"No s'ha de tindre por al desenvolupament de la ciutat si el dels ciutadans va al mateix ritme"

Sandra GómezRegidora de Desenvolupament Econòmic de l'Ajuntament de València
/ València
8 octubre 2018 18:11h
Sandra Gómez valora la tasca que València Activa ha fet per a ajudar més de 3.000 persones a trobar feina.

El govern de La Nau –format per Compromís, PSPV i València en Comú– es va fer càrrec de l'Ajuntament de València l'any 2015. En una època en què els moments més durs de la crisi econòmica ja havien passat, tocava reconstruir una ciutat i una població greument afectada, entre altres coses, per la falta d'oportunitats laborals. 

A càrrec de la regidoria d'Economia es va posar la socialista Sandra Gómez (València, 1985) que es va marcar com un dels objectius prioritaris lluitar contra l'atur, especialment el juvenil. D'aquesta manera, el consistori va idear València Activa, una agència que té l'objectiu de facilitat la inserció laboral als col·lectius que més difícil ho tenen: joves, majors 55 anys i dones en situació de precarietat.

A 8 mesos de les eleccions, Gómez fa un balanç positiu de la tasca de València Activa i està segura que la societat valenciana ha recuperat la confiança en l'Ajuntament i en les oportunitats que ofereix.

Quins són els objectius que es van marcar per a València Activa a principi de la legislatura?

Quan vam arribar a l'ajuntament teníem unes xifres d'atur que estaven per damunt de la mitjana nacional. Teníem una situació d'emergència nacional perquè eren molts els valencians i valencianes que estaven buscant la seua oportunitat i que la crisi econòmica els havia deixat en una situació d'emergència econòmica i de greu emergència personal. Teníem un ajuntament que no feia res, de veritat, teníem un servei d'ocupació que pràcticament no funcionava i que el poquet que feia eren duplicitats, no hi havia un projecte seriós i rigorós per atendre la gent que estava en situació d'emergència. Nosaltres enteníem que l'atur era el principal problema que vivia la societat valenciana en 2015 i que des de totes les administracions havíem de treballar per a abordar-lo d'una o d'altra manera. Nosaltres, com a ajuntament, quan vam començar vam desenvolupar una vertadera agència de desenvolupament local, que és València Activa. Érem l'única gran ciutat que no tenia una agència com aquesta. Tenim ja 10 centres d'atenció a la ciutadania, que estan als barris on més demanda hi ha d'aquest tipus de serveis. 

Quanta gent ha trobat feina amb València Activa?

Una de cada tres persones que ha rebut orientació, formació o ha sigut atesa per València Activa ha trobat feina, gràcies a València Activa, o bé en els plans d'ocupació que ha engegat l'ajuntament, o bé a través de l'Agència de Col·locació. Hi ha 3.537 persones que han sigut contractades i s'ha atés més de 9.000 persones. Són unes xifres que estan bé, hauríem de preguntar a altres administracions i a altres serveis la seua ràtio d'èxit, però nosaltres estem molt satisfets. Som conscients que no resoldrem el problema de l'atur, però sempre que es puga fer coses per a ajudar... Des de principi de la legislatura hem aconseguit que centenars d'empreses valencianes confien en nosaltres per a trobar candidats. De fet, 15 empreses valencianes, gràcies a la campanya per a majors de 55 anys han dit que utilitzaran la nostra agència de col·locació per a cobrir les seues vacants amb aquest col·lectiu. Així que les coses que estem fent estan funcionant. 

"Una de cada tres persones que ha rebut orientació, formació o ha sigut atesa per València Activa ha trobat feina"

Han notat un augment de la confiança de la societat vers els programes d'ocupació?

Insistisc, hem aconseguit donar oportunitats laborals, bé en una empresa, bé en un pla d'ocupació, que després hem tractat que tinga una inserció sociolaboral dins del món del treball. I ho hem aconseguit amb una de cada tres persones que ha acudit a nosaltres. Òbviament no pot funcionar en tots els casos, però sí que hem marcat una diferència per a 3.000 persones. Les empreses també estan encantades. Vam començar fa un any aproximadament en el projecte de l'agència de col·locació i hem marcat la diferència.

Per què una empresa ha de triar València Activa i no una Empresa de Treball Temporal per a cobrir vacants?

En primer lloc perquè posem totes les facilitats possibles a les empreses, com per exemple, oferir la formació gratuïta. A més, també fem la tria prèvia. És molt car per a una empresa contractar un servei de selecció de personal i nosaltres ja els donem només tandes de 10 o 20 persones per al procés de selecció. Què guanya l'administració? Hi ha un compromís i les empreses així ho accepten, de tractar de col·locar els perfils que tenen més dificultats de trobar una feina per ells mateixos. Parlem de majors de 55 anys, acabats de graduar, menors de 30 anys, aturats de llarga durada, població migrant, dones amb responsabilitats unifamiliars, víctimes de violència de gènere... Per exemple, Vidal, l'empresa de supermercats valenciana, es va oferir a contractar 30 dones que havien fet el nostre curs de xarcuteria i tallat de carn. Eren totes dones que venien d'espais en risc d'exclusió social o dones que eren víctimes de violència masclista o amb càrregues familiars unipersonals. 

