El DNV inclou la paraula bilió que definix com ‘milió de milions’, és a dir, 1012. Aquesta definició és correcta pel que fa a Espanya, però caldria incloure una segona accepció que explicara que un bilió, als Estats Units d’Amèrica i a França, equival a ‘mil milons’, és a dir, a 109.
El DNV inclou la paraula trilió que definix com ‘milió de bilions’, és a dir, 1018. Aquesta definició és correcta pel que fa a Espanya, però caldria incloure una segona accepció que explicara que un trilió, a USA i a França, equival a ‘mil bilions’, és a dir, a 1012.
El DNV inclou la paraula quadrilió que definix com ‘bilió de bilions’, és a dir, 1024. (també es podria definir com un ‘milió de trilions’). Aquesta definició és correcta pel que fa a Espanya, però caldria incloure una segona accepció que explicara que un quadrilió, a USA i a França, equival a mil trilions, és a dir, a 1015.
El DNV inclou la paraula quintilió que definix com ‘milió de quadrilions’, és a dir, 1030. Aquesta definició és correcta pel que fa a Espanya, però caldria incloure una segona accepció que explicara que un quintilió, a USA i a França, equival a ‘mil quadrilions’, és a dir, a 1018.
El DNV no inclou les paraules sextilió i septilió. Seria convenient incloure-les, malgrat que són paraules que representen xifres molt grans que pràcticament no s’empren. Les definicions són les següents:
Sextilió
– A USA i a França, ‘mil quintilions’, és a dir, a 1021. Septilió
– A Espanya, un ‘milió de sextilions’, és a dir, 1042.
– A USA i a França, ‘mil sextilions’, és a dir, a 1024.
Milton Sirotta que en aquell moment tenia nou anys d’edat, nebot del matemàtic Edward Kasner, per a donar nom al número 10100. Posteriorment es van inventar les paraules googolplex i googolplexian per a denominar els números 10 elevat a un googol i 10 elevat a un googolplex, respectivament. La paraula googolplexian s’usa per a denominar una xifra enormement gran que no s’usa mai per a res, però com que la paraula existix, un diccionari del segle xxi ha d’incloure-la.
En el DNV trobem l’entrada polleria que definix com ‘botiga on es venen aus de corral, especialment pollastres’ però, en canvi, no trobem l’entrada pollastreria, paraula nova de creació popular que he vist, fins i tot, en el rètol d’alguna botiga a on venen carn de pollastre. Considera que s’hauria d’incloure.
En el DNV trobem la paraula motroll que, si no vaig errat, únicament apareix en l’obra literària d’Enric Valor i Vives i, en canvi, no apareix la variant formal motroco, àmpliament usada en el migjorn valencià.
Trobe molt encertada la normativització de la paraula cotompèl, aglutinada. Molt millor que cotó-en-pèl. Ara bé, considere que seria molt millor encara grafiar-la cotompel, alliberant el mot de la servitud d’un accent totalment innecessari i perturbador.
Considere que seria adequat incloure, a més de sagal que ja apareix en el DNV, la forma zagal que usaven Enric Valor i Sanchis Guarner.
En el DNV no trobem almorzada ‘acció d’almorzar’, ni tampoc esmorzada ‘acció d’esmorzar’. El DIEC sí que inclou esmorzada ‘acció d’esmorzar’, encara que no inclou almorzada.
En el DNV trobem superjó (amb accent agut) però no superjò (amb accent greu), que és la forma que apareix en el DIEC. Si, segons el DNV i el DOPV, la o de jo pot ser tancada o oberta, és congruent que tinguem superjó i superjò perquè els valencians que pronuncien jo amb o oberta també pronunciaran superjò amb o oberta.
En el DNV trobem plepa però no pepla. La segona –que es pronuncia amb e oberta– és molt més corrent en valencià que la primera, que es pronuncia amb e tancada.
En el DNV no trobem biodiésel ‘combustible sintètic líquid que s’obté industrialment a partir de productes orgànics’. Un diccionari del segle xxi ha d’incorporar imprescindiblement aquest vocable.
En el DNV apareix esma que remet a esme, cosa que trobe molt encertada, però en canvi les paraules esmaperdut i esmeperdut apareixen com a entrades independents. Considere que esmaperdut ha de remetre a esmeperdut.
En el DNV trobem la paraula internet (amb la i inicial minúscula), cosa que trobe molt encertada, però en canvi he vist que en algunes entrades –com, per exemple, cibercafé– trobem Internet (amb la i inicial majúscula). Seria més congruent escriure sempre la i inicial minúscula. Cal revisar tot el diccionari.
En el DNV no trobem la paraula panga que considere que és el nom adequat per als peixos de les espècies Pangasius hypophthalmus i Pangasius sutchi. La denominació peix gat del Mekong proposada pel Termcat em sembla desafortunada. Si podem usar una paraula tan senzilla, tan sonora, tan curta i tan fàcil de pronunciar i d’escriure com panga ¿qui s’estimarà més usar una denominació tan complicada com peix gat del Mekong? Cal ser realista i pràctic. A més, peix gat del Mekong no apareix en l’entrada peix del DNV.
El DNV no recull el neologisme videoporter que es podria definir com ‘dispositiu electrònic que permet veure i sentir qui toca i obrir-li la porta a distància.’ Considere que videoporter és més adequat que videointèrfon que proposa el Termcat. A més, la paraula videointèrfon no l’arreplega el DNV.
El DNV no recull la paraula seitan ‘aliment que s’elabora amb germen de blat’.
En el DNV trobem blog. La grafia la considere molt encertada perquè el mot deriva de weblog per l’aglutinació de web log. En canvi no trobem el derivat bloguista. Considere que hauria d’aparéixer.
En el DNV trobem trage. La grafia la considere molt desencertada. La grafia adequada és tratge. L’AVL ha d’explicar-nos als usuaris de la llengua per quin motiu ha decidit emprar la grafia trage.
El DNV inclou programari i softwere com a entrades independents. Programari hauria de ser l’entrada principal i softwere hauria de remetre a programari.
El DNV inclou maquinari i hardwere com a entrades independents. Maquinari hauria de ser l’entrada principal i hardwere hauria de remetre a maquinari.
El DNV no arreplega els vocables wahhabita i wahhabisme.
En el DNV trobem la paraula camorra amb el significat ‘baralla, gresca’ però no apareix amb el significat ‘ organització criminal d’origen napolità’.
L’entrada moment del DNV no incorpora moment magnètic.
El DNV no inclou l’adjectiu ciclotòmic (polinomis ciclotòmics, equacions ciclotòmiques, cossos ciclotòmics, etc.).
El DNV no inclou l’adjectiu cirquer ‘relatiu al circ’. En canvi, sí que inclou circense. ¿Hi ha cap valencià que diga “s’ha enamorat d’una circense” en lloc de dir “s’ha enamorat d’una cirquera”?
El DNV inclou l’anglicisme stop –usat per a denominar el senyal de circulació que indica que un vehicle s’ha d’aturar–, però ens remet a estop, adaptació que entra el DIEC2 (però que no entrava el DIEC1) i que em sembla molt desafortunada.
En el DNV trobem autoestop –que el diccionari ens diu que es pronuncia [awtoestɔ́p]– però no autostop (el prefix auto i l’anglicisme stop), quan en realitat la pronúncia habitual d’aquest vocable és [awtostɔ́p].
El DNV té les entrades cuscanelles, cosconelles i pessigolles que remeten a cosquerelles, és a dir, que la forma principal és cosquerelles. En canvi trobem pessigollejar i pessigolleig, derivats de pessigolles, però no trobem cosquerellejar i cosquerelleig, derivats de la forma principal. Tampoc trobem cuscanellejar ni cuscanelleig. I tampoc trobem coscanellejar ni cosconelleig.
2. Sobre alguns derivats
En el DNV falten alguns derivats de determinades paraules i en altres casos apareixen els derivats però falten les paraules de les quals deriven. En la relació que escric a continuació, els mots de la part esquerra són els que podem trobar en el DNV i els de la dreta els que també haurien d’apareixer però que no apareixen.
africació / desafricació
al·lomorf / al·lomorfia
antiferromagnetisme / antiferromagnètic
aperiòdic / aperiodicitat
ateromatós / antiateromatós
autonòmic / preautonòmic
biunívoc / biunívocament
colepoesi / colepoètic
coleresi / colerètic
convolució / convolucionar
cosconelles / cosconellejar i cosconelleig
cosquerelles / cosquerellejar i cosquerelleig
cotompèl / acotompelat
cuscanelles / cuscanellejar i cuscanelleig
democràtic / predemocràtic
desvedar / desveda
diacrònic / diacrònicament
escara / antiescares
eutròfic i eutrofització / eutrofitzar
fabrià / prefabrià
gihad / gihadista
heteròclit / heteroclisi
homeomorfisme / homeomòrfic
homomorfisme / homomòrfic
horari / antihorari
ledeburita / ledeburític
lobby / lobbisme i lobbista
luddisme / luddita
macroscòpic / macroscòpia
mecànica quàntica / mecanoquàntic
meliorisme / meliorista
metonímic / metonímicament
opa / contraopa
periodòncia / periodontal
persolar i persolador / persolada
pollastre / pollastreria
preinscripció / preinscriure
probabilístic / probabilísticament
psicòtic / antipsicòtic
reformular / reformulació
retrovirus / retroviral i retrovíric
simetrització / antisimetrització
suprajectiu / suprajecció
triaxial / triaxialitat
valencià / antivalencià
vegetalisme i vegetalista / vegetalià
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha pres una decisió molt encertada al decidir publicar el Diccionari normatiu valencià en format informàtic i permetre que tothom hi tinga accés lliure i gratuït. També considere molt encertat que haja posat en la web un enllaç titulat propostes lingüístiques a fi que els usuaris de la llengua puguem, lliurement, proposar que s’incorporen noves entrades i que s’esmenen, s’amplien o es reduisquen les existents. I que, fins i tot, tinguem l’oportunitat de proposar eliminar-ne algunes. Amb les aportacions dels usuaris de la llengua pot, sense cap mena de dubte, millorar-se el DNV de manera notable.
Considere que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua hauria d’esperar un temps prudencial abans de publicar l’edició definitiva en paper del DNV –com a mínim, un parell d’anys– a fi de donar prou temps al públic perquè faça les propostes lingüístiques que considere oportunes i que aquestes s’estudien i es discutisquen abans que els acadèmics decidisquen si les aproven o no. Recordem que la sabiduria popular ens diu que les corruixes arrapen les cuixes, és a dir, que les presses i les precipitacions fan malbé les coses. Qui camina a poc a poc, ho fa d’una manera segura i arriba lluny. Qui camina d’una manera atrotinada, qui va amb presses i corruixes, cau de bocadents i no arriba enlloc. Si fer el DNV ha costat dotze anys, ¿quina importància té esperar-ne dos o tres més a fi de perfeccionar, depurar i consolidar una obra tan important per a tots els valencians, una obra cabal de la lingüístaca romànica?
Considere que seria molt convenient que els usuaris de la llengua férem les nostres propostes lingüístiques a l’Académia Valenciana de la Llengua, bé fent ús de l’enllaç que l’AVL ha posat a la nostra disposició, bé per qualvevol altre conducte que cadascú considere adient, com ara estudis, articles, escrits a l’AVL, etc. I considere que l’AVL hauria d’incorporar al DNV les modificacions que els acadèmics decidisquen que cal fer i, a més, hauria de publicar periòdicament un butlletí en el qual s’explicara de manera clara i explícita quins canvis –addicions, supresions, ampliacions, correccions, substitucions, etc.– s’han dut a terme.
Tots els diccionaris els han elaborat sempre els lingüistes –amb la col·laboració dels experts en diverses matèries– arreplegant la llengua que parla el poble amb l’ajut de la documentació disponible i fent enquestes tan exhaustives com ha sigut possible. Però ara tenim una oportunitat que no s’ha tingut mai: que el poble –i tots els experts, especialistes, amants de la llengua, etc.– parle directament. Ara tenim a l’abast uns ferraments informàtics que no hem tingut mai i que ens permeten que tots els usuaris de la llengua que ho desitgen puguen posar-se en contacte directament amb els acadèmics i fer-los les aportacions que consideren adients. Ara tenim una ocasió única en la història: elaborar un diccionari amb la participació directa dels parlants. No la desaprofitem.
Eugeni. S. Reig
