L’especialista, Eduardo Ruiz-Dorizzi, conclou amb el seu treball que el terrenys és massa permeable per a acollir un abocador i que podria haver perill de col·lapse si el sòl cedeix a la colmatació dels residus. A més, l’existència d’aqüífers d’interès local, que el projecte de la UTE ni tan sols esmentava, suposa que qualsevol fuga de lixiviats poguera arribar, a través dels barrancs als acuifers del Baix Segura i al Paratge Natural del Fondo, que ja està prou afectat per l’abocador d’Abornasa.
Les conclusions més evidents assenyalen que els materials sobre els que s’assentaria l’abocador són permeables i, tal com estableix com a premisa la pròpia cartografia de l’Institut Geològic Nacional, mai poden ubicar-se abocadors en terrenys permeables.
Ruiz-Dorizzi també apunta a la incompatibilitat de l’abocador amb la ubicació sobre la falla del Guadalentín, una de les més actives en sismicitat de la zona. A més la zona és prou inestable i no està ben sedimentada, sinó que es troba en una meseta amb taluds importants amb perill de corriment de roques que ja de per sí es produeixen, i amb la construcció de l’abocador el perill augmentaria.
D’una altra banda, l’estudi assenyala la importància del Transvasament Tajo-Segura que es troba a només 800 metres de l’emplaçament previst per a l’abocador i que es podria veure afectat. De fet, les distàncies mínimes a les zones protegides no són compatibles amb la normativa. Per últim, s’ha de tenir en compte que la zona està catalogada com a espai de bona qualitat ambiental i el propi Pla Zonal de Residus recomana que els abocadors s’ubiquen en zones de baixa qualita ambiental.
El col·lectiu de Crevillent agraeix a totes les persones i entitats que han col·laborat amb donatius per sufragar aquest estudi, que servirà de recolzament en el recurs penal que Albatera No al Vertedero ha interposat.
Plataforma Crevillent no al macro-abocador
