"No em cansaré de dir que els empresaris han d'apujar els sous"

Durant els últims mesos de 2017 i la primera meitat de 2018 s'ha culminat la conversió de la Confederació Empresarial Valenciana a la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana. Així, la CEV és ara la patronal autonòmica que aglutina tots, o quasi tots, els sectors econòmics i industrials del País Valencià.

Amb un mig somriure però sense deixar de banda el semblant que sempre envolta els grans empresaris, Salvador Navarro explica que el procés per a convertir la CEV en el que és hui en dia no ha sigut gens fàcil. Després de molts quilòmetres, reunions i discursos, Navarro està "satisfet" de l'evolució de la patronal i de la tasca que desenvolupa en la societat. 

Des del seu imponent despatx a la seu de la CEV a València, Navarro parla amb Diari La Veu dels reptes de l'empresariat valencià, d'igualtat, de l'economia valenciana i del passat i el futur de l'organització que presideix.

Fa ja quasi un any que la CEV es va convertir en patronal autonòmica. Com ha evolucionat l'organització aquest any?

Crec que el projecte ha anat, com s'està demostrant, bastant bé, sobretot per la necessitat que tenen les empreses i els sectors de tindre una patronal com és la CEV. En eixe sentit, he de recordar totes les incorporacions que estem tenint enguany. Si d'alguna cosa estic satisfet és de com ha evolucionat la visió. Veníem d'un model de patronal amb entitats pròpies provincials. Aquest model que ha durat 40 anys, lamentablement no ha funcionat i no solament ha sigut ací, sinó que ha passat també en altres comunitats autònomes i ha evolucionat a un altre model, que és el de la CEV. Ni és millor ni és pitjor, és un model de projecte de futur, integrador, vertebrador, voluntari, i la prova és que la gent que en forma part ho fa de manera voluntària, perquè aportarà el seu granet d'arena a l'entramat empresarial de la Comunitat Valenciana.

Quantes empreses en formen part?

Som més de 125 empreses, més de 540 associacions amb el màxim desenvolupament possible del panorama associatiu, crec que des d'on venim i on estem, ens podem donar per satisfets perquè era un projecte que implicava molts canvis. Vull fer una puntualització i és que per a aquest projecte hi ha hagut una visió estratègica dels empresaris, de tots, i sobretot qui ha donat el primer pas ha sigut l'empresariat de València. De les quatre patronals, les tres provincials i l'autonòmica, l'única que ha quedat és la CEV perquè vam canviar el model en el seu moment, perquè vam haver de fer el que vam haver de fer en una situació complicada. Altres no ho van fer, doncs, jo crec que ací ha estat la visió estratègica dels empresaris de València de reconvertir-se d'una corporació provincial a una autonòmica. Al final, els empresaris de València també s'han autolimitat el poder, perquè la visió estratègica ha sigut de comunitat. Per tant, jo estic satisfet.

"Els empresaris de València també s'han autolimitat el poder, perquè la visió estratègica ha sigut de comunitat". / DANIEL GARCÍA-SALA

Ha sigut un any intens...

Encara queden espais a guanyar i no només en Alacant i en Castelló sinó també en València. Cal recordar que en el camí també s'han fet coses interessants. Per exemple, l'acord dels horaris comercials. Agrada més o agrada menys, però el que és demostrable és que hi ha hagut un gran acord i inclús entitats que estaven fora de l'òrbita empresarial de la CEV, com és el cas de Covaco, hui estan ja també en la CEV, inclús amb un projecte propi de comerç. Per tant, jo sincerament crec que ha sigut un any intens, intensiu, però que s'ha demostrat que el que vol l'empresariat és una visió conjunta. Ha sigut una evolució, una qüestió de temps. Aquest és un model autonòmic, però cuidant la sensibilitat de les províncies, que això és fonamental.

Quins són els sectors més i menys representants en la CEV? 

Fent un repàs de cap, estan tots. Transports de viatgers s'incorporarà pròximament. Tenim transport de mercaderies, química, agricultura, agroalimentació, metall mecànic, plàstic, turisme, hotels, hostaleria, apartaments turístics, fires, algun aeroport, instituts tecnològics... Se'm fa difícil veure quin sector no tenim. Potser Bioval, que en temes de biologia estem també en contacte. El que tinc més clar és quines associacions de sectors encara no tenim i estem ja en negociacions. No m'agrada parlar de negociacions perquè quan trasllades el projecte tothom el veu molt clar. Estem en tractes amb algunes associacions i alguns sectors que ja tenim representats. Jo crec que el camí és reforçar, perquè ací hem d'estar tots. Per convenciment i perquè jo crec que, com s'ha demostrat per exemple en el cas del comerç, ací n'hem tingut xicotets, grans i mitjans, la CEV mai s'ha posicionat si no hi ha hagut consens des de dins del sector.

