"El silenci ha sigut tan llarg i la publicitat tan poca que molta gent no sap que ja estem de nou amb ells"

Clara CastellóPresentadora d'El matí À Punt
/ València
9 desembre 2018 01:00h
Clara Castelló és una de les cares del renaixement de la televisió pública valenciana.

La de Clara Castelló és una de les cares de la televisió valenciana. Presentadora d'informatius i de diferents programes d'entreteniment a l'extinta Canal 9, la periodista de Cullera va haver de fer un parèntesi obligat en la seua carrera en la xicoteta pantalla per culpa del tancament de Radiotelevisió Valenciana. Professora durant l'etapa en què els valencians van estar orfes de mitjans públics, l'engegada d'À Punt va servir perquè Castelló tornara al seu hàbitat natural. Aspirant a la direcció de la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació (SAMC), les productores encarregades del magazín El matí À Punt van pensar en ella per a dirigir aquest espai d'informació i entreteniment que des del passat mes de juny presenta cada matí, de dilluns a divendres.

Després de tres hores de directe, Clara Castelló es treu el micro i de l'orella el dispositiu amb què es comunica amb la sala de realització durant el programa. Abans que s'apaguen les llums, la presentadora ens ensenya el plató i, tot seguit, passem a un despatx per a parlar del seu programa, del seu retorn a la televisió, de com ha canviat el mitjà i de la petjada que ha deixat en la societat quasi un lustre sense mitjans públics en valencià. 

El matí À Punt acaba de complir sis mesos en pantalla. Contenta amb l'evolució del magazín?

Molt. La veritat és que per a mi era un repte. Quan m'ho van proposar vaig dir 'sí' de seguida sobretot perquè per a mi incloïa una faceta nova que era la de la direcció. Vaig acceptar l'aventura tot i que no és un repte fàcil i les coses no es poden acceptar a la babalà. Però ho vaig pensar, ho vaig meditar i em venia molt de gust i vaig dir 'sí'.

El programa ha costat moltíssim de posar en marxa. A més, els preparatius del magazín em van pillar en una etapa en què encara estava clavada en la docència i, en estar al capdavant i no només presentar-lo, estava involucrada en tots els aspectes. Recorde tot el procés de selecció, que va començar precisament per esta època, un poc abans de Nadal de 2017. Això per a mi era un projecte molt il·lusionant i estic encantada d'estar al front. És cert que és esgotador perquè són més de tres hores en directe i un programa diari porta molt de treball. En el nostre cas, quan acaba la jornada davant dels espectadors comencem a preparar el programa de demà, el de l'endemà i el de l'altre, i tot això mentre es preparen alguns especials, espais nous, canvis i modificacions que no et permeten baixar la guàrdia ni un segon.

Amb tot, eixe procés de preparació, que va tardar tant de temps a cristalitzar-se en el programa en pantalla, ha donat els seus fruits. Tenim un equip fantàstic des de la primera persona fins a la última i gràcies a tot el treball i l'esforç que fan tots a diari el resultat és el que és i no seria així si no tinguera l'equip que tinc darrere. 

El programa compagina l'entreteniment i la informació. En quin registre se sent més còmoda? Com es fa eixe canvi de registre?

La informació sempre m'ha agradat moltíssim. He estat molts anys en Canal 9 en informatius però és cert que ahí la informació la vius d'una altra manera perquè el presentador d'informatius no s'involucra tant en la redacció de les notícies com quan has d'estar al capdavant d'una taula d'anàlisi. Em sent molt còmoda en eixe format, m'agrada molt estar al dia però també crec que sóc una persona molt propera i vaig estar fent altres espais d'entreteniment en Canal 9;  la veritat és que em trobe molt a gust en un i en l'altre registre. En El matí À Punt les seccions d'entreteniment també em permeten fer entrevistes a gent molt interessant. Jo hi ha espais que disfrute moltíssim, com arael de cohesió social amb David Casinos, perquè els testimonis que tenim l'oportunitat de tindre en plató t'arriben al cor i moltes vegades aprens molt més d'estes persones anònimes amb grans històries a contar que dels personatges més famosos.

És cert que de vegades has de fer un canvi de registre ràpidament perquè, com tu dius, passes a temàtiques totalment diferents en poc de temps però no sabria amb quin quedar-me; em sent còmoda per igual.

Fa dos setmanes el Consell Rector d'À Punt va decidir renovar pel que resta de temporada el programa. Suposarà algun canvi en el magazín?

En principi és una qüestió més bé empresarial de com es produeixen les contractacions dels programes. Just ara arriba la fi de la primera contractació i ha sigut més bé una qüestió purament formal d'allargar alguns dels programes que ja estàvem en antena. El trenta de juny sí que és el moment en què es produeix un canvi de temporada i per tant sí que hi haurà un canvi de programació amb tota probabilitat en tota la cadena. Això no vol dir que El matí À punt desaparega, simplement que es podrà veure alguna transformació en cas que després tornem a renovar, que jo estic convençuda que sí. Ara simplement tenim la tranquil·litat que estarem en antena uns mesos més però de cara a l'espectador continuarem amb el mateix format, la mateixa durada i la mateixa gent.

Pel que fa a continguts acabem d'estrenar una novetat al programa. Divendres passat, el 7 de desembre, vam estrenar un espai gastronòmic amb una gastroneta que anirà recorrent tota la Comunitat. La gastroneta visitarà els mercats municipals i cuinarem amb el xef i algun personatge famós de la localitat un plat típic de la zona. La gastroneta rodarà per tot el territori el dilluns, el dimecres i el divendres de cada setmana.

En els últims anys han canviat molt els hàbits de consum televisiu però el share continua manant. Com li condicionen les audiències?

Ara que també sóc la directora, m'importen molt més i és cert que condicionen perquè és l'únic registre que hi ha actualment. Amb tot, tampoc no li podem fer molt de cas perquè fa poc que la tele ha arrancat. La societat valenciana encara no és plenament conscient de la posada en marxa dels mitjans de comunicació i, per tant, encara no ens coneixen i hi ha molt gent que no està acostumada a posar-nos. Abans la gent tenia sintonitzat Canal 9 en el nou o en el tres i ara si preguntes molta gent té dos dígits per a marcar À Punt, és a dir la tenen en el 17, el 28, el 35 o el 47. Això significa que encara queda molta feina per fer perquè estiga assolida i assumida en la societat i això té un reflex evident en les audiències.

Clara Castelló dirigeix i presenta el magazín matinal d'À Punt. / DANIEL GARCÍA-SALA

D'altra banda, hi ha un altre factor molt important i és la quantitat d'audímetres que hi ha a les cases valencianes. Sincerament, crec que no mesuren l'audiència real. En són molt pocs i no arriben a reflectir allò que realment la societat mira en la televisió. De moment, però, no tenim més que assumir les dades que ens faciliten.

Però està contenta amb els registres?

L'audiència ens ha respost molt bé en dies en què hem tingut episodis de pluja. Sabem que esta és la informació que demana la gent. I també dóna molt bon resultat la cobertura de les festes. El que passa és que des que es mesura l'audiència, que és dels del 10 d'octubre, no hem tingut cap episodi festiu destacat per a tindre dades concretes. Sí que hem tingut temporal de pluges i eixos dies la nostra audiència ha respost molt bé.

I l'audiència a les xarxes socials?

Solem tindre una bona resposta perquè demanen per als diferents espais del programa la interacció de l'audiència. Estem presents en Instagram, en Twitter i en Facebook i la veritat és que la gent està responent bé. Ahi sí que no sóc tant conscient de com s'arriben a mesurar les interaccions, quanta gent realment ens veu a través de les xarxes, però crec que el fet d'estar presents i d'anar rebent un feedback constant no sé si es podria quantificar de si és molt bo o no. Supose que sempre ens agradaria que fóra major però el tenim i això és important per a la secció de xiquets furtats, l'oratge...

Sense televisió és impossible crear un star system valencià. Ha notat que la sol·liciten més ara que ha tornat a estar en pantalla?

Jo he de reconéixer que tot i haver estat estos anys fóra de la televisió he tingut la sort de presentar alguns esdeveniments d'empreses que em coneixien i ja havien comptat amb mi. Entenc que els agrada com ho faig i, tot i no haver televisió, seguien comptant amb mi. Ara, amb una major exposició pública, potser que algú més s'haja sumat i que compte amb tu. També és cert que ara estàs en contacte amb molta més gent perquè convides associacions i entenc també que això fa que després, igual com tu tires mà d'ells perquè vinguen a parlar al programa, alguns et demanen que els presentes una gala de lliurament de premis o un acte determinat. Però és cert que la televisió és fonamental per a la projecció pública. Comences a eixir en pantalla i la gent de sobte et veu pel carrer i et reconeix.

Tampoc no va ajudar a l'star system el tancament de Canal 9, que va obligar molt de talent televisiu a emigrar...

És el cas de la nostra copresentadora María Fuster. Ella ha estat treballant a Barcelona i a Madrid perquè justament quan ella va acabar la carrera va tancar Canal 9 i no tenia ni tan sols l'oportunitat de treballar en la seua terra. Manu Lajarín, també com a reporter, va estar treballant per a una televisió privada nacional. Majo Sellens, també. Cadascú un poc en funció de les seues circumstàncies personals va prendre una decisió en un moment determinat. Els que no podíem, a causa de les circumstàncies personals, anar-se'n a fora, ens haguérem de quedar ací i reciclar-nos. Als que els va pillar més joves i sense càrregues familiars, van tractar d'obrir-se camí en el món del periodisme en altres punts del territori.

Estem parlant dels anys sense mitjans públics. Com valora, personalment i professional, aquesta situació que va travessar la societat valenciana? 

El silenci que s'ha produït durant estos quatre anys ha sigut inacceptable en una societat democràtica com la nostra. Érem l'única comunitat autònoma amb llengua pròpia que no disposava d'uns mitjans de comunicació públics, i això era intolerable. A més, determinats partits polítics en aquell moment van fer seua la lluita de tornar a la societat valenciana uns mitjans de comunicació públics que després no va ser tan ràpida, efectiva i real com era desitjable. Per tant, va ser incomprensible que es tardara tant de temps a esmenar aquesta anomalia però aplaudisc l'arribada en estos moments tant com a ciutadana, perquè pense que és una cosa necessària, com des del vessant professional, perquè per a tots els treballadors que érem en aquell moment va ser un pal molt dur que vam haver d'assumir de la nit al dia. Molts de nosaltres ens vam haver de reciclar i reinventar durant eixe temps i, afortunadament, la gran majoria hui en dia hem tingut l'oportunitat de recuperar eixe treball, eixa professió que tant estimem. Pareix que sempre es parle dels periodistes o dels presentadors que estant davant la càmera però pensem que afecta molts sectors i, fins i tot, altres empreses que estan vinculades.

Parlant de reciclatge, vosté va recalar en el món de la docència. Es veia de nou en pantalla?

No, la veritat és que en absolut. Quan es va produir el tancament de Canal 9 vaig prendre la decisió que alguna cosa havia de fer i que no podia quedar-me braç sobre braç esperant que es produïra la tornada de la televisió pública. Jo, sincerament, esperava que la tornada es produïra molt més ràpid del que s'ha produït però així i tot vaig pensar que no podia quedar-me quieta i que havia de fer alguna cosa. Aleshores, com que jo sóc llicenciada en Filologia, vaig tractar de buscar feina en la docència, i finalment vaig trobar un lloc de treball.

Una vegada entres en un altre món no penses a tornar però també és cert que eixe cuquet no desapareix mai. De fet, quan es va crear la societat d'À Punt i es va obrir el concurs per a la direcció general vaig optar. Tenia un projecte en ment per a esta nova etapa i el vaig presentar. Vaig prendre la decisió una mica tard però, com que tenia el projecte en ment, em vaig posar mans a l'obra durant un període vacacional de la docència i vaig pensar que si aplegava a temps abans que acabara el termini de presentació, el presentaria. 

És cridaner perquè passa de no tindre pensat tornar a la tele a optar directament a dirigir els mitjans públics. 

Ho vaig comentar un divendres en un sopar amb uns amics com un fet més i em van obrir els ulls dient-me que si la meua vocació era eixa i si ho estava contant d'eixa manera, havia de fer-ho. Ells em van animar. 

Com va viure el tancament des de fora? 

Jo vaig eixir de l'empresa en agost [de 2013]. Quan es va anunciar el tancament jo ja no estava a À Punt però els companys que seguien a la casa em van convidar a participar en un dels espais, ja quan els treballadors van agafar les regnes de la programació. En eixe moment es veia des de fora la televisió que tant volíem fer i que tant ens agradava a tots els treballadors. En eixe moment sentia una mica de ràbia de no ser partícip però per una altra banda sentia una alegria immensa de veure que era possible, que s'estava duent a terme i que la societat valenciana podia veure que era possible fer un altre model de televisió si ens deixaven perquè els treballadors volien fer-la i sabien com es podia fer. Tot i no poder estar present en eixos moments estava molt feliç de veure que això es podia dur a terme.

L'últim dia estava a casa veient la televisió i ja estaven esperant que d'un moment a altre es tallaren les emissions. Aleshores, va arribar un moment, no sabria dir l'hora però era tard, avançada la matinada, que me'n vaig haver d'anar a dormir i ho vaig fer pensant que a l'endemà m'alçaria i que les emissions ja s'haurien tallat. Quan em vaig alçar, vaig veure que encara continuaven en marxa i vaig decidir deixar els xiquets a l'escola i anar corrent cap a la tele a fer costat als companys. Quan vaig arribar no ens deixaven accedir a l'interior de l'edifici però finalment vaig poder accedir-hi saltant la tanca, com tants altres. Vam anar directament a l'estudi 3, on estaven fent el programa especial. Només arribar va ser molt emotiu perquè em van aplaudir tots els companys i polítics que estaven dins. Em van fer un lloc, em van fer seure a la taula i allí vaig aguantar els últims minuts. Recorde l'abraçada que em vaig fer només arribar amb Vicent Juan i allí vaig viure els últims minuts. No cal que et conte com va ser d'emotiu... 

À Punt ha renovat fins a juny el matinal. / DANIEL GARCÍA-SALA

En el temps en què no ha estat, molta gent deia que trobava molt a faltar la televisió pública. Ara, però, les dades d'audiència poden fer pensar que no tanta gent l'esperava... 

Jo crec que el silenci ha sigut tan llarg que la gent no és conscient que ha tornat. Això es deu probablement al fet que no s'ha fet la suficient publicitat per a dir-los que ja estem de nou amb ells. Molta gent encara està confosa, no sap exactament què ha passat. Potser haja influït també el canvi de nom; ara ja no és Canal 9. Amb Canal 9, la gent s'havia acostumat a una nomenclatura i el fet de canviar-la per voler marcar unes distàncies i unes diferències amb el que era l'altra etapa ha contribuït. El temps, el canvi de nom i la poca publicitat que s'ha fet de la tornada han fet que la societat no siga conscient que estem de nou entre ells. El que caldria probablement és fer una major promoció des de les institucions del mitjà públic perquè la funció que té és molt clara i depén d'ells. Els treballadors no podem anar un per un a sintonitzar les televisions de la societat. Jo crec que s'ha de fer un altre tipus de difusió perquè la gent siga conscient que estem de nou amb ells. 

T'agrada À Punt?

Molt. Jo crec que hi ha programes amb una factura realment bona que han tingut l'oportunitat de veure la llum i que en altres etapes eren impensables. Programes en què es pot parlar de qualsevol assumpte sense cap censura i que, a banda de poder abordar qualsevol temàtica, tenen pel que fa a la part de la imatge una factura meravellosa: unes bones sintonies, decorats i una realització fantàstica. Abans, els decorats tenien al rerefons un aspecte que no era modern i ara es respira modernitat, es respira innovació i una sensació de llibertat en tots els aspectes. Jo recomane des de la programació infantil fins als late night. Tos els programes, concursos i magazines tenen una posada en escena fantàstica.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next