"Hi ha qui ha provat la Malferida i ara ja no demana Coca-Cola"

Lucía Mompó, creadora de la beguda de cola Malferida
/ València
22 setembre 2018 14:41h
La llegenda de que la Coca-Cola va nàixer a Aielo de Malferit va inspirar Lucía per fer el seu refresc.

VALÈNCIA. Amb un somriure tímid i els ulls carregats d'il·lusió Lucía Mompó (l'Olleria, 1996) es prepara per a la que és la primera entrevista que li han fet mai. A les instal·lacions de Lanzadera ha creat Malferida, un refresc de cola que ret homenatge a la seua terra i a la llegenda que assegura que la Coca-Cola va nàixer a Aielo de Malferit (la Vall d'Albaida), que és el poble de sa mare. Conscient de les dificultats d'engegar un negoci que consisteix a competir amb grans multinacionals, s'ha preparat a consciència i ha anat superant una a una totes les dificultats que se li han presentat.

Crítica amb ella mateixa i conscient de tot el que li queda per fer i millorar, Mompó no perd ni la força ni la il·lusió que la van portar a emprendre el camí per a fer de Malferida un refresc de cola saludable i 100% d'origen valencià. Les primeres botelles de Malferida ja es poden trobar a alguns bars i restaurants de València, la Costera i la Vall d'Albaida, però l'objectiu de Mompó és que la seua beguda es conega per tot el País Valencià.

Com se't va ocórrer dedicar-te a produir un refresc de cola?

Jo volia emprendre, sempre he volgut això. Com que ma mare és d'Aielo de Malferit, jo sempre havia escoltat la història que la Coca-Cola es va inventar en Aielo i que després un americà la va comprar i un dia parlant amb la família va eixir el tema. Ens vam plantejar fer un refresc de cola, valencià de veritat, que fóra nou i que no tinguera res a veure amb l'antic. I vaig decidir intentar-ho a veure què eixia. Ja que em posava a fer-ho, vaig passar un temps informant-me per a conéixer quins refrescos hi ha hui dia, quins ingredients porten, i vaig decidir que el meu seria més saludable i li vaig llevar el sucre. Mirant els ingredients vaig veure que els refrescos de cola no portaven res de cola, eren aigua amb coses. Jo vaig decidir fer-ho amb ingredients naturals, com la que es feia antigament.

Volíem fer un refresc de cola, valencià de veritat, que fóra nou i que no tinguera res a veure amb l'antic.

D'on vas traure la recepta?

Primer vaig investigar molt, vaig intentar fer-ne en casa però va ser horrible. Estava molt roïna. Després, parlant amb gent vaig trobar una empresa que es dedica a fer aromes naturals i em van ajudar molt. Al final, aquest és un projecte nou que no saps si anirà endavant, si funcionarà i m'han donat molt de suport, va ser amb ells amb qui vaig fer la investigació, vam analitzar els ingredients que podia dur, vam fer uns tasts i va ser així com vam crear la recepta. En realitat la van inventar ells, jo vaig tindre la idea i vaig dir les coses que no volia que portara.

Sempre s'ha cregut que la Coca-Cola és valenciana però hi ha un poc de disputa entre dos pobles...

Sí, també es diu que pot ser de Carrícola però jo crec que és d'Aielo de Malferit.

I clar, el nom de la beguda...

Sí, ve d'Aielo de Malferit. És fàcil, Aielo de Malferit, refresc de cola...

Amb la teua beguda creus que s'aconseguirà una beguda de cola totalment valenciana i que no hi haja dubtes de la seua procedència?

Sí, amb aquesta no hi ha cap dubte, és valenciana 100%. I si a la gent li agrada i la consumeix es podrà dir que és un refresc de cola 100% valencià.

"La Malferida és una beguda 100% valenciana". / DANIEL GARCÍA SALA

Li has posat a la beguda un nom en clara referència al teu poble. Quina importància té per a tu que les arrels, el territori, estiga present en el teu producte?

Això és un poc el perquè de Malferida. El perquè del producte és oficialment perquè és una alternativa saludable, però òbviament la idea naix d'on naix. Va nàixer de casa i això té la seua importància. Sí que m'agradaria que se sabera d'on ve. Estaria molt bé que si algun dia Malferida es fa gran, la gent coneguera d'on ve.

Estaria molt bé que si algun dia Malferida se fa gran la gent coneguera d'on ve.

Quins ingredients utilitzes i d'on provenen?

De tots els llocs. La matèria primera prové de moltes parts. Els principals ingredients són l'estèvia, que substitueix al sucre; l'extracte d'anou de cola, que és l'ingredient principal; la cafeïna natural; els acidulants, provinents del raïm i de fruites i verdures, i aromes naturals.

Quines són les diferències principals entre la teua recepta i la fórmula secreta de la Coca-Cola?

A veure, la fórmula secreta de la Coca-Cola jo no sé el que duu, però la Coca-Cola actual, la d'eixa marca, tots els ingredients que duu són additius, molt de sucre..., i la meua no. Malferida duu ingredients naturals que simplement estan ahí mesclats.

Ara que s'està posant de moda el foment del menjar sa i real i tot el rebuig als ultraprocessats, quina acceptació creus que tindrà el teu producte?

A tota la gent que jo conec que li agrada eixe tipus de menjar li agrada la meua idea. Molts dels restaurants a què m'he dirigit per a vendre-la són d'eixe estil. Busquen menjar saludable i de moment el que és la idea els agrada. De tota manera la gent que segueix eixe tipus d'alimentació no sé fins a quin punt estan acostumats a beure un refresc, perquè jo crec que els han descartat per complet. Directament beu sucs, té..., i ara amb Malferida els podem dir que sí que es poden beure un refresc.

Quin és el públic al qual creus que més li agradarà Malferida?

A gent que li agrada cuidar-se, però no d'una manera exagerada. És per a persones que durant la setmana es cuiden però després el cap de setmana ixen, van a sopar, mengen això i allò... Però sobretot a gent que li agrada el sabor del refresc de cola i li apeteix una opció més sana.

Parlant del sabor, quin gust fa Malferida?

Hem fet diversos tasts i òbviament és un refresc de cola i quan el proves et recorda a això, però no fa el mateix sabor que la Coca-Cola ni el mateix que Pepsi. És un sabor diferent. Pot agradar-te més o menys, perquè òbviament al 100% de les persones no els pot agradar, però molta gent em diu que el sabor li recorda a la llepolia, al polo de bosseta..., està dolceta. Molts pensaven que en no dur sucre afegit no estaria dolça però sí que té dolçor. També et dic que a mi els comentaris que m'arriben sempre són els bons, si a algú no li agrada, no m'ho diu. També m'ha arribat als oïts que hi ha gent que se l'ha demanada més d'una vegada als bars on està, cosa que m'ha posat molt contenta. Gent que ja no es demana una Coca-Cola i es demana una Malferida.

Quant de temps fa que has començat a vendre el refresc?

A vendre de veritat, la setmana passada. Abans de tindre les begudes jo el que feia era anar a restaurants que pensava que els podia interessar la idea i els explicava el que els podia oferir, els donava a provar i els ensenyava la botella perquè conegueren l'aspecte. Amb els que estaven interessats signàvem un acord de venda i ara que tinc el producte vaig als bars que m'havien dit que sí i me les estan comprant.

On la podem trobar?

Està en 15 restaurants. Alguns d'ací de València, altres són de l'Olleria, altres d'Aielo de Malferit, d'Ontinyent, de Xàtiva..., estic distribuint per on és fàcil per a mi, perquè no tinc un canal de logística brutal. Així que hi ha on jo puc anar a oferir-la i on si s'acaba una caixa i en volen més puc portar-la. Estic contenta perquè hi ha restaurants que estan advocant per mi. Alguns són vegetarians, altres són més alternatius, que els agrada oferir coses diferents, i altres són més tradicionals i simplement creuen en el projecte i que diuen: "Va, li compre una caixeta i a vore que diu la gent". Tinc aparaulades 100 caixes de 12 botelles. Ara falta que la gent les consumisca perquè me'n demanen més. Això és el més difícil. Per ara es poden trobar per la zona de l'avinguda d'Aragó, a València, hi ha al Mid Point, Cayena, Dandy Horse, Maduixes i The Vurguer.

"Malferida es pot trobar en més de 15 restaurants". / DANIEL GARCÍA-SALA

Quan vas a un restaurant i presentes el producte quina resposta reps?

Doncs hi ha de tot. Hi ha gent que em diu que estan còmodes venent el que tenen i em diuen que torne quan el producte es conega més. Però també hi ha d'altres que m'ajuden molt, que em pregunten 10 vegades: "Això és teu?", "ho has fet tu?", "com és que ho has fet tu?" i jo els responc que amb ajudes de proveïdors ho he pogut fer. Hi ha gent a qui li xoca molt, perquè em veuen tan jove..., però bé, ja he acabat la carrera! Però, sí, hi ha gent a qui li xoca molt però de seguida es bolquen molt. Per exemple, quan els conte els erros que he fet, m'entenen molt, perquè al final, molts dels hostalers també són gent empresària i entenen tot el que estic passant.

Amb quines dificultats t'has trobat per a produir Malferida?

La cosa és que com que sóc una start-up xicoteta, m'he d'adaptar a tot, depenc de tots. Per exemple, jo depenia molt del meu proveïdor però jo per a ell era un client més, que si em té millor, però que no sóc el més important. Però ell per a mi ho era tot. Sense ell no podia viure. Després va estar el problema de la xapa, jo en volia una 'abrefácil' però a última hora vam haver de posar una que tenien ja feta en producció perquè l'altra se n'eixia..., però bé, tampoc és un gran problema. Done gràcies perquè almenys tinc el producte que volia i està bo, o almenys jo crec que està bo.

Arribarà el dia que podreu plantar cara a Coca-Cola, Pepsi... 

No ho sé, això són paraules majors. A veure, eixes dues són empreses multinacionals, grandíssimes i òbviament ho veig..., no diré impossible, perquè és una paraula prohibida, però sí dificilíssim. Però bé, jo si es coneguera per ací per València, la gent la consumira i li agradara jo ja estaria contenta. No vull ser una Coca-Cola. Jo aspire a fer un bon producte, que es conega per València i això sí que m'agradaria, també que vinguera algú de fora i diguera: "He vingut de viatge a València i m'enduc una Malferida per a ensenyar-la a la meua família". Això seria molt xulo.

M'agradaria que vinguera algú de fora i diguera, "he vingut de viatge a València i m'enduc una Malferida per a ensenyar-la a la meua família"

T'has plantejat vendre-la en botigues o supermercats?

Sí. Vaig decidir començar per restaurants, cafeteries i bars perquè per a mi, jo com una start-up, m'és més fàcil accedir a ells. És més fàcil contactar amb el propietari d'un restaurant que contactar amb el propietari d'una cadena de supermercats. També pel tema logístic és més fàcil per a mi dur una caixeta a un restaurant que dur un palet a un supermercat. De fet molta gent em pregunta "on puc comprar-la, la vull en ma casa". I jo els he de dir que de moment en casa no pot ser, que han d'anar al bar a fer-se-la.

Les dus tu amb el teu cotxe?

Sí, de moment sí. He de millorar la logística, em falla això. Però de moment com és poquet, em val. Però és un aspecte que he de millorar. Per això ara està venent-se en llocs on jo tinc un accés fàcil. 

El preu el marques tu?

No, jo els dic als restaurants a quin preu més o menys està venent-se, que és al voltant de 2 euros o 2,50 euros. Perquè al final els ingredients són cars, la producció que fem és més xicoteta que les normals i tot això fa pujar el preu.

Quins beneficis esperes traure amb Malferida?

A curt termini cap. Depén tot del que es venga, per ara hem produït 20.000 botelles. El tema ahí és que els fabricants estan acostumats a fer-ne moltes més, les màquines estan dissenyades per a anar molt de pressa i produir molta quantitat, aleshores jo necessitava algú que em deixara produir el mínim possible. Em va costar moltíssim, no tots estan disposats a això, però sort que vaig trobar a uns que em van ajudar i estic molt contenta.

Com vas començar a treballar amb Lanzadera?

Jo vaig estudiar ADE per a emprenedors a EDEM i les pràctiques curriculars les vaig fer ja amb Lanzadera. Vaig començar en febrer i jo entrava des de zero, jo tenia una idea en la ment i ja està. No sabia res. Aleshores ací, vam començar a fer validacions a veure la gent que diria, buscar proveïdors i a mesura que passava el temps tenia més coses, ja havia parlat amb més gent del sector, ja sabia cap on tirar. Així des de febrer fins a maig eren pràctiques. Després vaig entrar en fase zero que és la fase on estàs venint a les instal·lacions de Lanzadera però el programa no comença fins a setembre i en juliol em van dir que estava acceptada al programa Campus. De moment estic molt contenta, m'agrada molt.

"Sense Lanzadera potser no hauria aconseguit aquesta entrevista". / DANIEL GARCÍA-SALA

Quin és el suport principal que reps?

De moment tot. A part de les instal·lacions, el suport que em donen és fer-me el camí. Ells m'han dit per on tirar, fes això, fes allò... De fet, aquesta entrevista estic tenint-la gràcies a ells, si no, no sé si l'hauria tingut. D'altra banda quan he anat a parlar amb proveïdors i els he dit que estava en Lanzadera també m'han tractat d'una altra manera em diuen: "Ah, en Lanzadera, d'acord, doncs continua parlant".

Tal com està l'economia ara mateix, quina importància creus que té que hi haja joves que volen emprendre?

Jo crec que estaria molt guay que més gent s'animara a emprendre. Crees tu el teu propi treball, li poses unes ganes i una il·lusió que jo no sé si a algun altre treball li posaria aquestes ganes i tantes hores, tot el dia pensant. I a més, de cara a la resta, la gent et dóna l'enhorabona i et diu que estan orgullosos i és gent que no et coneix de res. És un poc rar però estaria molt guay que més gent s'animara. Hi ha gent amb molt bones idees però no saben com dur-les a terme i no s'acaben d'atrevir.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next