"La CEV mai s'ha posicionat si no ha hagut consens des de dins del sector".

Com es trasllada la sensibilitat provincial?

El que hem fet en any i mig és traslladar el projecte, hem canviat la marca, garantim la sensibilitat provincial. És important. Fa uns dies vam estar a Múrcia amb la patronal de Múrcia i amb els sindicats defensant la solució del problema de finançament de la Comunitat Valenciana; el dèficit d'inversions a nivell de les dues comunitats, i una cosa molt important per a la província d'Alacant, que és el blindatge del trasvassament Tajo-Segura. Per això és important que hi haja una CEV autonòmica, amb vertebració. Per a vertebrar adequadament cal descentralitzar València. I és el que estem fent. Estem tenint reunions de comités executius, de juntes directives i de comissions de treball en qualsevol punt de la Comunitat Valenciana. Aquest és el projecte de la CEV i, per això, independentment de missatges que hi ha en alguns llocs, que són certament interessats, aquest és el projecte. El projecte l'estem construint entre tots. La idea bàsica és que ací hi ha un únic NIF amb tres sensibilitats provincials.

Per què una empresa ha d'estar en la CEV?

Una empresa ha d'estar en el seu sector i una vegada està al seu sector, l'empresa pot estar en la CEV. Jo crec que això és una cosa que li ha donat la vida a aquesta casa. Quan vam iniciar aquest projecte en 2011 hi havia empreses ja directament associades, unes 10, ara en tenim 125. Alguna cosa estarem fent bé quan les empreses volen incorporar-se a la CEV. Però prèviament totes han d'estar associades al seu sector, excepte empreses de referència, empreses importants que tampoc tenen un sector ací en la Comunitat Valenciana com per exemple entitats financeres o alguna altra empresa de gran grandària.

I per què ha d'estar una empresa en el sector i després si vol en la CEV? Doncs perquè en la CEV tenim un component d'agent social, però també tenim un component de lobby, tenim una situació i una realitat de ser molt proactius, per això les empreses estan incorporant-se a la CEV. Jo crec que veuen una entitat proactiva, que defensa els interessos empresarials generals, sempre parlant d'ètica i de transparència, i sobretot veuen una patronal independent. Per a tindre una patronal independent l'han de pagar els empresaris. La nostra quota de participació privada està al voltant del 60%. Venim d'uns percentatges de tan sols un 10% o 12% privat i la resta públic. Tot i això, independentment de ser un agent social, hi ha un cost d'execució que no necessàriament ha de pagar l'empresari, perquè fem un interés general. 

Al contrari que en València i Castelló, sembla que en Alacant ha costat un poc més arribar a una estabilitat, amb un president estable...

Jo crec que els temps empresarials són el problema. El que ha passat a Alacant és que hi ha persones que han valorat el projecte, l'han percebut com una cosa molt positiva per a Alacant i per a la resta de la Comunitat. Però el dia a dia dels empresaris ens fa que en un moment determinat –com ha passat amb Rosana Peran–, arriba un projecte molt interessant per a la companyia i no es pot oblidar que del que vivim tots els dies és de la nostra empresa. Per tant jo agraïsc a Rosana eixos mesos, que a més ha traslladat una imatge d'una empresària industrial dinàmica. Ha agradat molt, ha donat estabilitat a la província d'Alacant i la prova és que no hi ha hagut situacions mediàtiques complicades. Ara, la lidera Perfecto Palacios. Això està ja tancat. Ha costat, com era lògic, en Alacant. En Castelló la situació ha sigut diferent, però no molt més. M'ha costat anar als mateixos llocs, els mateixos discursos, tant en Castelló com en Alacant. Però una vegada superat, expliques el projecte i es genera confiança.

"Quan trasllades el projecte, tothom el veu molt clar." / DANIEL GARCÍA-SALA

El 2018 ha sigut l'any que les dones han eixit al carrer a reivindicar la igualtat en tots els aspectes, però també en el món laboral. Les dones tenen motius per a fer aquestes reivindicacions?

A nosaltres l'obligació no és una arma que ens agrade, però la puc entendre. Ho dic per l'obligatorietat en els consells administratius. La prova és que en aquesta casa, fins a març, no hi havia vicepresidentes i cal recordar que la CEV té 41 anys de vigència. Per tant, clarament hi ha un problema. Si ja el problema està en les empreses, en aquestos òrgans patronals clarament està pitjor. Per això nosaltres eixe compromís el tenim molt clar. Vam signar fa poc un acord amb dones empresàries de Castelló, ho farem amb l'associació de dones empresàries d'Alacant i el vam signar en primer lloc amb la de València, cosa lògica. Hi ha una opció clara que l'associació d'empresàries treballe amb els sectors i amb les associacions sectorials per a fer que comence a eixir a la llum pública la capacitat que té la dona per a moltes coses. No només per a gestionar, també per a representar, com s'ha demostrat. Nosaltres veiem amb lògica que la dona isca al carrer. 

"En la CEV fins a març no hi havia vicepresidentes i cal recordar que la CEV té 41 anys de vigència. Per tant, clarament hi ha un problema".

Què es pot fer des de l'àmbit empresarial per a ajudar a aconseguir la igualtat?

Bé, el que estem fent des de la nostra manera de treballar, que és fer visible la dona en els òrgans de representació, en aquest cas de les organitzacions empresarials. Repetisc, hui tenim dues vicepresidentes. En eixe sentit, està el compromís que hem tingut quan hem sigut província de València amb EVAP [Associació d'Empresàries i Professionals de València] per a anar incorporant cada vegada més dones a l'organisme de govern. En aquestos moments jo crec recordar que tenim al voltant d'un 25% de dones, que és una xifra baixa. Però justament per això hem fet convenis amb les associacions de dones empresàries. 

Fa unes setmanes la CEV, la Generalitat i altres organismes van signar una declaració en favor de l'ètica empresarial i el bon govern. Per què és necessari signar un document així?

La Comunitat Valenciana, ara bastant menys, però ha tingut problemes d'imatge reputacional clars. A més, no sols a Espanya, sinó a Europa ens han vist amb un dèficit reputacional molt important per la gestió dels fons. I sobretot pels casos de corrupció, que n'hi ha hagut. Tal vegada, la meua única queixa és que ens hem deixat focalitzar excessivament en els casos de corrupció com a imatge de la Comunitat. La CEV ha sigut pionera en tindre un portal de transparència, en estar inscrits en el registre de lobby. Jo crec que era fonamental traslladar a la societat que els empresaris estem ací per a generar riquesa i ocupació i és de veres que hi ha hagut empresaris que han agafat una drecera amb un sistema que lamentablement ha funcionat com ha funcionat. Per això és important eixe acord amb l'Administració, perquè és un acord d'ètica i bon govern de les empreses, però també de l'administració pública. No oblidem que ací hi ha una part important de l'administració pública que també ha de tindre revisions. Per això jo crec que era important que hi haguera un acord entre les empreses i l'administració pública en la millora reputacional, però no com una qüestió voluntària sinó com una obligació.

"La Comunitat Valenciana ha tingut problemes d'imatge reputacional clars".

Quant de mal ha fet la corrupció a les empreses valencianes?

Avaluar-lo jo, crec que és impossible. Això ho podria fer perfectament algú que maneja marques i imatges. Abans parlava de dèficit reputacional de la Comunitat..., jo a vegades he anat a Madrid, hem estat reunits, i durant la pitjor etapa, semblava que el corrupte eres tu per ser valencià. Però la corrupció també s'ha donat en Madrid, en Andalusia, en altres països europeus...I per això la meua queixa del fet que ens hem deixat focalitzar. Indubtablement la imatge de l'empresari valencià s'ha vist també marcada. La imatge reputacional pot posar en joc l'empresa i això significa, entre altres coses, pèrdues d'ocupació. Jo crec que això és el que s'ha de valorar. Hem de fer una reflexió, de quin tipus de societat volem. Volem una societat amb ètica, amb bon govern, amb transparència. Si hi ha alguna cosa que hui en dia s'ha de portar per davant és la transparència.

Sembla que s'ha deixat enrere la crisi econòmica i que l'economia valenciana està creixent per damunt de la mitjana estatal. Què estem fent bé?

Els 10 anys de crisi ens han fet reflexionar sobre el model que teníem. Era un model de benefici a curt termini i en això hem entrat tots, també els ciutadans i la banca. Però finalment, com s'ha demostrat, això era una línia d'ingressos variables que quan ha vingut la crisi s'ha acabat. Cal un canvi. I en això els empresaris estem. Hem estat estranyament en una manifestació –que no és la nostra naturalesa– defensant els interessos de la Comunitat Valenciana en el problema del finançament autonòmic, que no s'ha resolt. Seguirem treballant amb els sindicats i això significa que estem veient que volem un altre tipus de societat. Eixe tipus de societat ha de ser una en què indubtablement l'empresa està per a generar riquesa, però també ocupació, i cada vegada de més qualitat. I en eixe sentit jo no em cansaré de dir –encara que hui en dia les empreses tenen en funció de l'impost de societats un 59% de pèrdues– que cada vegada més l'empresari ha d'apujar els sous. I els salaris pugen en els sectors que ho estan fent, que ho poden fer. 

Què passarà amb Ford?

Els empresaris ho veiem amb una lògica preocupació perquè Ford és molt i significa molt per a les exportacions valencianes i per a la indústria en general valenciana. Però el component important és que Ford és una planta productiva, competitiva, ho ha demostrat, ha demostrat als empresaris valencians, i no solament valencians, espanyols i europeus, que hi ha capacitat de traslladar la productivitat i la competitivitat malgrat tindre dèficit d'infraestructures. Per tant, jo confie que Ford continue treballant d'eixa manera, com ho ha fet, i tinc plena confiança que som i continuarem sent una planta competitiva.

Els sindicats es queixen que els treballadors no perceben la millora de l'economia...

És normal que els sindicats es queixen, perquè estan defensant una situació que és la que han de defensar, indubtablement. En la Comunitat Valenciana tenim una remuneració salarial per davall de la mitjana espanyola, també tenim uns beneficis a nivell d'empresa per davall de la mitjana espanyola i tenim un producte de mitjà-baix valor afegit. Per tant, el que jo crec és que hem de treballar tots a una per una major innovació. L'única manera d'eixir d'ací és amb innovació. Jo lloe la tasca que està fent l'Agència Valenciana de la Innovació amb les reunions sectorials que està fent. Nosaltres hi participem i la defensarem perquè és necessari eixe canvi de model productiu, que no es tracta més que de començar a treballar en coses que aporten més valor afegit per a poder traslladar-ho al sector productiu.

"En la Comunitat Valenciana tenim una remuneració salarial per baix de la mitjana espanyola".

Quins són els punts febles de les empreses valencianes?

Els punts febles..., jo parlaria primer dels forts. Els forts són el posicionament geoestratègic important que tenim. Tenim una xarxa de coneixement, amb la xarxa d'instituts tecnològics, les universitats... Només ens queda treballar més en comú. Però el coneixement està ahí i s'ha de traslladar a les empreses. També tenim capacitat i virtut empresarial, emprenedora, tenim ganes de solucionar problemes i tenim clústers molt potents, no només a nivell nacional sinó també europeu. Quant a les debilitats, crec que una debilitat, i l'estem treballant a poc a poc, és la de les infraestructures. Al paper que ha fet AVE [Associació Valenciana d'Empresaris] amb la defensa del Corredor Mediterrani, estem donant-li suport des del principi, igual que ells ens donen suport amb el Corredor Cantàbric. Ací al final és l'interés general de la Comunitat. Fins fa poc no es treballava en conjunt. Això és una debilitat. El caràcter emprenedor et fa ser individualista i tot això s'ha de treballar. Jo afegiria també la dimensió empresarial. I el finançament autonòmic.

Salvador Navarro considera que els diputats valencians no fan prou pressió a Madrid. / DANIEL GARCÍA-SALA

El finançament autonòmic i el Corredor Mediterrani han sigut dues de les grans lluites del Consell a Madrid. Hem avançat alguna cosa en aquesta legislatura?

Hem viscut els darrers mesos una manifestació, repetisc, cosa inusual en una patronal, però calia fer-ho, i si calguera tornar a fer-ho, tornaríem a estar. Amb això no vull dir que estiga prevista una nova manifestació. El resultat final d'eixa manifestació és que la gent quan passava la pancarta dels empresaris la gent aplaudia i això significa que, com a part de la societat, estàs ajudant. Hem millorat alguna cosa? Solament en la sensibilitat i d'un temps a ara. Jo recorde en juliol que el president del govern [espanyol] va reconéixer que el finançament no es milloraria fins a l'any 2020. Crec recordar que vaig eixir a dir que era bastant incongruent que en l'oposició sí que hi havia solució i quan s'està en el govern ja és més complicat. Jo crec que qui ha de solucionar aquesta situació és el govern, el que siga i els partits polítics valencians han d'estar fent el do de pit per la solució d'aquest problema crònic de l'infrafinançament. Hem sigut crítics amb qui ha governat en la Moncloa perquè era qui tenia la solució i el que estem fent nosaltres és ser igualment actius. Pròximament tindrem una reunió amb la ministra a petició pròpia. Això tampoc és una solució al problema, però ajuda perquè si alguna cosa s'ha notat, és eixa millora de la sensibilitat. 

El Consell i els polítics valencians fan prou pressió a Madrid?

Per a mi, no. A veure, qui no fa el seu paper, i no és la primera vegada que ho dic, són els diputats valencians. Després plouen les crítiques, però en la idea raonable de qualsevol ciutadà és que tu votes a la persona X de la Comunitat Valenciana perquè vaja a defensar-te al Congrés i al Senat. Però després el que passa és que hi ha una consigna de partit que quan estàs en l'oposició actues d'una manera i quan estàs en el govern, d'una altra. Jo crec que ací qui ha de fer clarament més són els diputats valencians. Me'n vaig de l'any 1978 en avant i els diputats del PNB han fet més, els de CIU ho han fet, els de Coalición Canaria ho han fet i home, qui està, o hauria d'estar més còmode en aquesta situació, serien els diputats de Compromís, per tant... Hauran fet altres coses menors, però el que s'ha demostrat amb el temps és la incapacitat política, en general, de solucionar un problema que està ratificat per tots. Però jo espere que algun dia els diputats valencians de distint signe voten alguna cosa en comú al Congrés dels Diputats. Si ho han fet, la meua ment no ho recorda.

"Espere que algun dia, els diputats valencians de distint signe voten alguna cosa en comú al Congrés dels Diputats".

Quina és la relació de la CEV amb el Consell?

La relació és de llums i ombres. Amb el Consell estem sí o sí en la defensa del problema del finançament i les infraestructures com ja vam estar abans. Perquè Consell, per a mi només n'hi ha un, una altra qüestió és qui el governa. Ja vam estar en l'anterior legislatura amb Alberto Fabra donant suport, així que amb finançament i infraestructures, sí o sí. A partir d'ahí, com tot el que gestiona, hi ha moments que t'equivoques, que ho fas bé, que ho intentes... Estem en la part d'ombres en la qüestió de la cooperació publicoprivada perquè em fa la sensació que s'està traslladant a un model d'ideologia públic-públic. El que és lògic és que hi haja una visió estratègica per les dues bandes, la pública i la privada. La visió d'un Consell que variabilitze les estructures i això només s'aconsegueix amb la cooperació publicoprivada. Això no significa privatitzar, que de vegades ens maregem. La Sanitat en aquest país és pública i seguirà sent pública, igual com l'educació, però pot haver models de gestió privada en un entorn públic. Amb control, amb seguiment i amb transparència. De vegades, veiem en distintes conselleries que això no es té molt clar.

Hi ha algunes diferències amb el Consell...

En algunes actuacions com ha sigut el tema del Sistema d'Envasos Retornables (SDDR) clarament ens hem oposat a les propostes del Consell perquè, entre altres coses, consistia a trencar la unitat de mercat nacional. En el tema de la llei de la taxa de sucre i, sobretot, Puerto Mediterráneo, que per ser un projecte privat amb compravenda privada se li està posat clarament una cacera... El que ens han traslladat ara és que sembla que el Patsecova serà una solució d'argumentari legal. Però molt abans que es coneguera tot açò ni tan sols hi havia base tècnica per a dir que no a aquest projecte. Hi ha projectes que ens preocupen, igual com en el seu moment en alguna empresa en Sagunt hem hagut d'anar de la mà amb els sindicats –no és el normal– per a ajudar el comité d'empresa en contra de decisions de l'ajuntament i de la conselleria. Per tant, la relació amb el Consell és lògica. Qui està ahí perquè els ciutadans han dit que governe és el Botànic i nosaltres hem de tindre bona relació amb les institucions, entre altres coses, perquè és la nostra obligació.

La política empresarial del Consell va per bon camí?

A banda de la qüestió de la cooperació publicoprivada jo crec que estem d'acord en el fet que cal canviar el model productiu i que açò no es canvia per un decret del Consell. Jo he de dir que estem en distintes taules de treball, en la taula de l'observatori industrial que és molt positiu que estiga la indústria, els sectors i algun territori, la taula de diàleg social... Jo crec que estem aportant, des de la nostra visió, una cosa que tenim clara, i és que s'ha de canviar el model productiu. Fer un model més d'innovació, més de competitivitat, més de productivitat, i en eixe sentit jo crec que el que fa el Consell ho estem avalant també nosaltres.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat