"És èpic que puguem implantar el metro nocturn amb els recursos que tenim"

Encara recorda amb il·lusió el dia que el president de la Generalitat, Ximo Puig, li va telefonar per a dir-li que seria consellera. Quasi quatre anys després, està contenta amb el que ha aconseguit junt amb el seu equip, però sempre vol més. Ella mateixa es defineix com una persona molt exigent i perfeccionista, i eixa exigència la trasllada a qui treballa amb ella. La consellera d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador (la Vall d'Uixó, la Plana Baixa, 1974), està orgullosa d'haver pogut formar part del primer govern progressista després de molts anys de mandat del Partit Popular, però reconeix que no pot estar satisfeta al 100%. 

Tot i que en una legislatura "no es pot revertir el greuge", Salvador està feliç d'haver pogut solucionar algunes de les qüestions que va batallar com a diputada socialista en l'oposició. Ara, fa recompte de tot el que s'ha aconseguit i espera que en maig es reedite un govern de progrés amb el qual poder seguir el full de ruta iniciat en 2015.

La Conselleria d'Habitatge és la que més ha augmentat el seu pressupost per a 2019. Per què?

El que cal posar en valor és que les polítiques d'habitatge estan entre les prioritats del Pacte del Botànic i en la mesura que nosaltres reivindiquem la funció social de l'habitatge –vull recordar que és la primera llei que el govern va portar al Parlament per a la seua aprovació–, considerem que el tractament de l'habitatge ha de ser el de dret humà i no el de bé en el mercat de l'especulació. L'habitatge no és un bé de luxe, sinó un dret. I perquè eixes intencions es facen realitat, necessitem que es plasmen en uns pressupostos. Jo crec que els pressupostos tenen una forta càrrega ideològica. Ahí s'evidencia quines són les prioritats del govern. Apuja el pressupost de la Conselleria perquè apuja el d'habitatge a 165 milions. Tot per a implementar les mesures que hem de posar en marxa per a garantir eixe dret. És una qüestió de llarg termini, requereix molta planificació, cosa que no s'ha fet mai en les dècades de l'anterior govern del Partit Popular, perquè no s'han impulsat polítiques públiques d'habitatge. D'alguna manera, quan vam arribar, en açò estava tot per fer. A més, tenim un gran deute, especialment generat per l'impagament de les ajudes a l'habitatge. Hem anat resolent eixa qüestió i projectant quines són les nostres polítiques per a garantir el dret a l'habitatge.

Queden aproximadament sis mesos de legislatura. Què és el que es vol fer sí o sí abans que s'acabe?

En matèria d'habitatge el que sí o sí que hem de fer és publicar l'índex de referència del preu de lloguer per a lluitar contra la bombolla que s'està produint en aquestos moments. Hem de garantir amb tots els mecanismes possibles que les persones puguen emancipar-se. Especialment els joves que estan trobant dificultats, ja no només per a comprar-se una vivenda, sinó per a anar-se'n a viure de lloguer. Per tant, des de l'administració pública hem de posar tots els mecanismes. No només publicarem l'índex, sinó que també la llei d'acompanyament ja preveu mesures per a aplicar bonificacions de caràcter tributari a aquelles persones que posen en lloguer la seua vivenda fent cas a l'índex de referència de preus que publicarà la Conselleria, mentre el Ministeri el converteix en vinculant. També jo crec que hem de donar resposta amb el concurs públic de compra d'habitatge per a ampliar el parc públic. Hem eixit tard en el concurs públic perquè era pioner, és la primera vegada que una autonomia compra vivendes per a ampliar el parc públic. L'any que ve tenim un pressupost de 40 milions i ja tindrem els plecs, ja ho tindrem més avançat i, per tant, podrem fer-ho amb més celeritat.

"Hem de garantir amb tots els mecanismes possibles que les persones puguen emancipar-se"

La bombolla del lloguer potser ha sigut un dels grans reptes que s'ha trobat la Conselleria. Com es poden evitar els efectes negatius del seu esclat? 

