La taula redona Volem decidir sobre el nostre territori, organitzada per la PDaD, evidencià que les agressions que conformen l’espoli mediambiental del nostre país s’ajusten a un mateix formulari:
– Sembla que apareixen de sobte, com a una resposta tan urgent com necessària per a cobrir una necessitat immediata. Així es justifica l’absoluta falta de debat, la imposició fonamentada en la desinformació de la ciutadania.
– El coneixement dels fets sempre acaba mostrant els moviments de despatxos, el favoritisme i el “que hay de lo mío” per a accelerar tràmits i, fins i tot, incomplir procediments legals (sobre tot, pel que fa a les declaracions d’impacte ambiental). I mostra, també, el funcionament descarat de les portes giratòries, que fan que el càrrec polític de hui tinga garantida una recompensa demà, en forma d’assessoria o alt càrrec a la indústria beneficiada.
– El “negoci” sempre consisteix l’apropiació del que no es pot privatitzar: l’aire, la terra, l’aigua, els aqüífers, el subsòl, el medi ambient, el futur. A més, es fonamenta en la garantia dels beneficis mitjançant la socialització dels seus enormes costos econòmics.
Es tracta de negocis que serien absolutament inviables si no fóra perquè una gran part d’aquests costos són assumits pels pressupostos públics.
– El “negoci” sempre comença com a pelotazo especulatiu. Sempre hi ha empreses amb els procediments propis de les intermediàries, que “arrisquen” per a aconseguir favors i concessions que, una vegada consolidats, venen per enormes quantitats. És més que legítim pensar en la corrupció que s’amaga darrere d’aquestes operacions.
– I sempre ens llancen a sobre el risc evident d’un desastre mediambiental conegut i ocultat, una llosa que es mantindrà per dècades, segles o mil·lennis per a enriquir unes poques persones.
Totes les explicacions seguiren aquest guió. La companya Graciela Ferrer, de Xúquer Viu, ens explicà com “s’apropien de l’aigua per a vendre-la” mitjançant instruments com el Pla de Conca o el pretés Pla Hidrològic Nacional, que asseguren el robatori dels cabals que el riu i els seus aqüífers necessiten per a seguir vius, juntament amb tots els ecosistemes, animals, plantes i activitats humanes que en depenen.
Esteban Domènech, de la Plataforma AntiFracking de les comarques de Castelló, ens parlà del risc inevitable de contaminació del gran aqüífer que desaigua per diversos punts de la costa, entre Vinaròs (l’Alt Maestrat) i Cabanes (la Plana Alta). Amb aquesta tècnica de destrucció de la roca, injecten al subsòl tones de substàncies químiques que enverinarien l’aigua que corre a tocar dels estrats que volen explotar, un desastre per a la vida salvatge, l’activitat agrícola i el sistemes d’abastiment d’aigua associats. A més, l’enorme pressió d’injecció, molt superior a la que s’ha fet servir a la plataforma Castor, podria despertar les falles d’aquest subsòl i provocar terratrèmols més grans que els desfermants per aquesta planta d’emmagatzematge de gas.
Xavi del Señor, de Petroli No Columbretes Netes, ens explicà que ara volen explotar unes bosses de petroli front a les nostres costes i al voltant de les Balears, conegudes des dels anys 1960 i amb unes reserves tan minses que no suposen ni tan sols l’1% del consum anual de l’estat espanyol. “És com l’aeroport de Castelló, el negoci estava en fer-lo”. La tècnica de prospecció principal consisteix en ones de só amb un nivell de decibel·lis que fa inviable la vida. Matarien la fauna de la zona, com ha passat a Noruega: “ací teníem bancs de cavalla, i ja no hi són”. A més, matarien els animals que transiten des de l’Atlàntic cap a les seues zones de cria del Mediterrani, com els rorquals comuns.
Finalment, els companys de la Plataforma veïnal contra la planta de residus animals de la Vall d’Albaida, denunciaren l’impacte d’una infraestructura contra el territori, que tracta residus de fora del territori i produeix per a cobrir demandes que estan molt lluny del territori. Són cadàvers d’animals víctimes de l’explotació als laboratoris i, sobre tot, a la indústria càrnia, en estat de descomposició i contaminats amb químics, fàrmacs i patògens. Serien reconvertits en farines alimentàries per a la pròpia indústria d’explotació animal i en combustible per a cimenteres, mitjançant un procés altament contaminant i generador de fortes pudors, al mig d’una comarca on els pobles són a tocar uns dels altres. També perillen els aqüífers que desaigüen al pantà de Bellús, dins de la xarxa hidrogràfica del Xúquer.
La demanda, també comuna a tots aquests moviments, és la de poder decidir si volem o no volem aquests projectes, després d’haver rebut una informació completa i acurada. Quedà palesa la necessitat d’un marc organitzatiu que vaja més enllà de la reacció davant d’una agressió, de la plataforma per a una lluita concreta.
La Plataforma pel Dret a Decidir nasqué, precisament, per a generar les condicions d’eixe marc organitzatiu que conduïsca, també pel que fa a la gestió dels nostres recursos i la defensa del medi ambient, a l’exercici permanent del nostre dret a decidir, responsable i informat.
Plataforma pel Dret a Decidir
