Dissabte, 14 de juny, 19 h, totes i tots a València.
Concentració convocada davant el palau de la Generalitat per la Mesa pel Xúquer contra el nou pla de conca.
El Xúquer s’enfronta, després de l’aprovació del nou Pla de Conca, a un futur incert, en què la seua millor perspectiva es podria comparar a un saqueig dels seus recursos hídrics que precipita la destrucció del seu ecosistema.
L’aprovació, fa uns mesos, del nou Pla de Conca per al Xúquer, deixa el nostre riu en una situació delicada i la comarca de la Ribera sense una concessió directa d’aigua de boca. És un Pla que reparteix hectòmetres d’aigua que realment no té, per la sobreexplotació dels aqüífers a Castella la Manxa i perquè d’uns anys ençà el cabal del riu ha minvat un 60%. Per això, el repartiment d’aigua és un repartiment d’aigua de paper, d’unes quantitats que tenen el mateix valor que la tinta en què estan escrites. L’aigua a repartir depén, en la majoria de casos, dels excedents i de la recuperació de nivells dels aqüífers, que a la zona del Mediterrani, afectat per un cicle de sequera persistent, està molt condicionat pel canvi climàtic, un canvi que endurirà les condicions de vida de les poblacions humanes i, fins i tot, podrà incidir en el futur model econòmic.
Però l’agressió més sagnant és que el nou Pla desposseeix el Xúquer de la seua condició de riu, per atorgar-li una altra, la de conducció d’aigua i, en la pitjor de les visualitzacions, en una escorrentia urbana i agrícola, que enverinarà els nostres pous i ullals i que, possiblement, ni tan sols arribarà a desembocar a la mar. I no ens valen les alternatives de demanar als llauradors part de l’aigua concedida per al reg ni les promeses per a finançar depuradores, perquè volem beure aigua bona del Xúquer, el nostre riu, aquell que dóna el nom a la comarca. Entre altres motius, perquè la ciutat de València i la de Sagunt sí que consumeixen aigua del Xúquer, València en un 80% del seu consum total, i perquè el llac de l’Albufera subsisteix gràcies a una aportació d’aigües nostres, en quantitat i en qualitat.
L’assignació d’hectòmetres d’aigua a Castella la Manxa i al Baix Vinalopó aplica criteris ben foscos. Automàticament, i de fet, amb l’aprovació del Pla de Conca a Castella la Manxa s’hi legalitzen els més de 500 pous il·legals que hi havia per extraure aigua de l’aqüífer, com també preveu una assignació extraordinària per a l’ampliació de la superfície de regadiu. Quant a Alacant, un lobby nascut de la llavor de l’especulació urbanística espera la concessió d’aigua inclosa en el Pla per a les urbanitzacions construïdes en zones on la corrupció ha fet negocis redons, amb beneficis milionaris, comprant a baix preu i venent a preus desorbitats, després de requalificacions sospitoses.
A més a més, fa poques setmanes el ministre Arias Cañete, i primer candidat del PP al Parlament Europeu, i el portaveu del Govern Valencià José Císcar varen signar un protocol polític per mitjà del qual les dues administracions deixen la porta oberta davant la possibilitat de realitzar un nou transvasament des d’Antella o Alarcón, per satisfer les exigències del lobby d’Alacant. Este nou transvasament es duria a terme, juntament amb la creació de noves infraestructures, quan el transvasament d’aigua per a reg des de l’assut de la Marquesa no es operatiu encara al 100%, ni s’han amortitzat les inversions.
En resum, els artífexs d’este nou Pla de Conca del Xúquer han volgut fer una operació matemàtica impossible en pretendre assignar recursos hídrics del Xúquer conjugant en condicions d’igualtat criteris tan dispars com el futur i la qualitat de vida de la nostra comarca, canvis en els models de producció agrícola, determinats i coneguts interessos especulatius urbanístics, el conflicte asimètric dels poders polítics territorials, la demanda d’aigua cada vegada major de ciutats en creixement constant…
Este gran saqueig amb coartada legal compta en tot moment amb la complicitat de les veritats a mitges, la desinformació de la ciutadania, la mala traça política del Govern Valencià, el poder estructural de la corrupció, l’opacitat democràtica dels procediments administratius transcendentals… Tot això multiplicat per la utilització de cartes marcades, en una partida que perdran els ciutadans i ciutadanes de la Ribera i guanyaran els qui consideren l’aigua un gran negoci.