Nosaltres des de la Conselleria hem estat prenent moltes mesures per a evitar, almenys des del que és el nostre àmbit de competències, una nova bombolla financera-immobiliària com la que va patir aquesta autonomia. Per això, ara en desembre tindrem unes jornades per a posar en valor totes les mesures que hem impulsat: els PAT que hem impulsat en les àrees metropolitanes, el PATIVEL, el PAT de l'horta, fer vinculant l'estratègia territorial valenciana... Tot això fa que caminem cap a un urbanisme sostenible. El creixement sí, però ha de ser raonable i proporcionat als creixements poblacionals dels municipis i ahí s'ha de tindre en compte el seu impacte territorial.

Per altra banda hem treballat en el fet de resoldre com cal les ajudes al lloguer. Vull recordar que en 2015, quan vam arribar, el pressupost que es va executar era de 2,9 milions d'euros i el nostre, en l'any 2018, és de quasi 22 milions d'euros. Hem multiplicat per cinc el nombre de beneficiaris de les ajudes al lloguer. Encara tenim un parc públic absolutament deficient i, per tant, no només hem d'invertir a reparar-lo i posar-lo a disposició de les persones en condicions dignes, sinó també ampliar-lo. En eixa vessant hem augmentat significativament el pressupost. Hem adjudicat un 44% més de vivendes en aquestos tres anys i mig que en l'etapa de govern del Partit Popular. Per primera vegada hi ha ARRUS [Àrees de Rehabilitació i Regeneració Urbana] en el parc públic, a més de tot l'impuls a les polítiques de rehabilitació. Hem d'intervindre en el mercat per a corregir els seus defectes, que fan que les persones no puguen emancipar-se i no puguen desenvolupar el seu projecte de vida. Jo ho dic sempre: sense el dret a l'habitatge garantit no podem parlar de dret a l'educació, de dret a la sanitat, de dret a la dependència. Perquè sense un sostre davall del qual desenvolupar un projecte de vida no es poden veure garantits la resta de drets. Això és l'epicentre i és nuclear en totes les mesures. Aplicarem totes les mesures per a garantir que les persones en tota la Comunitat Valenciana –també serem pioners en això– puguen emancipar-se i desenvolupar el seu projecte de vida.

"Sense un sostre davall del qual desenvolupar un projecte de vida no es poden veure garantits la resta de drets"

La Conselleria no va quedar molt conforme amb el Pla Estatal d'Habitatge. Què canviaríeu? 

Ja hem tingut una comissió bilateral amb la secretària general d'Habitatge, Helena Beunza, que precisament formava part de l'equip d'aquesta Conselleria i coneix molt bé les nostres necessitats i les nostres inquietuds. Sí que hem plantejat algunes millores, com per exemple que les ajudes per a joves per a compra d'habitatge no siguen només per a joves de municipis de menys de 5.000 habitants. Ens pareix perfecte que es puga combatre la despoblació, però les ajudes han de ser per a tots els joves, perquè tots els joves de tots els municipis tenen problemes. També cal posar en valor el pla Renhata, de reforma de cuines, banys i accessibilitat i es contempla la possibilitat que s'incloga en el pla estatal, així com certa flexibilitat en les línies per a la promoció d'habitatge. Ajudes a promotors per a la promoció de vivendes protegides. Totes les ajudes que hi haja nosaltres les volem encaminar a la construcció de VPO. Estem amb total sintonia amb el Ministeri per a fer els ajustos que nosaltres contemplem.

Ha parlat molt de l'índex de preus. Podria detallar més en què consistirà i quins seran els seus efectes?

El presentarem en el mes de desembre, junt amb l'observatori de l'habitatge, que està previst en la Llei per la Funció Social de l'Habitatge. Nosaltres el que volem és evitar que es produïsquen creixements abruptes en els preus del lloguer. Hi ha certs barris d'alguns municipis on de sobte els preus del lloguer pugen un 40%. Nosaltres volem evitar eixes pujades abruptes dels preus de lloguer que fan que les persones que vivien ahí se n'hagen d'anar perquè no poden fer front a eixos preus. I, per una altra banda, volem identificar les zones tensionades. Necessitem mapificar quines són les zones tensionades en la Comunitat Valenciana. Quan les identifiquem, aplicarem eixe índex de referència, que serà una forquilla de preus. El més important és que mentre no siga vinculant, que és el gran objectiu, volem aplicar bonificacions per a incentivar les persones que trauen les vivendes a lloguer que s'acullen a l'índex i que no es quede en una referència i ja està.

"Evidentment el parc públic que tenim en estos moments és absolutament insuficient per a fer front a la demanda". / DANIEL GARCÍA-SALA

Quines serien aquestes bonificacions?

Són bonificacions en el tram autonòmic de l'IRPF. Ho hem presentat i es debatrà en el Parlament. Està en el marc de les nostres competències, que és com podem actuar.

Quan estarà operatiu?

En el moment en què es presente ja es coneixerà el mapa i identificarem les zones tensionades. Estarà operatiu en el moment en què es presente, perquè, a més, ho publicarem. Jo crec que és important fer eixa tasca de transparència. Tenim un visor que ha preparat l'Institut Cartogràfic en el qual pengem totes aquelles qüestions que són importants per a la Conselleria. Ahí penjarem l'observatori i l'índex de referència per a públic coneixement. En 2019 ja tindrem l'índex i tindrem també les bonificacions una vegada aprovem la llei de mesures i la llei de pressupostos.

La Conselleria ha rebut 280 ofertes de venda de vivendes. Quantes se'n compraran al final?

Bé, en aquestos moments no sabem encara exactament quantes en comprarem perquè és un concurs públic. Primer hem d'obrir els sobres de les propostes i saber, d'eixes 280 ofertes, quantes compleixen els requisits i els condicionats. S'han de taxar i valorar perquè s'ha fet una oferta amb preu de compra i nosaltres hem de fer una taxació pròpia. A partir d'ahí veurem el criteri econòmic que s'ha d'aplicar. Amb el pressupost que tenim, d'11 milions, l'estimació que hem fet és poder comprar aproximadament 100 vivendes. Tenim marge. No en tindríem si s'hagueren presentat només 100 ofertes. Haguérem estat molt ajustats a l'hora de valorar, però jo crec que és molt positiu, en el poc temps que hem tingut. Jo crec que el més important és donar el primer pas per a 2019, que ja tindrem més diners. Així, que aquells que caiguen enguany potser compleixen requisits l'any que ve. Vorem també ara quines qüestions podem millorar per a facilitar-ho. Açò ha de ser una cosa planificada i sostinguda en el temps, que puguem anar cada any preveient la compra d'habitatge i anar ampliant el nostre parc públic.

Quants habitatges fan falta?

Evidentment el parc públic que tenim en aquestos moments, que està format aproximadament per unes 14.000 vivendes, és absolutament insuficient per a fer front a la demanda. El terme de la suficiència és molt relatiu i molt subjectiu. No m'agradaria donar una xifra que amb tantes es resol el problema, perquè els problemes van sorgint. Hui no tenim demanda en un municipi i hui dia no entra la compra d'habitatge en eixe municipi. Però la foto pot canviar en uns mesos. L'objectiu que té aquest govern és tindre un parc públic com el tenen altres països europeus. A mi sempre m'agrada mirar Viena, jo crec que és el gran exemple de tindre un parc públic d'habitatge impressionant en què la gent pot triar tranquil·lament poder viure en un lloguer tota la seua vida. Jo pense en un parc públic no només per a persones que es troben en situació de vulnerabilitat i exclusió social, sinó també persones joves de renda mitjana que decideixen viure en lloguer. Un dels elements que dóna estabilitat al mercat és tindre un parc públic suficientment gran i dimensionat com per a ser un actor a l'hora de fixar preu en el mercat. Quin és l'objectiu? El més ample possible. Intentar créixer en el futur. Però es parteix de 20 anys en els quals no hi ha hagut política pública d'habitatge. El parc públic estava absolutament abandonat i en una situació de precarietat. Per això ens costen molt les intervencions que hem de fer en alguns barris, com el Miguel Hernández a Alacant, la Coma o San Antón-Palmerales a Elx.

Hi ha hagut un abandonament absolut mentre es prioritzaven les empreses mixtes de [Rafael] Blasco [PPCV]. Aquestes empreses han sigut les del model Partit Popular, perquè ningú les va eliminar fins que nosaltres vam arribar al govern. Es mantenia eixe model i eixe sistema de tindre una empresa pública que es dedicava a especular amb la vivenda, quan el seu objecte era el de garantir el dret a l'habitatge. Desmuntar això no es fa només en una legislatura. Hem de desfer la madeixa i començar a planificar el futur.

Uns dels grans tenidors de vivendes buides són els bancs, teniu comptades quantes en tenen?

La llei per la funció social [de l'habitatge] té en el seu articulat un mecanisme en virtut del qual els bancs ens han de comunicar quines són les vivendes buides. Crec que l'última xifra que tenim és de 13.000. I ara nosaltres el que hem de fer és iniciar un procediment per a identificar que eixes vivendes efectivament estan buides. Hi ha un procediment per a declarar-les buides legalment com diu la llei per la funció social. El procediment és contradictori perquè les entitats bancàries poden contraalegar. Però una vegada confirmat que estan buides s'han d'inscriure en el registre de vivendes buides, deshabitades i els bancs les han de posar a disposició de lloguer social. També hi ha un mecanisme sancionador en tot aquest procediment. Si els bancs no ens comuniquen les vivendes buides, cometen una infracció i hi ha una sanció. I si una vegada es publiquen les vivendes en el registre no les posen en lloguer social, hi ha un mecanisme de multes coercitives a les entitats bancàries.

"És èpic que puguem implantar el metro nocturn a València amb els recursos que tenim". / DANIEL GARCÍA-SALA

La Llei per la Funció Social de l'Habitatge ha sigut un dels grans projectes de la Conselleria però al final no s'ha pogut quedar com es va dissenyar i justament la qüestió de les vivendes que tenen els bancs i la seua expropiació ha sigut un dels principals entrebancs que s'han trobat. És perquè hi ha por d'enfrontar-se a les entitats bancàries?

Por, ninguna. En la proposta que va eixir d'aquest govern i que es va aprovar en el Parlament prevéiem l'expropiació de l'ús dels habitatges que estigueren buits i també es preveia normativament una declaració de vivenda buida. Donava la possibilitat de combatre els desnonaments. Jo també vull recordar que és el principal objectiu que persegueix aquesta llei. No només estem parlant dels que no han accedit mai a una vivenda, sinó també dels que la perden perquè no poden fer front al pagament de la hipoteca o al pagament del lloguer. Ahí prevéiem un mecanisme que al final ens ha tombat el Tribunal Constitucional perquè hi va haver un govern, que era el govern del Partit Popular del senyor Rajoy, que, en lloc de deixar treballar les autonomies per a garantir el dret a l'habitatge, el que feia és recórrer. Ni legislaven ells ni ens deixaven legislar a nosaltres. El que feien era recórrer al Tribunal Constitucional. Jo sí que vull diferenciar ací un abans i un després. Hi ha un abans i un després molt obvi per part de l'actual govern de Pedro Sánchez perquè no ha recorregut i ha retirat els recursos. Ha arribat a temps de llevar el recurs contra la llei catalana, que sí que permet l'expropiació de l'ús dels habitatges. En el nostre cas, el Tribunal Constitucional va córrer molt. Jo crec que hem baixat la mitjana de sentències del Tribunal Constitucional. Han corregut per a dictar sentències en el nostre cas. Però el govern d'Espanya ha arribat a temps a Catalunya i han retirat el recurs d'inconstitucionalitat a la seua llei. Vull destacar la valentia del govern d'Espanya. Rajoy recorria al Tribunal Constitucional i el govern actual de Pedro Sánchez retira recursos en matèria d'habitatge i impulsa a la vegada una llei per a la funció social de l'habitatge, molt inspirada en la nostra pel que hem conegut en els mitjans de comunicació. Per tant, jo crec que hi ha un abans i un després. I por, ninguna. Crec que aquestos governs el que estem fent és treballar per garantir eixe dret, estiga qui estiga davant. El primer són les persones.

"Jo crec que hem baixat la mitjana de sentències del Tribunal Constitucional. Han corregut per a dictar sentències en el nostre cas"

Parlant ara d'infraestructures, el Corredor Mediterrani ha sigut la demanda per excel·lència aquestos anys. S'ha avançat tant com s'esperava?

El primer que vull destacar és que l'actual govern d'Espanya i l'actual Ministeri de Foment encara estan funcionant amb el marc pressupostari del Partit Popular. Jo espere els nous Pressupostos Generals de l'Estat, perquè el pressupost al final és el blanc sobre negre de moltes mesures que vols impulsar i que necessiten suport pressupostari. Aquest cas n'és un. S'ha d'avançar en la redacció de projectes, en la definició de què volem en cada tram per al Corredor, perquè no tots els trams del Corredor Mediterrani són iguals. Cadascun requereix unes mesures tècniques per a garantir l'ample estàndard i la interoperativitat en tota la seua circulació. Jo crec que s'ha d'accelerar la redacció de projectes i l'execució dels trams del Corredor perquè siga com més prompte millor una realitat, després ja de tants fracassos i tantes frustracions que portem en aquesta infraestructura. És més que una infraestructura, és una necessitat en termes econòmics i socials per a la mobilitat de les persones i les mercaderies. És necessari per a qualificar el nostre territori, per a fer el nostre teixit industrial més competitiu.

Ajuda que el comissionat per al Corredor Mediterrani siga Josep Vicent Boira, un ex de la casa?

Vull destacar sobretot un ministre de Foment que és valencià. El ministre coneix perfectament les nostres necessitats, perquè, a més, ha sigut diputat i ha estat en el Congrés dels Diputats lluitant per aquesta infraestructura. També vull valorar positivament que la figura de l'alt comissionat caiga en la figura de Josep Vicent Boira. Un ministre i un alt comissionat que parlen la nostra llengua. Jo crec que parlen la nostra llengua perquè significa que també saben interpretar molt bé quines són les nostres necessitats i el dèficit inversor que hi ha hagut sobre el nostre territori.

La Conselleria va anunciar com un èxit la circulació del metro a la nit, tot i que hi ha qui es va quedar despagat en saber que el servei només s'allargaria fins a les 2 de la matinada...

En primer lloc, hem de saber d'on venim. I venim d'un dèficit inversor en matèria de mobilitat i de transport públic absolut per part del govern del Partit Popular. Hem millorat la xarxa de metro. No és un anunci electoral, és un anunci que hem fet en el moment que hem pogut garantir que podíem prestar aquest servei. Era un objectiu que teníem marcat des que vam arribar ací. Hem estat treballant en silenci durant tot aquest temps per a fer-ho possible. Per tant, jo crec que hem de posar en valor el fet que partim del no-res i ara comencem a tindre metro nocturn fins a les 2.30 del matí. És positiu que mirem altres metros nocturns d'altres països europeus. A mi m'agradaria sempre més, però hem de veure que París, Brussel·les, Madrid, sense anar-nos-en fora d'Espanya, tenen un metro nocturn fins a les 2.30 del matí. I, a més, vull posar en consideració que Madrid té més de 100 milions d'euros de subvenció per a la seua autoritat del transport metropolità. O Barcelona, que té una xarxa horària més ampla, té més de 100 milions d'euros. Nosaltres amb els recursos que tenim jo crec que quasi és èpic –eixa paraula m'agrada per a aquest cas–, és èpic que hàgem pogut implantar el metro nocturn fins a les 2.30 del matí amb els condicionants que tenim. Recordem que som la tercera àrea metropolitana. Benvingut que arribem a l'any 2018 perquè la tercera àrea metropolitana d'Espanya tinga per primera vegada en la seua història un metro nocturn.

Hi ha alguna data ja fixada per a l'inici de la circulació del metro a la nit?

El tindrem abans de Nadal. Prompte ja donarem tota la complida informació al respecte. Però jo crec que el que és important és donar el primer pas. Ve per a quedar-se i a partir d'ahí l'anirem millorant en funció de les necessitats que anem veient. Però sóc partidària del fet que primer hem de posar el servei i a partir d'ahí la gent a poc a poc l'anirà utilitzant. És el que hem de promoure, que la gent, sobretot el cap de setmana a la nit, utilitze el transport públic i es deixe el cotxe a casa. Jo crec que és molt recomanable.

Com pot la Conselleria fer front a tantes inversions amb el deute que té, provinent d'anteriors governs?

La veritat és que ací ens dóna poc de temps a parar i pensar el que fem. Pensem en l'acte del dia següent, el que presentarem, els projectes en els quals estem treballant, que requereixen molta reflexió, molt de debat, molt de diàleg i molt de consens. Teixint aliances amb la societat. Però a mi em dóna molt poc de temps per a parar-me, jo mateixa, i veure el que fem. De vegades això passa i em traslladen xifres com, per exemple, que aquesta legislatura, en matèria d'obres públiques, complirem amb aproximadament 1.000 actuacions. Unes més menudes, unes altres més grans, des del punt de vista de la dimensió física i també econòmica. 1.000 milions d'euros. I ahí hem entrat a un territori absolutament inexplorat fins ara. El de les xicotetes actuacions en el territori, reivindicades des de feia molts anys per part dels seus alcaldes i alcaldesses, que de sobte canvien la mobilitat i la qualitat de vida dels veïns i veïnes de molts municipis en el nostre territori. Actuacions locals, que tenen una transcendència comarcal, provincial. Jo crec que, en definitiva, hem anat on s'esperava a aquest govern. Perquè estaven absolutament abandonades aquestes qüestions per part de governs que van decidir centrar-se més en anuncis grandiloqüents i grans inversions, entre cometes, com era la T2. Després deixen ahí un forat, mentre que el que feia falta era un carril bici, una rotonda, una inversió de manteniment i conservació. Crec que hem passat d'eixa foto dels grans elefants blancs, als quals en matèria d'infraestructures ens tenia acostumats el govern del Partit Popular, a inversions, microinversions, que tenen macroefectes en el territori. 

"Hem passat d'eixa foto dels grans elefants blancs a microinversions, que tenen macroefectes en el territori"

De tot el deute que es va trobar quan va arribar a la Conselleria, què s'ha pagat i què queda per pagar?

En 2019 tenim encara un 15% del pressupost d'obres públiques hipotecat per a pagar deute. Per exemple, en 2018 hem acabat de pagar, i crec que açò és prou significatiu, el passeig marítim de Benidorm. Encara l'estàvem pagant. Imagina la gent que ha passat per ahí. Doncs encara l'estàvem pagant. Un altre exemple és l'avinguda de Dénia. Continuem pagant-la. L'avinguda per la qual milers de persones entren i ixen d'Alacant. Però al final les infraestructures estan ahí, milloren la qualitat de vida de la gent, no li lleve importància, sobretot per la mirada que volem donar a la mobilitat i a la millora de la circulació. Però el deute que a mi més em dolia, i és el que més he corregut en resoldre, el que per a mi era una prioritat absolutíssima, era el deute de les ajudes a la vivenda. Jo vaig combatre aquesta qüestió molt quan era diputada en l'oposició. La gran fortuna d'ocupar aquest càrrec ha sigut poder resoldre el pagament dels 240 milions que ens vam trobar quan vam arribar ací. Però és que després en van aparéixer 40 milions més d'unes resolucions 501 [beneficiaris d'ajudes als quals l'anterior Consell no els va reconéixer el deute malgrat complir els requisits] que vam haver també de resoldre. Després van aparéixer també uns expedients en les direccions territorials, en uns armaris. Ahí, amagats, que no estaven ni acabats de tramitar. La gent venia i ens deia: "No ens heu resolt, perquè a mi encara no m'heu pagat". I al final estirant del fil van aparéixer uns expedients.

Com va el pagament de les ajudes pendents?

En la llei d'acompanyament de l'any passat vam preveure la via per a poder consignar pressupostàriament i pagar les ajudes. Sense pagar estàvem truncant el projecte de vida d'una persona. Jo crec que ací hi havia uns governants que estaven preocupats per tot menys pels problemes de les persones. Jo crec que la grandesa de la política, i de la política que jo reivindique, és la de vindre a resoldre els problemes de les persones i ajudar les persones a millorar la seua qualitat de vida. Era absolutament repugnant que hi haguera una consellera, com era la senyora Bonig, que tenia la responsabilitat de resoldre aquesta qüestió i en lloc d'això va crear el problema. En part va crear el problema. Una part venia d'anteriors legislatures, però no es va resoldre. I després va crear el problema de les 501. Va ser qui va donar la instrucció de paralitzar la tramitació d'expedients per un import de quasi 60 milions d'euros. Al final el fet positiu és que aquestes persones han pogut cobrar el que els corresponia per dret. I això ha ajudat també a una recuperació de confiança en l'administració pública per part de la ciutadania. Era de boca-orella: "No demaneu eixes ajudes perquè no les cobrareu". I ara la gent sap que paguem. Que resolem i que paguem. Inclús en 2017 hem pagat en any. Hi ha gent que està demanant-ho ara i està cobrant. Després està la gent que n'arrossega d'altres anys i encara no ha cobrat, perquè va per una via distinta.

La recuperació de la confiança dóna eixes xifres que he donat abans. En 2015 hi hagué no arriba a tres milions d'ajudes i ara hem multiplicat per cinc els beneficiaris, perquè la gent es presenta. Necessitem encara més recursos en ajudes al lloguer, per a atendre tots els que compleixen els requisits i les demanen. Que la gent sàpiga que convoquem les ajudes i les paguem és una de les coses més importants i amb les quals em quedaré en la retina: haver passat de combatre-ho com a diputada, des de la impotència perquè no hi havia reacció, a poder-ho resoldre.

"Sense pagar les ajudes al lloguer estàvem truncant el projecte de vida d'una persona"

Com valora la figura del ministre Ábalos i la seua relació amb el Consell? Sembla que, per exemple, amb l'AP-7, dóna una de freda i una de calenta...

En primer lloc, vull valorar molt positivament l'arribada del govern d'Espanya en mans del partit socialista i que tinguem un president socialista com Pedro Sánchez i, a més, un ministre de Foment valencià. Respecte a la qüestió de l'AP-7 jo crec que el ministre, quan una persona arriba a la responsabilitat de governar –a mi també m'ha passat–, es troba amb unes dinàmiques i unes complexitats. De vegades tu vols prendre una decisió i per davall sempre hi ha informes que et diuen que no. Jo sempre he complit la legalitat, eh!, però vull dir que sempre hi ha eixa tendència que de vegades posa la dificultat per damunt de l'oportunitat i l'objectiu que persegueixes. Jo crec que el ministre, després de certes modulacions en les seues intervencions, s'ha pronunciat molt clar i molt net sobre el final de l'AP-7 i la concessió. Jo entenc alguns partits que volen continuar posant el dit en l'ull a veure si trauen alguna rendibilitat, això és legítim. Tots volem fer-ho. Però crec que el ministre ha sigut molt clar i mostra de la claredat és que el divendres dia 30 [després de fer-se l'entrevista] tindrem la primera reunió bilateral amb el secretari general d'Infraestructures per a començar ja a parlar del document sobre les connexions que va presentar aquest govern. Hem de superar la fase del dubte i passar a la de la claredat en l'objectiu de l'AP-7. A més, hi ha un compromís per part de Pedro Sánchez d'eixa inversió del 10%, que és el que representem poblacionalment. I a partir d'ahí jo també entenc que primer ha d'haver Pressupostos Generals de l'Estat, que no és fàcil. S'ha de negociar amb els grups que donen suport al govern [espanyol] i estem en uns terminis molt curts. Que a mi també em passa, que en una legislatura no ens dóna temps de revertir el greuge. Per tant, crec que hem de donar un poc de temps a les coses i que les coses es puguen aposentar i estabilitzar.

Un dels projectes iniciats pel PPCV i que encara porta cua és el d'Intu Mediterrani. Hi haurà finalment un macrocentre comercial a Paterna?

Bé, el primer que he de fer és posar en solfa la figura de l'ATE que va aprovar el Partit Popular, que en sis mesos tindríem tota una tramitació administrativa en les actuacions d'aquestes característiques. I en sis mesos no s'ha aprovat absolutament ninguna ATE, tant que ara reivindiquen que no som eficients en aquest govern. Ells van ser absolutament incapaços, quan, a més, van dir públicament que ho faríem en sis mesos. I, després, eixa resolució de Puerto Mediterráneo que no complia. Al final hi havia dos informes que eren negatius. La via que van plantejar –van tindre una reunió l'alcalde de Paterna i l'empresa–, si volien reprendre el projecte, era a través d'un pla parcial. És el que han fet i nosaltres ara estem ultimant el primer informe, que és un informe en principi senzill, però amb molta càrrega de feina, especialment en urbanisme, i tenim poc de personal per a atendre tota la feina que s'ha de fer. Després el remetrem a l'avaluació ambiental a la Conselleria de Medi Ambient. Si hi haurà Intu Mediterrani o no? Dependrà de si compleixen la normativa vigent. Eixa és la meua posició. No entre a valorar si m'agraden més o menys els projectes, perquè crec que no em correspon com a consellera fer eixes valoracions que sempre acaben tenint un tint subjectiu. A mi m'han nomenat per a garantir que es complisca la normativa vigent, al marge del que jo puga opinar. I a partir d'ahí, si compleix la normativa, hi haurà Puerto Mediterráneo. És així de clar i meridià.

"Encara recorde el dia que el president em va cridar per a dir-me que seria consellera i que ho anunciaria en un parell d'hores". / DANIEL GARCÍA-SALA

Dels objectius que tenia la Conselleria a l'inici de la legislatura, quins es quedaran pendents?

Estem complint humilment amb les línies generals que vam presentar quan vaig comparéixer a les Corts per a explicar les línies estratègiques d'aquesta conselleria. Jo crec que estem assolint el que vam planificar. D'algunes coses, per qüestions administratives, s'ha retardat un poc la seua posada en funcionament, però jo crec que hem assolit raonablement –encara ens queden uns mesos– els objectius que ens vàrem marcar de legislatura. Sobretot, ho dic sempre al meu equip, s'ha de tindre la mirada en el present, però ens hem d'anticipar al futur. Hi ha tota una tasca, en matèria d'obres públiques a través del programa Uneix en el qual fem eixa planificació de necessitats d'infraestructures viàries, ferroviàries, de mobilitat..., per a un període d'aproximadament 10 anys. A través del llibre blanc d'habitatge hem d'anticipar-nos al futur, a les necessitats que hi haurà, i no només a gestionar el present. Sóc prou perfeccionista amb mi mateixa, molt exigent, i també ho trasllade a les persones que m'envolten. Per tant, mai ens trobarem satisfets al 100%. Però jo crec que hem assolit el que vam dir que faríem.

El que s'haja pogut quedar pendent, confia poder-ho portar a terme en properes legislatures? Es reeditarà el Botànic en maig?

Estic convençuda que continuarà havent un govern progressista. Jo, evidentment, sóc consellera del PSPV i, per tant, vull una majoria més ampla per al partit al qual represente. Però crec que el Botànic ha sigut una magnífica experiència. Crec que ningú donava un duro perquè arribàrem al segon pressupost i estem pel quart. Jo crec que hem donat una clara lliçó que sabem conviure els partits progressistes i que units hem pogut canviar moltes coses a la Comunitat Valenciana. I respecte del que podré portar a terme jo personalment com a consellera o no, crec que això no és el que és rellevant. El que és rellevant són les polítiques que es porten a terme independentment del nom i cognoms de la persona que les porte a terme. Jo crec que el que és important és continuar amb el full de ruta progressista per a aquest territori.

"El Botànic ha sigut una magnífica experiència"

Si es repeteix el govern progressista, li agradaria repetir en el Consell? Potser de nou en Habitatge?

Si m'agradaria? Bé jo sempre estic a disposició del meu partit. Especialment en aquest cas la conformació del govern la decideix el president. Jo sempre recorde el dia que em va cridar per a dir-me que seria consellera i que ho anunciaria en un parell d'hores. L'atac de responsabilitat que vaig viure en aquell moment. Efectivament jo crec que, més que contestar-te si em veig en el futur, em permetràs que em quede amb el gran honor que ha sigut per a mi formar part d'aquest primer govern progressista després de 20 anys de govern del Partit Popular. Jo crec que això és una experiència única. Amb això jo ja estic satisfeta.

S'està parlant de la possibilitat d'un 'macrodiumenge' amb quatre cites electorals en un sol dia. En clau valenciana i de Botànic, creu que això perjudicaria?

Més que si perjudicaria o no, a mi m'agrada la singularitat valenciana. Crec que el president de la Generalitat ha sigut capaç de defensar els dos elements del moment valencià: reivindicant el nou model de finançament i reivindicant la necessitat de majors inversions en infraestructures per al nostre territori acordes amb allò que representem poblacionalment. Jo crec que eixe discurs s'ha fet realitat i s'ha plasmat en les polítiques que hem portat a terme durant aquesta etapa. M'agrada que es puga plasmar en unes eleccions pròpies, autonòmiques, perquè es puga parlar de l'autonomia, del que hem fet i del que volem per a la Comunitat Valenciana. Jo crec que eixa singularitat que ha abanderat el president de la Generalitat culminaria molt bé amb unes eleccions pròpies, autonòmiques, si és possible aquesta vegada. Si no, doncs serà una altra. Però per a mi això de tantes eleccions en un mateix dia, crec que al final es perd un poc l'essència de poder explicar el projecte singular. Crec que paga la pena perquè hem fet moltes coses després de tants anys sense tindre el govern autonòmic. Jo crec que seria un bon colofó tindre la singularitat de les eleccions autonòmiques.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat