"Sense agricultors i ramaders amb explotacions rendibles no es podrà revertir el despoblament"

Carles PerisSecretari general de la Unió de Llauradors
/ València
19 novembre 2018 14:19h
Augmentar la presència de dones i i joves al camp és el principal objectiu de l\'executiva de Carles Peris.

El món agrari està cada vegada més envellit. Els joves deixen el camp per a guanyar-se la vida en la ciutat, amb feines menys sacrificades i amb uns ingressos assegurats a final de mes. Garantir el relleu generacional al camp és fonamental per a evitar problemes com el despoblament de les localitats d'interior i per a assegurar la continuïtat d'un dels principals motors econòmics del país. Aquest, junt amb la intenció de potenciar la presència de la dona, és un dels objectius principals de la nova 'jove' executiva de la Unió de Llauradors, encapçalada des del passat 11 de novembre per Carles Peris (Castelló de la Plana, 1977).

Als problemes 'de sempre' del camp, com la plaga de Xylella o els preus de la fruita, Peris suma el repte de modernitzar la Unió des de dins aplicant les noves tecnologies però sense deixar de "xafar el territori". Amb aquestos propòsits reemplaça Ramón Mampel, que ha estat 8 anys al capdavant de l'executiva de la Unió de Llauradors.

Acaba de ser escollit nou secretari general de la Unió de Llauradors, com afronta aquesta nova etapa?

Fins ara i des de fa dos anys jo era el responsable de cítrics i bé, agafe el repte amb molta il·lusió i amb moltes ganes de treballar. Els llauradors i els ramaders som gent molt treballadora i, per tant, pense que aquest repte el podem portar a terme sense cap problema i traslladar el nostre missatge a la societat.

Quins són els principals canvis que té pensat fer en la Unió? 

Jo pense que en l'àmbit estructural de la Unió farem canvis de cara a aplicar les noves tecnologies. Modernitzar l'organització en eixe sentit perquè la informació de tot el que fem arribe millor als afiliats. Volem fer grups de totes les sectorials al WhatsApp, que fins ara no teníem cap grup de responsables de comarques i de sectors. Volem millorar molt la comunicació perquè siga fluida i poder afrontar les coses amb temps i forma. Tenim una aplicació que vam fer recentment i en eixe portal també va tota la informació de què disposa l'organització. Pense que amb això i el WhatsApp arribarem molt més a tots els afiliats. Tot i això som conscients que tenim gran part de l'afiliació que tecnològicament no té o no sap utilitzar aquestos canals, perquè són gent major, i amb ells continuarem amb les vies de comunicació de sempre. Per exemple, amb xarrades al territori, ja que considerem que és molt important xafar-lo.

Algun canvi en les polítiques, en els objectius de la Unió?

La clau fonamental la potenciarem. Tindrem una línia continuista en aquelles reclamacions històriques, com és una millora de la llei de la cadena agroalimentària. O siga, que el valor general pel producte al final recaiga més en els llauradors i ramaders. Això serà una línia de reivindicació de sempre, però també ens orientarem molt a incorporar joves i dones al camp. Pensem que, sense joves que aporten noves idees i futur, estem condemnats a la desaparició. A fomentar la presència de la dona ja hem començat. Ha entrat una dona en l'executiva, tenim tres secretàries comarcals que són dones i intentarem també que puge el nombre de titularitats a la Comunitat Valenciana que siguen dones. Actualment només tenim onze titularitats compartides a tota la Comunitat Valenciana. Això vol dir que tots, en general, alguna cosa estem fent malament perquè la dona no s'està incorporant al camp. Per tant, ho fomentarem. Veiem que hi ha dones joves que tenen interés, que estan en les sectorials de joves i que pareix que agafen nous negocis, noves idees, exportacions noves i models un poc diferents i això ho potenciarem.

"Sense joves que aporten noves idees i futur, estem condemnats a la desaparició"

Per primera vegada hi ha una dona en l'executiva de la Unió, però encara no sou una organització paritària. Quines accions teniu previstes per a augmentar la presència de dones?

El que volem és fomentar la presència de la dona. Una organització paritària no sé si podrem aconseguir-ho però sí que treballarem contínuament perquè s'incorporen eixes dones que ara ja tenen responsabilitats importants en les seues comarques i que vulguen presentar-se per a estar en l'executiva. A més, sempre tenen una visió diferent i pense que poden aportar coses que en aquestos moments no hem tingut mai. També una dinàmica més de modernització i pense que és súper positiu.

Per què s'ha tardat tant a pensar que calia incorporar les dones en la directiva de la Unió?

Pense que ha sigut perquè som un sector molt envellit. Fa molts anys eren els homes els que anaven al camp i les dones estaven a casa. Ha costat molt el canvi que ha fet la societat en matèria d'igualtat, en compartir feines a casa..., tot això al camp ha arribat molt tard. Per tant, anem amb molt de retard però ara pareix que hem sigut capaços de començar a revertir eixa situació i continuarem apostant per acabar de revertir-la perquè veiem que cada vegada que incorporem dones o incorporem joves l'organització està més viva.

"Cada vegada que incorporem dones o incorporem joves l'organització està més viva". / DANIEL GARCÍA-SALA

Després del congrés es va celebrar que es posava al capdavant de la Unió una persona jove (41 anys) i també la joventut de la nova executiva (47 anys de mitjana). Sense voler ofendre, l'edat oficial en la qual acaba la joventut són 31 anys...

Tenim un problema evident de relleu generacional. És evident. Només el 4% són menors de 40 anys en l'activitat agrària. El problema és totalment evident, per això en la nostra sectorial de joves es pot estar fins als 45 anys. Sempre hem tingut eixa mancança de gent jove. Però, per exemple, ara ha entrat un xic de 31 anys en l'executiva i també tenim almenys tres secretaris comarcals que són menors de 40 anys i menors de 30 anys també n'hi ha. A Castelló, per exemple, a la meua comarca, ha entrat un xic de 28 anys. L'impuls ha sigut molt seriós, hi ha hagut un canvi dràstic i jo espere que puguem mantindre'l. Treballarem per a mantindre'l i per a millorar-lo. Hem passat de 0 a 100 i estem molt contents. Estic content de l'equip que tinc al costat, que hi ha també alguna persona amb experiència. Estem encantats.

Per què la gent jove no es queda al camp?

Jo crec que la raó fonamental és que sempre hem sentit dir a casa que es pateix molt i que les explotacions no són rendibles. Tenim una falta de rendibilitat important. Segons l'últim estudi que s'ha fet, el llaurador i el ramader només reben el 19% del benefici que generen les explotacions. Per tant, sempre vas tan ajustat amb els beneficis que la gent al final per a patir tant i no tindre una rendibilitat assegurada busca altres opcions. Això ens ha penalitzat moltíssim. Per això, necessitem polítiques més transparents dins de la cadena agroalimentària. Que es publiquen els preus en origen i els preus en destí. Que es veja qui s'està quedant realment els beneficis d'eixe producte, que dóna molt de valor afegit al final. Cal una sèrie de mesures i propostes per a millorar en eixe sentit. Si no, la gent jove és evident que se'n va.

A més, també moltes vegades es trasllada als fills el missatge que facen el que vulguen excepte ser agricultor o ramader, que és molt pesat. Però és perquè veuen que sempre han patit per a tindre un ingrés fix i per això la gent sempre intenta que els fills no continuen al camp. La nostra feina és revertir eixa situació perquè, si no, es crea un problema afegit a la societat. Per exemple, la qüestió de l'abandonament de terrenys, que crea un impacte visual negatiu, o el tema de la fixació de les poblacions d'interior. Molta gent està anant-se'n a les zones urbanes a buscar-se la vida. Aleshores si no tenim llauradors o ramaders amb explotacions rendibles en l'interior, l'Administració ja pot invertir diners en eixes zones que no podran revertir el despoblament. És molt important i, al final, sense un ingrés més o menys bo de l'explotació, la gent no vol quedar-se a l'interior. I, com això, hi ha moltes coses per les quals val la pena lluitar i revertir la situació al camp.

Quins són els principals reptes als quals s'enfronta el món agrari?

Jo pense que un dels principals reptes és el canvi climàtic. Pense que nosaltres ahí tenim molt a dir en temes de millores ambientals. Un exemple és el tema de l'absorció del COdel transport que capturen les plantes, els arbres. Pel que fa als cítrics, per exemple, hi ha estudis de l'IVIA que indiquen que capturen tot el COde la contaminació del transport. Crec que tenim també molt a dir en la qüestió de la investigació, que es treballe amb varietats que es puguen adaptar a aquestos canvis climàtics que cada vegada són més potents. Això afavoreix molt la incorporació de gent jove. Encara que no estiguen directament al camp, sí que els agrada més el tema de la innovació i la investigació i que apliquen les novetats. Jo crec que això atrau més una persona jove que no el llaurador o ramader major. Ells volen fer el de sempre, eixe producte que sempre hem tingut al territori i això no els captiva tant. Jo crec que ahí sí que tenim una miqueta de visió de futur, d'anar adaptant-nos amb els joves.

Un dels principals problemes als quals s'enfronten els llauradors és el dels preus de la fruita. Com es pot solucionar?

Aquest és un cavall de batalla que portem arrossegant tota la vida i al final també depén molt de l'Administració. L'Administració hauria d'obligar a fer un contracte de compravenda tipus i que no complir-lo perjudique les empreses comercialitzadores a l'hora de rebre ajudes. D'alguna manera, cal aplicar mesures proactives per a forçar que les empreses facen bons contractes perquè això és el que necessita el llaurador. Cal una seguretat en els preus, que no estiguen per sota dels preus de cost i que s'assegure el cobrament. Perquè veiem, per exemple, en cítrics, que es ven a resultes i no se sap si et pagaran, quan et pagaran o quant. Al final hauria d'haver un contracte de compravenda homologat i signat i complir-lo com en qualsevol altre sector. Això seria fer un pas molt important. Després, entrem ja en temes del mercat globalitzat. Hui dia et venen productes de tots els llocs del món i cada vegada que la Unió Europea fa acords amb tercers països està penalitzant sempre el productor mediterrani. Hi ha molta competència i, en moments determinats, hi ha una sèrie de productes els preus dels quals estan tan baixos que no compensa produir. Cal millorar eixe sistema.

"Hauria d'haver un contracte de compravenda homologat i signat i complir-lo com en qualsevol altre sector"

Han detectat que els darrers temps s'estiguen arrancant o deixant perdre molts camps?

Els darrers anys cada vegada teníem més hectàrees abandonades però l'última notícia que tenim és que això s'ha estabilitzat i no s'estan abandonant més camps.

Aquesta setmana s'han tornat a detectar brots de Xylella fastidiosa. Tothom coincideix en el fet que és un problema greu però les propostes de solució no són unànimes.

La nostra postura al respecte és clara. Es tracta d'un bacteri molt perillós, en el moment que entra, no té solució i, per tant, s'han d'arrancar les parcel·les. Cal complir estrictament la normativa europea que preveu l'arrancament dels arbres infectats i de les parcel·les perquè, al final, si fem la política de contenció i la plaga de Xylella va expandint-se, no hi ha un tractament. No hi ha solució. No pots tractar un bacteri. Per tant, no compartim la contenció. Volem l'eradicació perquè com més acotat estiga el terreny, molt millor. El que sí que demanem és que les indemnitzacions vagen acompanyades en temps i forma a l'arrancada. Que les ajudes de compensació siguen efectives en el moment de l'arrancada. És molt dur que un productor tinga un ametller i que li diguen que està infectat i de hui per a demà ja no tens ametllers i que tarden tant a arribar les indemnitzacions. Després s'ha de treballar el tema de donar alternatives. Cultius alternatius que no siguen llenyosos, per exemple, hortalisses, algun tipus d'agricultura que puga ser viable en eixa zona.

La plaga Xylella no és un problema només del País Valencià...

Demanem l'eradicació perquè tenim l'exemple d'Itàlia. En Itàlia es va fer la contenció, no es va poder frenar el bacteri Xylella i ha sigut un autèntic desastre. Allí s'han arrancat milers d'oliveres i això ha costat milers de diners a l'Administració italiana, milers de diners a l'Administració europea i continuen tenint un problema seriós. És que ací, al final, és un problema que ve de fora, és per culpa de la importació d'un material de fora. També, per falta de control de les duanes en frontera i és un dany patrimonial del qual l'Administració s'ha de fer càrrec. Per tant, ja no és el que li costa al productor que perd eixes plantacions sinó que li està costant milers de milions a tota la societat. Fer un control estricte de les duanes és molt més important del que la gent pensa. Al final, tots els diners que es gasten a investigar, a arrancar, a contindre o a eradicar es podrien destinar a una altra cosa.

"En Itàlia es va fer la contenció, no es va poder frenar el bacteri 'Xylella' i ha sigut un autèntic desastre"

Com valora la gestió de la conselleria amb el problema de Xylella?

Jo pense que la conselleria ha actuat bastant bé perquè han complit la normativa europea i han arrancat els arbres. Però, com sempre, veiem que hi ha una falta de pressupost. Sempre estan dient que la conselleria té els diners que té i arriba on arriba. Per tant, jo pense que s'haurien d'involucrar totes les administracions. Al final, és defecte de totes les administracions i ministeris que s'haurien d'haver implicat més seriosament. La Unió Europea, també, i quasi més seriosament que els altres, perquè al final és un problema derivat de la Unió Europea. En certa mesura, produït pels controls laxos que fan a les duanes. A la conselleria se li ha de recalcar també que les indemnitzacions han de donar-se en temps i forma, que un productor no haja d'esperar tant per a rebre uns diners de les indemnitzacions que ja estan previstos. Per tant, haurien de ser més àgils i si ho foren, ens hauríem estalviat molta polèmica i molts problemes que s'han generat. Si els diners hagueren arribat més ràpidament, potser no hi hauria hagut eixa doble via i hauríem estat tots més d'acord en què fer.

Tenint l'exemple d'Itàlia, per què encara hi ha qui vol optar per la contenció?

Crec que ahí hi ha altres interessos darrere. No entenc per què. Si les indemnitzacions es pagaren bé i a temps, no entenc per què fer una contenció. Teòricament, intenten enfocar-ho de cara a la imatge paisatgística perquè passar de tindre unes zones amb arbres, amb ametllers a tindre-ho tot pla, terra campa, clar, genera un impacte visual negatiu. Però és pitjor si deixem que s'escampe i passe a altres zones. Aleshores, sí que seria un desastre.

"El problema és que la PAC no la fan els llauradors". / DANIEL GARCÍA-SALA

Enguany ha sigut molt dur pel que fa a les inclemències meteorològiques. Com creu que acabaran les campanyes?

Hi han hagut algunes zones, com –desgraciadament– la zona de la Ribera Alta, que han tingut pedregades importants que han fet molt de mal al caqui. També hem patit molt el tema en cítrics per culpa de la importació de cítrics de Sud-àfrica, que han copat molt els lineals europeus i, inclús, els nostres. Hi ha hagut problemes per a col·locar les varietats primerenques i hi ha camps encara per recol·lectar que no es recol·lectaran. En algunes zones no han tingut un inici bo de campanya. Ara el consum augmenta, el ritme de collita és millor, encara que no s'ha traslladat encara als preus en camp. Veurem les inclemències meteorològiques que falten per vindre. Això pot començar a crear un problema en cítrics si apareixen fongs. De moment, la veritat és que el tema del cítric no ha començat massa bé.

També hem vist que l'ametlla, després d'uns anys d'anar molt bé s'ha quedat estancada, han abaixat molt els preus i està costant traure rendibilitat de l'ametlla. El sector del vi tampoc ha tingut bons preus, no hi ha hagut una bona producció i els preus han estat molt baixos..., la veritat és que no sabria dir un sector que estiga en aquestos moments bé. Perquè el sector apícola està tenint molts problemes amb la importació de mel de països tercers a Europa i està tenint dificultats quan veníem d'uns anys que s'estava funcionant molt bé. En aquestos moments, abans de Nadal, estem en una situació complicada quasi tots els sectors.

"La veritat és que no sabria dir un sector que estiga en aquestos moments bé"

Per què hi ha encara tants llauradors que no asseguren els camps?

La veritat és que nosaltres des de l'organització estem fent un treball excepcional en aquest tema. Pensem que és una ferramenta que el llaurador té ahí per a utilitzar-la i pensem que és una ferramenta que fins al moment està sent molt útil. El que passa és que caldria començar a augmentar les partides pressupostàries per a les assegurances. Al final, si estàs rebent poc pel teu producte, t'estàs descapitalitzant i a part has de posar gran part per a l'assegurança..., això és el que pot fer que els llauradors no asseguren. I, després, pense que caldria treballar en una assegurança de rendes. És una cosa que hui en dia no es preveu però seria una assegurança en la qual asseguraries el valor que té eixa producció i en el cas d'una crisi de mercat que no aplegares a eixe valor que se't poguera compensar. És una línia que s'ha de potenciar.

Què suposa la Política Agrària Comú (PAC) per al camp valencià i què li canviaríeu?

La PAC és necessària per al camp valencià perquè al final són fons europeus que gestionem nosaltres, però crec que necessita canvis. Ha de tindre una vessant més dirigida als professionals. Que al final recaiga sobre els vertaders professionals i que demostren que estan produint en eixes terres per a cobrar la PAC, que estan contribuint a la millora ambiental i tot allò que demana la PAC. No com ara, que hi ha gent que pot cobrar-la i no és professional. Estem veient que hi ha molts productors menuts que s'han quedat fora de la PAC perquè no arribaven a uns mínims però estan produint, no com altres, que no són professionals. El problema és que la PAC no la fan els llauradors. Hi ha uns criteris que són iguals per a tots. S'ha decidit optar per la fórmula de café per a tots i hi ha mecanismes amb els quals es podria adaptar millor. També demanem que s'introduïsquen sectors que no estan en la PAC, com ara la fruita d'os, les hortalisses..., es pot millorar molt. Hi ha gent que està aportant molt i en aquestos moments no estan.

La ramaderia sembla que és un tema menys mediàtic però també té reptes i problemes

En ramaderia, com que tenim molts sectors amb integradores, al final tenen uns preus més fixos, més pactats i els sectors van aguantant el tiró. En ramaderia el que sí que es demanda molt és facilitar els tractaments de purins, fer plantes per a tractar-los. Després, el tema sanitari, de sanitat de l'animal, l'entrada de malalties... Això és en el que més cal progressar. És important també el suport a la ramaderia extensiva de la part interior. Que tinguen facilitat de pasturar en les muntanyes, que això afavoreix el tema de les cremes. Cal fomentar el pasturatge perquè després està més que demostrat que on hi ha un ramat està tot molt més net i es controlen molt millor els incendis.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next