"No donarem suport a un nou Botànic que no incloga aprovar el requisit en el primer any de legislatura"

A punt de complir mig any al capdavant de la Federació Escola Valenciana, Natxo Badenes repassa els primers mesos com a president d'una de les principals entitats del país que treballa per la promoció i ús social de la llengua. A poques hores de la celebració de la XVI Nit d'Escola Valenciana, que se celebra aquest dissabte 17 de novembre a Albocàsser (l'Alt Maestrat), Badenes aborda els reptes presents i futurs d'una entitat que en els darrers tres anys ha hagut de repensar el seu paper després de la configuració d'un govern de la Generalitat que ha donat resposta a part de les seues reivindicacions, "o almenys les escolta", assenyala el president.

Natxo Badenes és el primer president d'Escola Valenciana que no prové del moment de l'ensenyament i també és el primer procedent de les comarques de Castelló. Com a objectiu prioritari d'aquestos primers mesos de mandat, el president d'Escola Valenciana es marca "refer ponts" amb la resta d'entitats valencianistes per a treballar de manera conjunta i coordinada per la llengua.     

Aquesta serà la seua primera Nit d'Escola Valenciana com a president de l'entitat. Què significa aquesta trobada per a la federació de col·lectius per la llengua?

Aquesta trobada té un caire un poc especial per a nosaltres. A més de guardonar persones que per la seua trajectòria al llarg d'aquestos anys han estat treballat per l'ensenyament, com Ferran Zurriaga i Manuel Vicent Albiol, també hem reconegut la llavor jove, incipient però interessant de la Federació de Muixerangues del País Valencià. També té un caire simbòlic pel lloc on fem la Nit. Sempre és més senzill fer una festa d'aquest tipus a una ciutat com València, una gran ciutat, on tens una millor infraestructura però hem apostat per Sant Pau d'Albocàsser, un entorn per al valencianisme, per a l'escola valenciana, amb unes característiques molt especials.

L'any després de l'aprovació de les Normes del 32, molts d'aquells mestres van celebrar a Sant Pau la primera colònia valencianista, que és un poc la llavor de tot el que després ha esdevingut l'ensenyament en valencià a les nostres terres. Van ser aquells mestres, Carles Salvador, Soler i Godes, Boix i molts altres, els que en aquell paratge l'any 33 van fer eixa primera colònia i allò és l'inici de la recuperació del valencià en el segle passat. Aleshores, encara que siga un lloc en unes condicions no tan favorables per a organitzar grans esdeveniments, té un gran simbolisme. A més, Escola Valenciana és una entitat on estem federades 25 associacions de tot el territori i per això creiem adient anar a totes les comarques i la del Maestrat feia temps que es mereixia que Escola Valenciana fera un esforç per fer allí la trobada. 

Diu que el Maestrat es mereix una trobada així. Aquestes comarques s'han deixat un poc de banda perquè allí l'ús social del valencià té millor salut?

Quan vam nàixer semblava que eren les comarques on menys falta feia fer un esforç per valencianitzar-les. És una comarca on el valencià no s'ha perdut mai, té una vivència diària i plena però sí que calia donar suport a eixa llavor. També Maestrat Viu és una entitat que ha sigut de les últimes a entrar a formar part de la coordinadora d'Escola Valenciana i volíem d'alguna manera donar suport a la seua tasca. Totes les comarques teníem el convenciment que tocava fer la Nit d'Escola a Castelló i, a més a més, ho hem lligat un poc perquè un dels guardonats és Ferran Zurriaga, que, després d'aquelles colònies dels anys 30, va ser en els anys 60 una de les persones que va reprendre tota aquesta tasca en Lo Rat Penat. Per tant, encaixava tot perfectament per a celebrar-ho a Sant Pau d'Albocàsser.

Quina valoració fa dels primers mesos de treball de la nova executiva? 

En Escola Valenciana el treball del president no és més que fer de portaveu. No té cap poder de decisió per damunt de la junta. Jo pertany a aquesta entitat des de fa 30 anys; he passat per la tresoreria, per vicepresidències... Coneixia molt bé la casa en arribar a la Presidència. Quan vaig ser triat en juny em vaig proposar crear ponts amb totes les associacions que treballem pel mateix, pel valencià. De fet, hem fet un esforç i estem en actitud de col·laboració plena amb Acció Cultural, amb la Fundació FULL, amb Intersindical i amb moltes altres entitats que entenem que compartim objectius. Eixe ha sigut el primer esforç de la nova executiva: tornar a fer lligams entre totes les entitats.

A nivell intern, la línia de treball és continuar amb allò que venia fent Vicent Moreno en els darrers 8 anys. Substituir-lo és molt complex, és impossible continuar el seu ritme però sí que la intenció d'aquesta nova executiva és dividir els esforços per a fer coresponsable tota la junta. En aquest sentit, en la mesura del possible estem intentant que cada part de la junta assumisca el seu paper. Per exemple, jo no sóc docent i preferisc que tot el tema educatiu el porte la vicepresidenta, que s'encarrega dels assumptes docents. És a dir, delegar perquè uns altres ho facen millor. 

El canvi de govern en 2015 va obligar Escola Valenciana a redefinir el seu paper. Com ha sigut aquesta transició? 

Ha sigut complex adaptar-se a la nova realitat del govern. Per una banda, s'ha hagut de canviar el xip després d'estar anys a la contra i, per altra, també ha sigut important per a l'entitat haver d'ocupar els llocs que han deixat gent que ara està treballant en l'Administració. Sí que hem patit, i seguim patint, que molta gent important que teníem en la casa s'anar a treballar per a l'Administració. A més, el canvi de govern també ha comportat un debat sobre com enfocar la realitat i el treball d'Escola Valenciana en la situació actual. Això, de vegades, ha creat tensions, però al final entenem que Escola Valenciana té la seua línia. Nosaltres, governe qui governe, continuem defensant el mateix; una altra cosa és quina resposta tenim d'eixe govern.

Nosaltres continuem demanant el requisit lingüístic de la funció pública i ho hem dit durant el mandat del PP i ho diem amb el govern actual. Nosaltres demanem una nova llei d'igualtat lingüística i ho vam dir llavors i continuem treballant ara. La diferència és que ara ens escolten. A vegades, ens fan cas i, a vegades, no, però ens escolten i això amb l'anterior govern no passava.

Que gent de la federació ocupe càrrecs tècnics o polítics a l'Administració, fins a quin punt influeix en la seua acció?

A Escola Valenciana tenim la suficient llibertat com per a anar a Conselleria o a dir-li als companys que estaven a Escola: "Això ho compartim i això altre, no". Per damunt de les amistats tenim tots el deure, el compromís i la responsabilitat d'on estem i és una responsabilitat important que tenim la gent d'aquesta casa, una responsabilitat de donar resposta a allò que la ciutat valenciana i els amics d'Escola Valenciana ens demanen. Això està per damunt d'amistats i és irrenunciable per a nosaltres. 

"Com enfocar la nova realitat d'Escola Valenciana ha generat un intens debat i tensions a l'entitat"

La Llei de Plurilingüisme donarà els resultats que espera Escola pel que fa a l'aprenentatge del valencià? 

Eixa llei naix encorsetada per la LOMCE (per les seues sigles en castellà) que marca uns límits en els quals la norma que trau la Conselleria ha d'anar amb molta cura perquè també tots coneixem com tenim el pati del Tribunal Superior de Justícia. No és el model de plurilingüisme que hauria fet Escola Valenciana. Potser siga el decret que es pot traure. És un decret que en el govern actual pot ser bo però és perillós amb un canvi de govern futur, ja que marca una sèrie de mínims que sense modificar la llei podria fer retrocedir el valencià a les aules amb un govern poc sensible amb la llengua.

Hem treballat amb els grups parlamentaris la modificació d'aquesta llei. Primerament, que comencen a treballar; sembla ser que a nivell estatal es vol modificar la LOMCE per a donar un marge més ampli a les comunitats autònomes en temes d'ensenyament de les llengües cooficials. En el moment que eixa llei estatal es modificara, sí que estaríem en situació de demanar a l'actual govern de la Generalitat que canviara la Llei de Plurilingüisme per a anar a màxims que permeteren eixe nou reglament estatal.

Creu que si en maig hi ha un canvi de govern es podria derogar la Llei de Plurilingüisme?

No ho tinc molt clar perquè la veritat és que és una norma que ho deixa prou fàcil perquè un nou govern de color polític diferent faça retrocedir el valencià a les aules. Amb la llei en ella mateixa, però anant als percentatges mínims, ja ho tindríem. El més important de l'educació és complir la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) de l'any 1983, que assenyala que en finalitzar l'ensenyament obligatori a les nostres comarques tots els xiquets haurien de dominar les dues llengües oficials al País Valencià. Això ara no passa perquè jo no conec cap xiquet que no sàpiga parlar castellà i en conec molts que no saben parlar valencià. 

La llei no s'ha complit, s'hauria de fer una nova o s'hauria d'aplicar aquesta?