Els joves, els majors de 55 anys i els aturats de llarga durada són les prioritats de València Activa. / DANIEL GARCÍA-SALA

Quines són les persones que més acudeixen als serveis de València Activa?

Nosaltres treballem per a tots, però sí que tenim unes prioritats. Sobretot els col·lectius amb més dificultats. En primer lloc, els joves. L'atur juvenil va ser la primera cosa en la qual, com a regidora, vaig voler treballar. Volia que els joves tingueren una primera oportunitat i que fóra digna. El que feia abans l'Ajuntament era donar 50 beques, en què pagava 500 euros cada dos mesos, que no cotitzaven a la seguretat social. No era més que un mal pedaç, no donava experiència reconeguda, l'Administració precaritzava el treball juvenil. Així que vam començar a treballar amb la Generalitat per a desenvolupar el programa 'Garantia Juvenil' i hem sigut premiats per ser un bon exemple de desenvolupament del programa. 

D'altra banda hem creat el programa Anem! que permet als joves treballar durant un any en l'Ajuntament de València. També oferim cursos gratuïts d'anglés, perquè percebíem que era una barrera entre tindre un bon treball o tindre'n un altre pitjor.

"Volia que els joves tingueren una primera oportunitat, i que fora digna"

També atenem molt els aturats de llarga durada, perquè com més de temps fa que estàs apuntat al Servef més baix queda el teu currículum i quan finalment tenen una entrevista de treball estan molt baixos d'ànims. El nostre pla ofereix formació i coaching també per a millorar els ànims. Moltes vegades el pitjor enemic d'un aturat de llarga durada a l'hora de trobar feina és el seu estat d'ànims.

En què consisteix la campanya per a majors de 55 anys?

Els majors de 55 anys són el tercer col·lectiu que més atenem. Mai abans s'havia parlat de què passa quan tens 50 anys i et quedes a l'atur. Passa que no cotitzes a la Seguretat Social i amb la situació actual, per a les pensions només compten els últims 15 anys. Pots estar treballant des dels 14 o des dels 17 com els meus pares, quedar-te al final de la vida laboral a l'atur, com ha passat en la crisi i et trobes amb 65 anys cobrant la pensió mínima contributiva. 

La campanya, que va ser la primera d'Espanya en aquesta direcció, compta amb un pla d'ocupació i una crida d'atenció a les empreses que no volen contractar persones majors. Nosaltres el que defenem és que el valor principal de les persones majors és la seua experiència, el know how... Encara són molt útils en qualsevol empresa. La veritat és que ha sigut un èxit. La campanya s'ha fet famosa i 15 empreses han accedit contractar persones majors de 55 anys.

Un dels programes principals de València Activa és Reactivem, que busca ajuntar emprenedors sense negoci amb persones que volen deixar el seu. Alguns usuaris s'han queixat per no haver trobat un aparellament idoni...

Segur que no tot el món està content amb el servei, això és impossible. El que sí que puc dir és que hem fet més de 20 traspassos. El que és cert és que és un programa que cada vegada té més demanda. Crec que tenim uns 70 o 80 comerços i hem aconseguit fer el 'casament' amb més de 20 emprenedors. Amb aquest programa aconseguim mantindre el comerç històric del centre. Perquè molts comerços s'acaben perquè la segona o la tercera generació no es vol fer càrrec i és una pena perquè molts d'ells funcionen i donen treball. En Ciutat Vella també hi ha molts comerços que han tancat per a ser substituïts posteriorment per una marca, per una franquícia..., i nosaltres com a ciutat hem de fer tot el possible i ser proactius perquè això no passe. No podem prohibir, però sí ser proactius i oferir una alternativa com Reactivem. 

Un altre dels projectes que porteu en marxa és el VLCTECHCITY. En què consisteix?

Té molt a veure amb la pota de desenvolupament econòmic. Dins de les nostres competències ens vam adonar que havíem emprat molts esforços en el tema del turisme i del comerç, en el sector terciari, però hi havia dues grans mancances, que eren la indústria i aquest, que consisteix a potenciar el desenvolupament dins de la innovació. La innovació és el sector de sectors, és transversal i ha de nodrir la resta. Vam veure que teníem unes bones universitats, com és la Universitat Politècnica, que teníem molt de talent, gent amb idees i inquietuds, però l'ajuntament no tenia res per a oferir-los ni tan sols un suport institucional i nosaltres vam començar a treballar en 2016 més o menys en el projecte VLCTECHCITY.

És un projecte que dissenya què vol ser la ciutat de València. Crea una estratègia dins del sector de la innovació perquè tenim talent, bons professionals, tots els recursos necessaris, un espai emblemàtic com és la Marina, bones universitats, bones infraestructures i el que volem és que la nostra influència marítima des del PAI del Grau, passant per la Marina i fins a Vera, siga una referència en el sector de la innovació. 

"La innovació és el sector de sectors, és transversal i ha de nodrir la resta". / DANIEL GARCÍA-SALA

Com pot València guanyar terreny a ciutats com Barcelona en matèria d'innovació?

L'avantatge que ha tingut Barcelona respecte a València és que les administracions han optat pel tema de la innovació, han donat espais públics, finançament públic, per a propiciar que tinguen un ecosistema adient en la ciutat de Barcelona. Nosaltres des de 2015 estem treballant en açò, impulsant que prop de la universitat hi haja un lloc de desenvolupament del coneixement en programació, perquè en la ciutat de València som referents en programadors, que és el que tot el món demana. Som millors en això que en vendre productes. Això és el que ens falta, saber vendre el que fem.

Ara Barcelona té certa inestabilitat política, que no s'ha d'obviar, i ara grans corporates i empreses posen València al mapa. València és una ciutat també amb bon clima i amb unes condicions de vida inclús millors que Barcelona perquè el cost de vida és inferior i per tant dóna una oportunitat a la ciutat per a visibilitzar-se. 

Tot i l'esforç que s'està fent des de l'Ajuntament ens hem quedat sense el Wb Summit...

No passa res, és la primera volta que València es presenta a un esdeveniment d'aquest caràcter i les coses no tenen per què eixir bé a la primera, tindrem moltes més oportunitats si treballem més. Hem aprés de l'experiència que hem de millorar, perquè la següent vegada tinguem l'oportunitat. No ens ha de servir per a fustigar-nos, sinó per a seguir treballant amb més força i amb més intensitat per a fer que la ciutat siga una referència. Normalment és molt complicat aprovar a la primera. 

Ha complit València Activa els seus objectius?

Nosaltres sí que pensem que hem fet moltes coses en l'àrea d'ocupació, però en ocupació mai es pot estar satisfet perquè encara hi ha moltes persones buscant la seua oportunitat. Des de l'administració mai et pots donar per satisfet. Però sí que s'han fet coses. El que ens queda per fer és molt encara. Però si he de concretar, hem treballat els tres col·lectius, cadascun en un any i en 2019 ha de ser l'any de les dones. Perquè tenim moltes més dificultats per a trobar feina, patim més la precarietat i hem de dur a terme polítiques actives que ens ajuden a trencar la bretxa de gènere.

"Des de l'administració mai te pots donar per satisfet"

Quina és la ciutat de València que s'imagina Sandra Gómez per als propers anys?

Jo crec que no s'ha de tindre por ni al creixement ni al desenvolupament d'una ciutat sempre que els seus ciutadans experimenten el desenvolupament al mateix ritme de la ciutat. Crec que eixa és la idea principal que els socialistes defensem com a model de ciutat. Nosaltres no tenim por que les coses progressen, no tenim por al futur. El que volem és que tot el món tinga l'oportunitat de ser part d'eixe futur.

El model productiu de la ciutat de València ha estat, en l'època del PP, molt focalitzat en la projecció de la ciutat lligada a un turisme de grans esdeveniments amb unes inversions públiques que han asfixiat l'administració valenciana –de fet, hem estat intervinguts pel govern central fins fa res– i que, a més, propiciaven un model de desenvolupament de la ciutat que només anava destinat a uns pocs. Nosaltres el que defensem és una ciutat que progressa i que avança sempre de manera sostenible, de forma sempre integradora i per a tot el món. 

Nosaltres ens focalitzem en tres eixos. El primer és el turisme, perquè la ciutat de València és turística per se. Però volem un turisme desestacionalitzat, un turisme sostenible, accessible, integrat en el seu territori, que pose de manifest el que ens fa diferents, la identitat valenciana. Que a València no cal disfressar-la amb grans esdeveniments sinó que el nostre potencial és allò que ens fa diferents i atractius. En segon lloc, hem de fer una ciutat on es treballe per la innovació. I en tercer lloc, la cultura. Nosaltres entenem la cultura com el que ens dóna entitat com a poble i com a valor econòmic. Entenem que la cultura és una oportunitat que té la ciutat. Som una ciutat molt cultural, amb expressions culturals diverses que generen ocupació. I el que hem d'ajudar com a administració és que eixa ocupació siga estable i de qualitat. Per això tenim un compromís i un projecte molt determinat per a la cultura en la ciutat de València. Això és el que a mi m'agradaria: una ciutat que siga una destinació acollidora, una destinació sostenible i que genere ocupació de qualitat, que siga un pol d'innovació i de futur i una ciutat que, a més, aprofita la seua identitat i cultura per a generar riquesa. 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next