La comarca de la Plana de Requena-Utiel és una de les més afectades pel despoblament. La manca de serveis i moltes vegades de feina espenta molts joves a deixar les comarques d’interior i traslladar-se a ciutats més grans en busca d’un treball. També hi ha qui prefereix buscar alternatives per a poder quedar-se a viure i treballar al lloc on va nàixer. És el cas de la família de Raquel Hernández, de Fuenterrobles.
Els pares i els iaios d’Hernández han sigut agricultors tota la vida. Ella es va formar com a professora d’Educació Primària, però la crisi va truncar els seus somnis de convertir-se en mestra. La seua parella tampoc no tenia feina i amb l’ajuda de son pare van decidir muntar una granja d’engreix de caragols per a vendre’ls a restaurants i mercats a través de la seua web i poder guanyar-se la vida al seu poble. Després de dos anys, ja han diversificat el negoci i també els venen cuinats.
Com va començar amb el negoci dels caragols?
La idea la tingué mon pare. Se li va ocórrer mirant per Internet. Va vore alguna granja i li va agradar i va pensar que podíem fer-ho. Un temps després vam anar a fer uns cursos i uns tallers mon pare, la meua parella i jo a Salamanca i després de dos anys de demanar permisos vam alçar la granja. Ara ja fa dos anys que vam començar amb l’activitat.
Hi ha moltes granges d’aquest tipus al País Valencià?
No. N’hi ha molt poques. A nosaltres ara ens acaben de donar el certificat ecològic. Som una granja ecològica i almenys en l’àmbit de la Comunitat Valenciana crec que som els primers. No m’atrevisc a assegurar-ho al 100%, però sí que som els primers de la província de València.
Com els crieu?
Nosaltres comprem el caragol aleví quan acaba de fer eclosió de l’ou. El comprem a Salamanca, on vam rebre la formació. Ahí hi ha una granja i ells ens els envien des d’allí i així acabats de nàixer els tenim en la granja. Es passen uns tres mesos i mig o quatre amb nosaltres fins que ja els podem vendre.
Com és el procés d’engreix?
Per a engreixar-los, nosaltres el que tenim és un hivernacle amb tres túnels que es comuniquen entre ells. Dins d’eixos túnels hi ha quatre parcs. Estan tancats amb un perfil al qual li posem pasta antifugida perquè no s’escapen. Així ells no ixen d’ahí. Nosaltres de matí anem, treballem i, després, de vesprada, a última hora, és quan els donem menjar en els corredors. Els corredors s’alternen entre uns per a passar nosaltres i altres de vegetació, que és on ells estan als seus refugis. En eixos refugis és on ells s’amaguen durant el dia, perquè el caragol és un animal nocturn. Aleshores els donem menjar quan ja comença a amagar-se el sol i durant la nit tenen tres recs de pluja artificial de boira, i això és el que fa és que isquen i mengen. Després es passen la nit per ahí dansant i, quan ix el sol, ells se’n van als refugis i s’amaguen.
Quina varietat de caragols crieu?
Nosaltres criem una única varietat de caragol que es diu Helix aspersa Müller i està reconegut com el caragol de major qualitat per al consum. Té una molt bona carn, una bona textura, són fàcils de netejar, fàcils de cuinar i de coure. És exquisit. Un caragol exquisit. La granja té capacitat per a unes 8 tones de caragols.
Amb què s’alimenten?
Amb pinso ecològic i amb verdures i hortalisses.
Què és el que oferiu als clients?
Nosaltres som una granja 100% d’engreix. Ens encarreguem d’alimentar els caragols des que són alevins fins que estan preparats per a la recollida i la posterior venda. Els venem per a menjar, per als mercats. Encara no ens hem plantejat vendre’ls per a cosmètica. Venem a restaurants també i ara hem començat a cuinar-los. Ens hem fet una xicoteta cuina, tenim el registre sanitari i els fem amb salsa i al natural. Els posem en un pot i els venem.
Quins són els vostres principals clients?
El caragol en mercats i en restaurants és on més es ven. Però als pots de vidre que hem fet hem intentat donar-los un toc un poc més gurmet i estem buscant clients sobretot a València. Estem començant a fer-nos camí. Anem fent viatges comercials a València i buscant botigues un poc més gurmet.
Veneu els caragols vius?
Sí, clar, estan tots vius.
Quina formació va rebre per a començar amb la granja?
Als cursos t’expliquen com funciona el procés. Què mengen els caragols, les condicions d’humitat, com desinfectar els corredors per on caminen, que també és on els donem menjar… També et conten un poc la biologia del caragol i les seues malalties, però com és una coseta tan delicada i tan menuda… no és el mateix que amb altres animals. Per exemple, si se’t mor un porc vols saber de què ha mort, però se’t mor un caragol i ja veus tu.
Els caragols són animals de temporada?
Sí, la granja és de temporada. Nosaltres comencem al març i acabem a l’octubre perquè en hivern el caragol hiverna. Recollim tots els caragols a l’octubre, quan s’acaba la temporada, i els seleccionem per mides. El que està gros i preparat per al consum el posem per a vendre. També tenim els anomenats cigroners, que són els de mida mitjana i als quals encara els falta desenvolupar-se. Eixos els assequem amb ventiladors industrials, en un assecador. Ells es netegen per dins i fan el tap eixe que fa un caragol quan hiverna i aleshores els posem en una cambra frigorífica. En març de l’any següent tornem a posar en la granja el cigroner que encara no està desenvolupat i, a més, incorporem el que comprem.
Quanta gent treballa a la granja?
Som quatre. Bé, quatre no, som sis en realitat, perquè cadascú té una feina. Ma mare fa una cosa, mon pare una altra, la meua parella una altra i també el meu germà, la meua cunyada… Les tasques principals són desinfectar els corredors i els refugis, recollir les deixalles del caragol i cuidar la brossa, perquè el caragol es refugia als trèvols. Nosaltres sembrem trèvols, però, a banda, com que ixen altres herbes que no ens interessen cal anar llevant-les. Comences a llevar-ne i quan acabes per l’últim parc has de començar de nou pel primer. Aleshores hi ha molta feina de llevar herbes i també s’han de retirar els caragols morts… Ara que ja ho tenim tot muntat el que ens queda és mantindre-ho.
A què es dedicava abans?
Jo vaig estudiar Educació Infantil i em va pillar just l’època de la crisi. La meua parella i jo no teníem feina i, com tenim el poble i és una alternativa, em vaig fer jove agricultora. A més de la granja porte una xicoteta explotació de vinyes i ahí estic.
Segurament serà la primera dona que porte endavant una granja de caragols
Sí, segurament. És cert.
Podeu viure de la granja de caragols?
De moment, no. No es pot perquè som una xicoteta empresa familiar i clar, de moment hem invertit uns diners i fins que això s’amortitze… Esperem que ara, amb açò de cuinar-los, d’ací endavant sí que puguem viure d’açò. Fer-me milionària no, però viure, sí.
Si no s’haguera muntat la granja, a què s’hauria dedicat?
Jo t’he de dir que vinc d’una família d’agricultors. Mon pare és agricultor, els meus avis eren agricultors i, vulgues o no, ací tenim una alternativa i potser si no haguera fet la granja m’hauria dedicat al camp solament. Però no sé què hauria sigut de mi. La veritat és que no m’ho he plantejat perquè estic tan bé que no pense en què hauria sigut de mi si no tinguera la granja dels caragols. Supose que m’hauria dedicat a la vinya, a les ametles o a les oliveres, que és el que hi ha ací. O me n’hauria anat a Utiel o a Requena a buscar feina o inclús a València. Si no és una cosa, és l’altra. Me n’haguera hagut d’anar, clar.
La vostra perspectiva és de continuar endavant amb el negoci?
Sí, sí, clar. Per descomptat.
Com va reaccionar el seu entorn quan va dir que havia decidit muntar una granja de caragols?
Inclús la meua primera reacció va ser riure’m un poc. La veritat és que sona un poc estrany. Una granja de caragols? De veritat? La gent s’ho va agafar amb sorpresa. És que la veritat és que és un tema molt desconegut per a tothom. En l’àmbit, per exemple, de la Conselleria, quan vam demanar les ajudes, per a ells és un món completament desconegut. No hi ha ningú que vaja un pas per davant que nosaltres. Som els que anem trencant les barreres i això té la seua part bona i la part roïna. Perquè clar, no saps i tampoc no et saben dir per on tirar. Aleshores, de vegades hi ha un poc de retard en el tema dels papers, però bé, ahí estem.