És una llei feta en uns moments determinats, en una societat valenciana determinada dels anys 80, on hem de tindre en compte que no estava ni l'ensenyament en valencià reglat. La societat valenciana en aquestos 35 anys ha evolucionat moltíssim i la llei és la mateixa. Nosaltres pel que fa a educació, que és pràcticament al que fa referència aquesta llei, demanem una nova llei o la modificació d'eixa pel que fa a l'ús social del valencià. Eixa llei ha fet el seu paper en el món educatiu però no en l'ús social perquè tampoc ho preveia la realitat social del País Valencià en els anys 80.

Badenes és el primer president d'Escola Valenciana nascut a les comarques de Castelló i que no procedeix de l'àmbit de l'ensenyament. / DANIEL GARCÍA-SALA

Crec que en l'ensenyament s'ha de complir amb el que diu la LUEV però, a més a més, necessitem avançar en una nova llei que involucre més sectors: el món judicial ha de ser també en valencià així com el món sanitari, el món de la premsa, l'audiovisual, el món comercial, etc. Eixe camí és en el que estem demanant nosaltres ara que es comence a treballar.

Pel que fa a la competència lingüística del funcionariat, sembla que aquestos quatre anys seran un temps perdut.

En Escola Valenciana ens hem reunit amb els síndics dels partits del govern del Botànic i als tres els vam expressar el nostre disgust perquè en aquesta legislatura no s'haja aprovat la nova Llei de Funció Pública, que recull la competència lingüística dels treballadors públics. Després d'eixes converses ens van dir que podria ser que la Llei de Funció Pública, que duu incorporada la capacitació lingüística, s'acabara aprovant enguany. Jo tinc els meus dubtes, però. El que sí que hem traslladat des d'Escola Valenciana als tres partits del Botànic és que no donarem suport a cap nou Acord del Botànic en què no estiga previst per escrit que en el primer any de legislatura estarà aprovada la capacitació lingüística. Els tres partits s'han compromés que així siga però ho volem per escrit.

"Segurament l'Alqueria Blanca va fer més per l'ús social de la llengua que moltes de les coses que ha fet Escola Valenciana"

Experts diuen que l'ús social de la llengua no travessa el seu millor moment. Què en pensen vostés? 

El fet d'haver estat quasi 4 anys sense televisió pública, que era l'únic mitjà audiovisual de televisió que teníem en la nostra llengua, ha sigut molt negatiu per al valencià. Els xiquets, a més d'aprendre la llengua, han de tindre uns referents. Nosaltres, quan érem joves, teníem uns referents en el món quan defensàvem el valencià: músics, escriptors, personatges com Joan Fuster, Sanchis Guarner, Vicent Andrés Estellés...  Un xiquet quan acaba l'escola, engega la televisió, veu els dibuixos animats i, fins a fa pocs mesos, ha estat condemnat a veure'ls en castellà. Jo sempre ho dic: possiblement ha fet més l'Alqueria Blanca pel valencià que molt del que ha fet Escola Valenciana.

Ho dic perquè al final, nosaltres, els sindicats, les entitats, ens adrecem a gent que està convençuda i a eixos no els hem de convéncer. A qui hem de convéncer és a la gent que no ho està i, per a això, la televisió i la premsa escrita és una eina molt important. Per aquest motiu demanem una llei d'igualtat lingüística que facilite que el valencià en el món de l'audiovisual, de la premsa, del cinema estiga en les mateixes condicions que el castellà. 

Això que demana comporta una important dotació econòmica... 

Clar que sí. Quin sentit té un estat autonòmic si les seues llengües no s'utilitzen? És que, al final, si no ens diferenciem, podríem estar a Múrcia o a Terol. Amb els diners que ens hem gastat ací, al País Valencià, en la Fórmula 1 i en tantes altres històries, s'hauria pogut dotar i s'haurien hagut de donar recursos als mitjans de comunicació. Diners n'hi ha, és el govern qui ha de decidir en què els vol destinar.

Explica la importància d'adreçar-se a la gent que no està convençuda de la importància del valencià. Quins plans tenen, doncs, per a atraure nous públics?

Vos puc donar una primícia: ens els pròxims dies traurem un concurs públic adreçat a universitats, principalment, perquè facen un estudi sociològic de la percepció que té la societat valenciana d'Escola. Invertirem recursos econòmics perquè creiem que necessitem saber què hem fet bé i no tan bé i, sobretot, què espera de nosaltres la ciutadania. Hi ha molta gent que pensa que som un referent del valencianisme; això dóna molta responsabilitat i volem tindre-la clara.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat