A Lisboa es celebrarà, els dies 20 i 21 de maig de 2014, a la Universitat de Lisboa Lusiada, el 3º Congrés Internacional sobre ” La protecció del medi costaner i marí”( 1). En aquesta cita internacional es tractaran assumptes com les estratègies marines -comunitària, regionals, de cada Estat membre (EM) de la Unió Europea (UE)-, la gestió integrada de les zones costaneres, la protecció de la biodiversitat, la sobreexplotació dels recursos marins, les àrees marines protegides, la nova política pesquera comuna, la necessària participació ciutadana així com les interessants figures de governança i custòdia marinas.
Històricament, les activitats humanes al mar s’han centrat de diferent manera. Així, inicialment, com a via de transport i comerç (amb la creació de ciutats relacionades directament amb els fondeadors naturals que servien com a port que, aprofitant el desenvolupament tecnològic, han avançat en la conquesta, ús i explotació i, a voltes, espoliació de zones molt allunyades de l’hàbitat terrestre). Tradicionalment, l’activitat pesquera intensiva en països com Espanya (amb més de deu mil quilòmetres de costa i sent destacat EM de la UE pel que fa a tonatge de flota, volum i valor de pesca desembarcada, nombre de pescadors i producció aqüícola) ha donat lloc a situacions revisables com ,per exemple, esgotar al primer quadrimestre de l’any 2011 la quota pesquera comunitària adjudicada per a tot el mateix any. Actualment, a Espanya s’ha desenvolupat, de gran manera a algunes zones costaneres, la pesca per cultiu (diferent de la pesca tradicional per captura), es a dir, els cultius marins (aqüicultura, maricultura); suposant, a escala internacional, el peix cultivat el 30% del consum total mundial. El major criador de peixos d’Europa és Noruega amb una producció anual d’unes 600.000 tones; sent Espanya el 6è país amb previsions, en tot cas, d’augments a l’alça per als anys successius.
L’aprofitament econòmic industrial dels recursos marins és de gran impacte i posa de manifest que s’ha de reduir ja que el mar no té capacitat il · limitada de recuperació. De l’activitat humana al mar es poden distingir diversos usos, amb els seus corresponents impactes. Així:
b ) ús extractiu en sòl i subsòl marins d’àrids per a rehabilitació de platges; dragatges en ports per assegurar la seva operativitat .
c ) ús extractiu en sòl i subsòl marins de gas i petroli mitjançant plataformes “offshore” reutilitzables, després del sev esgotament, com a llocs d’emmagatzematge de CO2 .
d) tècnica de “fracking “, també al mar, per a l’extracció de gas a reserves no convencionals i fortament adherit a roques situades a gran profunditat; injectant aigua barrejada amb components químics a gran pressió, aconseguint que el gas s’alliberi i que pugui ser recollit a la superfície.
f) ús turístic/immobiliari: sent, a Espanya, el turisme costaner, a la UE, el més important quantitativament en fluxos i generador de renda. En concret, el mediterrani és el principal destí del món suposant un terç del total d’ingressos del turisme. L’ús turístic del mar suposa una gran demanda d’aigua a l’estiu, un gran augment d’abocament d’aigües residuals –siguin depurades o no-, així com un augment de vaixells d’oci (esportiu, creuers i altres com per albirament de cetacis, per exemple) i un augment de demanda de ports esportius. També, cal esmentar l’expansió immobiliària de promoció i construcció d’habitatges i de serveis auxiliars poc respectuosa amb la normativa de costes.
g) ús de transport: sigui intern, internacional; de mercaderies, de passatgers; intermodal, no intermodal (amb/sense coordinació amb altres maneres de transport no marítim com l’aeri, el terrestre per carretera, el terrestre per ferrocarril). Espanya és el EM de la UE amb mes longitud de costa i està situat geogràficament a prop de diverses rutes marítimes, suposant el conjunt de ports de l’Estat (denominats d’interès general, per la normativa interna) una àrea estratègica en el transport marítim internacional i una plataforma logística del sud d’Europa on, també, transita la flota d’embarcacions de bandera espanyola que suposa el major tonatge de vaixells de pesca de la UE (al voltant d’una tercera part del total l’any 2004), així com un nombre important de persones (uns 26 milions de persones, l’any 2007) per als seus desplaçaments. Així mateix, pels esmentats ports d’interès general (de l’Estat) transiten al voltant del 60% d’exportacions i del 80% d’importacions espanyoles. En tot cas, aquests ports, a l’àmbit de UE, intentant superar, complidament, les seves funcions tradicionals (d’avituallament i proveïment de vaixells així com de desenvolupament econòmic per a les àrees litorals) han d’aspirar a aconseguir el compliment dels objectius de l’anomenada ” Directiva marc d’aigües” (DMA) per garantir un bon estat ecològic de les aigües costaneres per a activitats com la pesca, la aqüicultura , els serveis turístics…
h) utilització i aprofitament de l’energia de les marees (centrals elèctriques mareomotrius), de les onades (centrals elèctriques molinotrices), de l’aire/vent (parcs eòlics ” offshore ” existents ja a Dinamarca, Regne Unit i potser aviat a Espanya).
i) utilització estratègica i de Defensa: relatiu a la seguretat -interna/internacional-respecte, per exemple, a terrorisme internacional, a tràfic de drogues, armes, persones mitjançant operacions de entrenament, preparació i actuació amb diversos impactes ambientals (per contaminació, per ús d’explosius, per ús de sonars de navegació …) en general sobre l’ecosistema marí i/o en particular sobre flora/fauna marines ( ex: desorientació de cetacis per contaminació acústica).
j) utilització en tasques d’investigació i prospecció marina, per part d’iniciatives públiques i, també, privades.
l’existent pluralitat de qüestions ambientals, d’operadors econòmics, d’organitzacions públiques, de ciutadans interessats… que suposa, també, una pluralitat d’interessos, de vegades contraposats.
Andrés Ortolà
( 1) lis.ulusiada.pt
