Mireu. Al juliol de 1989 vaig entrar a treballar en Radio Nacional de España a València, després de superar unes proves d’accés, i allí vaig estar fins que un ERO em va enviar a l’atur. Això ocorria al gener de 1992.
Més tard, vaig intentar aconseguir un lloc de treball en Canal 9. Però, “casualitats del destí”, en les oposicions de 1992 i 1995, em vaig quedar “en portes” i sense plaça després de l’entrevista. Tot i això, arran d’aquelles proves, vaig adquirir el dret a figurar en borsa. Però, de nou, les “casualitats del destí” em van jugar una mala passada. En comptades ocasions em van cridar per a treballar en Canal 9 –en 1992, per a formar part de l’equip del programa efímer Arguments i, en 1999, per a cobrir substitucions en Ràdio 9. Per contra, altres opositors que es trobaven per sota meu en la borsa i, fins i tot, periodistes que ni hi estaven van gaudir de totes les facilitats del món per a accedir a prestar serveis en Canal 9 d’una forma estable i continuada.
I, malgrat els entrebancs, vaig poder tirar endavant. Des del febrer de 1994, sóc funcionari del grup C1 i treballe en la policia local. He sigut professor de valencià en l’IVASPE i corrector lingüístic de la JQCV. Entre el 2009 i el 2013 he publicat set llibres d’investigació sobre el bandolerisme valencià del segle XIX. A més a més, des del 2011 dirigisc la revista d’investigació Cabdells i, des de la tardor del 2012, dirigisc i presente un programa Paraules en silenci a Ràdio Pego, dedicat a la poesia catalana.
Si us serveix de consol, us seré molt sincer. Sigueu forts i no defalliu, perquè quan una porta es tanca, se n’obrin cent.
Manel Arcos
