El discurs que escoltem repetidament sobre la superioritat de la gestió sanitària privada front a la gestió pública es repetix en les declaracions i discursos dels polítics, en especial en els del PP.
Davant d’aquesta aposta política de transferir la gestió de la Sanitat i la incapacitat de l’Administració del Consell Valencià per gestionar directament un dels pilars bàsics de la societat del benestar, existeixen posicionaments científics avalats per societats professionals que posen en dubte la rendibilitat de la privatització.
Per exemple, la
Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitaria (SESPAS) en la que s’integren nombroses associacions professionals i societats científiques com la
Societat Espanyola d’Epidemiologia (SES), Juristes de la Salut (JS), Red Espanyola de Atención Primària (REAP), etc., adverteixen al seu informe de novembre de 2012 que la limitada informació disponible sobre aquest tipus d’experiències de gestió privatitzada solament ha permès alertar del risc que l’excessiva proximitat entre autoritats i concessions pot reduir la eficàcia de la supervisió sobre els serveis prestats (
Posicionament de SESPAS sobre la privatizació de la gestió dels serveis sanitaris)
Un clar exemple el tenim ací en Alzira. Hem vist com el comissionat anterior, Sr. Manuel Marin, ha passat de ser el “teòric” controlador del servei públic (era l’encarregat de la Conselleria de controlar la gestió privada de l’Àrea de Salut) a ser el gerent de la empresa privada a la que controlava. És el que ara s’anomena la “porta giratòria de la Sanitat”, aquells gestors que passen a gestionar, ara des del públic, adés des del privat, segons com (els) convinga…
No és cert o, almenys, no està demostrat que aquest sistema de gestió privada siga més econòmic. Entre altres coses perquè els costos que s’imputen als pacients de la Ribera, pel “pagament capitatiu” (un tant que se’ls paga per cada persona de l’Àrea) no inclouen prestacions concretes com són les pròtesis, la farmàcia, l’oxigenoterapia, el transport sanitari, etc. Unes prestacions sanitàries que si que es fan valdre en els costos a altres hospitals de gestió purament pública.
Per açò, no és poden validar les comparacions entre els dos sistemes de gestió si no es posen en la balança les mateixes prestacions que es gestionen, les mateixes premises i els mateixos resultats.
Al nostre entorn, igual que manifesta l’informe del SESPAS, no es coneix cap estudi elaborat per entitats independents que avalen aquest model. Millor dit, tot el que ix a la llum son “informes” o notes i declaracions efectuades per les pròpies entitats implicades o per persones que estan o han estat en la gestió de la UTE Ribera-Salut, l’empresa adjudicatària. Uns documents i declaracions més pròximes al màrqueting i la propaganda que a una anàlisi seriosa i rigorosa.
Per altra part és més que qüestionable la transferència de riscos efectuada a la UTE Ribera–Salut. Sabem que, sense la renegociació efectuada amb posterioritat en el contracte de concessió, afegint uns quants milions al tracte inicial i fent-los assumir -i pagant-los- també l’Atenció Primària, no haguera segut viable aquesta formula. Al final els diners sempre eixen del sistema públic i van a parar al privat.
Des de la Plataforma per la Defensa i Millora de la Sanitat Pública de la Ribera treballem per donar una mica de llum que esclarisca l’opacitat de l’actual gestió privada, i analitzar i fer públics els resultats reals en la salut de la població de la comarca. Sense renunciar en cap moment a aconseguir que la gestió del nostre sistema sanitari torne a ser pública, com no hauria d’haver deixat de ser mai.
Plataforma per la Sanitat Pública de La Ribera
