"La dansa i el teatre gestual arriben cada volta a més persones"

Joan SantacreuDirector artístic del MIM de Sueca
/ València
19 setembre 2018 01:00h

S'havia anunciat una edició calmada, per a agafar aire i forces per a celebrar en 2019 el 30 aniversari de la Mostra Internacional de Mim (MIM) de Sueca. Però, ha sigut impossible no pensar en el públic i els carrers de la localitat, indica el director artístic del festival, Joan Santacreu. Els vials aplegaven fins a 25.000 espectadors atrets pel gest, una xifra rècord que sobrepassava totes les previsions.

El MIM, que inicia la programació d'aquesta 29a edició aquest dimecres i s'allargarà fins diumenge 23 de setembre, proposa 25 peces al voltant del moviment amb companyies premiades als Max i artistes de recorregut internacional com Sol Picó i l'estrena a l'Estat d'Alba, de la mà d'Yves Marc. L'edició tindrà la dansa com a protagonista i retrà un homenatge als orígens, a aquella companyia amateur nascuda al caliu del Teatre Bernat i Baldoví del carrer sant Josep de Sueca. Després de molts anys, Lluna Plena torna als carrers del MIM junt amb una companyia jove, Panderola Creacions.

En 2019 el MIM celebrarà trenta anys i l'equip de producció ja treballa en eixa festa del gest. De moment, Santacreu avança que hi haurà canvis i novetats, serà ara o mai, sosté.

Maduixa Teatre, la companyia resident de la Mostra Internacional de Mim de Sueca, encapçala amb sis nominacions la llista de finalistes als Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat per Mulïer.

Estem molt contents i satisfets per dues raons: una per estar nominats a uns premis a casa i tindre eixes nominacions per un espectacle de carrer, que de vegades sembla que el carrer estiga en segona divisió. I dos, estem contents perquè per fi tornen uns premis que valoren i potencien el treball dels valencians a casa. S'havien de fer uns premis, però, és important visibilitzar la feina.

Després d'un altre estiu intens per a la companyia, quins països li queden per visitar a la dansa sobre xancles de Mulïer?

Ens queden molts països, encara que és veritat que n'hem visitat molts i aquest estiu ha sigut caòtic, de viatjar cada dia i al final no saber on estàvem perquè un dia estàvem a Corea i l'endemà estàvem a Polinyà. Hem viscut eixos contrastos de dir, hui estem ballant a Nova York i demà venim i estem a Corbera. La gent es queda molt fascinada per això, perquè és un espectacle que es pot veure en grans festivals, però que, alhora, té la sort de poder presentar-se en festivals més xicotets al nostre territori. N'hem visitat molts i tenim moltes anècdotes que estem recollint-les en un llibre perquè han sigut tants països amb tants contrastos, de Centreamèrica a Taiwan, de Polònia a Corea i a cadascun ens han passat mil coses. Estem recopilant-ho tot perquè l'any que ve fem trenta anys de companyia i ens agradaria publicar alguna cosa especial.

Amb el lema d'aquesta 29a edició, 'El moviment que parla', buscàveu un retorn als orígens, al gest del mim?

Dins del programa hi havia molts espectacles que tenien en comú el moviment, la dansa té molta presència en aquesta edició, encara que cada espectacle ens contarà coses diferents amb el cos o el moviment. Aleshores, a través del moviment ens faran viatjar, emocionar, plorar i riure i tenen en comú que no existeix el text.

En principi aquest any vos plantejàveu programar una edició de calma, de preparació per a agafar impuls per a 2019, quan el MIM celebra el 30 aniversari, però, en canvi el cartell inclou diversos premis MAX, Sol Picó, Otradanza, Murmuyo i Maduixa, entre d'altres.

Hi ha dos premis Max, ja que dimecres inaugurem amb la companyia sevillana Danza Mobile amb En vano, premi Max de Caràcter Social, i després està Ertza amb Meeting Point, premi Max al millor espectacle de carrer de 2018, encara que és cert que abans de rebre el Max ja havien tancat la seua participació en el Max i ens vam alegrar moltíssim. És veritat que l'any passat, Teatro del silencio ens va portar al límit de les nostres possibilitats, perquè el MIM és un festival gran però molt limitat de recursos tant de personal com econòmics. Van ser moltes hores que l'equip va haver de treballar per a donar suport a la producció que va bloquejar la ciutat completament. Vam acabar molt esgotats tots, inclús a nivell administratiu l'Ajuntament va demanar un poc de respir perquè ve el 30 aniversari i cal agafar forces. Els vam dir que sí, que seria un any de calma, però ha sigut impossible, perquè ens vam posar a programar, pensem en el públic i com estaran les places i els carrers i tornem a tindre 25 companyies, amb grans propostes, a nivell internacional tenim a Poyo Rojo, d'Argentina; Théâtre du mouvement, que estrena Alba a l'Estat; Sol Picó al poliesportiu, The Angels dances, un espectacle a 18 metres d'altura. El programa no cap quasi en el díptic i és cert que des de fa deu anys fins ara la programació s'ha duplicat, però també perquè el públic ho demana i per això hi ha molts espectacles que s'estan succeint quasi a la mateixa hora, perquè el que volem és diversificar perquè es puga gaudir de tots els espectacles.

La diferència d'aquesta edició respecte a l'anterior és que aquesta hi ha més propostes de dansa en detriment, justament, d'eixos espectacles de carrer com el de la Revolució Russa que va abordar Teatro del silencio?

Enguany hi ha moltes propostes de dansa perquè també pense que cada volta arriba a més persones, és igual que el teatre gestual, antigament era una altra cosa, però hui en dia tots gaudeixen d'espectacles en què el gest o el moviment és el protagonista. En aquest MIM tenim la dansa com a protagonista i hem optat amb decisió per a aquestos tipus d'espectacles. Al públic li agrada i, a més a més, és dansa que està molt fusionada i vinculada al gest. Sol Picó fa dansa, però, darrere hi ha un gest, està molt teatralitzada, com també Alba. Són espectacles molt delicats i exclusius.

Maduixa Teatre aparca momentàniament Mulïer i presenta Look at me. Vos heu cansat ja de ballar sobre xancles?

Teníem una idea sobre el paper i vam pensar a portar-la ara que parem unes setmanes durant l'estiu. Hem estat investigant durant aquest temps i és encara un work in progress, un espectacle que tenim al cap per a fer-lo en un futur. No presentem l'espectacle, sinó la idea general i com som companyia resident i estem a casa vam pensar que el festival era un bon públic per a mostrar una pinzellada del que podrà ser aquest futur treball. Volíem posar-lo en comú amb el nostre públic, perquè també és un públic molt idoni, ja que ens dirà cap on poden anar els tirs.

Quin futur té aquest nou espectacle?

Fa uns dies férem un passi en públic i estàvem un poc espantats, perquè no hi ha hagut un treball de producció, sinó que al final és una idea que s'ha concretat en unes sessions de treball. Realment ens vam emocionar moltíssim perquè és una proposta que no està molt utilitzada al teatre. És teatre de carrer amb nou ballarins que interpreten una peça per a nou persones individualment. És molt emocionant perquè una persona et mira als ulls i et conta una història, en què cadascuna és diferent, i tu estàs assegut en una cadira mentre l'intèrpret t'està mirant i dedicant uns minuts només per a tu. És molt especial. No sabíem com funcionaria i la gent ha destacat que és diferent i molt especial. Si emocionem el públic, pense que l'espectacle pot funcionar. Seria un espectacle pensat per a 2020 perquè entre mans tenim altres projectes per a 2019.

Lluna Plena, la companyia de la qual va nàixer el MIM a Sueca torna a estar programada. És un homenatge als orígens?

És un homenatge perquè Lluna Plena sempre està a l'ombra del festival. Va fundar el festival de MIM junt amb Abel Guarinos i, a més a més, tots els membres que formen aquest festival formen part de Lluna Plena. El que passa és que enguany part de l'agrupació ens van proposar fer una proposta junt amb Panderola Creacions, que és una jove companyia de Riola (la Ribera Baixa) i ens van proposar estar al MIM. No és un festival que dóna cabuda a propostes amateurs, perquè Lluna Plena no és una companyia que treballe a nivell professional, però, és part de la família del festival, són de la localitat i podíem donar-los l'oportunitat de mostrar l'espectacle. Estem molt contents que aquesta agrupació estiga viva.

Quines idees teniu per a celebrar la 30 edició de 2019?

Estem treballant en dos festivals alhora. Estem fent aquest MIM però estem treballant en l'edició de 2019. Ja hi ha espectacles tancats perquè volem que siga una festa, tenim moltes sorpreses preparades perquè crec que és un any en què el MIM ha de fer un pas, si alguna cosa ha de canviar o és en el 30 aniversari o ja no podrà canviar més. De moment volem que siga una gran celebració però també volem que la 30a edició marque un abans i un després en el festival, per això ara estem treballant a dues bandes, perquè estem pensant molt de cara a la trentena edició.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next