STEPV - Dades de l’enquesta de població activa del 4t trimestre de 2013

25 gener 2014 01:00h
Dades de l’enquesta de població activa del 4t trimestre de 2013: una situació d’equilibri precari

Al País Valencià, sembla que entrem en una situació d’equilibri, on s’ha frenat la tendència a la destrucció de llocs de treball i d’abandó de la cerca de treball

Ahir mateix, es publicaven les dades sobre el mercat de treball de l’enquesta de població activa (EPA). Hi havia molt d’interés per conéixer aquestes dades, després de les contínues declaracions de diferents representants del Partit Popular, i del govern, ací i a Espanya insistint que els primers indicis de la recuperació econòmica estaven arribant, en forma de creació d’ocupació. D’aquesta manera havien intentat vendre’ns les dades d’atur registrat els darrers mesos de l’any 2013. Però com que aquestes són dades d’un registre administratiu que originàriament no es va dissenyar per mostrar una imatge fidedigna del mercat de treball, no es podien prendre com a indicatives del que estava passant. Calia esperar, doncs, les dades de l’EPA, una enquesta que segueix una metodologia coordinada a escala europea per a “retratar” l’estat del mercat de treball.

Finalment, les dades ofereixen la següent imatge, sempre comparant amb el mateix trimestre de l’any anterior, per a eliminar l’efecte estacional. En primer lloc, i mentre que en l’Estat espanyol la taxa d’activitat disminueix 4 dècimes (fins al 59,43%), ací, per contra, augmenta 3 dècimes (fins al 60,11%). O siga que, mentre que sembla que continua el desànim entre els treballadors i treballadores espanyols, en el cas dels valencians s’incorporen nous efectius a la força laboral en disposició de treballar, la qual cosa ha d’interpretar-se com un indicador positiu, encara que molt modest per la seua magnitud. El següent indicador que ens interessa és l’ocupació. Ací, de nou, les dades són lleugerament més positives per al País Valencià, on augmenta 3 dècimes (fins al 43,33%),  que per al territori espanyol, on retrocedeix en la mateixa mesura, 3 dècimes (fins al 43,96%). El darrer indicador que cal considerar és la taxa d’atur. De nou, hi ha millora relativa per al País Valencià, però de valors quasi anecdòtics. Mentre que en Espanya l’atur pràcticament no varia (del 26,02% passa al 26,03%), al nostre país disminueix 2 dècimes (fins al 27,91%).

Cal reconéixer que la tendència de frenada de l’empitjorament de les dades en l’àmbit valencià. Sembla que s’ha consolidat i per primera volta hem vist que en un trimestre no ha augmentat l’atur ni disminuït l’ocupació respecte del trimestre anterior, en un context en què l’activitat no ha variat. El cas d’Espanya és encara negatiu, es destrueix ocupació, l’atur no disminueix i el context és d’abandonament del mercat de treball per part de les persones treballadores.
Indica açò un canvi de tendència definitiu? Ha acabat ja la desastrosa situació en el mercat de treball valencià i estatal? Més prompte estem en una situació d’equilibri. La tendència dels indicadors laborals podria ser tant a continuar millorant com a empitjorar, en absolut es tracta d’una tendència consolidada. Seria una bona notícia saber que la destrucció d’ocupació a tocat fons, però pensem que comprovar aquesta certesa no eliminaria els quasi mig milió de valencians i valencianes que han quedat en l’atur des del quart trimestre de 2006, fins a arribar als pràcticament 700.000 aturats actuals. De totes aquestes persones aturades, una quarta part fa més d’un any que està desocupada, (quan al principi de la crisi no arribava al 10% l’atur de llarga durada), i no arriba a 300.000 les que reben algun tipus d’ajuda econòmica. Davant d’aquest panorama, cal trobar el camí cap a una recuperació econòmica que vinga acompanyada d’un repartiment just de la riquesa que es genere.

En definitiva, les dades del mercat de treball s’aguanten d’un fil, buscant una situació de difícil equilibri. Es podria fer l’analogia amb un submarí que, després de sofrir una avaria o ser torpedinat, s’afona cada vegada més avall per a pesar de la seua tripulació. En un moment donat, la nau toca fons i la marineria se’n alegra, pensant-se que s’han salvat, que el pitjor ja ha passat. Però no ho oblidem, el submarí està en el fons, encara ha de pujar i pateix la pressió de tota l’aigua que hi té al damunt.

next