Xavier Pérez / València
-Qui és Ignacio Blanco?
-És un ciutadà normal, nascut a Algemesí, que milita en Esquerra Unida i en aquests moments desenvolupa un treball en les Corts Valencianes… Va estudiar Ciències Polítiques i Sociologia a la Universitat de Granada i actualment viu a la ciutat de València. Una persona que duu els fills a l’Escola Pública i acudeix a la Sanitat Pública quan ho necessita. Una persona que tracta de representar els interessos dels treballadors i les treballadores.
-Vosté ve d’una sessió de les Corts després de les vacances parlamentàries. Entén que un parlament estiga pràcticament parat mes i mig? La gent ho entén?
-Si jo no ho entenc, imagine’s la gent, encara ho entén menys. D’entrada, al gener hi ha vacances parlamentàries, això no vol dir que puga haver sessions extraordinàries o de diputació permanent. De fet, l’any passat van haver sessions perquè li va interessar al PP per a fer la primera gran retallada en drets socials i laborals, aquella dels 1.000 milions.
Enguany, com no s’havia d’aprovar res i havien rebutjat totes les peticions de l’oposició, han començat més tard. El nostre grup parlamentari va demanar plens extraordinaris perquè ens explicaren la situació dels nous consellers, així com també, altres qüestions que no foren admeses. I no sols això, s’haguera pogut començar a primers de febrer, però el PP va ajornar els plenaris fins el dia 13. Aquestes coses passen i és que amb una majoria absoluta, la tendència és fer i desfer segons els interessos.
No obstant això, la gent ha de saber que no sols es treballa quan hi ha plenaris o comissions. Nosaltres treballem tots els dies i durant el mes de gener hem treballat des de primera hora del matí, almenys els diputats d’EU. Treballar és reunir-se amb col·lectius, associacions… i també, anar als pobles a veure les problemàtiques. Treballar és demanar contractes, supervisar informes, etc. Per exemple, jo li he tret molt de profit a aquest mes de gener, ja que nosaltres, les minories, fem més mal al Govern amb tasques de despatx que assistint al Parlament perquè, en una situació de majoria absoluta, totes les votacions les guanya el PP. En canvi, nosaltres tancats i investigant, hem pogut traure a la llum els temes de Calatrava, Over, CACSA…
-Entrem en matèria. Cas Nóos, pot explicar-nos la implicació (o presumpta) de les administracions i polítics valencians en el cas Nóos?
-La meua hipòtesi, conforme s’han anant publicant els autos del jutge Castro, és la següent: el Sr. Urdangarin és un “pillo” que pretenia fer negoci i volia rendibilitzar la seua condició de membre de la família Reial per aprofitar-se’n. El que tots sabem, una reunió a la Zarzuela, entre el rei Juan Carlos i Francisco Camps, per després anunciar-los que podien passar avant i parlar amb el seu gendre, ja que aquest estava força interessat a conéixer ʹels valenciansʹ. El tio (literal), es va adonar que al País Valencià estàvem cremant bitllets, amb un dèficit de finançament, un deute històric i molts problemes per resoldre. Però el que estàvem fent eren grans esdeveniments, Terra Mítica… i el ‘pillet’ va parlar amb dos polítics del PP (Camps i Rita Barberá) absolutament irresponsables, més preocupats de passar a la història per la seua projecció personal i la foto. En principi, els va proposar unes ʹjornadetesʹ, Valencia Summit i els va contar una pel·lícula. I tots dos, Camps i Barberá -ai, doncs sí, el que tu vulgues. Així venen una València fantasiosa, en el mapa…
-I després què?
-Després busquen la manera de com pagar-li. Bo, van a mitges, l’Ajuntament i la Generalitat. Com ho pagaran? Ells això ho feren fàcil. Ho pagarien de CACSA, que patrocina esdeveniments esportius. Aquesta li pagaria a Urdangarin, però el fet de pagar no té res a veure amb la seua labor social. Aleshores, a l’Ajuntament de València se li ocorre que ho poden fer a través de la Fundació Turisme de València (una fundació aparentment privada on manca el control) així, l’interventor de l’ajuntament no pot fiscalitzar-ho. I qui paga? La Fundació i CACSA, perquè són els instruments dels padrins polítics d’Urdagarin, que són Camps i Rita. Perquè Camps i Rita, no buscaven la projecció turística de la ciutat ni altres coses, tant sols buscaven la promoció personal. Camps i Rita (repeteix).
– Quin ha sigut el seu paper i el d’EU per aportar la documentació al jutge Castro sobre el cas Over?
-Açò és una peça separada del ʹcas Palma Arenaʹ on estan, el tema del velòdrom, Urdangarin i altres. Però jo li vaig aportar una denúncia, i li la vaig ampliar sobre Over Marketing. Over és una trama com la de Gürtel, de fet és la ʹpreGürtelʹ. Per què? Perquè és una empresa, o millor dit, un empresari, Daniel Mercado, vinculat a Correa, que té aquesta empresa i el mateix ʹmodus operandiʹ d’Orange Market. Ells el que feien era contractar amb l’administració governada pel PP perquè els pagaren els favors que els havien fet. En el cas d’Over és una concentració de contractes entre els anys 2000 i 2003 amb la Conselleria de Sanitat, en l’època en què el seu titular era Serafín Castellano. Ací es dóna una situació diferent al ʹcas Gürtelʹ que afavoreix que pugeum tindre una sentència més aclaridora, i és que el propietari de l’empresa està ʹcantantʹ, així com Correa no, resulta que Mercado sí, segurament perquè estava negociant beneficis judicials. El cas és que li ha dit al jutge Castro que ell rebia contractes amanyats, contractes que servien per pagar-li treballs per al PP, tant a Balears com al País Valencià. Per exemple, ell va treballar per a la campanya electoral de Camps de 2003 mentre que la seua empresa no apareix en la informació que donà el PP al Tribunal de Comptes. Però, eixa mateixa campanya, i la institucional que es fa per a promoure la participació havien sigut adjudicades a ells.
-I què va fer vosté?
-Jo vaig demanar els contractes dels casos. Finalment, vaig poder recopilar nou contractes segurs de 4,5 milions, però possiblement ascendien a més de 7 milions. Hem demanat la documentació, i en molts casos ens l’han negada, en altres, ens falten factures, però en definitiva hi ha material suficient per a la investigació judicial. El que ha de quedar clar és que, en l’època de Zaplana, existia una trama exactament igual a la de Camps. I un supervivent, Serafín Castellano, que ha resistit en tots els presidents.
-Què passa a la Ciutat de les Arts i les Ciències?
-És el despropòsit dels despropòsits. Jo vaig poder accedir als contractes de Calatrava i vaig certificar quina quantitat li havien pagat. Si comptem els 6 milions d’euros de l’època del PSOE i els 94 posteriors, són 100 milions, sols en treballs d’arquitecte, per acabar en paradisos fiscals com Suïssa, sense facturar IVA. Ara també veig com s’està gestionant l’empresa i un exemple és el pagament a l’exdirector general de CACSA i Terra Mítica, Miguel Navarro. Necessitem, per una altra banda, una gestió pública eficient perquè es fiquen en ús social i no privatiu, com amb l’Ombracle que és una discoteca per a ʹpijosʹ privatitzada amb quatre duros, de la qual trau profit Broseta.
-Parlem de política. Quines són les relacions entre EU i Compromís?
-Unes relacions institucionals correctes.
-L’altre dia Joan Baldoví va afirmar que els ciutadans no perdonarien que Compromís, EU i PSPV no s’entengueren per a governar junts. Vosté què opina?
-Jo crec que les ciutadanes i els ciutadans del País Valencià no entendrien que nosaltres no ens entenguérem per a treure el PP del govern. Mai deixarem que governe la dreta. Però hi ha diverses opcions. Nosaltres sempre hem dit que, ni per activa ni per passiva desitgem que governe la dreta. PP-UPyD, tot el que representa el retrocés econòmic, social, cultural, nacional i de tot tipus. Porten quasi 20 anys i açò és inaguantable. Per tant, està garantit que EU donarà el vot que calga a la investidura per a llevar el PP. Ara bé, no sols està la possibilitat de conformar un govern de coalició, també es pot fer un govern monocolor recolzat per algun grup, o votar la investidura i passar a l’oposició com a Astúries. Cada partit farà les seues anàlisis, però nosaltres farem un referèndum per a ratificar qualsevol pacte. És un distintiu del qual estem orgullosos. Tampoc està clar qui serà el partit majoritari d’esquerres… Poden passar moltes coses com a Galícia o Grècia. Pactar un govern per a fer unes polítiques de dretes com s’ha fet amb Zapatero, no ho vegem clar, ni ho volem.
-És possible una nova “entente cordiale” entre Compromís i EU?
-Un pacte no. El que sí que és possible és que a poc a poc les històries passades, molt doloroses per a EU amb la pèrdua de representació institucional, de finançament (per una traïció que nosaltres entenem incomprensible i que va decebre a molta gent), on varen perdre tots, el Bloc i EU, s’acaben. Creguem que cadascú per separat ha de sumar més i es tracta d’això. Cadascú té un espai polític. EU ho té molt clar, és un projecte d’esquerres sense malabarismes, un projecte federal, republicà, ecologista que té les coses clares. Per a Compromís també és un èxit important ja que assoleix millors resultats en diferents convocatòries. Crec que és positiu també, s’ha trencat el bipartidisme. Açò no es pot malbaratar ara amb pactes que mai han funcionat. El que s’ha de fer d’una vegada és fer fora el PP, és parlar de quina manera fem el canvi, però cada força política prendrà les seues decisions de forma autònoma, perquè tenim perfils diferents, coincidim en molts assumptes però també diferim en altres.
-Per a vosté quin és el personatge polític més nefast del País Valencià?
-Dubte entre dos, però… (pensa). Francisco Camps.
-Per què?
-Pel poder que ha tingut i per la gestió que ha fet del pressupost públic. Pensava en Carlos Fabra i Rafael Blasco pel fàstic que donen, claríssimament vinculats amb la corrupció, però no han tingut el poder de Francisco Camps que ha malbaratat el pressupost públic i la imatge del País Valencià. A més a més, Camps va ser un irresponsable.
-Un qualificatiu per a Carlos Fabra.
-Cacic
-Les enquestes auguren una gran pujada d’EU i Compromís. Què creu que li ha passat al PSOE?
-Per a la gent ja és una cosa molt antiga. És un partit que encara que culturalment és progressista, a l’hora de la pràctica ha sigut conservador. Per exemple, va pactar amb el PP una llei electoral, poc democràtica entre altres coses, com el tema de l’Estatut. La gent està farta del bipartidisme i de la monarquia.
–Un desig per al País València
-Una vertadera democràcia, justícia social i una recuperació de l’autoestima col·lectiva i de les nostres senyes d’identitat cultural.
-Què li sembla el projecte de La Veu del País Valencià?
-El veig molt necessari. Hi ha un buit en el panorama comunicatiu d’un mitjà de comunicació que siga en la nostra llengua i que tinga una visió progressista sobre els temes. Ho diré més clar: proguesista no, una visió esquerrana. Una visió esquerrana que prenga posició però sense ser partidista i que en cada debat tinga una posició que és la de l’esquerra, que defense el País Valencià, perquè és un terme que volen llevar-nos. Cada volta que parlem de País Valencià rebem moltes critiques del PP. Crec que s’ha de reivindicar la tradició del País Valencià, perquè és la tradició democràtica, l’antifranquista, és la tradició que ha defensat la llengua i la cultura i, amb mitjans de comunicació com La Veu del País Valencià, podem avançar. Sense mitjans de comunicació estem molt febles, per això vos done la benvinguda i vos desitje moltíssima sort, moltíssims èxits i un llarg recorregut.
