La Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient acaba de publicar les dades dels residus urbans tractats al País Valencià. Però, no les de 2013 sinó les de 2012. Esta publicació, a més a més, no s’ha fet a la pàgina web de la Conselleria, sinó en la Memòria del Comité Econòmic i Social. En l’apartat de residus estan actualitzades les dades de 2013 d’arreplegada de vidre, envasos i paper-cartó, però falten les més important: els residus tractats en les plantes i els enviats als abocadors l’any passat. A més a més, les dades dels cursos anteriors es donen a conéixer agregades i no planta per planta, abocador per abocador, amb la impossibilitat que això suposa per a analitzar els resultats de cada planta i les causes de perquè unes funcionen regular i altres pitjor.
A partir de les dades disponibles de l’any 2012 del total de 1.877.949 tones (t) que han entrat en les plantes valencianes 1.283.003 t s’han tirat als abocadors, un 69%, un resultat que amablement qualificaríem d’ineficaç. Els materials recuperats, que no es detallen, han sigut 92.075 t, un 4,9 %, i el compost elaborat 502.871 t, un 26,7 %. L’esforç inversor que s’ha fet i que la ciutadania està pagant no es correspon amb els resultats obtinguts. No és admissible tal quantitat de tones de residus que van als abocadors, ni els pocs materials recuperats i, en relació al compost, és necessari conéixer que plantes disposen del certificat fitosanitari per al seu ús en agricultura.
Com millorar estes xifres és un repte per als poders públics i la societat en el seu conjunt. Primer amb prevenció, és a dir, produint menys residus. No és cap utopia. Alguns canvis normatius i la col·laboració ciutadana ja han produït bons resultats com és el cas de les bosses de plàstic d’un sol ús. A partir de la prohibició de regalar-les en les grans superfícies i la perspectiva de la seua total prohibició l’any 2018 s’ha produït un canvi en els costums de compra que han evitat milers de tones de plàstic en els abocadors. El Programa de Prevenció de Residus que està elaborant la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, malauradament, no pareix pel que coneixem un instrument eficient. Més bé és una manera de complir l’expedient i que parega que es fa alguna cosa.
En segon lloc, és necessari millorar en el reciclatge. No és acceptable uns nivells tan baixos de recuperació de materials ni un compost de baixa qualitat. Hi ha la normativa que si s’aplicara ajudaria a millorar en els dos camps. Els Decrets dels Plans Zonals elaborats per la Conselleria i que cobrixen tota la geografia valenciana determinen l’obligació dels ajuntaments de posar a disposició del veïnat un contenidor específic per a la matèria orgànica i un altre per a la resta en substitució de l’actual verd. Esta mesura ha d’anar acompanyada de campanyes informatives també previstes en els decrets esmentats, però que no es fan.
Malauradament, falta voluntat política en la Conselleria per a millorar el reciclatge. I això és perquè la seua prioritat és incinerar. Afortunadament, tenim la convicció que els partits de l’oposició en les Corts Valencianes aplicarien una política diferent, basada en els dos paràmetres assenyalats, la prevenció i el reciclatge, que són les dues ferramentes que cal potenciar per a solucionar la problemàtica dels residus al País Valencià.
ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ
