alcalde jo intentava ser el més autònom possible des de l'ajuntament però això no volia dir que quan nosaltres, des de l'ajuntament, pensàvem que hi havia un projecte necessari per al poble no anàrem on tocava anar, és a dir, a la conselleria que fora o a la Diputació. Però jo anava amb el projecte baix del braç i intentava fer un plantejament d'argumentar amb tota la racionalitat possible del món la necessitat d'un servei determinat per al meu poble. I jo, ara, de cara a l'Estat pense el mateix. Nosaltres hem de vore projectes concrets de connexió directa amb l'Estat que hem d'anar a defendre'ls de manera singular. Jo no entenc la gestió de tindre un contacte per a anar a parlar d'un totum revolutum i dir moltes coses però no tancar-ne cap.

Confia que el canvi de govern a la Moncloa millore o beneficie el País Valencià?

El nostre principal problema és l'infrafinançament i sobre la confiança en la seua millora potser sóc massa clar però he de confessar que jo sempre he sigut escèptic. Encara que he que dir que com a valencià em sent humiliat perquè tenim una renda per habitant 11 punts per baix que l'espanyola, vull dir, estem ben fotuts. Però jo sóc conscient que el pastís és el que hi ha i serà molt difícil de repartir si no li posem més merenga. El pastís necessita més merenga perquè si es queda com està tindrem un conflicte continu amb les diferents comunitats autònomes. I aquelles comunitats autònomes que estan bé no voldran menejar-se i aleshores hi haurà pressió per tots els costats. Aleshores, a mi m'encantaria que hi haguera tot un estudi de redistribució de competències, de necessitats, de la gent que viu en un territori... Tinc claríssim que hem de posar-li més merenga perquè, si no, personalment, ho veig agre. I la més merenga eixa, per a mi, ha d'eixir de llevar competències a l'Estat. De totes maneres torne a repetir, ja està bé que ens menystinguen, que ens humilien, perquè als valencians sempre ens han tingut de costat. M'agradaria confiar més en eixa millora però jo parlaria més d'escepticisme.

Ha pogut parlar amb la seua homòloga, la ministra d'Economia, Nadia Calviño?

No he tingut ocasió de parlar amb la ministra però quan ho faça serà perquè hem de tractar algun assumpte concret. No sóc dels polítics que entenga la necessitat de tindre un contacte constant per a parlar d'un totum revolutum i no tancar-ne cap. Així doncs, quan necessitem parlar amb el govern espanyol ho farem però amb un projecte baix del braç.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat