Jordi Sebastià és el candidat a les eleccions europees de la coalició Primavera Europea i que està formada per Compromís, Equo i Cha, entre altres partits. Sebastià ha sigut durant tres anys l’alcalde del municipi valencià de Burjassot. De formació periodística, tant en la seua època de reporter com al capdavant de l’Ajuntament, sempre s’ha destacat per la seua lluita antifeixista, la qual cosa li va fer enfrontar-se en diverses ocasions amb l’extrema dreta valenciana. Ara portarà el seu discurs “social i nacionalista” a Brussel·les. La coalició espera aconseguir entre dos i tres diputats, encara que en privat reconeixen que aconseguir més d’un ja seria un gran èxit.
– Primavera Europea, tan fort és el pes del País Valencià en la coalició?
És un pes fonamental, perquè és Compromís qui comença a catalitzar tota l’energia de la coalició. Hi ha dos pilars fonamentals que són Compromís i Equo que formen una coalició que ja estava funcionant a través del diputat Joan Baldoví, i com ha donat bons resultats, valia la pena reeditar-ho.
– Ja s’han superat vells conflictes com el que va sorgir arran del congrés de Equo on es va vetar el dret a decidir dels pobles?
Sí, açò en un primer moment pot generar algun conflicte perquè és una de les línies fonamentals de Compromís.
– Recordem que la força majoritària en Compromís és el Bloc Nacionalista Valencià…
Sí, però açò, com et deia, es va llimant, anem entenent que hi ha prioritats que no són incompatibles amb el fet que nosaltres tinguem el dret a decidir dels pobles com un aspecte fonamental. Açò no ataca les línies de treball d’Equo, que s’ha anat reconvertint i, al final, el dia a dia ha demostrat que ens portem perfectament i que cadascun ha ocupat un espai.
– Durant la presentació ha recordat, orgullós, que vostè va estar imputat…
Sí, va anar un cas rocambolesc, un sainet que demostra en quins nivells de precarietat democràtica ens movem en aquest país. Espanya 2000, que és un partit d’extrema dreta que fa apologia de la xenofòbia en les seues campanyes, amb eslògans com a “Manca treball, sobra immigració” va decidir col·locar unes taules informatives a Burjassot per a repartir la seua propaganda sense autorització municipal. Jo vaig enviar als membres de la Policia local per a desmantellar aquelles taules, per açò vaig ser imputat encara que després es va arxivar. És difícil enfrontar-se a aquests grups perquè la legalitat ho permet, com és possible que es puga reivindicar hui dia la figura de Franco? A Europa seria impensable, però ací tenim personatges del PP fent la salutació falangista amb la bandera franquista i no passa res, açò ens diu molt sobre el nivell de democràcia en què ens trobem encara.
– A Europa coincidirà amb partits com el de Marine Le Pen. És l’extrema dreta un perill real?
Sí, hi ha molts desencantats a Europa que s’estan dirigint cap a partits d’extrema dreta. Tenim Alba Daurada (Grècia) i el Front Nacional (França), i grups similars a Hongria, Regne Unit o a Àustria, que és el paradís, amb tots els seus defectes, de la justícia social. Fa falta que el Parlament europeu siga molt dur amb aquest tipus de moviments. Quan Europa s’ha fracturat sempre ha sigut per culpa de l’extrema dreta i amb milions de morts pel mig. No hem d’oblidar la Història perquè és molt recent, les ferides no han cicatritzat i ara estem banalitzant aquest problema, que pot representar una nova fractura per a Europa.
– Quina és l’Europa de Jordi Sebastià?
L’Europa de Jordi Sebastià i de Primavera Europea reivindica que les institucions no han d’oblidar que el sentit de la seua existència és servir els ciutadans i no al gran capital o a les grans corporacions transnacionals. És una Europa que ha de tenir com a pilar la justícia social. No podem fer política fent com que no veiem la pobresa, no podem tenir una Europa que base el seu creixement econòmic en fórmules antiquades, que no contemple la sostenibilitat com a element de supervivència. No podem contemplar una Europa que premie l’economia especulativa. I després una altra aportació, en aquest cas de Compromís, és l’Europa dels pobles, cal tornar a ella i cal donar-li més representació a aquests pobles històrics que existeixen i que ens enriqueixen a tots.
– I amb capacitat de decidir?
Naturalment, nosaltres som radicalment democràtics i per tant si parlem de democràcia participativa i d’escoltar la gent, com anem a negar-nos a escoltar el que ens han de dir? Volem saber quina és la situació de Catalunya respecte a Espanya? Defensem, òbviament, el dret a expressar-se.
– Per què votar a Europa quan és ací on es decideixen lleis com la de l’avortament, la llei mordassa o la reforma laboral?
Per exemple, hi ha normatives que es decideixen a Europa, com l’ús de setrills o la dependència de les energies fòssils. A més, una de les propostes que nosaltres portarem és l’harmonització de la legislació europea. No és possible que pugues avortar en un país en unes condicions i en un altre no; que els drets laborals dels austríacs siguen millors que els dels portuguesos. Hem d’exigir que els drets socials i laborals, com els deures, s’harmonitzen a Europa. Hi ha països de la Unió Europea on la violació en el matrimoni no és delicte; a Itàlia encara es diu a la violència masclista, crim passional, i açò no pot ser. Cal harmonitzar i sempre en positiu.
– Primavera Europea és una coalició de partits que al seu torn són coalició. Elaborar la llista ha sigut molt difícil i, al final, el número 1 i el 2 són homes, què ha fallat?
Sí, ha fallat que tots hem posat mecanismes de paritat en la llista, però resulta que els dos caps de llista de Compromís i d’Equo som homes, encara que ací està Ángela Labordeta al número 3. Però és obvi que fa falta més pedagogia perquè la dona entre en llocs de responsabilitat política.
Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
