València, un país de pobres en fallida

Però és pitjor, perque en aquestes dades no apareixen els que no han estat mai registrats, els que s’han anat a l’extranger, ni els que han perdut l’esperança i s’han esborrat. Però per desgracia aquestos apareixen a altres estadístiques oficials que parlen de mig milió de pobres a la nostra Comunitat (altres parlen d’un milió). De fet augmenta per damunt de la mitjana estatal l’index de pobresa severa fins al 7,9%. La misèria ha crescut als l’últims quatre anys un 18% front a un 8% estatal (IVIE).
Front això la nostra autonomia ha millorat el presupost en serveis socials, però partint d’un nivell tan baix que el seu index de desenvolupament de serveis socials es considera “irrellevant” (index DEC 2013).

Quan el sector privat no és recupera com diu la inexistent creació d’ocupació i el sector Públic continua minvant amb les retallades, és fa obvietat que menys i menys dona prou menys. A totes les comarques tenim, i només és la part visible, al menys un gran indici significatiu de que continuaran minvant els recursos públics: el ruïnós concurs de l’aeroport, les indemitzacions de la F1, un Palau que perd la façana, el tancament de Canal 9 o la previsible liquidació de la Ciutat de la Llum d’Alacant.

Lo pitjor d’una fallida econòmica és que, per sobre de tot, és una fallida social. No s’atenen necessitats bàsiques com la dependència, la sanitat torna a llargues llistes d’espera, repagaments farmacèutics, rebaixes d’atenció i exclusió als inmigrants. També els bancs d’aliments no paren de vore creixer la fam i continuen els desnonaments de vivendes a un país ple de vivendes buides. I a unes misèries s’afegeixen altres, com l’energètica de qui pasa fret perque no pot aguantar el preus de l’estafa energética.

Mig milió de pobres. Fam, fret i enfermetat… misèria. Estem davant d’una fallida social.

Fa poques setmanes ens asabentabem que la ciutat de Detroit havia entrat en fallida. Qui coneix de prop la situació conta que ja fa temps que ho estaven i que ara només ha estat reconeguda la fallida a nivell judicial. Per a quan els diaris es voran obligats a publicar que València ha fet fallida?. Esperem que la declaració de fallida no tinga que ser per la decissió d’un jutge dels que ara administren casos de corrupció, perque en justicia també estem en fallida.

Reconeixer la veritat, i en aquest cas declarar la fallida social, sempre és el primer pas per donar solució als problemes i pendre les mesures oportunes. Mesures com la de l’auditoria del deute i la declaració de deute il.legitim o la més obvia de netejar de clientelisme les conselleries. Hem de recuperar lús dels habitatges buits, tornar a impulsar una sanitat pública envejada fora pel seu alt nivell i baix cost comparatiu, dotar de presupost l’educació i la investigació per generar una societat amb valors i una economia basada en la qualitat i no en la compència a la baixa en salaris, humanitzar les cadenes de distribució alimentaries, apostar pels nostres espais naturals perque puguen gaudir-los saludablement els nostres ciutadans i els visitants…

Marcos Campoy

Iniciativa Castelló