En octubre de 1977, pocs mesos després de celebrades les primeres eleccions democràtiques, tingué lloc a València la manifestació més gran que els valencians han estat capaços de fer. Més de mig milió de persones demanaren l’autonomia per al País Valencià. No hi hagué cap problema quant al nom –tothom els acceptava tots–, les banderes –hi havia de tots els colors i tipus– ni la llengua –cadascú cridava en la que volia. Ai! Eren altres temps més esperançadors (i algú es va encarregar de “trencar-ho”).

Jo no era a la manifestació perquè estava de profe en un Institut de la Manxa. Però la vaig seguir com vaig poder en els mitjans de comunicació de l’època. Doncs bé. La informació d’aquest acte la va fer Televisió Espanyola (l’única aleshores) l’excel·lent periodista que era Joaquín Soler Serrano. Sabeu amb quina cançó va arrancar el reportatge sobre la manifestació i es va mantenir de música de fons? “Darrer diumenge d’octubre” d’Al Tall. No us podeu imaginar l’emoció que es pot sentir a Ciudad Real en escoltar per televisió aquesta música tan valenciana (i per la televisió estatal!): octubre, el Puig, el nom de les comarques… Més de 35 anys després encara tinc tots els records i sentiments d’aquells minuts que Al Tall i Soler Serrano van ser capaços de transmetre.

I els mateixos em van aflorar de nou el passat 1r de maig quan a Alcoi els “xicots” d’Al Tall van començar el seu concert amb aquesta ja emblemàtica cançó, i, per a mi, tan carregada de simbolisme i significats. Agraïts a un públic ja entregat d’entrada, van repassar els temes que ja són un referent inesborrable per a la nostra cultura: el pas dels maulets, que vinga la llum, a miquel grau, tio canya… Més emocions. Moltes gràcies, Al Tall, pel que hem viscut amb vosaltres, pel que hem sentit amb vosaltres i pel que ens hem indignat amb vosaltres. Formeu part de la nostra memòria més estimada. Això no us ho llevarà ningú. I si us “oblideu” de retirar-vos, per allò de l’edat –com humorísticament indicava Xavi Castillo en la presentació–, millor. Ningú no us ho retraurà. Al contrari.

>

Al Tall i la Banda Primitiva de Llíria – Tio Canya

Arredonia la nit la “presentació en societat” del grup alcoià de xirimites i tabals “La Degollà”, que se sumava a l’homenatge amb peces preparades per a l’esdeveniment (preciosa la Rapsòdia, plena de”cites”) i la participació en alguns números d’Al Tall, com si hagueren tocant junts tota la vida. La seua sonoritat ens transportava a un món ple de referents i sensacions. I per al final, la sorpresa “bomba”: escoltar més de 30 xirimites tocar la Muixeranga, mentre la colla de muixaranguers d’Algemesí alçaven tres torres davant del pati de butaques, no té preu. Tothom dempeus (alguns fins i tot van plorar). Concert memorable, realment. Moltes gràcies a tots.

Visca el País Valencià!

Francesc-X. Blay
Regidor de Compromís a l’Ajuntament d’Alcoi