Aquestos dies em trobe amb la vicissitud d’elegir entre l’odi adquirit durant anys a una televisió polititzada i al servei de la maquinària propagandística del PPCV o de lluitar per una cosa que encara que sempre ha estat distant per mi representa un tret característic dels valencians i un medi de difusió de les nostres costums
He de reconèixer que quan em vaig assabentar de l’ERO no vaig poder reprimir-me i vaig twittejar això que diuen els castellans de “Cria cuervos y te sacaran los ojos”, ho reconec.
El malbaratament de diners era evident, no sols a nivell macroscòpic, amb una plantilla sobredimensionada sinó també en el dia a dia. Jo ho vaig poder constatar de primera mà quan el dia de Sant Antoni de fa dos anys vaig pujar a veure la neu a Vistabella i em vaig trobar un poble pres per unitats mòbils de Canal 9. No exagero si dic que hi havia de 20 a 30 persones per dir que estava nevant, i a més havien passat la nit allí. Contrasta aquest fet amb La Sexta, on únicament 2 periodistes els era prou per donar la mateixa notícia.
Jo mai m’he caracteritzat per tenir una actitud submisa en cap lloc, els meus problemes m’ha portat aquest fet, per això no puc entendre-la en treballadors que han estat anys callats i sols han despertat quan s’han vist en l’atur.
Dit açò, dir ara que vull lluitar i lluitaré per una RTVV pública i imparcial, és a dir per una RTVV amb uns valors oposats a allò que vol el PPCV. Dimecres 6 de novembre vaig veure un canvi que em va donar a entendre que era possible i vaig escoltar a una presentadora dir que com seria la societat Valenciana si totes les generacions hagueren crescut sense veure’s influenciats per les premisses dictades per la dreta centralista i antidemocràtica, i tenia raó, per descomptat que no tindríem el nivell de corrupció actual.
Considere, per tant, la desaparició d’aquests medis de comunicació molt pitjor a la seua continuïtat, (encara que pareix que es quedarà el canal el marit de Mª Dolores de Cospedal, que el disfressaran d’autonòmic i vindrà absolutament tot dictat des de Madrid) ja que valore que encara que poc, alguna cosa fan en pro de l’idioma, ens apropa les notícies quotidianes i presenta les nostres tradicions a tot el poble valencià.
Com deia el Tio Canya: “cultura morta poble mort”
